Blog / Bon estiu a tothom i fins al setembre !!!

I podríem seguir i seguir, perquè Barcelona ens apassiona i a cada racó hi veiem una sorpresa, una nova tendència, un drama humà, una alegria, un record, un nou edifici o una nova mesquita. Però ja és una mena de tradició d'aquest blog fer vacances "escolars". I és que creiem que de tant en tant és bo aturar màquines. Sobretot perquè aquest cronista a l'estiu el que vol és passar el dia a l'aigua! A tots els que heu anat passant per aquestes pàgines durant el curs 08-09, com a lectors, participant en els sortejos o deixant els vostres comentaris, moltes gràcies !!! Esperem retrobar-vos amb el nou curs i anar sumant amics. Tornarem al setembre plens de noves idees, al Barcelona Times Blog, potser l'únic blog de Barcelona fet des d'una Brompton !!! ;D Bon estiu a tothom ...

Sibarita / Crònica d'un sopar al nou bar Velódromo

L'última crònica d'aquest curs l'he vingut a escriure en rigorós directe wifi des del Velódromo, el bar fundat el 1933 per en Manuel Pastor i que cerveses Moritz acaba de reobrir.

Arribo al Velódromo (Muntaner 213) a quarts d'11 de la nit de dissabte i el local està en plena ebullició. Feia dies que tenia en ment venir, la lectora VG em va avisar de la pre-estrena i l'empenta final me l'ha donat un post del David.

M'avisen que hauré d'esperar una mica, que hi ha cua, però no em fa res perquè veig que els minuts d'espera seran tot un espectacle.

Darrera la barra hi ha molt de moviment i sento un dels cambrers que crida:

- "¡Hay mucha gente en la barra! ¡Camareros a fuera por favor!"

Mentre espero que m'assignin taula va arribant més gent. Una noia li pregunta al seu nòvio:

-"¿Y cómo era esto antes?"

-"Pues igual pero en cutre. Mucho más sucio"

Jo, tot i que havia viscut a la vora, no recordo haver-hi entrat mai, per mi és un bar nou però amb 76 anys d'història. Quan hi aneu ja em direu què us sembla però jo trobo que el nou Velòdrom és espectacular. Vidres grans al carrer que diuen: "Bar Velódromo - Café - Restaurant". Diu que ha conservat l'estètica de sempre.

Arriba un xicot que ve del bany i diu:

-"El lavabo és rotllo europeu, et fan pagar..."

En un moment determinat baixen la intensitat dels llums, deu ser que a partir d'una determinada hora volen crear un ambient més íntim, així que passo a veure-ho tot una mica en la penombre: sostre fosc amb marc daurat, llums que pengen de dalt amb múltiples bombetes rodones d'un pam de diàmetre.

Finalment m'assignen taula. Una petita del fons a la dreta. Mmmm:

-"I no puc anar a la que hi ha lliure a la cantonada de dalt?" li demano al cambrer amb una certa insistència. És que està lliure i molt ben situada per observar i escriure.

- "Sí, puja, puja", em diu molt amablement

Per anar per feina ja he agafat la carta mentre esperava. Quan ve el cambrer, ho tinc triat:

-"Un pollastre del Penedès "pota negra" amb samfaina a la menta, una mica de pa amb tomàquet i unes braves". Això de la samfaina a la menta, que sona a aportació del cuiner Carles Abellan, és el que m'ha fet decidir.

A l'hora de la veritat, el pollastre era boníssim; les braves es van convertir en unes excel·lents patates fregides no braves i del pa amb tomàquet se'n van oblidar. Coses del directe. L'aigua que serveixen és Font d'Or, analitzada pel Doctor Oliver-Rodés i molt bona. De Moritz no en vaig demanar perquè no sóc gaire cerveser.

- "Vols postres?" em demanen mentre recullen els plats

- "Sí, un gelat..."

- "Prova el cocrant, veuràs què bo"

El crocant me'l serveixen en una copa platejada, banyat amb caramel i amb ametlles, com a un senyor de Barcelona.

Durant tot el sopar va sonar música forta, a ritme clàssic, a estones com de circ dels 60's. Un bon acompanyament, tot i que s'havia de cridar una mica per parlar.

Demano el compte i me'l porten ràpid. Total 14,30 Euros: set i mig el pollastre, u trenta l'aigua, dos cinquanta les patates i tres el crocant.

De lluny veig els de la barra fent coctails i la perspectiva del pis de dalt em permet mirar la gent. Sembla més un bar de Nova York que de Barcelona. L'ambient és de zona alta però dir pijo seria simplificar massa, quedem-nos en benestant. També hi ha algun turista que diria que hi ha arribat per casualitat.

Consells per la gent del Velódromo? Home, podrien posar wifi gratuït, jo he escrit aquesta crònica en directe però gràcies a l'amabilitat d'un wifi obert d'algú de l'edifici. I un segon consell: que al pis de dalt hi organitzin activitats: exposicions, actes culturals o perquè no, debats d'actualitat.

A mi el Velódromo m'ha encantat i a més ja he trobat la meva taula preferida.

_ _ _

La carta del Velòdrom explica: "En els seus inicis, el Velòdrom funcionava com a restaurant obert les 24h. L'any 1945 es va veure obligat a reconvertir-se en cafè exclusivament i durant dècades va acollir els amants de les tertúlies, polítics i intel·lectuals. Durant la guerra civil s'hi van reunir els membres de la República que es van exiliar a Barcelona i el 1951 acollí el Comitè Organitzador de la vaga de tramvies. Els anys 60 i 70, la Gauche Divine el va convertir en un dels seus feus i el 1977 les taules del Velòdrom hi van veure néixer la revista L'Avenç. Els anys 80 i 90 va ser un dels locals d'oci nocturn de moda de la zona alta de Barcelona. Va tancar les seves portes l'any 2000, després de la jubilació del fill del fundador.

Barcelona / La calçada central de Passeig Sant Joan torna a estar asfaltada

Després de dies d'obres, la zona central del Passeig Sant Joan recupera a poc a poc la normalitat. Divendres una bona part del passeig ja tornava a estar asfaltat, amb material de color vermellós que feia aquella olor tan característica de l'asfalt nou. Els operaris encara havien d'enllestir un tros de passeig i pintar els carrils bici.

Barcelona / Rètols lluminosos anunciaven divendres a la Gran Via les restriccions del trànsit pel Tour

Potser hi són de fa temps, però jo m'hi vaig fixar dijous coincidint amb l'arribada del Tour. A la Gran Via i a d'altres carrers del voltant hi ha uns rètols llumisos que donen informacions de trànsit, si no són nous ho semblen i en aquell moment deien: "Avui de 8 a 11h Tour de França a Barcelona. Restriccions de trànsit"

Tendències / Un cartellet anuncia hamaques al Gòtic: "Siempre hay un lugar"

En el meu barri cada vegada veig més balcons amb hamaca, deu ser una tendència. Són balcons petits, que no donen per a molt, però la gent que hi viu troba la manera de penjar el "llit enlairat" d'una punta i de l'altra. Tot i que no sempre són còmodes, les hamaques ens traslladen al paradís, al plaer, a les vacances. Per això m'ha fet gràcia veure aquest cartellet al carrer de Jaume 1er que precisament anuncia hamaques artesanals 100% de cotó. Ja m'imagino estirat a l'hamaca de nit i mirant el Tibidabo il·luminat. Però el millor del cartellet, aquella frase que busca convence't l'han posat en blanc i inclinada: "Siempre hay un lugar". Mmm.

Mercat / Els préssecs d'aigua van a un Euro el quilo a la Boqueria

Els préssecs d'aigua que veieu a la foto són d'una de les millors fruiteries de la Boqueria i van a només un Euro el quilo. Està clar que la millor opció és sempre menjar fruita de la temporada i ara toquen préssecs d'aigua!

Tendències / Els vànols van a només 2 € al metro i al carrer de Barcelona i els continuen utilitzant només les dones

A dos o tres Euros segons el model és el que costa comprar un vànol als passadissos del metro o als carrers del centre de Barcelona. La fotografia està feta a l'Avinguda Maria Cristina durant la Nit de Montjuïc, fa una setmana. I si vaig fer la foto és perquè vaig pensar que m'aniria bé per il·lustrar una anotació que havia fet al matí, que em vaig autoenviar per sms: "Dones ventant-se amb vànols a l'estació de Passeig de Gràcia". El que volia dir és que dissabte passat a l'estació de Passeig de Gràcia feia molta calor i que hi havia moltes dones fent anar el vànol. En canvi, no hi havia ni un sol home que n'utilitzés. Ja sé que això sempre és així, que socialment el vànol l'han utilitzat les dones i el continuen utilitzant només elles, és diguem-ne un element femení i afemenitzant. Però ja em direu si no és un bon exemple d'estupidesa i de ments encorades en els rols del passat que el vànol sigui bo per les dones i no pels homes. Jo he de reconèixer que utilitzo el vànol en la intimitat, però al carrer, per ventar-me, prefereixo un diari, que a més sempre porto a sobre.

Mèdia / La portada d'El Periódico el dia del Tour i unes reflexions

El Periódico sempre s'ha caracteritzat per anar una mica més enllà que els altres en el joc de les portades. Des de la primera pàgina del diari sovint fa com clucades d'ulls als lectors i als tafaners de quioscos, és un dels seus trets distintius. De vegades tenen la inspiració de cara i m'agraden però últimament més d'un cop les he trobat pobres. Per exemple ahir, coincidint amb l'arribada del Tour, van optar per una portada tota groga i un títol amb lletres exageradament petites: "Arriba el Tour". I si voleu que us digui, trobo que la portada queda afavorida a la fotografia. Però quan la vaig veure ahir al quiosc em va semblar fàcil, lletja i cutre. És clar que tot són gustos. ¿Potser a vosaltres us agrada?

Tendències / Els "Artesans de la pau" fan silenci cada dijous a la plaça Sant Jaume

Com sovint veiem en aquest blog, a la plaça Sant Jaume quan no hi ha una cosa n'hi ha una altra. Els dijous qui s'hi troba cada setmana són gent que s'anomenen "Artesans de la Pau". Es reuneixen a les 7 de la tarda a la façana del Palau de la Generalitat i fan silenci per la pau. La fotografia és de fa una setmanaEn el seu manifest diuen: "Estimem la vida, estimem la pau. (···) Et convidem a participar en la mitja hora de silenci que fem cada dijous a les 19 h davant la Generalitat". Tot el manifest és una reflexió per la paun i contra el materialisme i el consumisme: "Fem una crida perquè reflexionis el moment que viu la nostra societat. Basada en la creació de necessitats, emparada en uns valors que donen prioritat al fet de posseir..."A mi m'agrada que la gent s'agrupi i doni la cara pacíficament i sense vergonya per defensar les seves causes i si és la de la pau des de la senzillesa del silenci que mostra aquesta foto, em sedueix. Potser alguns els trobareu innocents, jo en canvi crec que actes com aquest fan falta enmig de tanta gent atrafegada.

Cròniques d'una crisi / La botiga "Bracelona" organitza un concert en ple carrer Provença

Com anirem veient al llarg d'aquest any, no totes les cròniques de la crisi són negatives, també hi ha exemples concrets de gent que potser a causa de la crisi s'espavila i es llença a fer coses noves. Els veïns de Provença amb Passeig Sant Joan han pogut gaudir avui d'un concert a l'aire lliure del Quartet Seizansha, organitzat per la botiga de roba femenina Bracelona: -"fa temps que ho volíem fer i al final ens hem decidit" m'ha explicat una dona que anava repartint els programes de l'acte entre la gent que s'ha concentrat davant la botiga. Sonava molt bé i els joves integrants del quartet (Gal·la Celma a l'oboè, Aina Casal a la flauta travessera, Roger Ballesté al violí i Eduard Almacellas al piano) han interpretat obres de Vivaldi, Bach i Albinoni entre d'altres. Des del BTBlog felicitem per la iniciativa la botiga Bracelona, de Passeig Sant Joan 114.

Esports / El Tour entra triomfal a Barcelona 44 anys després i la pluja el respecte pels pèls

El britànic de la foto era el líder del Tour quan l'he vist passar pel Passeig Picasso, just a la banda Besòs del Parc de la Ciutadella. Hi he arribat gairebé per casualitat, la tarda m'ha portat al Born i quan m'he adonat que passava tan a la vora ho he aprofitat. -"Quant falta perquè passin?" li he demanat al guàrdia urbà més jove que mai no hagueu vist. "Un quart d'hora" que s'ha convertit en mitja hora llarga, perquè la pluja i la calçada humida han retardat la carrera. Tampoc no és que hi hagués moltíssima gent al Passeig Picasso, i la major part eren turistes, el públic s'acumulava a la corva d'entrada pel costat Tibidabo i a la de sortida cap al Passeig de Colom. Jo això de que el Tour de França entri a Catalunya, o per ser més precisos a la Catalunya del Sud, no ho acabava d'entendre, però la veritat és que quan ha arribat el moment he sentit emoció, sí, sí, per molt que em costi d'entendre he de reconèixer que m'he emocionat. He aguantat la corresponent cartolina groga amb una mà i amb l'altra anava fent fotos i algun video. I és que ja sabeu que a mi les mogudes grosses i en directe m'agraden. No diré com l'Arcadi Olivés a TV3 que ha estat "un dia històric a Catalunya" però veure tots aquells corredors i saber que passava per davant meu una cursa tan mítica com el Tour m'ha arribat a la primera capa de la pell.Els d'aquesta foto havien caigut pocs metres abans i per això anaven lents, els últims i en el cas del belga, mirant-se la ferida de la cuixa. A Barcelona havia plogut a bots i barrals des de les 11 del matí fins a les 4 de la tarda, estones més, estones menys. Jo crec que avui l'Alcalde Hereu si hagués sabut hauria llençat coets d'aquests que diu que fan servir a pagès per desfer els núvols i evitar tempestes. Per sort a Barcelona això no ho sabem fer i al final ha estat la pròpia meteorologia la que ha respectat el pas de la cursa ciclista més reconeguda.

Economia / ¿Acabarem tots treballant per a "Nueva Rumasa"?

Primer van començar amb planes als diaris i ara Nueva Rumasa, la "nova" empresa dels Ruiz Mateos, s'ha llençat a fer una intensa campanya per televisió per atreure inversors. Que feta així en plena enfonsada econòmica del país encara fa més impressió. Un comença a tenir una edat i vulgui o no ja té una certa perspectiva, la de la gent de la generació dels primers 70's. Tot i que aquest blog sempre evita les batalletes, aquesta vegada és inevitable: recordo una vegada, anant de Barcelona a Vilafranca del Penedès a visitar unes caves amb la família, que em va sobtar que tots els rètols d'anuncis que hi havia a la carretera d'arribada a Vilafranca, a la muntanyeta a mà dreta, portaven el logo de l'abella: -"Una empresa així no es pot enfonsar mai, oi?" va demanar un pre-adolescent Guillem al seu germà. -"Home, depèn" em va contestar. I després va passar el que va passar. Recordo bé el segon 23 F, el de l'exprociació de Rumasa per part d'un jove i totpoderós govern de Felipe González, el 1983. Més tard han vingut molts anys de veure volar una avioneta cada estiu a la platja de Sitges amb una pancarta en la que Ruiz Mateos demana que es faci "justícia", tot recordant els anys que fa de l'expropiació. I ara tornen a les nostres vides amb aquesta campanya i amb ànsies renovades d'imperi. S'ha de dir que malament no trien: fins i tot tenen el Cacaolat!

Barcelona / "La plaça Vila de Madrid és com un alberg a l'aire lliure", ens explica un lector

Avui he rebut un missatge d'un amic lector del blog que viu a la plaça Vila de Madrid. Deia en Josep: "Hola Guillem, com que sé que ets un gran "visitador" de la Plaça de la Vila de Madrid, t'adjunto una foto d'aquest matí a les 07.00ah. Fins a 12 persones dormint i embrutant hem comptat avui. La Via Sepulcral Romana i un Alberg a l'aire lliure..." Ja veieu, van treure les tanques que envoltaven la gespa i ara al matí la plaça ofereix aquesta imatge. Els veïns segur que ho podrien entendre en una ciutat on no hi hagués albergs per a indigents, però a Barcelona en tenim, no?

Blog / Endevinalla d'un lector

En un comentari més avall en Víctor Pàmies, lector i blocaire, llença aquesta petita endevinalla: "Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?"

Cròniques d'una crisi / El sector del metall es manifesta contra els EROS

De nou la plaça Sant Jaume ha estat escenari avui d'una manifestació de treballadors que no volen perdre la seva feina. Venien d'empreses com NISAN, Pegaso, Inoxcrom, Utymat, Essa i el grup Koerner. M'ha sobtat que la majoria dels crits anessin contra el President Montilla, m'agrada veure que els manifestants creuen en el poder del govern català, no sé si s'equivoquen o no. Els oradors han reivindicat la indústria: "Sense indústria no hi ha futur".En un moment determinat alguns treballadors cremat una fusta que no sé ben bé què era i que li ha donat a tot plegat un ambient encara més dramàtic. "Yo soy uno de los 175 despedidos de Inoxcrom" deia un adhesiu. Per cert, pels crits i els tons que he sentit semblava una manifestació de gent que entèn la que els hi ve a sobre però que reacciona amb respostes del segle passat, del segle XX, tipus: "Montilla estamos hasta los huevos, haaaasta los hueeeevos, estamos haaaasta los huevos" y "a por ellos oé". I vinga a tirar petards fortíssims.

Societat / Unes reflexions de final de curs, sobre Barcelona i altres

A continuació uns flaixos sobre coses que penso de Barcelona, aprofitant la tranquilitat d'aquesta nit d'estiu en que la ciutat espera l'arribada del Tour. Per quan tingueu 5 minuts, no cal que sigui avui ;D

BARCELONA i SOCIETAT

Crec que el principal repte que ara per ara té Barcelona és social. S'ajunta que hi ha hagut un canvi de població molt fort en pocs anys, que desenganyem-nos, encara no està del tot assimilat, va bé però encara queda camí, i que ha creat una ciutat molt més diversa del que ja ho era.

L'allau de gent ha estat desordenat però els nouvinguts han anat ocupant el seu espai i ara són, som tots barcelonins. Que per exemple molts s'hagin instal·lat al Raval té l'avantatge que són al rovell de l'ou de la ciutat i no només als barris de l'entorn metropolità.

Quan lligàvem els gossos amb llangonisses el repte era menor, però amb la que està caient està clar que el gran objectiu és mantenir la cohesió social, frenar qualsevol focus que pugui aparèixer de desintegració social, que les institucions sàpiguen prioritzar més que mai l'atenció als més necessitats i sobretot, sobretot, que la societat civil creï mecanismes o reforci els ja existents per estar a prop dels que ara de sobte o des de ja fa un temps es quedin sense prou recursos.

És impressionant com ha crescut el nombre de gent que demana almoina al centre de Barcelona o al tren. Dissabte passat, al tren que em portava a Sitges, en 35 minuts vaig veure passar tres grups de música que cantaven per guanyar diners i un sord d'aquells que deixa paperets perquè li donis almoïna.

Com que no sabem quant de temps ha de durar aquesta situació per molts tan incerta, els barcelonins, que hem demostrat tantes vegades que sabem estar a l'avantguarda dels problemes socials, i que a més sovint l'encertem tot i que no sempre guanyem, hem d'estar especialment a l'aguait i actius, penso.

D'altra banda, durant molts anys Barcelona ha expulsat llocs de treball i oficines, a mi habitualment m'ha estat més fàcil trobar feina fora de Barcelona que a la ciutat. I això no pot ser, Barcelona ha de ser un centre professional i ha de potenciar la creació d'ocupació a la ciutat, més enllà dels serveis.

URBANISME

El pròxim curs i després d'haver-ne parlat tant, serà ja el moment de la veritat del túnel de l'AVE per l'Eixample. "Què n'hauria dit en Cerdà?" li van preguntar fa uns dies a Lluís Permanyer i a en Bohigas. Tots dos van coincidir, en dos actes diferents i més o menys van dir: "En Cerdà, l'enginyer Cerdà, hauria estat encantat i si hagués pogut hauria foredat la ciutat amb 20 túnels".

Ah, i després d'aquests debats als que vaig assistir sobre l'Eixample, no he parat de pensar una cosa: què malament que es va fer després el creixement de l'Àrea Metropolitana, el que Bohigas deia la destrucció de les segones muralles.

El proper curs serà també serà moment de veure avançar projectes: més 22@, plaça de les Glòries, més Raval... I de veure si finalment ens acostumem o no al Vela.

Urbanísticament veig: un Casc Antic menys brut però encara massa brut; un Eixample nét però sorollós; Sants i Gràcia, dos bons llocs on viure però sobretot a Gràcia els veïns han de recuperar les places, sinó les perdran per sempre. Ah per cert, em part m'agrada que la crisi forci a disminuir el pressupost de la festa major de Gràcia, crec que tant de pressupost era un dels motius de la decadència de la festa aquests últims anys.


TENDÈNCIES

Una de les actituds més cíviques que observo és com s'ha extès en pocs anys el costum de recollir les caques de gossos del carrer. Jo no sé si podria! Però està clar que qui en té ho ha de fer. Tot i això els hem de felicitar i animar a que tothom ho faci.

En canvi i malgrat això, als parcs, a les gespes i a molts carrers per exemple de Gràcia les mares es queixen de que hi ha pixums i caques de gos per tot arreu i que és un fàstic. L'Ajuntament hi hauria de posar mà dura i trobar solucions, a base de pipi-cans o del que sigui.

Més enllà del Bred&Butter i del Brandery, el que m'agrada de les tendències a Barcelona és que són molt diverses i funciona molt el viu i deixa viure.

És a dir, la gent va com va no tant per cridar l'atenció sinó perquè li ve de gust. Destaca la revifalla de la roda en totes les seves variants: bicis, bícings, patins... El respecte per la diversitat, pels gustos, pels nous tipus de famílies. La presència d'avis cuidant de néts.

En canvi no m'agrada veure que tots els turistes han d'anar amb el braç al bolso, per por a que els hi robin; no m'agrada que en llocs molt transitats i ple de turistes sovint no hi hagi ni un policia. Avui veia passar turistes nord-americans pel Gòtic, amb aquella innocència que exterioment tenen, i què voleu que us digui, feien patir una mica.

POLÍTICA

Estem a dos anys de les eleccions municipals. És precisament en aquest moment quan es comencen a engegar les maquinàries electorals: són els dos anys de més obres a Barcelona, de més presència de l'alcalde, de més ... Uf !

A l'Ajuntament de Barcelona jo no m'acabo d'aclarir: no sé si Esquerra recolza el govern municipal o no; no sé ben bé què hi fa Iniciativa; i al final veig que hi ha els de sempre. I que CiU mai no acaba de tenir prou força en una Barcelona on CiU mai no ha estat homogènia a les municipals i ara li costarà més que mai. Serà interessant veure com es canalitza tot plegat i si realment hi ha desgast del govern o tot queda com està.

D'altra banda, em preocupa el greu desencantament que la gent tenim de la política. I si em preocupa és perquè al final la política hi és, no pot desaparèixer. Hi ha uns béns públics que s'han de gestionar i algú ho ha de fer. Però al mateix temps la societat cada vegada desconfia més dels polítics, dels que ens han destrossat el territori, dels municipis que han permès construir arreu a canvi de diners.

En el nostre cas s'hi afegeix el desànim provocat per les preses de pèl de l'Estatut; la sensació que la classe política no ha estat al nivell; que en comptes d'anar unida en un moment que semblava clau, cada un va tirar pel seu costat.

Però a mi em veureu sempre implicat, no lligat a uns o altres però sí implicat amb la ciutat i amb el país, perquè si no ho fem nosaltres, d'altres sí que s'implicaran.

Paciència per aquests dos anys que venen.

RELIGIÓ

En una societat post-religiosa, no sé vosaltres però jo necessito trobar espais per veure on sóc i cap a on vaig, per pensar. Perquè sinó la vida passa tan ràpid que ni te n'adones. La qüestió és: sabem trobar aquests espais? A vosaltres no us fan falta? Mireu per on, jo crec que en part el trobo aquest espai de silenci escrivint el blog, sobretot quan ho puc fer de matinada, com a mi m'agrada. Però també al Gòtic, al Pi, al Parc de la Ciutadella, al Bogatell, a ...

ESPORTS

Avui ho ha dit en Cruyff i té tota la raó del món: el Madrid amb els fitxatges que ha fet no fa més que motivar-nos, a motivar els jugadors del Barça, a no perdre pistonada.

I d'altra banda, a l'Espanyol li ha anat pels pèls però s'ha salvat de l'hecatombe que hagués suposat estrenar l'estadi a segona. Tinc ganes d'entrar al nou camp de Cornellà.

Espectacles / Un professor de matemàtiques obre "els vespres dels juliols", al pati de la UB

"Espaldamacetat" és el nom artístic del cantautor que ha inaugurat els "Vespres dels Juliols", el festival de música a l'aire lliure que ja comença a ser un clàssic de les nits tranquiles i estivals de Barcelona. Se celebra als jardins de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, dintre de la programació dels Juliols, els cursos d'estiu. Diu que aquest professor de matemàtiques tarragoní "ha rebut influències de Jeff Buckley i d'Elliott Smith". La música i la veu sonaven bé, una barreja de cantautor clàssic amb alguna estridència tipus Albert Pla. En tot cas els seus ritmes han creat un ambient molt acollidor, acompanyat d'una temperatura avui sí ideal. Les properes cites són el 9, el 14, el 16, el 21 i el 23 de juliol i trobareu + detalls clicant aquí.

Cròniques de la crisi (2) / L'Assemblea d'aturats s'ha manifestat un dilluns més a plaça Sant Jaume i fa públic el seu calendari de reunions

Un grup d'aturats es concentra cada dilluns al migdia a la plaça Sant Jaume amb una pancarta que diu: "Asamblea de parados/as ¡por un empleo digno!" L'Assemblea té la seu social al carrer Sant Pere Mes Baix 70 i un paperet que repartien avui anuncia les dates de les pròximes reunions d'aturats, que se celebren cada setmana a la seu de l'associació: seran dimarts 14 de juliol, dimecres 22 de juliol i dimarts 28 de juliol, a les 19h. El mail de contacte és paradoparada@yahoo.es . El mateix paperet explica que "davant una situació cada vegada més dramàtica nosaltres, treballadors aturats i aturades de Barcelona, Badalona, Cornellà, l'Hospitalet, Sta Coloma de Gramanet... hem constituït una Assemblea d'Aturats/des perquè entenem que només nosaltres mateixos mitjançant autoorganització en assemblees i mobilització podrem aconseguir les nostres reivindicacions".

Espectacles / Milers de barcelonins i de turistes van omplir els museus en un nou "Montjuïc de Nit"

Moltíssima gent va pujar dissabte a la nit a Montjuïc per viure una nova nit de museus oberts i gratuïts, en una nova edició del "Montjuïc de Nit". Qui escriu aquestes línies va entrar a la Fundació Miró després de fer una cua d'uns 20 minuts. Després va passejar una estona pel Museu Olímpic i de l'Esport, visita ràpida d'un museu d'arquitectura sòbria però funcional, que m'agrada, i on a mi sempre m'agrada mirar les fotos de Joan Antoni Samaranch amb múltiples líders mundials: els dos Bush, Gorvatxev, Indira Gandhi... A l'esplanada de l'Estadi hi havia un concert o concertillo ple de gent i on el que més destacava era la projecció d'imatges en moviment seguint el ritme de la música sobre la façana de l'Estadi. Per cert, vaig entrar un moment a l'Estadi Olímpic, que estava obert per un lateral, i vaig guardar un minut de silenci. Després, cap a les Picornell, on hi havia una cua tan llarga i tan lenta que aquest cronista no es va poder banyar. Ja podrien deixar-hi entrar més gent!

Espectacles / Operaris de l'empresa Focus ja han muntat l'escenari del Grec a la plaça del Rei

Just quan passàvem pel davant, uns operaris de l'empresa Focus estaven muntant el que suposem que serà l'escenari pels concerts del Festival Grec que se celebraran els pròxims dies a la plaça del Rei. Tot plegat enmig de les anades i vingudes dels molts turistes que omplen aquests dies i sempre el barri Gòtic de Barcelona.

Cròniques de la crisi (1) / "Por 20 días al año, no nos moveran", canten els treballadors de Rossignol per protestar contra l'ERO

Gairebé un centenar de treballadors de l'empresa de material d'ski Rossignol s'han manifestat aquest migdia a la plaça Sant Jaume per protestar contra l'ERO presentat per l'empresa. Els manifestants, que portaven banderes catalanes i rètols de la UGT, anaven encapçalats per una pancarta que deia: "No a l'ERO de Rossignol. Skis Rossignol, mala gestió = deslocalització. No als acomiadaments". També hi havia missatges contra "els contractes escombreria, les prejubilacions indignes i les indemnitzacions vergonyoses". Els treballadors cantaven les seves protestes al ritme de cançons conegudes. Per exemple deien: "Camarero, una de Ero! Una de què? Una de Ero, dos de febrero ... A la calle hemos de ir..." També, al ritme de "No nos moverán" corejaven: "Por 20 días al año, no nos moveran ... Porque queremos un despido juústo, no nos moverán" Un turista francès que passava per allà els ha pres per infermeres, aneu a saber per què, així que per contestar els seus fills els ha dit: "elles sont des infermières qui sont pas contentes". Amb aquesta notícia obrim secció nova: les cròniques de la crisi, no pas per deprimir ningú sinó per explicar millor el que veiem al carrer en aquests temps difícils.

Barcelona / L'edifici del Col·legi d'Arquitectes vist des del Palau Episcopal

El Palau Episcopal és d'aquells edificis nobles i plens d'història per on un barceloní passa centenars de vegades però no hi entra mai, o com a molt una vegada. A no ser que el barceloní en qüestió sigui el bisbe de la ciutat, és clar. El Palau té la porta principal pel carrer del Bisbe, com no podia ser d'una altra manera. I un cop a dins crida l'atenció la vista que té sobre la plaça Nova. I és que una part de l'edifici està encarat cap al Col·legi d'Arquitectes i el mural de Picasso. La foto mostra com es veu l'edifici dels arquitectes des del preciós i carregat d'història Palau Episcopal.

Mèdia / Flaixos de final de curs sobre la ràdio

A qui hagi de preparar la programació de les ràdios pel proper curs, algunes reflexions:

- A primera hora del matí, les informacions són molt avorrides a totes les emissores: repetició cada 15 minuts de les notícies que ja eren notícia a la nit, del trànsit (insuportable, cal?) i de la informació metereològica.

Ja imagino que deuen partir de la teoria que la gent funciona en blocs de 15 minuts, però ja existeix Catalunya Informació, no? A mi se'm fa molt pesat i acabo tancant

- A més, des que Carles Capdevila no fa l'Alguna Pregunta Més qualsevol intent que fan de fer un espai similar és dolentíssim. Per exemple, ¿us fa riure l'humor de les 8 menys poc del matí a RAC1? Jo crec que ho haurien de revisar. I sinó, que contractin al Capdevila!

- Als de Cat Ràdio, sisplau, que triïn bé qui substituirà Neus Bonet! Perquè plega, oi? Jo sens dubte hi posaria en Xavier Bosch, que es deixin estar d'històries i manies i el posin a ell si es deixa ... És clar que potser la persona ja està triada

- Per cert: a on anirà a parar el Losantos?

- Si jo fos el director de la SER, li donaria molta més oportunitat a la programació local de Ràdio Barcelona. El que fan (per exemple El Balcó, de 19h a 20h) està molt bé, però és residual dins la graella de l'emissora i queda difuminat. Una llàstima per un nom d'emissora tan històric

- Amb la marxa de Toni Soler del Minoria Absoluta, Catalunya Ràdio té una oportunitat de refer tot l'espai de migdia i intentar recuperar-lo, no? Perquè ara, qui de vosaltres l'escolta? Funciona en Xavier Solà al migdia?

- No aniria malament un concurs clàssic de migdia tipus "Pasta Gansa" o "Lo toma o lo deja"

- M'agrada L'Oracle de Xavier Graset, de 15 a 16h. Aquí Catalunya Ràdio l'ha encertat mantenint un espai que recorda en Jordi Vendrell i en Solé i Sabaté

- A la tarda per mi tot és RAC1. Catalunya Ràdio simplement no existeix fins L'Ofici de Viure

- A la nit, continua faltant una bona tertúlia en català. A la de RAC 1 hi ha massa polítics, de fet diria que tot són polítics. Jo crec que Rafael de Ribot s'equivoca amb la seva tertúlia a la Nit a RAC1. Si s'inspirés més en el que feia Gaspar Hernàndez i tingués una tertúlia rica en no-polítics jo l'escoltaria.

- El programa de Joan Barril és un bon divertimento però al meu gust més enllà del programa tan curiós i diferent que fa li falta diversitat de parers, tertúlia de nivell. Amb 15 minuts del seu programa ja en tinc prou. A més, des de fa uns anys en Barril se'ns apareix a la sopa!

- Els informatius nocturns de Catalunya Ràdio i RAC1 acaben a les 11h. Com a mínim haurien de durar fins a 2/4 de 12. Digueu-me clàssic però a mi m'agradava més que els esports comencessin a mitja nit.

- El que aconsegueixen sinó és que em passi a la Ser, a intentar soportar l'Àngels Barceló, que cada dia sembla més el Butlletí Oficial de la Ser, quina llàstima, s'equivoca tan oficialista.

- Ràdio 4 diu l'estan desmantellant, al setembre sembla que no hi haurà qui la reconegui. ¿Aguantaran els bons matins de Toni Marín? Sinó que algú pensi en ell, que és bo. Pel que he sentit mantindran L'Altra Ràdio, un carmelet que escolto la mitja nit dels diumenges des de fa ... 20 anys?

- Bé per la tornada de La Nit dels Ignorants aquesta temporada. "Que n'aprenguin": la ràdio és un mitjà on si alguna cosa funciona se l'ha de fer evolucionar amb els temps i l'audiència però pot durar vàries generacions, qui se les carregui perquè sí o per motius concrets s'equivoca

- I de la COM? M'agrada el Com llevar-se, d'Ivan Llensa i David Gelonch. Tot i que aquest any l'he escoltat menys, sé que hi són i està bé

- Ah! I trobo a faltar un programa amb convidat cada dia i trucades dels oients. Hi és? Tipus "Vostè Pregunta" o "Larry King". Jo el faria encantat ;D

AFEGIT: Aquest matí escoltant en Basté m'ha vingut al cap el text escrit a la nit. Està bé que ell digui: "i pels que us acabeu de llevar..." just abans de repetir les notícies. I a més amb les "càpsules" d'opinió intenta trencar tanta repetició. En canvi, ara es passen amb els anuncis, de 7 a 8 ocupen molt de temps del programa.

Esports / José Tomas aconsegueix cinc orelles a la Monumental i resulta il·lès de diverses tombarelles

Diu que la Monumental es va omplir ahir per veure torejar en José Tomás i que ho va fer tan bé que li van donar cinc orelles. Ècs, com poden. Sí ja ho sé, els correbous també són tradicionals aquí, la plaça era plena, a Cotlliure també fan toros, el que volgueu. També abans penjaven els presoners a la Ronda Sant Antoni, però ja no es fa. I a més a la que poden, El Periódico i La Vanguardia ho treuen en portada, que és d'on venen les fotos que veieu.

Mèdia / Les companyies telefòniques insisteixen a trucar a abonats de la competència per fer noves ofertes

No sé si a vosaltres també us passa però no paren de trucar-me companyies telefòniques proposant-me un canvi d'operador.

Procuro no agafar el telèfon quan la pantalla diu coses rares com "uphold" però el problema és que també ho diu quan em truquen des de coses semblants a l'skype, així que per si de cas avui he respost el telèfon i efectivament era una teleoperadora.

-"Si és una teleoperadora penjaré!" he pensat

Però quan comencen a parlar em sap greu penjar així sense dir res més.

En veure que no penges elles o ells s'emocionen i llencen l'ham.

- "Le llamo de Orange. Es que hemos mejorado las antenas de la zona donde usted vive y ..."

- "Ah, gràcies però no m'interessa"

- "¿No quiere ni comparar la oferta con su tarifa?"

- "Merci però no, adéu"

I aleshores sí que he penjat.

Estan pesadetes les empreses telefòniques, eh?

Suposo que inquietes, com gairebé tothom.