AQUEST BLOG HA CANVIAT D'ADREÇA: visiteu WWW.GUILLEMCARBONELL.CAT

Tendències / El carrer de la Lluna ha tornat a viure la seva festa "Lluna Vivent"

2009-12-02T23:45:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu a www.guillemcarbonell.cat

Barcelona / Degradació a la plaça Reial els diumenges: els venedors de segells han de compartir l'espai amb venedors ambulants expulsats de les Glòrie

2009-11-23T22:28:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu el títol

Societat / La concentració contra la corrupció acaba amb una manifestació a la Rambla

2009-11-22T14:08:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu el títol

Barcelona / Els veïns de la plaça Vila de Madrid s’organitzen i demanen “una plaça en la que hi puguin jugar els nens i prendre el sol els avis”

2009-11-12T00:29:00.001+01:00

Per llegir cliqueu el títol

BCN / Plaça Espanya mon amour!!!

2009-11-11T01:26:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu el títol

Tendències / A Sitges, els contenidors d’orgànica i rebuig són de mides més semblants que a Barcelona

2009-11-08T01:35:00.001+01:00

Per llegir cliqueu sobre el títol

Tendències / Ja són aquí els nous contenidors d’escombreries: rebuig i orgànic

2009-11-07T01:26:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu el títol!

Música / “De los cobardes nunca se ha escrito”, el nou disc de Peret (Mireu quina portada!)

2009-11-03T13:32:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu el títol!

Tendències / El Bar Velódromo guanya el premi Gastronòmic Time Out 2009, que s'ha lliurat en una gala a Luz de Gas

2009-11-03T00:23:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu al títol

Societat / Els primers llums de Nadal ja pengen a Passeig de Gràcia

2009-11-02T19:39:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu al títol

Tendències / Centenars de persones s’han manifestat per pressionar els representants de l’ONU que negociaran sobre el clima a Barcelona

2009-11-01T20:16:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu sobre el títol

Barcelona / Un senyal a terra indica "canvi de sentit" al carrer Bigai

2009-10-30T23:28:00.002+01:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Mèdia / Jaime Arias va presentar dilluns el seu llibre "Tal como los conocí" acompanyat de Javier de Godó, Màrius Carol i Sergio Vilasanjuán

2009-10-29T23:45:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Mèdia / Cua a plaça Universitat per comprar entrades pel Festival In-Edit, de cine Documental i Musical

2009-10-28T21:29:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Mèdia / Crònica de la vuitena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que fa blogs

2009-10-26T00:07:00.001+01:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Botigues / Estelades, rojigualdas amb toro, rojigualdas sense toro i cartells de curses de braus a "Rambla Regals"

2009-10-25T19:52:00.000+01:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Barcelona / Acampada a Gràcia contra el tancament nocturn de la plaça “Dones del 36″

2009-10-25T01:57:00.000+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Tendències / 350 timbalers contra el canvi climàtic, inici dels actes per pressionar els negociadors de l'ONU que es reuniran el 6 de Novembre a Barce

2009-10-24T02:38:00.000+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Entrevista / Pilar Aymerich, fotògrafa: “De vegades penso, què diria ara Montserrat Roig? Quin article escriuria, per exemple, de l’afer Millet?”

2009-10-24T02:30:00.000+02:00

cliqueu

aquí

Cultura / Crònica de la inauguració de l’exposició “Miquel Utrillo i les Arts”. “La intenció és fer Utrillo accessible a tothom” ha explicat Vinyet Pa

2009-10-24T02:28:00.000+02:00

cliqueu aquí

Barcelona / S’inaugura la Via Sepulcral i el Centre d’Interpretació de la plaça Vila de Madrid

2009-10-21T23:12:00.000+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Crònica de la crisi / Ciutadans “hipotecats” es manifestaran dissabte a les 17h a plaça Sant Jaume, sota l’eslògan “Los hipotecados nos plantamos”

2009-10-21T00:47:00.000+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Societat / Les entrades ja són a la venda per l’actuació benèfica del Mag Lari a favor de l’entitat Punt de Referència (9 de novembre 20.30h al Teatre

2009-10-20T00:01:00.001+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Tendències / Besalú ha estrenat recentment una impactant guarderia, obra dels mateixos arquitectes que van idear la Bilioteca del barri de Sant Antoni

2009-10-18T23:35:00.002+02:00

Per llegir la notícia cliqueu aquí

Tendències / El Cercle Artístic Sant Lluc s’omple de joves en la inauguració de l’exposició “El Model de l’Absent”

2009-10-16T23:41:00.000+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Mèdia / El Subtravelling Festival converteix l’estació de Metro Universitat en sala de cinema

2009-10-16T23:38:00.001+02:00

Per llegir el post cliqueu aquí

Barcelona / Un lector explica: “Amancio Ortega (Zara) és qui refà l’edifici del Passatge de la Concepció i llogarà els baixos a la botiga Santa Eulàli

2009-10-16T23:33:00.001+02:00

Llegiu el post a: http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/category/uncategorized/

Foto de la setmana / ¿Comiat de solter o ruta per Barcelona?

2009-09-28T22:05:00.004+02:00

Tirar de turistes és sempre un recurs fàcil per la foto de la setmana d'aquest blog i a més sé que us agrada... Però és que ja em direu si imatges com aquesta no mereixen un destacat! Als "gocars" ja ens anem acostumant, quin remei, comencen a formar part del dia a dia a Barcelona, ni que sigui mal aparcats als espais per les motos. Però és que a sobre van aquests dos i hi pugen amb cascos de banyes i plomes!!! Per això un es demana si és que estaven de comiat de solter -en plan gincama o similar- o si veritablement feien ruta per Barcelona.

Societat / Els treballadors de Roca tallen ara el carrer Sepúlveda

2009-09-28T22:00:00.000+02:00

Un centenar de treballadors de Roca han tallat el carrer Sepúlveda, a l’alçada del Departament de Treball de la Generalitat. Tres pancartes -una per sindicat: UGT, CCOO i CGT- presidien la protesta, amb eslògans amb missatges simples com: “No a los despidos, sí al empleo” o “No sobra nadie, no a los despidos, sí al reparto del trabajo y riqueza”. En l'opuscle que repartien els treballadors deien que "con la ayuda de las Instituciones, los ciudadanos de Gavà y Viladecans y la resistencia de los trabajadores este expediente lo tenemos de derribar".

2009-09-28T21:47:00.003+02:00

Moltíssima gent va aprofitar diumenge per visitar l'exposició "Això és la Guerra", de fotografies que la parella Robert Capa i Gerda Taro van fer durant la guerra civil. Les sales van estar plenes tot el dia de gent que apurava la visita, ja que era l'últim dia d'exposició. Jo hi vaig anar a les sis de la tarda, una hora abans que tanquessin, s'havia de fer tota una volta i entrar per darrera, ja que els preparatius del piromusical mantenien tancats els accessos principals, escales mecàniques incloses. L'exposició era extraordinària, jo només hi posaria un però: fotografies massa petites. I ho dic perquè precisament vaig visitar aquest estiu una mostra de tota l'obra de Capa al Museu d’Art Modern de Budapest, en homenatge al fotògraf nascut a la capital d’Hongria. I les imatges eren pòsters, molt més grans que al MNAC. Potser seria una idea aprofitar l'expo de Budapest i portar-la cap aquí? Té la gràcia que cobreix un període de temps amplíssim, de la guerra civil fins a la mort de Capa al Vietnam.

Mercè 09 / Un multitudinari piromusical ha tancat les festes

2009-09-28T00:41:00.001+02:00

A mi també m'hauria agradat estar assegut sobre la parada d'autobús perquè des d'on jo estava l'angle era reduït! Com cada any, el Piromusical s'ha encarregat de tancar les festes de la Mercè. A la nit encara hi ha hagut concerts però vaja, els focs són els que realment donen les festes per acabades. No entenc perquè deien que aquest piromusical era dedicat a la Nova Cançó, al principi sí que han sonat cançons de Serrat, Sisa, Maria del Mar Bonet i d'altres però quan jo he arribat a plaça Espanya ja no n'he sentit ni una. Ja m'agrada que posin de tot però que no ens venguin la moto que és un homenatge a res, ha estat un piromusical com els de sempre, no?

Mercè 09 / Matí de falcons i castells a Barcelona

2009-09-27T23:44:00.007+02:00

Dels falcons sempre se'n parla menys que dels castellers però les seves construccions són fantàstiques. Tinc un amic lector dels Falcons de Barcelona i a ell li dedico aquesta imatge que ha fet avui en Rafel Lujan a plaça Sant Jaume. Si us he de dir la veritat, en aquell precís instant jo m'estava banyant al mar de Sitges, una estoneta a l'aigua aquests primers dies de tardor són tot un luxe i em donen energia per tota la setmana. Però a la que he vist la foto de'n Rafel a Twitter de seguida l'he volgut reproduir i m'ha sabut greu no haver-ho vist en directe. Al meu amic no el sé reconèixer, algú sap reconèixer l'EB?Però no penseu pas que no he anat a la plaça Sant Jaume, eh? Entre que la Renfe ha estat puntual i que jo li he fotut canya a la Brompton, he arribat a temps de veure els últims pilars. I sobretot, he pogut viure en directe un d'aquells moments tan especials que es repeteix cada any: la pujada de l'anxeneta i l'aixecador al balcó de l'Ajuntament, en podeu veure el video al pròxim post. I encara més! També d'en Rafel Lujan és aquesta espectacular imatge del 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca.

Mercè 09 / Anxeneta i aixecador dels Castellers de Barcelona han estat pujats a pols un any més al balcó de l'Ajuntament

2009-09-27T23:09:00.000+02:00

Tendències / Un cartell crida a protestar contra la tarda de toros a Barcelona

2009-09-27T16:21:00.002+02:00

Diumenge va ser tarda de braus a Barcelona, amb José Tomás a la Monumental. I com és habitual, grups antitaurins ens van convocar a acostar-nos a la plaça a protestar, sota l'eslògan "No més violència, ni José Tomás ni cap altre assassí, ni aquí ni enlloc". El cartellet el vaig veure ben enganxat amb "celo" per tots costats, a l'exterior de l'antiga estamperia de la plaça del Pi. Jo prefereixo fer com si el tema no existís, així que no m'hi vaig acostar, tot i que com veieu no puc evitar deixar-ne constància escrita!

Barcelona / El Goethe Institut ens convida a un brindis el 9 de novembre per celebrar el 20è aniversari de la caiguda del mur

2009-09-26T17:58:00.005+02:00

El Goethe Institut està enganxant cartells com aquest al centre de Barcelona, convidant-nos a participar el dia 9 de novembre en la celebració del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Els rètols no ho detallen però a la pàgina web expliquen que ens conviden a brindar junts el 9 de novembre entre las 18:00h i la una de la matinada a la seva seu, que està al carrer Manso 24-28. Bé, per si de cas especifiquen: "us convidem a la primera copa". De la segona no en diuen res! Fins que arribi aquella data s'hi fan tot d'actes i d'exposicions sobre el tema, per a més info cliqueu aquí.

Mercè 09 / Per què deixen que el Gòtic segueixi fent tanta pudor???

2009-09-26T17:34:00.004+02:00

La foto, presa dissabte al matí, mostra la Baixada de Santa Eulàlia -que va del carrer del Bisbe fins a Banys Nous, en ple Gòtic. Com a imatge potser té alguna cosa d'idíl·lica però si les fotos fessin olor us asseguro que aquesta no seria gens agradable. No és cap novetat que els carrers del Gòtic facin olor a pixat, sobretot després de nits de tanta festa com les de la Mercè, però és una vergonya que no s'hi trobi solució. Què hi ha gent porca? Està clar. Però que els recursos no són suficients, també. I la pudor crida pudor. No ens podem resignar a que sigui una batalla perduda, hem d'exigir netedat.

Mercè 09 / Instal·len papereres d’un sol ús i lligades amb cinta aïllant, al voltant de la Fira d’entitats

2009-09-26T17:21:00.002+02:00

A plaça Catalunya, al voltant de la Fira d’Entitats que aquests dies ocupa l’espai entre la FNAC i el monument a Macià, l’Ajuntament hi ha “reforçat” el servei de papereres amb aquestes caixes de BCNeta lligades als fanals amb cinta aïllant. Home, si puntualment serveix perquè la zona estigui més neta doncs res a dir, no? De fet potser recordareu que ja ho havien fet en d’altres ocasions…

Mercè 09 / Els helicòpters-tiratxines s’han convertit en el producte nocturn estrella de la Festa Major

2009-09-26T01:06:00.004+02:00

Potser haureu vist que el producte estrella de les nits d’aquesta ha estat el que en diuen “Amazing helicopter”, una mena de llum blava que impulsada per una goma-tiratxines puja unes quantes desenes de metres amunt i després torna a baixar pràcticament al mateix lloc d’on havia sortit.

Jo suposo que a començaments d’estiu debien arribar uns quants contenidors d’aquest diminut producte al port de Barcelona, perquè n’he vist a Sitges cada nit d’agost i sobretot durant la Festa Major.

A la Rambla els vaig detectar fa un mes, com a Sitges els venien ciutadans d’orígen pakistaní i curiosament el preu coincideix a tot arreu: 3 €. Jo en vaig comprar un i és d’allò més divertit! Fins que te’n canses, és clar.

Barcelona / Crònica de la mort d'un escarbat americà

2009-09-26T00:06:00.001+02:00

A la porteria de casa he vist una d'aquelles fastigoses cuques americanes que abunden a Barcelona, marrons, carnoses, d'uns dos centímetres de cos i tres de potes. Feia temps que no en veia, ens fumiguen l'edifici per a no tenir aquest bitxo que deu omplir les clavegueres de la Ciutat Comtal.

Com que no la volia deixar allà, viva, l'he intentat matar a cops de sabata, però aquestes bèsties són molt àgils i sembla que t'hagin de pujar pel cos.

L'animal s'ha eixoplugat a un foradet que hi ha entre la porta del carrer i la paret. Amb l'esperança que s'hi quedés una estona, he pujat a casa per mira si tenia insecticida.

I sí, en tenia un de marca Bonpreu: "Insecticida, escarbats i formigues. Elimina a l'instant tot tipus d'insectes reptants".

El bitxo seguia al mateix lloc, hauríeu d'haver vist com he buidat el tub d'insecticida sobre el seu cos, jo anava apartant el cap de tant en tant no fos cas que qui m'hi quedés fos jo.

La bèstia es movia, corria però potser conscient del seu destí s'ha ficat ella soleta a la paperera: fugint del verí que l'anava seguint ha escalat per la bossa d'escombreries i s'hi ha ficat de ple.

"Aquesta és la meva" he pensat. I he seguit apretant l'esprai fins que, cap per amunt, l'escarbat donava senyals evidents d'estar-la palmant.

Ècs, és que no sé si mai els heu vist però són de les coses més fastigoses d'aquest món. Tinc veïns que no poden amb elles, en concret a una veïna, quan ho explica sembla com si la cuca li hagués de penetrar a la sang!

Ja a l'ascensor, sentint-me una mica heroi per la meva acció, he notat un excès d'olor a insecticida al nas i un lleuger picor als ulls. He mirat l'etiqueta de l'insecticida. Per a casos d'intoxicació recomana "Si convé, feu-li la respiració artificial. No deixeu mai sol l'intoxicat". Però és que ai las ! Estic sol a casa i tampoc no és plan de trucar histèric a la porta de la veïna!

Ah, la foto no és d'avui, és de fa uns dies.

Mercè 09 / Les colles de la Sagrada Família, Vila de Gràcia, Sants, Poble Sec i Barcelona han fet una gran exhibició de diversitat castellera

2009-09-24T23:07:00.005+02:00

(Foto: 3 de 8 Castellers de Sants)

Els castellers de la Sagrada Família, Vila de Gràcia, Sants, Poble Sec i els de Barcelona han participat avui dia de la Mercè en la ja tradicional diada castellera de les colles de la ciutat. És una diada que amb els anys s’ha consolidat, a mida que les colles anaven arrelant i creixent. Quan he arribat a la plaça de Sant Jaume estaven fent la tercera i última tanda de castells.

(Foto: torre de 7 Castellers de BCN)

D’avui m’han encantat unes quantes coses! Primer, el dret a decidir no pujar que ha exercit l’anxeneta dels castellers de Barcelona: quan estava a punt de coronar un ferm 4 de 8 amb agulla ha dit que na-nai i se n’ha tornat cap avall. Acollonir-se i fer marxa enrera és el mínim dret que poden tenir, oi? També m’ha agradat sentir la veu del locutor que cada any retransmet la diada en directe quan anunciava un per un cada castell, sobretot en el cas de Sagrada Família i Poble Sec, colles que jo fins ara tenia poc present, cosa que corregeixo des d’avui mateix. I finalment, un cop més m’ha “colpit” veure la cara de desconcert que fan els turistes. Diria que amb això dels castells al·lucinen.

(Foto: 4 de 7 amb agulla, Castellers del Poble Sec)

A la plaça hi havia molta gent però a diferència del que passarà diumenge en la trobada castellera de colles d’arreu, hi havia espai per respirar. La veritat és que impressiona veure la diversitat de colles que hi ha a la ciutat, un comença a tenir una edat i he vist néixer i créixer la majoria d’elles. (Foto: 5 de 6 Castellers de la Sagrada Família)

Quan jo era més jove només hi havia la de Barcelona, que era fluixeta i patia per tenir gent. Recordo amics meus que van participar en la creació de les de Sants i Gràcia, que avui han fet castells molt macos.

Per cert, al proper post podeu veure el video de l’espectacular 3 de 7 aixecat per sota dels castellers de Gràcia.

Mercè 09 / El 3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de la Vila de Gràcia

2009-09-24T20:06:00.001+02:00

Mercè 09 / La plaça del Macba plena a vessar en la inauguració del BAM

2009-09-24T02:29:00.001+02:00

Les nits de la Mercè m'agrada anar passejant i canviant d'escenari. A mitja nit he fugit de la plaça de la Catedral, segons el programa hi estava actuant un cantant de flamenc, "De herencia, mi arte". Manies al marge -no sóc un gran amant del flamenc- aquells crits m'han semblat insuportables, així que he fugit en direcció al Macba. La plaça era plena de gent jove, sonava bé però de moment no he identifcat al programa qui hi actuava dimecres a la nit.

Mercè 09 / La façana de l'Ajuntament es torna a convertir en pantalla de llums

2009-09-24T02:18:00.000+02:00

Per segon any consecutiu la façana de l'Ajuntament s'està convertint, les nits de la Mercè, en una immensa pantalla per la que van circulant tot tipus d'il·lustracions. A les 9 del vespre d'avui dimecres la plaça de Sant Jaume estava pleníssima.

Mercè 09 / Els gegants del Pi ja han baixat per Ferran

2009-09-24T02:11:00.000+02:00

Passejant en direcció a Jaume 1er m'he trobat de cara amb un primer cercavila que sortia de l'Ajuntament. El de la imatge és el gegant del Pi, que sempre fa una il·lusió especial. Li seguien gegants i bèsties de diverses colles de Barcelona, com les del barri de Sant Just.

Mercè 09 / Els escenaris ja estan a punt !

2009-09-23T00:00:00.002+02:00

Ara ja no és que la Mercè escalfi motors, sinó que ja la tenim aquí! Un passeig pel centre ens mostra que els escenaris estan a punt, per exemple aquests dos, a dalt el de plaça Catalunya i a sota el de la plaça dels Àngels…

Espectacles / Unes reflexions escrites durant el concert de Leonard Cohen

2009-09-22T23:27:00.003+02:00

Segurament la resta de concerts de la gira mundial de Cohen també han estat fantàstics, però m'atreviria a dir que a Barcelona s'hi afegia la màgia de l'aniversari i l'incident del desmai a València. Mentre escoltava Leonard Cohen dilluns a la nit al Palau Sant Jordi no parava de pensar i de sentir, va ser un espectacle emocionalment molt intens crec que per a tots els que hi érem... El primer que em va venir al cap és que la veu de Cohen és un do que ha sabut aprofitar, quanta gent no aprofita els seus dons per pors! A nivell personal puc dir que a casa meva la seva veu ja sonava ja fa més de 20 anys, de tant en tant l'escoltava la meva mare. A mi, que Cohen fos jueu li afegia un punt d'exostisme, m'atreia. Fins i tot vaig introduir Cohen a una amiga anglesa amb qui encara m'escric i que després s'ha fet capellana anglicana!

Dilluns, la veu de Cohen en directe va crear un ambient que a estones semblava una trobada de ioga o espiritual! Efectivament hi va haver molt d'esperit al concert. Cal remarcar que el so va ser fantàstic, se sentia molt bé! La connexió amb el públic immillorable. A Cohen se'l veia gran, envellit i feble però en forma, anant amunt i avall de l'escenari, ajupint-se, saltant... I amb una fantàstica imatge clàssica. Per cert, quines vistes des del Palau Sant Jordi! No recordava els balcons laterals orientats al Prat i des d'on es divisa el mar, els avions que aterren i s'enlairen, el camp de rugbi de la Fuixarda, la torre Calatrava... Ah, i una pregunta: quin diari regalarà el DVD del concert d'anit? Segurament la resta de concerts de la gira mundial han estat fantàstics, a Barcelona s’hi afegia la màgia de l’aniversari i el desmai de València. Mentre escoltava Leonard Cohen dilluns a la nit al Palau Sant Jordi jo anava pensant… No sé com explicar-ho però vaig pensar que realment els grans són només aquells que fan el que els surt de dintre, la veu de Cohen és un do que ha sabut aprofitar, quanta gent no aprofita els seus dons per pors. A casa meva la seva veu ja sonava fa més de 20 anys, vaig arribar a la música de Cohen a través de la meva mare. Jo aleshores era un cristianet molt complidor i que Cohen fos jueu sonava molt exòtic i m’atreia. Fins i tot vaig introduir Cohen a una amiga anglesa amb qui encara m’escric. Ahir la veu de Cohen en directe va crear un ambient que a estones semblava una trobada de ioga o espiritual! Efectivament hi va haver molt d’esperit al concert. El so va ser fantàstic, se sentia molt bé! La connexió amb el públic immillorable. A Cohen se’l veia gran i feble però en forma, anant amunt i avall de l’escenari, ajupint-se, saltant… Quines vistes des del Palau Sant Jordi! No recordava els balcons laterals orientats al Prat i des d’on es divisa el mar, els avions que aterren i s’enlairen, el camp de rugbi de la Fuixarda, la torre Calatrava… Ah, i una pregunta: quin diari regalarà el DVD del concert d’anit?

Espectacles / Leonard Cohen enlluerna amb la seva veu el Palau Sant Jordi, i un públic lliurat a ell l'ovaciona i li canta el "Happy Birthday"

2009-09-22T03:12:00.016+02:00

El Palau Sant Jordi ple a vessar ha ovacionat una vegada i una altra el cantautor Leonard Cohen, que precisament el dia del seu 75è aniversari ha actuat a Barcelona. El concert ha durat tres hores i mitja i el públic ha aguantat impertèrrit i al final dempeus, fins que a quarts de dues de la matinada Cohen ha interpretat les últimes notes. L'espectacle, que s'ha dividit en dues parts, ha començat amb la cançó "Dance me to the end of love" . Cap a mitja actuació Cohen ha cantat Suzanne i ha ofert un final entre apoteòsic i hipnòtic, amb bisos i més bisos i un públic lliurat a ell davant l'escenari.

La crònica / Quan a últim moment he decidit comprar una entrada per anar al concert de Leonard Cohen al Sant Jordi era tard: per Internet ja no en venien i a la FNAC hi havia una cua que m’ha fet optar per anar a berenar tranquil·lament a casa. Però un amic m’ha convençut: “No siguis burro, vés al Sant Jordi i compra’n una ni que sigui de revenda”.

Així que he agafat el metro i he anat a provar sort. Al final de les escales mecàniques que pugen a la recta de l’Estadi un senyor anglès n’estava oferint, però he fet com si no l’escoltés: “Tickets, tickets”. Un parell de minuts més tard he pensat que el més pràctic era comprar-li l’entrada a ell però quan he fet mitja volta ja les havia venut, per cent Euros!

L’home era de Manchester i es veu que està seguint la gira mundial de Cohen amb un amic i sobreviuen revenent entrades! - ”Vine que el meu amic potser encara en té” m’ha dit amb un fort accent de Manchester.

Pel camí li he preguntat si això de revendre entrades ho feia sovint: -”A banda de la gira de Leonard Cohen i també vam fer les de Pink Floid i Bob Dilan”. Caram! -”Amb COhen tot ha anat bé, excepte a València, és clar”. Diria que a València, quan Leonard Cohen es va desmaiar, aquests dos nois van veure perillar enterament el seu negoci, però avui han recuperat l’esma!

Passats dos quarts de nou del vespre Cohen ha aparegut dalt de l’escenari amb imatge molt clàssica: vestit i barret, com un senyor dels anys 30. La seva presència i la seva veu imposava respecte i donava l’aire d’un dia transcendent, d’una gran figura. A més diria que el públic estava especialment sensible i disposat a ovacionar-lo per tres motius: per l’incident de València, perquè a Cohen se’l veu gran i per la coincidència del concert amb un aniversari de xifra contundent. I perquè en són fans, és clar!

El públic, que s’ha lliurat per complet i des del primer moment al cantautor, no ha parat d’ovacionar-lo entre cançó i cançó. “Molt bé, molt bé” cridava molta gent. Hi havia assistents eren de totes les generacions, de vint-i-tants anys en amunt. Hi havia molta gent arribada d’arreu de Catalunya i també molts residents europeus i nord-americans. Diverses pancartes felicitaven Cohen en anglès i hebreu.

Jo he començat en una graderia lluny, veia a Cohen petitet com a la foto. Però després he anat millorant posicions: a un seient més proper primer i dret dalt d'una cadira a la part final de l'espectacle!

És molt difícil explicar el que avui s’ha viscut al Sant Jordi, jo crec que ha estat una nit molt especial. Potser la clau me l’han donat les noies que parlaven a l’escala mecànica, ja de tornada camí de plaça Espanya. Una li ha dit a l’altra: -”Amb la seva veu ens ha himnotitzat!” La veritat és que la segona part del concert i sobretot el final han estat d’aquells que es recorden, una nit molt especial per tots els que hi érem.

L’espectacle final ha estat tan contundent que posava la pell de gallina, amb gent jove que ha abandonat el galliner i s’ha acumulat davant les primeres files de l’escenari. M’ha semblat sentir Leonard Cohen dient: -”That’s too much for me!” I no era per a menys. Molt emocionat per la rebuda de Barcelona Cohen ha acabat el llarg concert amb to transcendent, parlant de la família, els amics i la sol•litud.

Barcelona / La Cursa "solidària" ens ha ficat de ple en la setmana de la Mercè !!!

2009-09-21T01:20:00.007+02:00

La foto no és meva, és de Ferran Nadeu i l'he copiat del web d'El Periódico. Mentre 10.000 persones corrien pels carrers de Barcelona jo estava pujat a una figuera intentant collir figues i no caure en l'intent. Diu que aquest cop la cursa era més solidària que mai, s'havia de pagar 5 Euros per la inscripció i la recaptació era per un projecte a Senegal. En aquests casos mai saps si la paraula "solidaritat" és la causa o l'excusa, però vaja. En tot cas, aquest blog no podia passar per alt un clàssic com aquest i sobretot comentar que la Cursa ens ha ficat de ple en la setmana de la Mercè!!!

Sibarita / Obre una creperia amb look retro a la parada 249 de la Boqueria

2009-09-21T00:25:00.013+02:00

Una de les últimes novetats del mercat de la Boqueria és la creperia amb look retro que va obrir fa unes setmanes a la parada 249. Hi fan creps grosses de tot tipus, fins i tot un de pernil serrà amb formatge emmental! Que costa 5,20€.

La vida d'un cronista amateur és dura, tot i comptar amb pocs recursos ha de saber sempre de què parla, i com us podeu imaginar aquest cop em vaig sentir en l'obligació de tastar un crep. I quan es tracta de creps, el de nutella és una opció segura:

-"Sí, en seguida" em va contestar el xef amb inconfusible accent francès

En un parell de minuts tenia el meu crep a punt i una cua de tres persones esperant darrera meu. La broma em va costar 4,50 €, i et donen el crep embolicat en cartró amb el dibuixet de "Creps Barcelona". Com que no hi havia lloc per seure em vaig emportar el crep al Jardí Romàntic de l'Ateneu, no s'hi pot entrar menjar perquè hi ha bar propi, però per una vegada i discretament vaig fer una excepció, era simplement per tastar el crep en un entorn agradable.

Què voleu que us digui, suposo que el crep era bo, però una mica massa gran, així que no el vaig acabar i vaig llençar l'equivalent a un Euro i mig de crep a la paperera.

Ei, no dic que fos dolent, simplement normalet i una mica car, en un altre moment me l'hagués acabat. A més hi ha opcions més barates: el de mel va a 3,90e. Com que davant la parada hi passen tants de turistes diria que el negoci té futur i a més la decoració està molt aconseguida.

Tendències / ¿Quin és el perruquer més barat de Barcelona? Al carrer Carretes tallen els cabells per 3€ als nens i 4 als homes

2009-09-20T00:40:00.007+02:00

No sé quant us costa a vosaltres tallar-vos els cabells però alguna vegada ja us he explicat que jo acostumo a pagar entre 14 i 16 Euros, depèn de quin local de Raffel Pagès trio. Per això em va cridar l’atenció veure, fa uns dies, que un perruquer suposo que pakistaní del carrer Carretes, al Raval, anuncia el tall de cabells a només 3 €... ... un altre exemple que el Raval és avui en dia un barri ple de sorpreses i d’oportunitats! Bé, de fet en cobra 4 a homes adults i 3 als nens, però això ho especifica en un altre cartellet. Potser serà qüestió de provar, no? Diu que a les dones us cobraran el tall a 7 Euros !!! El que no sé és si inclou rentat, diria que no perquè posa: “Corte de mujeres 7€” i després: “Lavado y secado 6 Euros". En tot cas, està clar que si no és el perruquer més barat de Barcelona poc li deu faltar, seguirem buscant, a veure si en trobem algun que sigui encara més econòmic…

Festa Major del Poble Nou / El carrer Cantí fa valer el seu nom amb una exhibició musical dels nens del barri

2009-09-19T23:15:00.007+02:00

El que veieu a la imatge és l’activitat que estaven fent divendres a la nit els veïns del carrer Cantí, del Poble Nou. Potser fent honor al seu nom, convidaven els nens del barri a fer actuacions musicals dalt de l’escenari, imitant cantants professionals. Les nenes que cantaven quan vaig fer la foto ho feien d’allò més bé i es movien amb molta gràcia. El Poble Nou tancarà la festa amb un Castell de Focs a la platja del Bogatell, així que si sentiu coets ja sabeu qui és!El Poble Nou també té les seves festes alternatives, organitzades per col·lectius del barri, que han penjat cartells a la Rambla i pels carrerons!Per cert! Cada vegada que passejo per algun dels nuclis antics dels barris i viles de Barcelona penso que m'hi agradaria viure, també al del Poble Nou, no sé si algú de vosaltres hi viu i ens pot explicar com s'hi està...

Sibarita / Les palmeres de xocolata van a 1,35€ a la pastisseria Vilaplana, de la plaça St Gregori Taumaturg

2009-09-18T19:50:00.004+02:00

Aquest estiu una cosina em va dir:

-"¡Tienes que probar las pastas de la pastelería Vilaplana, son buenísimas!"

La Pastisseria VIlaplana està a la plaça de Sant Gregori Taumaturg, per entendre'ns la de l'església rodona. He passat moltes vegades pel davant però mai m'hi havia aturat. Fa uns dies estava per la zona, la vaig veure i com que era l'hora de berenar em van venir al cap les paraules de la cosina: "Tienes que probar las pastas, tienes que probar las pastas, tienes que... Están buenísimas, están buenísimas, están..."

Els de la pastisseria Vilaplana tenen dos locals de costat: la pastisseria en sí, que també és xarcuteria; i l'establiment amb barra per seure -no crec que se li pugui dir "bar"!!!-, que és a on jo vaig entrar, davant l'entrada principal de l'església. Té dos pisos, un a dalt que lloguen per celebracions i l'altre a nivell de carrer.

La plaça de Sant Gregori Taumaturg no és una plaça qualsevol, ja m'enteneu, és zona alta de debò. I és clar, això condiciona la clientela del local. Vaig seure a un tamboret davant la barra. I va entrar un senyor, que amb una certa classe va dir:

-"¿No puedo subir? Es que aquí abajo no me gusta" Però s'hi va quedar i va demanar un croissant.

La veritat és que no tenien gaires pastes per triar, eren les 7 de la tarda i ja les havien anat venent. Però vaig veure unes ulleres de xocolata que deien: "menja'm" i en vaig demanar una:

-" i un Nestea, sisplau"

La mida de la palmera està bé, ni massa ni massa poc i amb el punt just de xocolata. I el preu? Molt raonable: 1,35€

Art / L'escultora avantguardista Aurora Muñoz inaugura una exposició retrospectiva a la sala N2 de Barcelona

2009-09-17T23:48:00.010+02:00

Hauríeu d'haver vist l'ambient que s'ha creat aquest vespre a la galeria N2 del carrer Enric Granados 61, en el marc de la inauguració d'una exposició retrospectiva de l'escultora avantguardista Aurèlia Muñoz. Ella estava asseguda en un racó al fons de la sala, copa de cava en mà, i tot de gent elegant se li acostava per felicitar-la. Se sentien converses que per exemple parlaven de Tàpies. S'hi exposaven obres seves de diverses èpoques, que estaven a la venda. Els preus de les obres anaven dels 2.000 als 20.000 Euros. Com que jo no la coneixia en arribar a casa he buscat a Viquipèdia i es veu que Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926) és una artista tapissera, va estudiar a l'Escola Massana i ha treballat en la renovació del gènere tapís, basat en la investigació dels nusos i les robes antigues, reivindicant l'artesania i el teixit com a forma d'expressió cultural. Lluís Permanyer deia d'ella l'any 1990 que "ha arribat fins a l’extrem de compondre unes obres en les quals ens permet d’intervenir perquè en canviem les formes". D'ella també es comenta que està en l'òrbita dels Fortuny, Gaudí, Miró, Tàpies o Barceló. Caram, i jo l'he hagut de veure i conèixer per casualitat, tot baixant en Brompton pel carrer d'Enric Granados!

Política / Jordi Portabella va parlar de la cultura com a motor de renovació al primer Tribuna Ateneu de la temporada

2009-09-17T23:23:00.008+02:00

No sé què en penseu vosaltres però a mi fa temps que em costa entendre el paper d'Esquerra a la ciutat de Barcelona. El plantejament inicial de Jordi Portabella m'agradava, després dels resultats electorals de les últimes municipals va optar per deixar els republicans fora del govern de la ciutat i en tot cas negociar tema a tema. Però a l'hora de la veritat i de cara a l'opinió pública penso que això ha deixat fora de joc -o al menys fora d'imatge- a Esquerra Republicana de Catalunya en el govern de la ciutat de Barcelona. Com a simple observador em transmet la imatge que ni governa, ni fa oposició. I en tots els temes que creen mala maror a la ciutat no he sentit cap declaració ferma per part d'Esquerra. D'aquesta manera el govern queda en mans de PSC i ICV i l'oposició en mans de CiU i PP. Trias i Fernández Díaz fan bé el seu paper, si cal anant al Raval a tocar de les prostitutes. A Barcelona és temps de dir coses clares, les bones i les dolentes, i no només perquè es comencen a acostar eleccions. Com que tinc ganes de sentir el que diu Portabella de que parli, ahir vaig estar a punt d'anar al primer Tribuna Ateneu de la temporada, els dinars que es fan a l'Hotel Rívoli Rambles i on l'Ateneu Barcelonès convida algun personatge destacat de la ciutat. Però els migdies no són el fort d'aquest blog, anem massa de bòlid per poder participar d'un àpat que comença d'hora i acaba tard. Si algú de vosaltres hi va anar, que ens ho expliqui, i sinó haurem d'esperar a una altra ocasió. En tot cas humilment m'atreviria a aconsellar Jordi Portabella i els seus que en un temps de certa perplexitat i descontentament a la ciutat, parlin i es mullin, jo de vegades intento sentir però rebo massa silenci. Ah, la foto és de l'AVUI.

Mèdia / Un passeig amb en Vicent Partal per la nova seu de Vilaweb: "Volem que sigui un espai obert, un hub ciutadà"

2009-09-16T23:10:00.025+02:00

Amb en Vicent Partal ens vam trobar a les 7 de la tarda de dimecres passat davant de Ferlandina 43, la seu que Vilaweb inaugurarà la setmana de la Mercè al barri del Raval. El dia anterior jo havia vist de reüll el cartellet que veieu a dalt, l'havia fotografiat i el vaig penjar al blog. Arran d'aquell post Partal em va enviar un mail i es va oferir a ensenyar-me personalment els nous locals.

Per Vilaweb la nova seu representa un salt de gegant: "És l'espai identificat que necessitàvem per reforçar la marca". I és que Vicent Partal vol convertir aquesta antiga fusteria en un espai obert a la ciutat, en el que ell anomena un “hub ciutadà”.

Fem una cosa, deixo que ens ho expliqui ell mateix:

-"Em va fer gràcia veure al teu blog la foto del rètol, perquè havíem tingut una discussió sobre si posar-lo o no. Hi havia gent que pensava que era millor no col·locar-lo fins que tot fos net i endreçat.

Això era una fusteria magnífica. Quan la vam comprar la nostra idea era conservar-la al màxim però en començar a gratar vam veure que era impossible, impossible. El que hem fet ha estat adaptar alguns dels espais que existien. Als locals de dins hem fet alguns retalls però és que realment tot plegat estava en molt males condicions, si no ho haguérem comprat haguera caigut.

Per què al Raval? Teníem molt clar que ens hi volíem quedar, jo seguisc apostant per aquest barri, estem molt a gust però sí que és cert que…

En tot cas, és clar que podíem haver anat a una oficina impersonal, a qualsevol racó, però preferim un espai com aquest.

A més, les redaccions dels diaris han fugit del centre de la ciutat i això és un absurd! Nosaltres volem fer el contrari, que el carrer entri a la redacció, que hi hagin actes, que la gent puga entrar a la zona aquesta mixta, que si algú ens diu “vull fer això…” puga entrar. Vaja, que siga una redacció completament permeable, eixe és l’intent.

Aquí a l'entrada la idea és tenir una xicoteta botiga on vendrem producte propi i cada mes un altre producte, que será el del mes: “Us recomenem tal llibre, o tal disc…”. Tot l’espai que és públic està decorat en negre.

I dóna directe a la zona mixta, que és un dels espais que més il·lusió ens fan. Només hi haurà una taula per setze persones i s’hi podrán fer cursos, reunions, que la gent vingui aquí, serà un espai de trobada.

Ara passem a l'auditori, será per a 30 persones, amb sortida directe al carrer i la nostra idea és fer-hi presentacions de llibres, xerrades, conferències, rodes de premsa… És una de les grans apostes del nou local. Potser és una mica “salvatge” el color taronja però bé…

A la sala d'actes ens agradaria fer-hi una activitat cada tarda i les penjarem totes a Vilaweb TV. M’agradarìa crear un hub d’informació, un espai ciutadà. Que acabe siguent un punt interessant, no només com a redacció periodística sinó un espai obert a la gent, una redacció viva, molt flexible. Ens interessa molt aquesta idea de la redacció oberta. En la nova maqueta inisistim molt més en temes de xarxa social, fem canvis molt revolucionaris.

Aquesta escala estava en un altre lloc, la volíem conservar i per això l’hem mogut, quan els locals estiguin oberts serà una de les nostres icones.

Allò d'allà dalt eren les bares de mesurar fustes, és brutal: estan en peus i no en metros, i ho hem respectat.

Mira, això serà la redacció, el dia de la Mercè estarem aquí. L’arquitecte que ens ho ha fet, la Montse Valle, ens va dir: “La farem a base de cubs blancs” i si et fixes tots ho són, n'hi ha per tot arreu i tot són zones quadrades i cúbiques. Ah, i allà dalt hi haurà el que en diem un tòtem: les teles, pantalles amb webs …

Si haguéssis vist el que era això ! Ens van fer una maqueta, però és al·lucinant que, enmig del que era, l'arquitecta poguera imaginar que això seria així ! Hem respectat els arcs que donaven a l’altra casa i espais on es veu l’edifici antic.

En aquesta saleta hi haurà els servidors de treball. Allà, una cabina d’edició de televisió i àudio, insonoritzada i això serà un estudi de televisió. Encara falta posar els focus… Tant aquesta sala com la gran les utilitzarem per potenciar Vilaweb TV, està tota preparada: càmeres robotitzades, endolls…

I al pati hi posarem unes plantes…

Aquí uns despatxos, la sala de producció, la sala de reunions amb alguns dels detalls originals de la fusteria… Mira, la família pujava al segon pis per l’escala i utilitzaven una corriola per a fer arribar a dalt el menjar i tot el que necessitaven. Tot això ho tenim molt documentat, vam gravar els últims dies de feina, vam entrevistar tots els que queden de la familia, ens interessa molt que no es perda el que significava.

Aquí hi haurà una sala de reunions petita, amb una taula rodona.

I si puges al segon pis veuràs que hi hem fet el chill out, que era una reivindicació antiga. També reivindiquem la fusta: escala de fusta, tot de fusta! Veus el chill out? La cuina, la nevera, un sofà perquè la gent descanse…

Quan deies en el teu post que ens “hem adormit”, ja entenc el que volies dir, no és que ens haguem adormit, és complicat d’explicar… Però entenc el que vols dir. I precisament el que volem és el contrari, volem reivindicar Vilaweb com un espai ciutadà. A part que coincidirà amb el canvi de maqueta.

Ens fa molta il·lusió. També estem una mica cansats: això del somni ha sigut llarguíssim !!! Vam comprar la fusteria fa dos anys, el procés de definició del que volíem va ser molt lent. La relació amb el Punt s’havia esgotat, ho hem passat molt bé junts, una relació magnífica però era evident que l’època del carrer de les Tàpies per a nosaltres s’acabava. I ells han sigut molt amables, han tingut molta paciència amb nosaltres!

Vam pensar: “Ara és un moment en que hem de fer un reforçament de la marca Vilaweb, i per fer-ho ens calia tenir un espai identificat, que això es convertisca en un hub ciutadà. En eixa idea volíem fer coincidir el canvi de maqueta amb el local nou, perquè aleshores tens un impacte d’etapa nova. Ens ha costat molt, som una empresa molt petita amb un impacte social enorme.

La nova maqueta és d'América Sánchez i l'estrenarem a l'Octubre. Es jubila, és l’ultim treball que fa, no havia fet mai una web i li vam demanar, és fantàstic. És molt trencador en el logo, diferent, és estil Amèrica. Quan la posem en marxa es notarà però no sobtarà. És una evolució bastant lógica, ja veuràs, en blocs horitzontals, graficament molt potent i coherent tota ella.

Intentarem introduir moltes coses noves, conceptes nous, hi estem treballant molt. Cal tenir en compte que som una empresa amb un capital social de 100.000 Euros i els accionistes som l’Assumpció i jo, és el que hi ha! Hi ha molta diferència entre l’impacte social del que fem i la potència econòmica que tenim. Ens costa fer grans moviments, i aquest era un moviment important. També l’any que ve fem 15 anys i era un poc tancar un cercle: canviar maqueta, canviar local, molts procesos interns que hem canviat, ha estat un procés molt bèstia. Potser sí que arribem tard, però arribem!

Estem contents perquè, és clar, això és un món de bojos, però en el que són els grans temes continuem sent pioners, hem mantingut la capacitat d’innovació: quan van aparèixer els blogs, els primers van ser nostres; i es pot discrepar o no però la comunitat blocaire de Vilaweb és molt definida i molt clara. La tele ip, vam ser els primers a apostar per la tele ip i no per la TDT. Aquí un dels grans canvis será això: comptar amb la possibilitat d’estudis. Per exemple, volem fer un debat setmanal de política, fins ara era imposible, no teníem capacitat. Tindrem una millora de capacitat de treball espectacular, será un canvi que ens permetrà produir molt més fácil. Coses que ara no podem fer, les farem.

La redacció és un espai de pensament col·lectiu i això és molt important. Per exemple, recordo el cas de Carles Salmurri, que era el cap de l’arxiu de La Vanguardia, ara ja no hi és. Quan jo treballava a La Vanguardia ell treballava en un soterrani i et localitzava totes les fotos, era el “google avant la lettre”. Tu li deies alguna cosa i ell tornava amb una foto, amb un retall. Gent com ell en una redacció els hauries de posar en una taula, al mig, donar-los una cerveseta i que la gent anés parlant amb ells, perquè són…

La redacció ha de recuperar eixe sentit d’espai col·lectiu. Que nosaltres fem un chill-out no és anecdòtic, si algú hi puja a fer una cervesa segurament trobarà algú altre i parlaran. Obrir una zona mixta on la gent de fora hi pugui accedir fàcilment tampoc no és anecdòtic. Hem de recuperar aquest pensament col·lectiu a la redacció perquè per molt bon periodista que sigues, un dia la cages, no hi ha ningú que sigui perfecte. Per tant, crear eixa xarxa col·lectiva és el millor que li pot passar a la professió, és fonamental.

Vilaweb és curiosa perquè treballem a la punta tecnológica però som molt classicistes, el meu somni – i potser per això la fusteria em feia gràcia- és recuperar aquelles redaccions que en Xammar explica, que en Pla explica, en un entorn nou. Si aconseguírem això!

La web és la font però aleshores les regles tradicionals del periodisme com les apliquem? Molta informació la treiem per la web i hem hagut d’inventar mecanismes de contrast a través de la pròpia web. És molt xulo!

Ah, i avui en parlàvem: sobretot, hem d’aconseguir divertir-nos. En general ens ho passem bastant bé! Hi ha moments difícils com a tot arreu però ara volem divertir-nos, disfrutar"

Què representa la nova redacció de Vilaweb? Sobretot la idea d’un hub ciutadà. Una redacció oberta a tot. Aquí no n’hi ha cap altre d’igual. Hi ha projectes interessants a fora, sobretot als Estats Units, però aquí no.

Societat / La baixada de temperatures i la pluja generalitzen la sensació de tardor ¿Ja dormiu amb edredó?

2009-09-15T23:13:00.003+02:00

No sé vosaltres però jo ahir vaig acabar ben xop amb la segona tongada de tempestes, la que em va enganxar de camí cap a casa. La pluja i la baixada de temperatures han fet que aquesta setmana s'extengui la sensació que ja hem canviat d'estació. Uns quants dies abans del que toca segons el calendari. M'agrada viure en un país on cada estació té la seva temperatura, després de tanta calor ja tocava una mica d'aire fresc. I la gent comença a treure els edredons...oi??

Barcelona / La Fira del llibre d'ocasió torna a Passeig de Gràcia del 18 de setembre al 4 d'octubre

2009-09-15T23:11:00.000+02:00

Si passeu per Passeig de Gràcia veureu que ja estan muntant les paradetes de la Fira del Llibre d'ocasió antic i modern, que enguany celebra de 58a edició. Començarà divendres i acabarà el 4 d'octubre. Com cada any, és un dels primers indicadors que ara sí, ja s'acosten les festes de la Mercè. A mi m'agrada passejar-hi i tafanejar, l'any passat vaig comprar en 6 volums i per un preu mòdic les "Monografies Històriques de Barcelona" de Lluís Almerich, publicades l'any 1945 per la llibreria Millà. També és veritat que després no les he llegit, s'han quedat al prestatge del despatx, però algun dia arribarà el seu torn...

Societat / "Com és possible que un director d'un aeroport francès prengui les decisions i els dels aeroports catalans no ho puguin fer?"

2009-09-15T20:52:00.008+02:00

La notícia / La Fundació Catalunya Europa ha presentat avui a la sala d'actes del Cercle d'Economia el treball "Bona Pràctica sobre gestió aeroportuària", de l'economista Germà Bel. L'acte ha comptat amb la participació del professor de l'IESE Pedro Nueno i del Conseller Castells, així com amb la presència del President Pasqual Maragall, la presidenta de Sellbytel Helena Guardans i el director de la Fundació, Max Vives. L'estudi és un pas més de la Fundació per pressionar en favor d'una gestió autònoma dels aeroports catalans.

La crònica / No sé en què estava pensant, però recordo que anava ràpid amb la meva Brompton pel carril bici del carrer Provença. A la vorera de davant de la Pedrera he vist una acumulació de senyors amb americana. "Pregunto o passo de llarg?" Primer he tirat recte però he reculat:

"Què hi fan?", li he demanat a un home que esperava davant del Cercle d'Economia

- "Saps aquell acte que es va fer a l'IESE fa dos anys per reclamar un aeroport millor? Doncs el mateix però en petit".

Caram, he plegat la bici i he entrat. El paperet que m'han donat a la recepció es feia una pregunta utòpica: "Podem tenir el millor aeroport del món?"

Quan estava a punt de baixar a la sala d'actes han arribat les autoritats: el President Maragall; el Conseller Castells; Helena Guardans, presidenta de Sellbytel; Pedro Nueno, professor d'IESE i m'atreviria a dir que un dels gurús de l'economia catalana; i Germà Bel, Catedràtic de Política Econòmica de la UB i autor de l'estudi que avui es presentava:"Bona Pràctica sobre gestió aeroportuària a Europa"

El paperet que m'han donat a l'entrada es feia una pregunta diria que utòpica: "Podem tenir el millor aeroport del món?"

Ha obert l'acte en Max Vives, president de la Fundació, que ha explciat que s'ha lliurat un exemplar de l'estudi i una carta al ministre de Foment per "reivindicar un canvi i autonomia en la gestió de l'aeroport de Barcelona El Prat". El Periódico publicarà la carta, es veu que el diari col·labora amb la Fundació.

El següent a parlar ha estat el Conseller Castells, no ha estat dels seus dies més lúcids, semblava una mica emboirat. El que millor m'ha sonat és quan ha dit: "Som un país d'esbravades" volent dir que de l'acte de l'IESE se'n va parlar molt en el seu dia però que després no se n'ha parlat gaire més i que per això treballs com el que avui es presentava són importants. Castells ha tingut també unes paraules de reconeixement pel president Maragall, assegut a primera fila acompanyat de Diana Garrigosa.

Pedro Nueno ha felicitat Germà Bel i ha explicat: "La meva vida és global, ha acabat d'aquesta manera i ho és cada vegada més. Jo escric , llegeixo i visc als aeroports de Múnic, de París o de Londres", on espera vols per anar arreu del món. I ha afegit: "És un llibre pràctic i ràpid. El nostre país necessita una bona gestió d'aeroports, si volem ser alguna cosa al món ha de ser via els aeroports que aporten capital, turisme... L'aeroport és clau, lluitem per tenir el màxim possible de connexions i una gestió bona a a l'aeroport.

Pel que he entès del que ha explicat Germà Biel, el llibre parteix d'exemples del que es fa fa als aeroports de Múnic i de Tolosa i es compara amb el que es podria fer als catalans

Però on ha estat més clar és quan ha entrat en els exemples : "Nosaltres creiem que els aeroports francesos són el missatge: quan parles amb un director d'un aeroport francès el sents dir que ell pren les decisions -excepte París, que és de l'Estat però que en el fons també ho fa. Sent França com és, tenir un director d'aeroport parlant i que t'expliqui això és en sí el missatge. A França, el director d'un aeroport pren les decisions sobre inversions, tarifes i relacions comercials!"

Segons Biel "sabem que no està en les nostres mans però ara és un bon moment per definir les nostres prioritats, perquè aviat s'haurà de donar resposta a 3 preguntes importants: Qui decideix les inversions, les tarifes i la política comercial.

Vàries vegades durant l'acte ha sortit la qüestió: "què se n'ha fet de l'esperit de l'acte a l'IESE de fa dos anys?" Diria que el que pretèn aquest llibre és precisament ajudar a mantenir viu aquell esperit.

Avís als lectors / ¿M'acompanyareu en una nova aventura? Aquest blog es mudarà aviat als blogs de Time Out Barcelona

2009-09-14T22:55:00.008+02:00

Coincidint + o - amb el visitant número 100.000, aquest blog començarà pròximament una nova etapa! Ens han proposat moure'ns "una temporadeta" als blogs de la revista Time Out Barcelona, que estan a punt d'estrenar-se, i després de pensar-ho una mica, hem acceptat! Així que, dintre d'uns dies, no sé quants però en tot cas no gaires, quan visiteu la pàgina www.guillemcarbonell.cat no us estranyeu si us condueix a una plantilla diferent.

El blog seguirà sent el que és, un espai amateur d'un barceloní que en les seves estones lliures fa de cronista i de reporter. Però és clar, perquè realment continuï sent el que és, vosaltres sou molt importants, sobretot, sobretot, no m'abandoneu, eh? Espero que m'acompanyeu en aquesta nova aventura, amb els vostres comentaris i les vostres lectures. Vindreu?

El motiu del canvi és doble: d'una banda i sobretot, posar el meu humil granet d'arena en el projecte de la revista Time Out Barcelona, que edita l'empresa per la que actualment treballo fent tasques no periodístiques. I d'altra banda, la intuïció que aquest canvi és una oportunitat per arribar a gent nova i diversa.

Ah, i un últim apunt: us volia demanar que sisplau modifiqueu els enllaços que tingueu a www.guillemcarbonell.blogspot.com i els substituïu per www.guillemcarbonell.cat , que a la llarga serà l'adreça que sempre em seguirà. Glups, desitgeu-me sort !!!

Mèdia / Perpinyà tanca amb èxit el 21è Festival de fotoperiodisme Visa pour l'Image

2009-09-14T22:25:00.010+02:00

Pels pèls vaig poder visitar dissabte els 8 punts d'exposició del Visa pour l'Image, el festival internacional de fotoperiodisme que des de fa 21 anys se celebra cada mes de setembre a Perpinyà. Vaig sortir de Barcelona com en les pel·lícules, en Talgo i des de l'Estació de França, amb la Brompton a punt per poder anar amunt i avall per la capital del Rosselló. No sé si heu estat mai al Visa pour l'Image però és fantàstic perquè els 8 edificis on s'exposen fotos estan repartits per tot el centre històric. I per cert, jo diria que un 40% per cent de les converses dels visitants dissabte passat eren en català, i no precisament perquè la gent de Perpinyà torni a la nostra llengua, sinó per la gran afluència de visitants del sud. Un dels punts més espectaculars d'exposició és l'antic convent dels Dominics, que aquesta vegada estava ple de fotos de Callie Shell, fotògrafa de la revista Time que va seguir en primera línia la campanya de Barck Obama. Al mateix temple s'hi exposaven imatges esfereïdores sobre el cost humà de la guerra de l'Afganistan. De fet les guerres i les seves conseqüències eren una constant enguany a Perpinyà: Paquistan, Afganistan, Palestina, Guatemala i Iraq, entre d'altres. Les imatges que més em van impressionar van ser les de Eugene Richards, de Getty Images: "War is personal" presentava tot d'històries de ciutadans nord-americans a qui la guerra els ha canviat la vida, mireu per exemple què bèstia la imatge de sota...fixeu-vos en el cap del soldat ferit...Del periodisme català hi havia imatges procedents del Diari de Terrassa i d'El Periódico, que no va arriscar gaire en la tria: rematada de Messi en una imatge deel fotògraf Jordi Cotrina. I podríem seguir i seguir, la de Perpinyà és una mostra espectacular.

Mèdia / La revista de l'Ajuntament corregeix la tàctica i aquesta vegada només inclou una foto de l'Alcalde Hereu

2009-09-14T22:14:00.002+02:00

Dijous vaig recollir d'una paperera de la parada de Joanic l'i-Barcelona d'aquest mes, la revista de l'Ajuntament de Barcelona que veieu a la imatge. Encara no m'havia arribat a casa i tenia la curiositat de veure quantes fotos de l'Alcalde Hereu hi han posat aquesta vegada. I oh sorpresa, aquest cop només n'apareix una imatge a la pàgina 2, sota el seu article "Un estiu ric en novetats". Era l'edició de Sant Martí i a les pàgines dedicades al districte tampoc no hi havia cap foto de l'alcalde. Serà que van aprenent que el que van fer en el número anterior (era una revista plagada de fotos d'Hereu) els és contraproduent. Aquell mateix dia, en arribar a casa, a la porteria vaig trobar dues revistes més a la paperera. En canvi, al tren cap a Sitges es va seure al meu costat una dona que es va llegir tota la revista de la primera a l'última pàgina. Home, és que aquesta vegada el tema de portada és dels que et provoquen bon rotllo: "La Mercè proposa centenars d'activitats per a tothom".

Mèdia / Els setmanaris "Directa" i "illacrua" treballaran junts a partir del 2010 per convertir-se en "un setmanari alternatiu de referència"

2009-09-14T21:46:00.002+02:00

Alguna vegada havia vist el setmanari "Directa" al quiosc però diria no l'havia comprat mai. Dissabte li vaig dir al quiosquer de la Rambla que me'n donés un, deu fer temps que existeix perquè ja va pel número 151. És per entendre'ns una publicació que se centra en temes "alternatius": "El Barça cedeix a l'Ajuntament uns terrenys protegits a canvi del Barça Parc", "El nou estadi de l'Espanyol implicarà la construcció d'un altre centre comercial", "La FAVB, Genera i SOS Racisme demanen la derogació de l'ordenança de civisme, un article de Joan Teran, militant d'Endavant i de la CUP, etc. M'ha cridat l'atenció un petit anunci que explica que a partir del 2010 els setmanaris Illacrua i La Directa "treballaran conjuntament per convertir-se en un setmanari alternatiu de referència". Recordo perfectament quan va néixer Illacrua, que al principi es deia Cruïlla, alguns pensaven que duraria dos dies, però continuen tirant endavant els seus projectes, quan arribi el moment ens fixarem en aquest nou setmanari alternatiu que volen fer.

Foto de la setmana / Vilaweb estrenarà la nova seu la setmana de la Mercè

2009-09-14T00:31:00.013+02:00

Dèiem fa uns dies que Vilaweb obrirà aviat nova seu al Raval i renovarà el disseny de la seva web. N'informàvem després d'haver vist i fotografiat un cartellet al carrer Ferlandina 43 que deia que aviat s'hi inaugurarà la nova redacció. En Vicent Partal, director de Vilaweb, es va posar en contacte amb mi poc després i em va convidar a visitar i conèixer de primera mà la que serà la nova redacció. També em va informar que el nou disseny de Vilaweb és obra d'Amèrica Sánchez. De seguida ens vam posar d'acord en veure'ns i em va fer un molt interessant recorregut pels nous locals, el que que fins fa poc era una fusteria centenària i que es convertirà en una redacció que vol estar molt oberta a tot, o en paraules de Vicent Partal en "un hub ciutadà". Vilaweb té previst traslladar-s'hi la setmana de la Mercè, tot i que el local encara està en plenes obres d'acondicionament... ... després de la visita, vam anar a fer una cerveseta (i un Nestea!) al legendari bar Almirall del carrer Joaquin Costa, situat molt a la vora de la nova seu del diari digital. I vam acabar fent una mena de tertúlia amb especial atenció a la tradició del periodisme català, a l'abisme que va suposar el franquisme per aquesta tradició, la no-transmissió de la mateixa i la voluntat de Vilaweb de contribuir a recuperar-la. Més enllà de la tertúlia espontània, abusant de la confiança d'en Vicent Partal, vaig acabar treient una gravadora i fent-li una entrevista.

Com que la vetllada va ser intensa i molt interessant, he pensat que el millor era dividir la crònica en tres posts que aniré publicant durant la setmana: el primer és aquest, triant la imatge de la futura sala d'actes de Vilaweb com a foto de la setmana; el segon es titularà "Vicent Partal ens ensenya i ens explica la nova seu de Vilaweb"; i el tercer serà un resum de l'entrevista, tertúlia i conversa que vam fer al bar Almirall. Espero que us agradi!

Política / Arenys de Munt dóna una lliçó de democràcia i l'opció independentista guanya amb un 96% de "sís"

2009-09-13T17:07:00.013+02:00

Actualitzo el meu post anterior: en definitiva, el poble d'Arenys de Munt, sobretot per l'alta participació i l'esperit festiu amb que ha viscut la jornada, ha donat unes quantes lliçons. La primera, d'esperit democràtic, a tots aquells que li tenen por a la democràcia: en política no hi ha res més extraordinari que preguntar la gent el que vol; la segona, de valentia davant de tot un Estat que ha fet el possible i l'impossible perquè aquesta consulta no es realitzés, fins a l'extrem d'autoritzar la manifestació falangista (!!!) amb tot el risc per a la seguretat que comportava; la tercera, al catalanisme en general, de coratge, "que no estamos tan mal" com diu l'Ie Komori en un comentari. A mi m'encanta aquesta fotografia que publica La Vanguardia i que he copiat del seu web aquest migdia: gent del poble anant a votar amb tota tranquilitat i una organització que fa la pinta de ser molt professional. Les coses al seu lloc, això no ha estat més que una simple consulta en un municipi, però és que precisament l'Estat, havent posat tot el seu pes en contra, li ha donat caràcter de consulta rellevant.

Política / Milers de persones surten al carrer a Barcelona per reivindicar un Estat propi, encapçalades per Joan Laporta

2009-09-11T23:20:00.009+02:00

És clar que també podríem titular "milions de catalans es queden a casa i no participen en cap acte reivindicatiu durant aquest 11 de setembre", però tampoc no és això, oi? De la mani d'avui jo destacaria que era molt més densa i participada que en d'altres anys, en gran part gràcies a l'aportació de la convocatòria unitària d'entitats "Som una Nació i Volem un Estat Propi". Hi havia d'altres blocs anteriors i posteriors, amb convocatòries per exemple de les CUP i d'Esquerra. La suma de totes elles era visualment considerable, no tinc ni idea de quanta gent hi havia.
La marxa "unitària" anava encapçalada per personatges destacats com Joan Laporta, Vicent Sanchis, Miquel Calçada i Salvador Cardús, entre molts d'altres. La Dharma pujada en un escenari mòbil precedia la pancarta de la convocatòria principal.Jo m'he estalviat el depriment espectacle que cada matí d'11 de setembre es repeteix des de fa ja massa anys davant el monument a Rafael de Casanova, amb grups de gent que no para de xiular a tothom, per això he passat el matí com un rei -i ja em perdonareu- a la platja.Per sort fa deu anys algú va pensar en dinamitzar la diada per intentar superar els espectacles depriments i es van començar a muntar actes a la vora d'Arc de Triomf. Al matí destaca la fira d'entitats i l'espai de jocs infantils. I a la tarda la "Festa per la Llibertat", en la que enguany han actuat els grups Mazoni, Gertrudis i La Gossa Sorda.¿... connexió en directe o enregistrament de Televisió Espanyola aquest migdia davant del monument a Rafael de Casanova...? En tot cas, tot un espectacle observar-ho.

Ah, per cert ! Durant la mani he "trobat" dos blocaires amics; primer m'ha saludat en mai9 amb qui de fet no ens havíem vist mai, però algú li ha xivat que el de la càmera era jo. Després la Beli Artigas, amb qui ens vam reconèixer fa uns dies a Sitges, fa el blog criticartt. Això del blog, Twitter i Internet en general es va convertint cada vegada en més i més cares conegudes, en més complicitats i en més xarxa, m'agrada, m'agrada!

11 set 09 / Excel·lent actuació dels Falsterbo Marí durant el dinar d'Òmnium

2009-09-11T23:03:00.001+02:00

Els Falsterbo Marí han amenitzat el dinar a la carpa muntada per Òmnium Cultural aquest 11 de setembre. No sé si tots coneixeu aquest magnífic que ha adaptat tantes i tantes versions de folk americà al català. Format actualment per Isidor Marí, Montse Domènech i el mismíssim Eduard Estivill, escoltar-los en directe ha estat tot un luxe, a la que pugui us explicaré una mica més com ha anat tot plegat i durant la setmana espero anar-vos mostrant algunes de les versions que han interpretat...

11 set 09 / Òmnium Cultural omple la seva carpa al Passeig Lluís Companys amb una fideuà per a socis i simpatitzants

2009-09-11T22:53:00.002+02:00

Socis i simpatitzants d'Òmnium Cultural han omplert la carpa que aquesta entitat ha muntat al Passeig de Lluís Companys amb motiu de l'11 de setembre. Al dinar hi ha assistit gent d'arreu dels Països Catalans, arribats del País Valencià (ACPV), les Balears (OCB) i l'Alguer (Òmnium de l'Alguer). La fideuà era boníssima i l'organització perfecte. Ha obert l'acte un breu discurs de Jordi Bosch i Jordi Foz, tots dos socis d'Òmnium.

Política / Catalunya viurà un altre 11 de setembre de reivindicació i platja, pendent del que passi diumenge a Arenys de Munt

2009-09-11T02:02:00.008+02:00

Uns joves penjaven passada la mitja nit una pancarta d'una de les parets que donen al Fossar de les Moreres. Aquest espai de record serà de nou un dels grans escenaris dels actes independentistes d'aquest 11 de setembre. La diada de l'any de la crisi i del Twitter agafa una gran part dels ciutadans descol·locats i amb un futur laboral incert.

D'altra banda, és una diada marcada per l'expectativa del que pugui passar diumenge a Arenys de Munt. La festa democràtica que s'ha de viure en aquest municipi penja ara d'un fil per unes incomprensibles decisions judicials, que han recolzat els que enyoren d'altres temps i en canvi han intentat frenar els que cridaven la gent a opinar. Una decisió que a més és perillosa perquè sembla encaminada a provocar una situació d'alta tensió que esperem se sàpiga evitar. Els que hi aneu ja ens explicareu.

Avui, de tertúlia al Bar Mundial, un amic ha comentat:

-"El que hauria de passar a Arenys és que baixés la riuada i tots aquests no poguessin entrar"

Doncs això, però fa la pinta que de riuada no n'hi haurà.

En tot cas, allà on estigueu (a la platja, a la muntanya o a la mani), que passeu un bon 11 de setembre!

Mèdia / Entrevista a Rafel Luján, director del nou portal BTVNotícies.cat: "Apostem per explicar com s'està transformant l'entorn + proper"

2009-09-10T00:37:00.010+02:00

Barcelona Televisió acaba d'estrenar el portal www.btvnoticies.cat , dirigit pel periodista Rafel Luján (Barcelona, 1973). L'equip que feia el desaparegut Diari de Barcelona s'encarrega ara de la nova web, que a mi m'agrada: tracta temes a peu de carrer i amb un disseny net i clar.

A en Rafel Luján el vaig conèixer fa uns mesos, quan em va entrevistar en una roda d'intervius que el DdB feia a gent que elaborem continguts sobre Barcelona per Internet. És un apassionat de la ciutat i dels mèdia i crec que la seva aposta per sortir al carrer a conèixer in situ els blocaires va ser una gran idea per crear xarxa i sobretot complicitats.

En moure'm pel nou portal em van venir tot de preguntes al cap, i com que no tenia temps de quedar amb el Rafel li vaig enviar l'entrevista per email. Primer ell em va avançar una "primícia" per Twitter:

- " En un mes esperem tenir la versió x Iphone !!! "

Mireu quines coses més interessants ens explica...

- Quan vau decidir canviar el web i per què?

El setembre de 2008, quan es va produir el relleu a la direcció de BarcelonaTV es van anar revisant tots els projectes que hi havia a la casa. El Diari de Barcelona era un d’ells. Feia 10 anys que es gestionava i hi havia la sensació general que calia fer un canvi de format i de concepte. Buscàvem fer de zero una web de notícies que sumés valor a la marca de BarcelonaTV i la seva denominació popular (que en molts casos és BTV). Ens va semblar que la casa no podia prescindir de tenir les seves notícies a la xarxa. Vam començar a estudiar el projecte a finals de 2008 i l’1 d’abril de 2009 presentàvem la primera maqueta.

- Heu seguit algun model?

Saps? Hi ha una paradoxa curiosa en tot això. Deia un company que el Diari de Barcelona era un diari que semblava una tele i en canvi el BTVNOTÍCIES.cat és una tele que sembla un diari... Només que facis una ullada als models que hi ha pel món veuràs que la xarxa ha trencat també aquestes barreres: els diaris es dediquen a fer vídeos, les televisions maquetem portades i les ràdios fan una mica de tot... La màxima que mirem de seguir és donar-li a l’espectador la informació que vol, quan ho vol i des del lloc que ho vol, sempre des de l’òptica de Barcelona. La ciutat té una manera pròpia de mirar l’actualitat, i això és el que marca la personalitat tant de BTV com de BTVNOTÍCIES.cat.

- Què busqueu amb el nou format?

Des del principi teníem clar que la web havia de ser neta i sobretot accessible. Volíem que cada persona hi trobés allò que busca, amb entrades personalitzades per districtes, diferenciant la mobilitat de la política, l’esport de la cultura... Nosaltres hi incorporem la feina periodística essencial com és titular, redactar les entradetes i els enllaços, escollir les imatges, enriquir l’entrada amb enllaços.... També apostem pels interactius sobre Barcelona, aquells que no trobes als grans diaris i que t’expliquen com s’està transformant l’entorn més proper. Som conscients que el projecte tot just arrenca ara, m’agradaria que per la Mercè es pogués veure part del potencial de la nova web. - Sou el portal informatiu de BTV o treballeu de manera autònoma de la tele?

Un dels canvis que sota el meu punt de vista és crucial en tot aquest projecte és la redacció integrada. Per primera vegada en els 15 anys de BarcelonaTV, hem aconseguit ubicar sota un mateix sostre la redacció d’informatius i la del digital. I és especialment rellevant haver-ho aconseguit ara perquè és una de les eines que ens ajuda a cosir la pantalla de la web amb la pantalla del televisor. Part de la nostra feina ara consisteix a convèncer tothom de la importància de treballar plegats i del valor que podem aportar els periodistes del “digital” a la televisió. Fer una “escolta activa” al twitter pot ser una excel·lent font d’informació sobre la ciutat, per posar només un exemple.

Així els redactors del digital s’integren als consells de redacció dels torns on es fan les previsions i es decideix de la millor manera que es pot cobrir cada notícia. El que és vàlid per la televisió també ho pot ser per la web, però potser ho podem enriquir amb un interactiu propi, amb una entrevista...

Responent a la teva pregunta, el BTVNOTÍCIES és el reflex dels informatius de BTV a la xarxa, però té capacitat i iniciativa pròpia d’elaborar contingut.

En aquest sentit ens hem recolzat amb el magnífic treball dels professors de periodisme de la Universitat de Navarra Ramon Salaverría i Samuel Negredo sobre models de convergència de redaccions. De tots els casos analitzats nosaltres hem anat agafant idees. M’imagino el dia que a la redacció d’informatius de BarcelonaTV hi hagi una pantalla gegant amb la web pròpia: els periodistes visualitzaran llavors que també treballen per aquesta pantalla

- Quanta gent sou? Sou el mateix equip que éreu al Diari de Barcelona???

Si, afortunadament s’ha respectat el mateix equip i això ajuda també a no començar de zero. Som en total set persones, tot i que amb la integració de redaccions hi ha gent que reparteix la jornada entre televisió i internet. La Patrícia ha fet el salt de la pantalla de l’ordinador a la de la televisió presentant el trànsit a l’Infomatí i incorporem l’Àngels –que ve de l’edició dels informatius- com a editora del projecte. És una manera de treballar positiva que crec que consolida el projecte i la redacció integrada.

- Quins objectius us heu marcat?

Sota el meu punt de vista el principal és ser un espai que la gent trobi útil. Informar de Barcelona amb rigor i proximitat i també sumar, reforçar a la marca BTV a internet que d’altra banda, crec que ja és un referent pel que fa a la informació de Barcelona i els barris.

I em sembla essencial escoltar i estar atents a tota la gent que expliqueu històries de Barcelona i els barris a les xarxes socials i als blocs. Donar-li el valor que crec que té en el context d’internet: una de les coses de les que més orgullós em sento del diari és haver apostat per posar cara a totes les persones que treballen de forma desinteressada darrera un bloc de la ciutat i els barris. Hem de ser sensibles a tot aquest teixit, sempre des del respecte amb el que ho hem intentat fer.

- Anima'ns a visitar-lo, dónan's tres motius per entrar-hi cada dia!

Una falca gratuïta!! jaja... M’agradaria (1) que hi trobéssiu informació que us fos rellevant, (2) poder descobrir històries sobre la ciutat que no coneixeu i (3) saber si heu de sortir de casa amb una jaqueta, pantalons curts o paraigua. Jo crec que la informació meteorològica local a les set del matí és una qüestió de pura supervivència.

Política / La Diada escalfa motors i com cada any omple de cartells els carrers de Barcelona

2009-09-10T00:25:00.003+02:00

Déu n'hi do la resistència que tenen l'escombra, la cola i els cartells de paper en dies com l'11 de setembre, en plena època de Twitter i enmig d'una suposada crisi del paper. Jo també sortia per Sant Gervasi a penjar convocatòries, però d'això ja fa molts anys, quan la Crida encara existia, i a més ho fèiem a les fosques, de matinada, que ningú no ens veiés. De nou constatem que els joves ja no tenen manies i surten a penjar rètols a plena llum del dia, ben fet que fan. Molta traça no tenien, els cartells queien, potser hi faltava cola. El rètol deia: "Som una Nació, volem un Estat propi" i convoca a una mani a plaça Urquinaona, a les 17h del dia 11. S'hi han adherit més de 50 entitats.

Mèdia / Ara són els rètols de la pel·lícula "District 9" els que volen crear expectació

2009-09-10T00:12:00.007+02:00

Si veieu aquests rètols pel carrer no us atabaleu, potser sí que el vostre cap és un alienígena però no correu a denunciar-lo, en tot cas no ara en temps de crisi ! El missatge "Tu jefe puede ser un alienígena ¡Denúnciale!" que veureu a opis i parades d'autobús fa referència a la pel·lícula "District 9" que mireu per on s'estrena l'11 de setembre, tot un detall. Són curioses aquestes campanyes que últimament fan els publicistes, basades en dissenys senzills i missatges ambigus que creen expectació. Una manera de destacar entre tant de soroll, oi? A la web expliquen de què va la pel·li: "Hace 30 años los alienígenas contactaron por primera vez con el planeta Tierra". Doncs això.

Barcelona / Els botiguers del Gòtic clamen contra els robatoris i pengen rètols que qüestionen el paper de les institucions

2009-09-09T00:20:00.007+02:00

Els comerciants del Gòtic estan penjant rètols com els de la imatge, signats per "Cuca", que aconsellen els turistes estar atents contra els robatoris i qüestionen que les institucions estiguin realment vigilant: "Els veïns vigilem ... les institucions???" No sé si vosaltres ja els havíeu vist aquests cartells, jo els he fotografiat per primera vegada avui als carrers Llibreteria i Jaume I, a tocar de plaça Sant Jaume. La major part dels comerços de la zona tenen el rètol penjat a l'aparador, per exemple la centenària Cereria Subirà. El rètol també l'han penjat botigues com la Majorica, la gelateria italiana i les pastisseries. Vaja que els botiguers estan fent un clam contra aquesta vergonyosa plaga i contra la incapacitat que mostren les institucions per aturar-la, i des d'aquí els recolzem.

Mèdia / Vilaweb inaugurarà aviat la nova redacció de Ferlandina 43

2009-09-08T23:09:00.008+02:00

Que Vilaweb es mudava del carrer de les Tàpies a uns locals de Ferlandina ja es va dir fa uns mesos, però encara no havia identificat cap signe extern de la nova seu. Ara ja sí, avui de reüll he vist aquest cartell als baixos del número 43 de Ferlandina, amb un missatge ben explícit: "Aquí hi haurà aviat la nova redacció de Vilaweb". Estarem atents a la inauguració de la nova redacció.Molts vam començar a llegir notícies a Internet per Vilaweb, amb el valor afegit que estaven redactades amb uns referents diferents al que tenien la resta mitjans que existien a l'inici de l'era Internet. Penso que després es van adormir, sobretot en actualitzar el disseny de les seves pàgines, però espero que aviat l'encertin amb un nou look. Molta sort a Vilaweb en aquesta nova etapa!

Mercat / Les figues verdes van a gairebé 2 Euros el quilo a la Boqueria

2009-09-08T00:13:00.003+02:00

Ja ho sé que a la Boqueria aquests dies les coses més noticiables i morboses passen quan es fa fosc. I que l'instint periodístic ens hauria de portar a fer-hi guàrdia de nit, a veure el desplegament de la urbana i dels mossos, les corredisses i l'estira-i-arronsa de les prostitutes i els seus clients. O potser ara ja hauríem d'anar a la Ronda Sant Antoni, que és on diu que s'han desplaçat. Potser sí que farem cròniques de les nits de Barcelona, tal com són. Però de dia el mercat segueix la seva vida com aliè a les mogudes nocturnes i cada fruita continua tenint un preu, així que hi hem tornat per primera vegada aquesta temporada a trobar la fruita de la setmana ! Aquest cop estava clar que havia de ser la figa, som en plena època de figues i és de les que passa ràpid ! La qüestió era: negres o verdes? Jo he tastat les negres, que van a 1,60 Euros el quilo i que com indiquen alguns cartells del mercat són ben "meloses", estan al punt! Però em va quedar millor la foto de les verdes, així que són les triades. Sapigueu doncs que les figues verdes com les de la imatge van, aquesta setmana, a 1,99 € el quilo a la parada 416 de la Boqueria, que es diu "Fruits de la terra".

Societat / + sobre les tanques ...

2009-09-08T00:08:00.001+02:00

Els que seguiu aquest blog sabeu que les tanques grogues són un tema ja clàssic, ens agrada veure les diferents posicions, postures, usos que en fan els uns i els altres. Per això no ens vam poder estar de fer aquesta foto, dissabte al matí a plaça Universitat. No ens demaneu el motiu de tan curiosa posició, no el sabem. Fruit d'una borratexera? D'algú que s'avorria? O simplement, d'un relativista nat que el que vol és dir-nos: "i qui ha dit que les tanques no s'han de posar verticals i recolzades sobre un arbre?". I potser té raó. El cas és que jo continuo pensant que a Barcelona es fa un ús abusiu de les tanques grogues. Si us fixeu en la imatge, també hi ha un senyor que se la mira i sembla que reflexioni...

Societat / Les misses de Sant Ramon de Penyafort, a Rambla Catalunya, recuperen l'horari d'hivern

2009-09-07T23:04:00.016+02:00

Ahir de reüll vaig veure aquest cartell a la porta ja tancada de lá parròquia de Sant Ramon de Penyafort: "A partir del dia 7 de setembre es reanudarà l'horari d'hivern". És l'església que hi ha al capdemunt de Rambla Catalunya, pujant a mà esquerra, tocant a Rosselló. Ja era tard, quarts d'11 de la nit i tenia pressa, vaig deixar la foto per un altre moment però vaig pensar que mereixia un post costumista, del tipus: "Tot va tornant a la normalitat i les misses recuperen el seu horari". Així que a la que he pogut hi he tornat. Eren quarts de vuit del vespre i a dintre unes 15 persones assistien a missa de 7. S'hi entra per una mena de galeria on sempre hi ha gent, és una d'aquelles parròquies catòliques de Barcelona amb moviment. M'ha cridat l'atenció el cartell que hi ha a l'entrada, amb forma de camp de futbol... "En l'equip de Jesús tothom hi fa falta". Vaja, que els catòlics d'aquesta comunitat busquen reforços per la nova temporada. Cada un dels jugadors dibuixats a la pissarra tenen cara d'animals i porten una inscripció d'alguna valor positiu...Jo em quedo amb l'isard, el meu animal preferit. Perquè això és un isard, no??? La inscripció que algú ha fet sobre aquest isard diu: "compartir". Sobre el mico hi diu "esforç" i sobre un altre mico "optimisme", gratitud l'elefant, amistat la girafa, alegria el lleó, respecte el tigre i participació el rinoceront.I m'he fixat en aquest rètol que hi ha a la façana. Es veu que l'edifici de l'actual Església de Sant Ramon de Penyafort era el de l'Església de la Mare de Déu de Montsió, del segle XIV i XV, que va ser traslladat de Ciutat Vella a l'Eixample i reformat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells entre 1882 i 1890. La història del trasllat d'aquest convent a l'Eixample millor deixar-la per un altre post, a no ser que ens ajudin des d'Altres Barcelones, que això és més cosa seva, és clar.

Tendències / Un altre ciclista circula nu per Barcelona i causa sorpresa entre els vianants

2009-09-06T23:11:00.008+02:00

El ciclista que veieu a la imatge circulava nu per Rambla Catalunya aquest diumenge al matí. Amb total naturalitat, l'home anava pedalejant i segurament no sentia els riures de vegades estridents dels turistes i barcelonins que l'anaven veient. Sobretot els turistes, feien cara d'incredulitat, els barcelonins ja sabem que hi ha no sé quina ordenança que permet circular nu per la ciutat, una d'aquelles coses al·lucinants que de tant en tant decideix el nostre ajuntament. I en canvi ens hem passat l'estiu discutint si els turistes poden passejar per Barcelona sense samarreta... No sé com ho veieu vosaltres, jo tinc clar que per la ciutat s'ha d'anar vestit, és clar. I també amb samarreta, encara que faci calor. El contrari són ganes d'anar de progre.

Tendències / Es confirma que Carrefour és qui fa la campanya "Bolsa Caca" i ara diu "ayúdanos a retirarlas"

2009-09-06T22:48:00.004+02:00

Els anuncis que fa uns dies reproduïen l'eslògan "Bolsa Caca" en colors estridents i que no anaven signats per cap marca coneguda...... estan sent substituïts per d'altres com el de la imatge, que diuen "Ayudenos a retirarlas", amb el nom i el logo de Carrefour. El de la imatge es troba a on la Gran Via es troba amb el començament de Rambla Catalunya i van encapçalats per la frase: "Las bolsas de plástico tardan hasta 400 años en descomponerse". Ara que ja sabem segur qui hi ha darrera la publicitat, jo insisteixo: com volen que ens creguem que Carrefour vetlla pel Medi Ambient si passa olímpicament de la nostra llengua? Tot plegat pura hipocresia i reducció de costos, bah...!

Societat / ¿ i aquest tren a on va, a Sant Vicenç o a l'aeroport?

2009-09-06T19:28:00.001+02:00

Aquest estiu m'he trobat vàries vegades en la situació que veieu a la imatge, presa aquest dissabte a la cutre-estació de Passeig de Gràcia. Mentre que el rètol anuncia tren amb destinació "Sant Vicenç de Calders", el comboi estacionat a la mateixa via indica clarament que es dirigeix a l'aeroport. Vist així de front es veu clar però quan estàs a mitja plataforma només veus la placa anunciant St Vicenç i pots equivocar-te perfectament de tren: no pujar pensant que no va a l'aeroport o pujar pensant que va a St Vicenç, és a dir Castelldefels, Sitges, Vilanova... Tant difícil és fer que rètol i trens vagin coordinats??? En aquest cas concret per altaveus s'indicava correctament que el tren anava a l'aeroport però fa una setmana fins i tot la megafonia s'equivocava. Bah, quin llastre !!!

Tendències / Vídeo, notícia i crònica de la desfilada i lliurament dels premis de Moda FAD. Juan Carlos Rodríguez guanya la 28a edició

2009-09-04T23:27:00.021+02:00

El vídeo (31 segons)

La notícia: El dissenyador Juan Carlos Rodríguez ha guanyat la vint-i-vuitena edició dels premis de moda Cover T Fad, que s'ha celebrat aquest vespre a Barcelona. També han estat guardonats Diana Dorado ("millor dissenyadora"), Laura Diéguez ("més original"), i David Hundermann ("el millor model"). El jurat estava composat per Joana Bonet (directora de la revista Claire España), Yolanda Muelas (directora de la revista Metal), Juan Montenegro (director de B-Guided)Sofia Clari (responsable artística d'Ego Cibeles), l'estilista Ana Murillas, Yoshl (director de Doshaburi) i el dissenyador Josep Abril. La desfilada i el lliurament de premis han tingut lloc al Convent dels Àngels, davant del Macba. El Projecte T "és el nexe d'unió de les universitats amb Moda Fad" . La crònica: No sé si vosaltres heu anat mai a una desfilada de moda però per mi avui ha estat la primera vegada. Com gairebé tot el que s'explica en aquest blog, ha estat per casualitat: una llarga cua que travessava la plaça dels Àngels delatava que alguna cosa havia de passar al convent dels Àngels, seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD). A més, just al davant hi havia tot de caixes buides de cervesa Moritz col·locades en forma d'escenari, com perquè la gent pogués seure. Com que jo no tenia invitació i a més carregava la Brompton, m'he col·locat darrera l'escenari i tan còmodament com he pogut: pujat a una jardinera d'aquestes on l'Ajuntament hi planta margalló que a la que em movia em punxava a les cames. Això m'ha permès tenir una visió "global" de l'esdeveniment: la desfilada de primera línia passava a l'interior del convent; acte seguit els models sortien a la plaça i feien el recorregut que veieu a les imatges; una mica més a l'esquerra els skaters no paraven d'anar amunt i avall; també hi havia turistes en ple comiat de solter; i encara més a l'esquerra -darrera la torre del pàrking de BSM- l'escenari era absolutament dantesc, molt difícil de descriure: gent molt penjada, una mena de neo-punks i alguns gossos. Tots ells xerrant, jugant mig-estirats i mirant la moguda del FAD com aliens, des de la distància. Ah, i venedors ambulants de cervesa que no paraven de passar, és clar. Tot plegat, un poti-poti de Barcelona en la seva màxima expressió: disseny, modernitat, públic normal, i la de vegades dura i de vegades atractiva realitat de la plaça del Macba. "Todo está bajo control" que deia la samarreta d'una de les noies que jo veia des de la distància. Darrera meu una parella anava fent comentaris: "A esta le sobran piernas", "mira ése qué guapo!" o intervencions de nivell tipus: "a mi lo que me gusta es lo de Isaías". Al final el jurat ha deliberat una estoneta i s'han entregat els premis. Diu que dissabte tindrà lloc el "Mercafad", on la gent podrà adquirir els vestits que han desfilat ("todo lo que véis lo podéis comprar mañana"). Jo, és que no em veig amb els vestidets que els hi posen als nois: els heu vist? El locutor ha agraït la participació "de les escoles" i del nou president del FAD, l'arquitecte Miquel Espinet, que va ser escollit al juny. Ah, també ha agraït la participació del patrocinador, Cerveses Moritz, sempre atent a ficar-se allà on no arriben els altres. I ha dit que feien un piscolabis, però com que jo el que volia era sopar i he vist que allà passaria gana, he pujat a la bici i me n'he anat cap a casa.

Foto de la setmana / "El soldat alemany va carregar l'arma i jo li vaig dir que només era un lapin", m'explica un pagès de l'Alta Cerdanya

2009-09-04T00:09:00.005+02:00

Quedava pendent explicar-vos la història de les prunes i la grosella que apareixen a la foto de la setmana.

Van ser un obsequi d'un pagès d'un poblet de l'Alta Cerdanya (Catalunya Nord)proper al Capcir. No us sabria explicar com va començar la conversa, però el cas és que vam estar una bona estona xerrant.

I no hi havia per a menys, m'explicava que durant la segona guerra mundial no va lluitar pels pèls, el van mobilitzar però ja pocs mesos abans que el conflicte acabés.

Deia que durant la guerra els pagesos francesos tenien un permís especial per intercanviar productes. Les patates les regalaven, però els animals s'havien de pagar. Un dia, a la vora del camp de treball on l'havien portat els alemanys, a la vora de Prada de Conflent, el meu amic va comprar un "lapin", és a dir un conill. I aquest animal va estar a punt de costar-li la vida:

-"Al camp de treball el vaig amagar sota el llit, viu, per menjar-lo l'endemà. Però a mitja nit es va començar a moure i els soldats alemanys el van sentir. En escoltar moviment un d'ells va carregar l'arma: "crek".

-"No dispari, que només és un "lapin", li vaig dir

No ho va fer, però l'alemany es va quedar amb el seu conill !

-"Després, quan les tropes aliades avançaven cap a la Cerdanya els alemanys van fugir molt ràpid, en dos dies ja no en quedava cap"

I content per la conversa el pagès em va regalar les prunes i la grosella que veieu, collides al seu jardí. Ah, i també un pot de melmelada de préssec!

Barcelona / Operaris del metro netegen grafitis a la L2

2009-09-03T23:40:00.002+02:00

Vaig fer la foto ahir a l'estació de Jaume 1er i simplement pretèn mostrar-vos el moment en que una operària suposo que contractada per TMB procedia a netejar una pintada d'un dels laterals blancs. Ja veieu que la vaig agafar just en el punt en que és pitjor la solució que el problema, quan tot queda així difuminat i extès però segur que si hi passeu ara no hi deu haver rastre del grafiti.

Tendències / ¿És Carrefour qui omple Barcelona de la campanya de "Bolsa Caca"?

2009-09-03T23:17:00.009+02:00

Quan jo era (més) jove i anti-mili i tot allò m'encantava veure pintades de l'organització "Mili KK" als Ferrocarrils de la Generalitat i al Metro. Als setze i disset anys la idea d'anar a la mili em produïa al·lèrgia, vaig acabar fent la PSS, i trobava molt oportú l'invent d'ajuntar el nom "mili" amb l'adjectiu fonetitzat "KK". Ja feia temps que no hi pensava però des de fa uns dies la ciutat va plena de la campanya "Bolsa Caca", l'he vista de color blau i rosa cridaner. A sota, en petit, hi ha escrita l'adreça www.hechalemanoalmendioambiente.com i pel que m'expliquen, és una campanya de Carrefour que busca reduir l'ús de bosses de plàstic. Diu que és una campanya pensada perquè blogs, twitters i facebooks en parlin i que ho estan aconseguint. Què voleu que us digui, la campanya té la seva gràcia però si em confirmeu que és de Carrefour, ja no me la creuré. I ja posats, hagués preferit un missatge tipus "Bossa KK" o al menys "Bossa Caca". Si Carrefour passa de nosaltres en temes lingüístics, com volen que em cregui que vetlla pel Medi Ambient? Bah !

Societat / Les zones d'esbarjo infantil del Passeig Sant Joan, a vessar de nens que han tornat de vacances però que encara no van a escola

2009-09-02T23:40:00.005+02:00

Baixava en Brompton pel carril bici de Passeig de Sant Joan i de reüll he vist una parella amiga amb la seva filla de ... sis anys? Per aquest relat la filla es dirà Mònica. Feia dies que no ens vèiem, des d'abans de vacances:

- "Ei què feu?"

- "Venim de jugar amb una amiga de la Mònica. Has vist com estan de plenes les zones d'esbarjo! És una passada, estan com mai, quina bogeria: hi ha nens per tot arreu, fins i tot pujats a la teulada del tobogan!"

Certament les tres àrees infantils que hi ha al Passeig Sant Joan eren a vessar de nens, nenes i pares. Diria que la foto no transmet prou bé la quantitat de gent que hi havia!

I és que els primers dies de setembre corresponen a aquella època rara que hi ha entre la tornada de vacances i el començament de les escoles, un temps una mica tonto. I és clar, les zones infantils de tot Barcelona són més plenes que mai, se'n diu supervivència !

Enquesta/ 6 dels 26 lectors que han votat a l'enquesta li donaran "una" oportunitat a Manuel Fuentes, però la majoria seguiran escoltant Basté ¿Voteu?

2009-09-02T23:00:00.001+02:00

A pocs dies que comenci la temporada radiofònica fem en aquest blog una enquesta per intentar identificar la tendència, què farà la gent al menys durant els primers dies. L'any passat en vam fer una de semblant que va identificar molt clarament la fuga d'oients cap als matins de RAC1. De moment heu votat 26 lectors, dels quals 12 seguireu escoltant el programa de Jordi Basté i 6 li donareu "una" oportunitat a Manuel Fuentes. La resta de vots els podeu veure a la columna de la dreta. Ah, i per cert, només una persona ha dit que l'any passat escoltava el programa matinal de Catalunya Ràdio. Vinga, animeu-vos a seguir participant en l'enquesta!Per cert! Si no l'heu llegit no us perdeu l'article que Miquel Calçada va publicar ahir a l'Avui, titulat "La Dignitat de Xavier Solà" , jo m'hi identifico plenament.

Societat / Les imatges de prostitutes exercint al voltant de la Boqueria provoquen astorament ciutadà ¿Com s'ha pogut arribar fins aquí?

2009-09-02T21:10:00.013+02:00

- "Has vist el reportatge que ahir publicava El País amb fotografies de prostitutes fent sexe amb clients al voltant de la Boqueria?" m'ha preguntat aquest matí una companya de feina

No les havia vist, així que m'ha deixat el reportatge, signat per Bertran Cazorla i JMMF. Hauríeu d'haver vist la cara que he fet en veure les fotos que reprodueixo en aquest post, fotos d'Edu Bayer que he trobat a la web del mateix diari. Són d'aquelles imatges davant de les que un es queda sense comentaris.

A la Rambla sempre hi ha hagut prostitució però ja fa temps, més de dos anys, que els que observem hem anat detectant que la prostitució pujant Rambla amunt i agafava formes i actituds més contundents, directes i agressives.

Diria que va ser fa un any i mig que a la columna "xafarder" explicava que a l'alçada de Portaferrissa unes noies ens insistien a un amic i a mi que les acompanyéssim.

La Vanguardia i l'AVUI també van tractar el tema fa uns mesos, amb imatges de sexe al carrer, practicat als portals del Gòtic.

Qualsevol que passegi per la Rambla de nit observarà com aquestes noies, sovint subsaharianes, agafen del braç als homes i fins i tot s'atreveixen a fer-ho amb homes que van acompanyats de família.

A mi el que em fa ràbia és que els polítics deixin que situacions d'aquest tipus es vagin degradant i que només actuïn quan periòdicament els mitjans en parlen i fan perillar els seus vots. Ja poden protestar els veïns, que ningú no reacciona fins que La Vanguardia parla d'aquest tema uns quants dies seguits, sovint quan l'interessa atacar a l'Ajuntament pel que sigui.

El consistori aleshores reacciona durant uns dies la guàrdia urbana patrulla en aquell indret, però a la que el diari calla tot continua igual.

També és patètica la manera com les administracions es passen la pilota. Avui he sentit com Ajuntament de Barcelona i Mossos venien a dir que ells no podien solucionar el problema. Doncs que s'ho facin mirar, si no és cosa seva que s'ajuntin tots, en parlin i busquin solucions. Aquest passar-se la pilota fa un mal terrible a les nostres institucions, perquè al final als ciutadans ens fa la sensació que tant els hi fa. És veritat que molts polítics haurien d'anar més a peu, en bici i en metro, perquè fins que no vius aquestes situacions no entèns del tot el que està passant.

Em va agradar per exemple que Xavier Trias i els que l'acompanyaven es trobés fa unes setmanes acorralat per unes dones als carrerons del Gòtic. No li vull cap mal, però és que sembla que si no ho pateixen en pròpia pell veuen no ho acaben d'entendre.

No sé si ho són per vosaltres, però per a mi són les imatges més patètiques que mai he vist de la Barcelona dels meus temps.

Barcelona / Han començat les obres de restauració de les torres octogonals de Santa Maria del Mar

2009-09-01T23:14:00.001+02:00

Passejant pel Born he vist que ja han començat les obres de restauració de les dues torres octogonals de Santa Maria del Mar, de 42 metres d'alçada. Les torres estan cobertes per unes bastides i un teixit blanc molt vistós. I buscant per Internet he vist que Maria Favà n'informava a l'AVUI fa uns dies: "L'obra, que dirigeix l'arquitecte Enric Solsona, està previst que duri uns set mesos i està pressupostada en 626.000 euros, que paguen de manera conjunta el govern i l'arquebisbat de Barcelona. Aquest projecte s'executa deu anys després que s'arreglés la resta de la façana principal, la porta i la rosassa. De la façana que dóna al Fossar de les Moreres s'arreglarà el que havia estat la caseta del campaner, on van viure els qui van ocupar aquest càrrec a la basílica, però que fa molts anys que està en desús.". Si en voleu saber més cliqueu aquí.Per cert, que a la plaça de Santa Maria, just davant de la basílica, també hi ha un edifici que s'està posant guapo, com veieu a la imatge de dalt. És un d'aquells dos edificis que formen una mena d'illa petiteta davant l'església.

Tendències / Alguns turistes visiten i circulen per Barcelona en "Citty Roller"

2009-09-01T23:13:00.005+02:00

Pel carril bici del carrer Provença circulava aquest vespre un nombrós grup de turistes en uns patinets que es diuen "City Roller". No he gosat preguntar si els havien llogat o si és la seva manera barata i divertida de visitar ciutats, muntat en un patinet de rodes gruixudes i base consistent. El que feia pensar que potser els havien llogat era que tots anaven amb el mateix model, en tot cas seguirem observant, a veure si és un cas puntual, però diria que no. Els joves, que feien cara d'estar-ho passant d'allò més bé, s'han aturat davant la Pedrera.Just abans d'arribar a la Casa Milà, i com és habitual en el carril bici de Provença, els intrèpids turistes han hagut d'esquivar un cotxe aparcat, ai las! en ple carril bici. Per sort l'autocar que venia per la dreta ha frenat i els ha deixat passar.

Societat / En la mort d'Antonio Rabinad, m'expliquen: "S'ho creia, que lluitava per alguna cosa que no tenia a veure amb les medalles"

2009-08-31T17:41:00.026+02:00

Jo no havia sentit mai a parlar d'Antonio Rabinad, l'escriptor barceloní mort ahir als 82 anys, disculpeu la meva ignorància. El que m'ha sobtat aquest matí quan he llegit la notícia és que els mateixos diaris que jo llegeixo o fullejo cada dia i que mai m'havien parlat d'aquest escriptor, avui n'anaven plens, tots tenien una crònica de mitja pàgina sobre la seva vida, la seva obra i la seva mort: El País, La Vanguardia, El Periódico, l'AVUI i El Punt.

Més enllà del que ens explicaven avui els diaris sobre Antonio Rabinad tenia ganes de trobar una font fiable i alternativa, que algú m'expliqués per què ningú no m'havia parlat abans d'aquest barceloní o si ho havia fet se m'havia passat per alt.

Per aquests casos tinc una font segura, un amic nascut l'any 1946, dels que va viure de ple la universitat antifranquista, caputxinada inclosa i que pot explicar mil batalletes de les que m'agraden. Estava segur que ell tindria una versió pròpia en la mort d'Antonio Rabinad i així ha estat.

Primer li he enviat un sms:

-"El coneixies?"

-"És clar que el coneixia! Però no te'n puc dir res! Potser ell no voldria sortir en un blog a on no se sabia qui era. Tenia una mentalitat molt oposada a la dels falsos triomfadors d'avui en dia"

Però jo he insistit, sí que volia parlar d'ell i sobretot entendre per què se n'ha dit tan poc fins a la seva mort. N'hem parlat un parell de minuts al matí i una bona estona al vespre i aquí teniu el resum del que aquest amic m'ha dit:

"Antonio Rabinad era un pur, s'ho va creure que estava lluitant per alguna cosa que no tenia a veure amb les medalles ni amb el prestigi. Que per què no el coneixies? No el coneixia pràcticament ningú: fins i tot al Mercat de Sant Antoni se'l coneixia com a venedor, pràcticament ningú al mercat sabia que era escriptor, més enllà de tres entesos... No buscava brillar sinó fer les coses ben fetes i dormir tranquil. Va ser cronista del Besòs, de Poble Nou i d'El Clot. Va complir com el millor, políticament se la va jugar i no va reclamar mai res. Era antifranquista i va escriure el que li calia escriure, allò que li interessava, d'una manera positiva. Mentre que gent com Marsé i Vázquez Montalbán van ser molt progres i molt rojos però van acabar fitxant per Planeta i vinculats al món dels premis (i entèn-me: ben fet que feien, en Lara els va captar i no és dolent, eren productors i volien viure de la ploma!) Rabinad se'n va voler mantenir al marge. Com a guionista de cinema va adaptar pel·lícules interessants com "Tiempo de Silencio", de Martín Santos, que va ser una finestra d'obertura al món. Al Mercat de Sant Antoni tenia la botiga de llibres al costat d'on es fa la venda i intercanvi de videojocs. Era una persona que costava de trobar, però crec que va venir una vegada a donar una conferència a la Universitat, d'això no n'estic del tot segur, ja fa anys... I suposo que dels cercles de cinema de Barcelona no va desaparèixer: era sociable, però ja dic que hi havia coses que no li interessaven: ni el poder, ni les medalles, ni els premis. Que potser va pagar un preu car per aquesta opció? Bé, però pensa que hi ha escriptors que escriuen per a ells mateixos. I sobretot, sovint ens informem per uns canals però també n'hi ha d'altres, potser això és el que t'ha fallat, Guillem. Quin llibre et recomano d'ell? Sens dubte, "Memento Mori", la gran novel·la de la guerra civil i de la postguerra a Barcelona".

D'orígen aragonès i company generacional de l'Escola de Barcelona, d'autors com Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé, Juan Garcia Hortelano i Carlos Barral. Cronista de la guerra i de la postguerra, a més de guionista de cinema i venedor de llibres al Mercat de Sant Antoni.

Barcelona / Els serveis de neteja de Barcelona comencen a recollir les fulles dels plàtans caigudes abans que arribi la tardor

2009-08-30T23:33:00.003+02:00

Els barcelonins estem acostumats a aquesta imatge de tardor avançada, la de les fulles dels plàtans cobrint avingudes de la ciutat ja a mitjans i finals d'agost. Sobretot en estius de poca pluja com l'actual. Quan aquest blog encara estava de vacances vam recollir la foto que veieu a dalt, presa al carril bici del Passeig de Sant Joan, la d'una furgoneta de Barcelona Neta que recollia o intentava recollir les fulles caigudes dels plàtans. Si passeu per allà veuereu que en algunes parts de l'avinguda les fulles cobreixen àmplies zones de la calçada central. Recollir les fulles dels arbres deu ser aquelles feines força desesperants: un tram netejat avui tornarà a estar cobert de fulles demà!

Mèdia / Llargues cues al principal quiosc de Sitges de consumidors que volen "devorar" paper

2009-08-30T23:00:00.006+02:00

El principal quiosc de Sitges, que porta l'inconfusible nom de "Boutique de la Premsa", és testimoni cada cap de setmana d'estiu de llarguíssimes cues de gent que sembla voler devorar qualsevol producte imprès: diaris, revistes i llibres. No sé si a la imatge s'arriba a observar prou bé la de gent que avui esperava per pagar, jo diria que a les 11 del matí hi havia més de 30 persones fent cua, i ha estat una constant cada dissabte i diumenge d'estiu. Més enllà de si l'establiment està ben organitzat per gestionar aquesta cua, que no ho està prou, la imatge té la seva gràcia, és com si aquests consumidors volguessin portar la contrària a tots els profetes de la desaparició del paper com a suport informatiu. També és veritat que jo he fugit d'aquest quiosc i al del carrer major no hi havia ni una ànima!

Societat / Els girasols van a 5 € el ram al costat de l'Església de Santa Anna

2009-08-30T01:39:00.009+02:00

Quan entres a la placeta de l'església de Santa Anna pel carrer del mateix nom hi trobes a mà esquerra una floristeria de les de sempre. És d'aquelles que sovint veus però que si no t'hi fixes passa desapercebuda. Divendres em van cridar l'atenció els girasols que com veieu presideixen aquests dies l'establiment i que van a 5 Euros el ram. Vaig fer la foto i vaig comptar ràpid quantes flors hi havia a cada ram i em va semblar que n'hi havia 5: així ja podeu comptar que pagues un Euro per cada flor. Com que no tenia a qui regalar-li el ram, no en vaig comprar cap, però a la que pugui hi vaig i en compro un. El que no sé és quina serà la reacció de la persona a qui li regali el ram, potser me'l fot pel cap! Però un ram de girasols també té el seu costat romàntic, oi?

Societat / "Nueva Rumasa" fa 'autobombo' amb to paternalista en un anunci que vol ser informatiu a La Vanguardia

2009-08-30T00:50:00.002+02:00

No sé si heu vist l'anunci que avui publicava "Nueva Rumasa" a La Vanguardia. Com podeu llegir a sota (disculpeu la taca provocada pel meu esmorzar!), explica que han descartat una oferta de compra de la marca Cacaolat (ells diuen una "multimilionària oferta de compra de l'emblemàtica marca") "perquè l'empresa interessada no ha ofert prou garanties de continuïtat dels 400 llocs de treball de la fàbrica de Cacaolat a Barcelona". Més enllà de l'exactitud de la informació, que desconec i per tant no poso en dubte, em fascina la capacitat que té "Nueva Rumasa" des de fa uns mesos de fer autobombo i presentar-se amb aquest discurs tan enganxifosament paternalista. L'anunci conclou taxativament: "Aquesta decisió confirma un cop més la seva decidida i ferma política de compromís amb els llocs de treball". I m'aturo aquí perquè, com deia fa un temps, aneu a saber si al final no acabarem tots treballant per "Nueva Rumasa".

Mèdia / Seguiu flaixos d'aquest blog també des de Twitter !!!

2009-08-29T13:07:00.006+02:00

Us animo a anar-me seguint també per Twitter, durant el curs serà un complement ideal d'aquest blog i sobretot de la columna del "Xafarder". He aprofitat l'estiu per introduir-me a l'eina i diria que m'hi he enganxat ... Podeu seguir els meus comentaris a Twitter des de la columna dreta d'aquest blog o directament des del vostre meu compte de Twitter gcarbonell. Ja m'ho deien fa 2 anys la @sílviacobo i en @marcroca que em seria útil ...

Blog / La Festa Major de Sitges marca l'inici de la fi del període estival i aquest blog torna a l'activitat...

2009-08-29T12:31:00.009+02:00

Tothom té les seves dates clau i per aquest cronista la Festa Major de Sitges és sempre un indicador que l'estiu comença a acabar. Mireu quina imatge més maca, la del Castell de Focs que s'hi va celebrar la nit del 23 d'agost en honor de Sant Bartomeu i que com cada any va aplegar milers de persones a les platges, al passeig i als espigons.

Així que, després d'aquest període de pausa en el que ens hem remullat tant com hem pogut, reprenem les activitats d'aquest blog. Espero que a poc a poc us hi aneu reincorporant i no em deixeu aquí parlant en monòlegs! Amb la que està caient i en un període de tants de canvis al nostre voltant, de temes segur que no ens en faltaran...

Blog / Bon estiu a tothom i fins al setembre !!!

2009-07-12T14:25:00.018+02:00

I podríem seguir i seguir, perquè Barcelona ens apassiona i a cada racó hi veiem una sorpresa, una nova tendència, un drama humà, una alegria, un record, un nou edifici o una nova mesquita. Però ja és una mena de tradició d'aquest blog fer vacances "escolars". I és que creiem que de tant en tant és bo aturar màquines. Sobretot perquè aquest cronista a l'estiu el que vol és passar el dia a l'aigua! A tots els que heu anat passant per aquestes pàgines durant el curs 08-09, com a lectors, participant en els sortejos o deixant els vostres comentaris, moltes gràcies !!! Esperem retrobar-vos amb el nou curs i anar sumant amics. Tornarem al setembre plens de noves idees, al Barcelona Times Blog, potser l'únic blog de Barcelona fet des d'una Brompton !!! ;D Bon estiu a tothom ...

Sibarita / Crònica d'un sopar al nou bar Velódromo

2009-07-12T14:01:00.005+02:00

L'última crònica d'aquest curs l'he vingut a escriure en rigorós directe wifi des del Velódromo, el bar fundat el 1933 per en Manuel Pastor i que cerveses Moritz acaba de reobrir.

Arribo al Velódromo (Muntaner 213) a quarts d'11 de la nit de dissabte i el local està en plena ebullició. Feia dies que tenia en ment venir, la lectora VG em va avisar de la pre-estrena i l'empenta final me l'ha donat un post del David.

M'avisen que hauré d'esperar una mica, que hi ha cua, però no em fa res perquè veig que els minuts d'espera seran tot un espectacle.

Darrera la barra hi ha molt de moviment i sento un dels cambrers que crida:

- "¡Hay mucha gente en la barra! ¡Camareros a fuera por favor!"

Mentre espero que m'assignin taula va arribant més gent. Una noia li pregunta al seu nòvio:

-"¿Y cómo era esto antes?"

-"Pues igual pero en cutre. Mucho más sucio"

Jo, tot i que havia viscut a la vora, no recordo haver-hi entrat mai, per mi és un bar nou però amb 76 anys d'història. Quan hi aneu ja em direu què us sembla però jo trobo que el nou Velòdrom és espectacular. Vidres grans al carrer que diuen: "Bar Velódromo - Café - Restaurant". Diu que ha conservat l'estètica de sempre.

Arriba un xicot que ve del bany i diu:

-"El lavabo és rotllo europeu, et fan pagar..."

En un moment determinat baixen la intensitat dels llums, deu ser que a partir d'una determinada hora volen crear un ambient més íntim, així que passo a veure-ho tot una mica en la penombre: sostre fosc amb marc daurat, llums que pengen de dalt amb múltiples bombetes rodones d'un pam de diàmetre.

Finalment m'assignen taula. Una petita del fons a la dreta. Mmmm:

-"I no puc anar a la que hi ha lliure a la cantonada de dalt?" li demano al cambrer amb una certa insistència. És que està lliure i molt ben situada per observar i escriure.

- "Sí, puja, puja", em diu molt amablement

Per anar per feina ja he agafat la carta mentre esperava. Quan ve el cambrer, ho tinc triat:

-"Un pollastre del Penedès "pota negra" amb samfaina a la menta, una mica de pa amb tomàquet i unes braves". Això de la samfaina a la menta, que sona a aportació del cuiner Carles Abellan, és el que m'ha fet decidir.

A l'hora de la veritat, el pollastre era boníssim; les braves es van convertir en unes excel·lents patates fregides no braves i del pa amb tomàquet se'n van oblidar. Coses del directe. L'aigua que serveixen és Font d'Or, analitzada pel Doctor Oliver-Rodés i molt bona. De Moritz no en vaig demanar perquè no sóc gaire cerveser.

- "Vols postres?" em demanen mentre recullen els plats

- "Sí, un gelat..."

- "Prova el cocrant, veuràs què bo"

El crocant me'l serveixen en una copa platejada, banyat amb caramel i amb ametlles, com a un senyor de Barcelona.

Durant tot el sopar va sonar música forta, a ritme clàssic, a estones com de circ dels 60's. Un bon acompanyament, tot i que s'havia de cridar una mica per parlar.

Demano el compte i me'l porten ràpid. Total 14,30 Euros: set i mig el pollastre, u trenta l'aigua, dos cinquanta les patates i tres el crocant.

De lluny veig els de la barra fent coctails i la perspectiva del pis de dalt em permet mirar la gent. Sembla més un bar de Nova York que de Barcelona. L'ambient és de zona alta però dir pijo seria simplificar massa, quedem-nos en benestant. També hi ha algun turista que diria que hi ha arribat per casualitat.

Consells per la gent del Velódromo? Home, podrien posar wifi gratuït, jo he escrit aquesta crònica en directe però gràcies a l'amabilitat d'un wifi obert d'algú de l'edifici. I un segon consell: que al pis de dalt hi organitzin activitats: exposicions, actes culturals o perquè no, debats d'actualitat.

A mi el Velódromo m'ha encantat i a més ja he trobat la meva taula preferida.

_ _ _

La carta del Velòdrom explica: "En els seus inicis, el Velòdrom funcionava com a restaurant obert les 24h. L'any 1945 es va veure obligat a reconvertir-se en cafè exclusivament i durant dècades va acollir els amants de les tertúlies, polítics i intel·lectuals. Durant la guerra civil s'hi van reunir els membres de la República que es van exiliar a Barcelona i el 1951 acollí el Comitè Organitzador de la vaga de tramvies. Els anys 60 i 70, la Gauche Divine el va convertir en un dels seus feus i el 1977 les taules del Velòdrom hi van veure néixer la revista L'Avenç. Els anys 80 i 90 va ser un dels locals d'oci nocturn de moda de la zona alta de Barcelona. Va tancar les seves portes l'any 2000, després de la jubilació del fill del fundador.

Barcelona / La calçada central de Passeig Sant Joan torna a estar asfaltada

2009-07-12T13:48:00.002+02:00

Després de dies d'obres, la zona central del Passeig Sant Joan recupera a poc a poc la normalitat. Divendres una bona part del passeig ja tornava a estar asfaltat, amb material de color vermellós que feia aquella olor tan característica de l'asfalt nou. Els operaris encara havien d'enllestir un tros de passeig i pintar els carrils bici.

Barcelona / Rètols lluminosos anunciaven divendres a la Gran Via les restriccions del trànsit pel Tour

2009-07-12T13:44:00.001+02:00

Potser hi són de fa temps, però jo m'hi vaig fixar dijous coincidint amb l'arribada del Tour. A la Gran Via i a d'altres carrers del voltant hi ha uns rètols llumisos que donen informacions de trànsit, si no són nous ho semblen i en aquell moment deien: "Avui de 8 a 11h Tour de França a Barcelona. Restriccions de trànsit"

Tendències / Un cartellet anuncia hamaques al Gòtic: "Siempre hay un lugar"

2009-07-12T13:39:00.002+02:00

En el meu barri cada vegada veig més balcons amb hamaca, deu ser una tendència. Són balcons petits, que no donen per a molt, però la gent que hi viu troba la manera de penjar el "llit enlairat" d'una punta i de l'altra. Tot i que no sempre són còmodes, les hamaques ens traslladen al paradís, al plaer, a les vacances. Per això m'ha fet gràcia veure aquest cartellet al carrer de Jaume 1er que precisament anuncia hamaques artesanals 100% de cotó. Ja m'imagino estirat a l'hamaca de nit i mirant el Tibidabo il·luminat. Però el millor del cartellet, aquella frase que busca convence't l'han posat en blanc i inclinada: "Siempre hay un lugar". Mmm.