Foto de la setmana / ¿Comiat de solter o ruta per Barcelona?

Tirar de turistes és sempre un recurs fàcil per la foto de la setmana d'aquest blog i a més sé que us agrada... Però és que ja em direu si imatges com aquesta no mereixen un destacat! Als "gocars" ja ens anem acostumant, quin remei, comencen a formar part del dia a dia a Barcelona, ni que sigui mal aparcats als espais per les motos. Però és que a sobre van aquests dos i hi pugen amb cascos de banyes i plomes!!! Per això un es demana si és que estaven de comiat de solter -en plan gincama o similar- o si veritablement feien ruta per Barcelona.

Societat / Els treballadors de Roca tallen ara el carrer Sepúlveda

Un centenar de treballadors de Roca han tallat el carrer Sepúlveda, a l’alçada del Departament de Treball de la Generalitat. Tres pancartes -una per sindicat: UGT, CCOO i CGT- presidien la protesta, amb eslògans amb missatges simples com: “No a los despidos, sí al empleo” o “No sobra nadie, no a los despidos, sí al reparto del trabajo y riqueza”. En l'opuscle que repartien els treballadors deien que "con la ayuda de las Instituciones, los ciudadanos de Gavà y Viladecans y la resistencia de los trabajadores este expediente lo tenemos de derribar".

Moltíssima gent va aprofitar diumenge per visitar l'exposició "Això és la Guerra", de fotografies que la parella Robert Capa i Gerda Taro van fer durant la guerra civil. Les sales van estar plenes tot el dia de gent que apurava la visita, ja que era l'últim dia d'exposició. Jo hi vaig anar a les sis de la tarda, una hora abans que tanquessin, s'havia de fer tota una volta i entrar per darrera, ja que els preparatius del piromusical mantenien tancats els accessos principals, escales mecàniques incloses. L'exposició era extraordinària, jo només hi posaria un però: fotografies massa petites. I ho dic perquè precisament vaig visitar aquest estiu una mostra de tota l'obra de Capa al Museu d’Art Modern de Budapest, en homenatge al fotògraf nascut a la capital d’Hongria. I les imatges eren pòsters, molt més grans que al MNAC. Potser seria una idea aprofitar l'expo de Budapest i portar-la cap aquí? Té la gràcia que cobreix un període de temps amplíssim, de la guerra civil fins a la mort de Capa al Vietnam.

Mercè 09 / Un multitudinari piromusical ha tancat les festes

A mi també m'hauria agradat estar assegut sobre la parada d'autobús perquè des d'on jo estava l'angle era reduït! Com cada any, el Piromusical s'ha encarregat de tancar les festes de la Mercè. A la nit encara hi ha hagut concerts però vaja, els focs són els que realment donen les festes per acabades. No entenc perquè deien que aquest piromusical era dedicat a la Nova Cançó, al principi sí que han sonat cançons de Serrat, Sisa, Maria del Mar Bonet i d'altres però quan jo he arribat a plaça Espanya ja no n'he sentit ni una. Ja m'agrada que posin de tot però que no ens venguin la moto que és un homenatge a res, ha estat un piromusical com els de sempre, no?

Mercè 09 / Matí de falcons i castells a Barcelona

Dels falcons sempre se'n parla menys que dels castellers però les seves construccions són fantàstiques. Tinc un amic lector dels Falcons de Barcelona i a ell li dedico aquesta imatge que ha fet avui en Rafel Lujan a plaça Sant Jaume. Si us he de dir la veritat, en aquell precís instant jo m'estava banyant al mar de Sitges, una estoneta a l'aigua aquests primers dies de tardor són tot un luxe i em donen energia per tota la setmana. Però a la que he vist la foto de'n Rafel a Twitter de seguida l'he volgut reproduir i m'ha sabut greu no haver-ho vist en directe. Al meu amic no el sé reconèixer, algú sap reconèixer l'EB?Però no penseu pas que no he anat a la plaça Sant Jaume, eh? Entre que la Renfe ha estat puntual i que jo li he fotut canya a la Brompton, he arribat a temps de veure els últims pilars. I sobretot, he pogut viure en directe un d'aquells moments tan especials que es repeteix cada any: la pujada de l'anxeneta i l'aixecador al balcó de l'Ajuntament, en podeu veure el video al pròxim post. I encara més! També d'en Rafel Lujan és aquesta espectacular imatge del 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca.

Mercè 09 / Anxeneta i aixecador dels Castellers de Barcelona han estat pujats a pols un any més al balcó de l'Ajuntament

Tendències / Un cartell crida a protestar contra la tarda de toros a Barcelona

Diumenge va ser tarda de braus a Barcelona, amb José Tomás a la Monumental. I com és habitual, grups antitaurins ens van convocar a acostar-nos a la plaça a protestar, sota l'eslògan "No més violència, ni José Tomás ni cap altre assassí, ni aquí ni enlloc". El cartellet el vaig veure ben enganxat amb "celo" per tots costats, a l'exterior de l'antiga estamperia de la plaça del Pi. Jo prefereixo fer com si el tema no existís, així que no m'hi vaig acostar, tot i que com veieu no puc evitar deixar-ne constància escrita!

Barcelona / El Goethe Institut ens convida a un brindis el 9 de novembre per celebrar el 20è aniversari de la caiguda del mur

El Goethe Institut està enganxant cartells com aquest al centre de Barcelona, convidant-nos a participar el dia 9 de novembre en la celebració del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Els rètols no ho detallen però a la pàgina web expliquen que ens conviden a brindar junts el 9 de novembre entre las 18:00h i la una de la matinada a la seva seu, que està al carrer Manso 24-28. Bé, per si de cas especifiquen: "us convidem a la primera copa". De la segona no en diuen res! Fins que arribi aquella data s'hi fan tot d'actes i d'exposicions sobre el tema, per a més info cliqueu aquí.

Mercè 09 / Per què deixen que el Gòtic segueixi fent tanta pudor???

La foto, presa dissabte al matí, mostra la Baixada de Santa Eulàlia -que va del carrer del Bisbe fins a Banys Nous, en ple Gòtic. Com a imatge potser té alguna cosa d'idíl·lica però si les fotos fessin olor us asseguro que aquesta no seria gens agradable. No és cap novetat que els carrers del Gòtic facin olor a pixat, sobretot després de nits de tanta festa com les de la Mercè, però és una vergonya que no s'hi trobi solució. Què hi ha gent porca? Està clar. Però que els recursos no són suficients, també. I la pudor crida pudor. No ens podem resignar a que sigui una batalla perduda, hem d'exigir netedat.

Mercè 09 / Instal·len papereres d’un sol ús i lligades amb cinta aïllant, al voltant de la Fira d’entitats

A plaça Catalunya, al voltant de la Fira d’Entitats que aquests dies ocupa l’espai entre la FNAC i el monument a Macià, l’Ajuntament hi ha “reforçat” el servei de papereres amb aquestes caixes de BCNeta lligades als fanals amb cinta aïllant. Home, si puntualment serveix perquè la zona estigui més neta doncs res a dir, no? De fet potser recordareu que ja ho havien fet en d’altres ocasions…

Mercè 09 / Els helicòpters-tiratxines s’han convertit en el producte nocturn estrella de la Festa Major

Potser haureu vist que el producte estrella de les nits d’aquesta ha estat el que en diuen “Amazing helicopter”, una mena de llum blava que impulsada per una goma-tiratxines puja unes quantes desenes de metres amunt i després torna a baixar pràcticament al mateix lloc d’on havia sortit.

Jo suposo que a començaments d’estiu debien arribar uns quants contenidors d’aquest diminut producte al port de Barcelona, perquè n’he vist a Sitges cada nit d’agost i sobretot durant la Festa Major.


A la Rambla els vaig detectar fa un mes, com a Sitges els venien ciutadans d’orígen pakistaní i curiosament el preu coincideix a tot arreu: 3 €. Jo en vaig comprar un i és d’allò més divertit! Fins que te’n canses, és clar.

Barcelona / Crònica de la mort d'un escarbat americà

A la porteria de casa he vist una d'aquelles fastigoses cuques americanes que abunden a Barcelona, marrons, carnoses, d'uns dos centímetres de cos i tres de potes. Feia temps que no en veia, ens fumiguen l'edifici per a no tenir aquest bitxo que deu omplir les clavegueres de la Ciutat Comtal.

Com que no la volia deixar allà, viva, l'he intentat matar a cops de sabata, però aquestes bèsties són molt àgils i sembla que t'hagin de pujar pel cos.

L'animal s'ha eixoplugat a un foradet que hi ha entre la porta del carrer i la paret. Amb l'esperança que s'hi quedés una estona, he pujat a casa per mira si tenia insecticida.

I sí, en tenia un de marca Bonpreu: "Insecticida, escarbats i formigues. Elimina a l'instant tot tipus d'insectes reptants".

El bitxo seguia al mateix lloc, hauríeu d'haver vist com he buidat el tub d'insecticida sobre el seu cos, jo anava apartant el cap de tant en tant no fos cas que qui m'hi quedés fos jo.

La bèstia es movia, corria però potser conscient del seu destí s'ha ficat ella soleta a la paperera: fugint del verí que l'anava seguint ha escalat per la bossa d'escombreries i s'hi ha ficat de ple.

"Aquesta és la meva" he pensat. I he seguit apretant l'esprai fins que, cap per amunt, l'escarbat donava senyals evidents d'estar-la palmant.

Ècs, és que no sé si mai els heu vist però són de les coses més fastigoses d'aquest món. Tinc veïns que no poden amb elles, en concret a una veïna, quan ho explica sembla com si la cuca li hagués de penetrar a la sang!

Ja a l'ascensor, sentint-me una mica heroi per la meva acció, he notat un excès d'olor a insecticida al nas i un lleuger picor als ulls. He mirat l'etiqueta de l'insecticida. Per a casos d'intoxicació recomana "Si convé, feu-li la respiració artificial. No deixeu mai sol l'intoxicat". Però és que ai las ! Estic sol a casa i tampoc no és plan de trucar histèric a la porta de la veïna!

Ah, la foto no és d'avui, és de fa uns dies.

Mercè 09 / Les colles de la Sagrada Família, Vila de Gràcia, Sants, Poble Sec i Barcelona han fet una gran exhibició de diversitat castellera

(Foto: 3 de 8 Castellers de Sants)

Els castellers de la Sagrada Família, Vila de Gràcia, Sants, Poble Sec i els de Barcelona han participat avui dia de la Mercè en la ja tradicional diada castellera de les colles de la ciutat. És una diada que amb els anys s’ha consolidat, a mida que les colles anaven arrelant i creixent. Quan he arribat a la plaça de Sant Jaume estaven fent la tercera i última tanda de castells.

(Foto: torre de 7 Castellers de BCN)

D’avui m’han encantat unes quantes coses! Primer, el dret a decidir no pujar que ha exercit l’anxeneta dels castellers de Barcelona: quan estava a punt de coronar un ferm 4 de 8 amb agulla ha dit que na-nai i se n’ha tornat cap avall. Acollonir-se i fer marxa enrera és el mínim dret que poden tenir, oi? També m’ha agradat sentir la veu del locutor que cada any retransmet la diada en directe quan anunciava un per un cada castell, sobretot en el cas de Sagrada Família i Poble Sec, colles que jo fins ara tenia poc present, cosa que corregeixo des d’avui mateix. I finalment, un cop més m’ha “colpit” veure la cara de desconcert que fan els turistes. Diria que amb això dels castells al·lucinen.

(Foto: 4 de 7 amb agulla, Castellers del Poble Sec)

A la plaça hi havia molta gent però a diferència del que passarà diumenge en la trobada castellera de colles d’arreu, hi havia espai per respirar. La veritat és que impressiona veure la diversitat de colles que hi ha a la ciutat, un comença a tenir una edat i he vist néixer i créixer la majoria d’elles. (Foto: 5 de 6 Castellers de la Sagrada Família)

Quan jo era més jove només hi havia la de Barcelona, que era fluixeta i patia per tenir gent. Recordo amics meus que van participar en la creació de les de Sants i Gràcia, que avui han fet castells molt macos.

Per cert, al proper post podeu veure el video de l’espectacular 3 de 7 aixecat per sota dels castellers de Gràcia.

Mercè 09 / El 3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de la Vila de Gràcia

Mercè 09 / La plaça del Macba plena a vessar en la inauguració del BAM

Les nits de la Mercè m'agrada anar passejant i canviant d'escenari. A mitja nit he fugit de la plaça de la Catedral, segons el programa hi estava actuant un cantant de flamenc, "De herencia, mi arte". Manies al marge -no sóc un gran amant del flamenc- aquells crits m'han semblat insuportables, així que he fugit en direcció al Macba. La plaça era plena de gent jove, sonava bé però de moment no he identifcat al programa qui hi actuava dimecres a la nit.

Mercè 09 / La façana de l'Ajuntament es torna a convertir en pantalla de llums

Per segon any consecutiu la façana de l'Ajuntament s'està convertint, les nits de la Mercè, en una immensa pantalla per la que van circulant tot tipus d'il·lustracions. A les 9 del vespre d'avui dimecres la plaça de Sant Jaume estava pleníssima.

Mercè 09 / Els gegants del Pi ja han baixat per Ferran

Passejant en direcció a Jaume 1er m'he trobat de cara amb un primer cercavila que sortia de l'Ajuntament. El de la imatge és el gegant del Pi, que sempre fa una il·lusió especial. Li seguien gegants i bèsties de diverses colles de Barcelona, com les del barri de Sant Just.

Mercè 09 / Els escenaris ja estan a punt !

Ara ja no és que la Mercè escalfi motors, sinó que ja la tenim aquí! Un passeig pel centre ens mostra que els escenaris estan a punt, per exemple aquests dos, a dalt el de plaça Catalunya i a sota el de la plaça dels Àngels…

Espectacles / Unes reflexions escrites durant el concert de Leonard Cohen

Segurament la resta de concerts de la gira mundial de Cohen també han estat fantàstics, però m'atreviria a dir que a Barcelona s'hi afegia la màgia de l'aniversari i l'incident del desmai a València. Mentre escoltava Leonard Cohen dilluns a la nit al Palau Sant Jordi no parava de pensar i de sentir, va ser un espectacle emocionalment molt intens crec que per a tots els que hi érem... El primer que em va venir al cap és que la veu de Cohen és un do que ha sabut aprofitar, quanta gent no aprofita els seus dons per pors! A nivell personal puc dir que a casa meva la seva veu ja sonava ja fa més de 20 anys, de tant en tant l'escoltava la meva mare. A mi, que Cohen fos jueu li afegia un punt d'exostisme, m'atreia. Fins i tot vaig introduir Cohen a una amiga anglesa amb qui encara m'escric i que després s'ha fet capellana anglicana!

Dilluns, la veu de Cohen en directe va crear un ambient que a estones semblava una trobada de ioga o espiritual! Efectivament hi va haver molt d'esperit al concert. Cal remarcar que el so va ser fantàstic, se sentia molt bé! La connexió amb el públic immillorable. A Cohen se'l veia gran, envellit i feble però en forma, anant amunt i avall de l'escenari, ajupint-se, saltant... I amb una fantàstica imatge clàssica. Per cert, quines vistes des del Palau Sant Jordi! No recordava els balcons laterals orientats al Prat i des d'on es divisa el mar, els avions que aterren i s'enlairen, el camp de rugbi de la Fuixarda, la torre Calatrava... Ah, i una pregunta: quin diari regalarà el DVD del concert d'anit? Segurament la resta de concerts de la gira mundial han estat fantàstics, a Barcelona s’hi afegia la màgia de l’aniversari i el desmai de València. Mentre escoltava Leonard Cohen dilluns a la nit al Palau Sant Jordi jo anava pensant… No sé com explicar-ho però vaig pensar que realment els grans són només aquells que fan el que els surt de dintre, la veu de Cohen és un do que ha sabut aprofitar, quanta gent no aprofita els seus dons per pors. A casa meva la seva veu ja sonava fa més de 20 anys, vaig arribar a la música de Cohen a través de la meva mare. Jo aleshores era un cristianet molt complidor i que Cohen fos jueu sonava molt exòtic i m’atreia. Fins i tot vaig introduir Cohen a una amiga anglesa amb qui encara m’escric. Ahir la veu de Cohen en directe va crear un ambient que a estones semblava una trobada de ioga o espiritual! Efectivament hi va haver molt d’esperit al concert. El so va ser fantàstic, se sentia molt bé! La connexió amb el públic immillorable. A Cohen se’l veia gran i feble però en forma, anant amunt i avall de l’escenari, ajupint-se, saltant… Quines vistes des del Palau Sant Jordi! No recordava els balcons laterals orientats al Prat i des d’on es divisa el mar, els avions que aterren i s’enlairen, el camp de rugbi de la Fuixarda, la torre Calatrava… Ah, i una pregunta: quin diari regalarà el DVD del concert d’anit?

Espectacles / Leonard Cohen enlluerna amb la seva veu el Palau Sant Jordi, i un públic lliurat a ell l'ovaciona i li canta el "Happy Birthday"

El Palau Sant Jordi ple a vessar ha ovacionat una vegada i una altra el cantautor Leonard Cohen, que precisament el dia del seu 75è aniversari ha actuat a Barcelona. El concert ha durat tres hores i mitja i el públic ha aguantat impertèrrit i al final dempeus, fins que a quarts de dues de la matinada Cohen ha interpretat les últimes notes. L'espectacle, que s'ha dividit en dues parts, ha començat amb la cançó "Dance me to the end of love" . Cap a mitja actuació Cohen ha cantat Suzanne i ha ofert un final entre apoteòsic i hipnòtic, amb bisos i més bisos i un públic lliurat a ell davant l'escenari.

La crònica / Quan a últim moment he decidit comprar una entrada per anar al concert de Leonard Cohen al Sant Jordi era tard: per Internet ja no en venien i a la FNAC hi havia una cua que m’ha fet optar per anar a berenar tranquil·lament a casa. Però un amic m’ha convençut: “No siguis burro, vés al Sant Jordi i compra’n una ni que sigui de revenda”.

Així que he agafat el metro i he anat a provar sort. Al final de les escales mecàniques que pugen a la recta de l’Estadi un senyor anglès n’estava oferint, però he fet com si no l’escoltés: “Tickets, tickets”. Un parell de minuts més tard he pensat que el més pràctic era comprar-li l’entrada a ell però quan he fet mitja volta ja les havia venut, per cent Euros!

L’home era de Manchester i es veu que està seguint la gira mundial de Cohen amb un amic i sobreviuen revenent entrades! - ”Vine que el meu amic potser encara en té” m’ha dit amb un fort accent de Manchester.

Pel camí li he preguntat si això de revendre entrades ho feia sovint: -”A banda de la gira de Leonard Cohen i també vam fer les de Pink Floid i Bob Dilan”. Caram! -”Amb COhen tot ha anat bé, excepte a València, és clar”. Diria que a València, quan Leonard Cohen es va desmaiar, aquests dos nois van veure perillar enterament el seu negoci, però avui han recuperat l’esma!

Passats dos quarts de nou del vespre Cohen ha aparegut dalt de l’escenari amb imatge molt clàssica: vestit i barret, com un senyor dels anys 30. La seva presència i la seva veu imposava respecte i donava l’aire d’un dia transcendent, d’una gran figura. A més diria que el públic estava especialment sensible i disposat a ovacionar-lo per tres motius: per l’incident de València, perquè a Cohen se’l veu gran i per la coincidència del concert amb un aniversari de xifra contundent. I perquè en són fans, és clar!

El públic, que s’ha lliurat per complet i des del primer moment al cantautor, no ha parat d’ovacionar-lo entre cançó i cançó. “Molt bé, molt bé” cridava molta gent. Hi havia assistents eren de totes les generacions, de vint-i-tants anys en amunt. Hi havia molta gent arribada d’arreu de Catalunya i també molts residents europeus i nord-americans. Diverses pancartes felicitaven Cohen en anglès i hebreu.

Jo he començat en una graderia lluny, veia a Cohen petitet com a la foto. Però després he anat millorant posicions: a un seient més proper primer i dret dalt d'una cadira a la part final de l'espectacle!

És molt difícil explicar el que avui s’ha viscut al Sant Jordi, jo crec que ha estat una nit molt especial. Potser la clau me l’han donat les noies que parlaven a l’escala mecànica, ja de tornada camí de plaça Espanya. Una li ha dit a l’altra: -”Amb la seva veu ens ha himnotitzat!” La veritat és que la segona part del concert i sobretot el final han estat d’aquells que es recorden, una nit molt especial per tots els que hi érem.

L’espectacle final ha estat tan contundent que posava la pell de gallina, amb gent jove que ha abandonat el galliner i s’ha acumulat davant les primeres files de l’escenari. M’ha semblat sentir Leonard Cohen dient: -”That’s too much for me!” I no era per a menys. Molt emocionat per la rebuda de Barcelona Cohen ha acabat el llarg concert amb to transcendent, parlant de la família, els amics i la sol•litud.

Barcelona / La Cursa "solidària" ens ha ficat de ple en la setmana de la Mercè !!!

La foto no és meva, és de Ferran Nadeu i l'he copiat del web d'El Periódico. Mentre 10.000 persones corrien pels carrers de Barcelona jo estava pujat a una figuera intentant collir figues i no caure en l'intent. Diu que aquest cop la cursa era més solidària que mai, s'havia de pagar 5 Euros per la inscripció i la recaptació era per un projecte a Senegal. En aquests casos mai saps si la paraula "solidaritat" és la causa o l'excusa, però vaja. En tot cas, aquest blog no podia passar per alt un clàssic com aquest i sobretot comentar que la Cursa ens ha ficat de ple en la setmana de la Mercè!!!

Sibarita / Obre una creperia amb look retro a la parada 249 de la Boqueria

Una de les últimes novetats del mercat de la Boqueria és la creperia amb look retro que va obrir fa unes setmanes a la parada 249. Hi fan creps grosses de tot tipus, fins i tot un de pernil serrà amb formatge emmental! Que costa 5,20€.

La vida d'un cronista amateur és dura, tot i comptar amb pocs recursos ha de saber sempre de què parla, i com us podeu imaginar aquest cop em vaig sentir en l'obligació de tastar un crep. I quan es tracta de creps, el de nutella és una opció segura:

-"Sí, en seguida" em va contestar el xef amb inconfusible accent francès

En un parell de minuts tenia el meu crep a punt i una cua de tres persones esperant darrera meu. La broma em va costar 4,50 €, i et donen el crep embolicat en cartró amb el dibuixet de "Creps Barcelona". Com que no hi havia lloc per seure em vaig emportar el crep al Jardí Romàntic de l'Ateneu, no s'hi pot entrar menjar perquè hi ha bar propi, però per una vegada i discretament vaig fer una excepció, era simplement per tastar el crep en un entorn agradable.

Què voleu que us digui, suposo que el crep era bo, però una mica massa gran, així que no el vaig acabar i vaig llençar l'equivalent a un Euro i mig de crep a la paperera.

Ei, no dic que fos dolent, simplement normalet i una mica car, en un altre moment me l'hagués acabat. A més hi ha opcions més barates: el de mel va a 3,90e. Com que davant la parada hi passen tants de turistes diria que el negoci té futur i a més la decoració està molt aconseguida.

Tendències / ¿Quin és el perruquer més barat de Barcelona? Al carrer Carretes tallen els cabells per 3€ als nens i 4 als homes

No sé quant us costa a vosaltres tallar-vos els cabells però alguna vegada ja us he explicat que jo acostumo a pagar entre 14 i 16 Euros, depèn de quin local de Raffel Pagès trio. Per això em va cridar l’atenció veure, fa uns dies, que un perruquer suposo que pakistaní del carrer Carretes, al Raval, anuncia el tall de cabells a només 3 €... ... un altre exemple que el Raval és avui en dia un barri ple de sorpreses i d’oportunitats! Bé, de fet en cobra 4 a homes adults i 3 als nens, però això ho especifica en un altre cartellet. Potser serà qüestió de provar, no? Diu que a les dones us cobraran el tall a 7 Euros !!! El que no sé és si inclou rentat, diria que no perquè posa: “Corte de mujeres 7€” i després: “Lavado y secado 6 Euros". En tot cas, està clar que si no és el perruquer més barat de Barcelona poc li deu faltar, seguirem buscant, a veure si en trobem algun que sigui encara més econòmic…

Festa Major del Poble Nou / El carrer Cantí fa valer el seu nom amb una exhibició musical dels nens del barri

El que veieu a la imatge és l’activitat que estaven fent divendres a la nit els veïns del carrer Cantí, del Poble Nou. Potser fent honor al seu nom, convidaven els nens del barri a fer actuacions musicals dalt de l’escenari, imitant cantants professionals. Les nenes que cantaven quan vaig fer la foto ho feien d’allò més bé i es movien amb molta gràcia. El Poble Nou tancarà la festa amb un Castell de Focs a la platja del Bogatell, així que si sentiu coets ja sabeu qui és!El Poble Nou també té les seves festes alternatives, organitzades per col·lectius del barri, que han penjat cartells a la Rambla i pels carrerons!Per cert! Cada vegada que passejo per algun dels nuclis antics dels barris i viles de Barcelona penso que m'hi agradaria viure, també al del Poble Nou, no sé si algú de vosaltres hi viu i ens pot explicar com s'hi està...

Sibarita / Les palmeres de xocolata van a 1,35€ a la pastisseria Vilaplana, de la plaça St Gregori Taumaturg

Aquest estiu una cosina em va dir:

-"¡Tienes que probar las pastas de la pastelería Vilaplana, son buenísimas!"

La Pastisseria VIlaplana està a la plaça de Sant Gregori Taumaturg, per entendre'ns la de l'església rodona. He passat moltes vegades pel davant però mai m'hi havia aturat. Fa uns dies estava per la zona, la vaig veure i com que era l'hora de berenar em van venir al cap les paraules de la cosina: "Tienes que probar las pastas, tienes que probar las pastas, tienes que... Están buenísimas, están buenísimas, están..."

Els de la pastisseria Vilaplana tenen dos locals de costat: la pastisseria en sí, que també és xarcuteria; i l'establiment amb barra per seure -no crec que se li pugui dir "bar"!!!-, que és a on jo vaig entrar, davant l'entrada principal de l'església. Té dos pisos, un a dalt que lloguen per celebracions i l'altre a nivell de carrer.

La plaça de Sant Gregori Taumaturg no és una plaça qualsevol, ja m'enteneu, és zona alta de debò. I és clar, això condiciona la clientela del local. Vaig seure a un tamboret davant la barra. I va entrar un senyor, que amb una certa classe va dir:

-"¿No puedo subir? Es que aquí abajo no me gusta" Però s'hi va quedar i va demanar un croissant.

La veritat és que no tenien gaires pastes per triar, eren les 7 de la tarda i ja les havien anat venent. Però vaig veure unes ulleres de xocolata que deien: "menja'm" i en vaig demanar una:

-" i un Nestea, sisplau"

La mida de la palmera està bé, ni massa ni massa poc i amb el punt just de xocolata. I el preu? Molt raonable: 1,35€

Art / L'escultora avantguardista Aurora Muñoz inaugura una exposició retrospectiva a la sala N2 de Barcelona

Hauríeu d'haver vist l'ambient que s'ha creat aquest vespre a la galeria N2 del carrer Enric Granados 61, en el marc de la inauguració d'una exposició retrospectiva de l'escultora avantguardista Aurèlia Muñoz. Ella estava asseguda en un racó al fons de la sala, copa de cava en mà, i tot de gent elegant se li acostava per felicitar-la. Se sentien converses que per exemple parlaven de Tàpies. S'hi exposaven obres seves de diverses èpoques, que estaven a la venda. Els preus de les obres anaven dels 2.000 als 20.000 Euros. Com que jo no la coneixia en arribar a casa he buscat a Viquipèdia i es veu que Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926) és una artista tapissera, va estudiar a l'Escola Massana i ha treballat en la renovació del gènere tapís, basat en la investigació dels nusos i les robes antigues, reivindicant l'artesania i el teixit com a forma d'expressió cultural. Lluís Permanyer deia d'ella l'any 1990 que "ha arribat fins a l’extrem de compondre unes obres en les quals ens permet d’intervenir perquè en canviem les formes". D'ella també es comenta que està en l'òrbita dels Fortuny, Gaudí, Miró, Tàpies o Barceló. Caram, i jo l'he hagut de veure i conèixer per casualitat, tot baixant en Brompton pel carrer d'Enric Granados!