Societat / En la mort d'Antonio Rabinad, m'expliquen: "S'ho creia, que lluitava per alguna cosa que no tenia a veure amb les medalles"

Jo no havia sentit mai a parlar d'Antonio Rabinad, l'escriptor barceloní mort ahir als 82 anys, disculpeu la meva ignorància. El que m'ha sobtat aquest matí quan he llegit la notícia és que els mateixos diaris que jo llegeixo o fullejo cada dia i que mai m'havien parlat d'aquest escriptor, avui n'anaven plens, tots tenien una crònica de mitja pàgina sobre la seva vida, la seva obra i la seva mort: El País, La Vanguardia, El Periódico, l'AVUI i El Punt.

Més enllà del que ens explicaven avui els diaris sobre Antonio Rabinad tenia ganes de trobar una font fiable i alternativa, que algú m'expliqués per què ningú no m'havia parlat abans d'aquest barceloní o si ho havia fet se m'havia passat per alt.

Per aquests casos tinc una font segura, un amic nascut l'any 1946, dels que va viure de ple la universitat antifranquista, caputxinada inclosa i que pot explicar mil batalletes de les que m'agraden. Estava segur que ell tindria una versió pròpia en la mort d'Antonio Rabinad i així ha estat.

Primer li he enviat un sms:

-"El coneixies?"

-"És clar que el coneixia! Però no te'n puc dir res! Potser ell no voldria sortir en un blog a on no se sabia qui era. Tenia una mentalitat molt oposada a la dels falsos triomfadors d'avui en dia"

Però jo he insistit, sí que volia parlar d'ell i sobretot entendre per què se n'ha dit tan poc fins a la seva mort. N'hem parlat un parell de minuts al matí i una bona estona al vespre i aquí teniu el resum del que aquest amic m'ha dit:

"Antonio Rabinad era un pur, s'ho va creure que estava lluitant per alguna cosa que no tenia a veure amb les medalles ni amb el prestigi. Que per què no el coneixies? No el coneixia pràcticament ningú: fins i tot al Mercat de Sant Antoni se'l coneixia com a venedor, pràcticament ningú al mercat sabia que era escriptor, més enllà de tres entesos... No buscava brillar sinó fer les coses ben fetes i dormir tranquil. Va ser cronista del Besòs, de Poble Nou i d'El Clot. Va complir com el millor, políticament se la va jugar i no va reclamar mai res. Era antifranquista i va escriure el que li calia escriure, allò que li interessava, d'una manera positiva. Mentre que gent com Marsé i Vázquez Montalbán van ser molt progres i molt rojos però van acabar fitxant per Planeta i vinculats al món dels premis (i entèn-me: ben fet que feien, en Lara els va captar i no és dolent, eren productors i volien viure de la ploma!) Rabinad se'n va voler mantenir al marge. Com a guionista de cinema va adaptar pel·lícules interessants com "Tiempo de Silencio", de Martín Santos, que va ser una finestra d'obertura al món. Al Mercat de Sant Antoni tenia la botiga de llibres al costat d'on es fa la venda i intercanvi de videojocs. Era una persona que costava de trobar, però crec que va venir una vegada a donar una conferència a la Universitat, d'això no n'estic del tot segur, ja fa anys... I suposo que dels cercles de cinema de Barcelona no va desaparèixer: era sociable, però ja dic que hi havia coses que no li interessaven: ni el poder, ni les medalles, ni els premis. Que potser va pagar un preu car per aquesta opció? Bé, però pensa que hi ha escriptors que escriuen per a ells mateixos. I sobretot, sovint ens informem per uns canals però també n'hi ha d'altres, potser això és el que t'ha fallat, Guillem. Quin llibre et recomano d'ell? Sens dubte, "Memento Mori", la gran novel·la de la guerra civil i de la postguerra a Barcelona".

D'orígen aragonès i company generacional de l'Escola de Barcelona, d'autors com Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé, Juan Garcia Hortelano i Carlos Barral. Cronista de la guerra i de la postguerra, a més de guionista de cinema i venedor de llibres al Mercat de Sant Antoni.

Barcelona / Els serveis de neteja de Barcelona comencen a recollir les fulles dels plàtans caigudes abans que arribi la tardor

Els barcelonins estem acostumats a aquesta imatge de tardor avançada, la de les fulles dels plàtans cobrint avingudes de la ciutat ja a mitjans i finals d'agost. Sobretot en estius de poca pluja com l'actual. Quan aquest blog encara estava de vacances vam recollir la foto que veieu a dalt, presa al carril bici del Passeig de Sant Joan, la d'una furgoneta de Barcelona Neta que recollia o intentava recollir les fulles caigudes dels plàtans. Si passeu per allà veuereu que en algunes parts de l'avinguda les fulles cobreixen àmplies zones de la calçada central. Recollir les fulles dels arbres deu ser aquelles feines força desesperants: un tram netejat avui tornarà a estar cobert de fulles demà!

Mèdia / Llargues cues al principal quiosc de Sitges de consumidors que volen "devorar" paper

El principal quiosc de Sitges, que porta l'inconfusible nom de "Boutique de la Premsa", és testimoni cada cap de setmana d'estiu de llarguíssimes cues de gent que sembla voler devorar qualsevol producte imprès: diaris, revistes i llibres. No sé si a la imatge s'arriba a observar prou bé la de gent que avui esperava per pagar, jo diria que a les 11 del matí hi havia més de 30 persones fent cua, i ha estat una constant cada dissabte i diumenge d'estiu. Més enllà de si l'establiment està ben organitzat per gestionar aquesta cua, que no ho està prou, la imatge té la seva gràcia, és com si aquests consumidors volguessin portar la contrària a tots els profetes de la desaparició del paper com a suport informatiu. També és veritat que jo he fugit d'aquest quiosc i al del carrer major no hi havia ni una ànima!

Societat / Els girasols van a 5 € el ram al costat de l'Església de Santa Anna

Quan entres a la placeta de l'església de Santa Anna pel carrer del mateix nom hi trobes a mà esquerra una floristeria de les de sempre. És d'aquelles que sovint veus però que si no t'hi fixes passa desapercebuda. Divendres em van cridar l'atenció els girasols que com veieu presideixen aquests dies l'establiment i que van a 5 Euros el ram. Vaig fer la foto i vaig comptar ràpid quantes flors hi havia a cada ram i em va semblar que n'hi havia 5: així ja podeu comptar que pagues un Euro per cada flor. Com que no tenia a qui regalar-li el ram, no en vaig comprar cap, però a la que pugui hi vaig i en compro un. El que no sé és quina serà la reacció de la persona a qui li regali el ram, potser me'l fot pel cap! Però un ram de girasols també té el seu costat romàntic, oi?

Societat / "Nueva Rumasa" fa 'autobombo' amb to paternalista en un anunci que vol ser informatiu a La Vanguardia

No sé si heu vist l'anunci que avui publicava "Nueva Rumasa" a La Vanguardia. Com podeu llegir a sota (disculpeu la taca provocada pel meu esmorzar!), explica que han descartat una oferta de compra de la marca Cacaolat (ells diuen una "multimilionària oferta de compra de l'emblemàtica marca") "perquè l'empresa interessada no ha ofert prou garanties de continuïtat dels 400 llocs de treball de la fàbrica de Cacaolat a Barcelona". Més enllà de l'exactitud de la informació, que desconec i per tant no poso en dubte, em fascina la capacitat que té "Nueva Rumasa" des de fa uns mesos de fer autobombo i presentar-se amb aquest discurs tan enganxifosament paternalista. L'anunci conclou taxativament: "Aquesta decisió confirma un cop més la seva decidida i ferma política de compromís amb els llocs de treball". I m'aturo aquí perquè, com deia fa un temps, aneu a saber si al final no acabarem tots treballant per "Nueva Rumasa".

Mèdia / Seguiu flaixos d'aquest blog també des de Twitter !!!

Us animo a anar-me seguint també per Twitter, durant el curs serà un complement ideal d'aquest blog i sobretot de la columna del "Xafarder". He aprofitat l'estiu per introduir-me a l'eina i diria que m'hi he enganxat ... Podeu seguir els meus comentaris a Twitter des de la columna dreta d'aquest blog o directament des del vostre meu compte de Twitter gcarbonell. Ja m'ho deien fa 2 anys la @sílviacobo i en @marcroca que em seria útil ...

Blog / La Festa Major de Sitges marca l'inici de la fi del període estival i aquest blog torna a l'activitat...

Tothom té les seves dates clau i per aquest cronista la Festa Major de Sitges és sempre un indicador que l'estiu comença a acabar. Mireu quina imatge més maca, la del Castell de Focs que s'hi va celebrar la nit del 23 d'agost en honor de Sant Bartomeu i que com cada any va aplegar milers de persones a les platges, al passeig i als espigons.

Així que, després d'aquest període de pausa en el que ens hem remullat tant com hem pogut, reprenem les activitats d'aquest blog. Espero que a poc a poc us hi aneu reincorporant i no em deixeu aquí parlant en monòlegs! Amb la que està caient i en un període de tants de canvis al nostre voltant, de temes segur que no ens en faltaran...