dimarts, de juny 30, 2009

Tendències / Tallers d'striptease femení, a 85 € la sessió, a la botiga "Le Boudoir" de Canuda 21

Al número 21 del carrer Canuda hi ha la botiga "Le Boudoir", que es defineix com a establiment d'"Erotic Lifestyle". És a dir: llenceria, luxe, cosmètica, "sex toys", accessoris, divertiments i llibres. Al vidre de la porta d'entrada hi han penjat un rètol que diu: "Taller d'Striptease".

-"Guau, això és pel blog", he pensat.

Per entrar has de pitjar el timbre i et venen a obrir. És una botiga de roba interior femenina i també tenen d'altres complements, tot plegat enmig d'una decoració que li dóna a l'establiment un cert aire de classe. Potser per això també tenen botiga a Pedralbes Centre.

Ja a dins, he demanat:

- "Teniu informació dels tallers d'striptease?"

- "Sí, però són només per a dones, no en fem per a homes", m'ha respost la molt simpàtica depenenta, mig-rient.

No sé si a la dona se li havia passat pel cap la idea que qui escriu aquestes línies podia voler fer el taller, però ja podeu imaginar que ni remotament m'hi inscriuria! ... a no ser que en treiés un bon post pel blog, és clar.

Un cop aclarit que jo no podia fer el taller, la depenenta ha seguit explicant:

- "No pensis, eh? Que hi ha molts nois que volen fer el taller, però només el fem per a dones. Han de ser major d'edat, però això sí, a les sessions hi ha dones de 18 a seixanta-i-tants!"

En tot cas queda clar que deixen voluntàriament un nínxol de mercat obert, el de fer un taller d'streptease per a homes. Riure, riuríem.

Però tornem al taulell de la botiga Le Boudoir. Es veu que el taller d'striptease l'imparteix una ex-streapper americana. El fan un cop al mes des de fa 5 anys, el grup és de màxim 8 persones, la sessió dura 4 hores i costa 85 €. "No està pensat per fer-se'n professional però sí per aprendre a treure's la roba amb gràcia" ha conclós qui m'atenia.

¿No us sembla un fantàstic regal per a nòvies, mullers, amigues i amants? Ja no dic un bon "amic invisible", perquè es passa de pressupost, però segur que està bé per animar relacions de parella heterosexuals o lèsbiques. I no cal esperar a que la relació estigui en situació, diguem-ne, aburgesada, per fer el regal, si us acabeu de conèixer segur que el taller també va bé, oi?

Ah, el proper taller serà el 18 de juliol i encara queden places.

Blog / En agraïment als amics d'Spaghettibcn

Quan tingueu 10 minuts potser us ve de gust llegir una entrevista que m'han fet els amics del blog Spaghetibcn, la podeu llegir clicant aquí. Perquè ens hem d'enganyar! A tothom li agrada que algú mostri interès pel que fas, com ha estat el cas. Per tant aquest post és sobretot d'agraïment a ells. Si entreu al seu blog veureu que ells en tenen un que a més de ser fantàstic és una gran idea, en adreçar-se als aprox. 25.000 residents italians de Barcelona.

Botigues / El botiguer d'electrònica de Tallers 28 diu: "Cada dia ens ho posen + difícil, hi ha més referències, però les tenim!"

Al número 24 del carrer Tallers hi ha la botiga "Super TO 24". Qui no la conegui pot pensar que és un establiment d'electrònica més, però no és així. És d'aquells que porta molts anys obert i on hi ha coses que a d'altres botigues costen de trobar. Últimament ho he tornat a comprovar: buscava des de fa dies un determinat model de cascos però no el tenien ni a la FNAC, ni a Nivell 10, ni a les Sony Store. Després de dues setmanes d'espera se'm va encendre una llumeta: "I si provo a la botiga de Tallers? Bingo! I el preu 20€. -"És que aquí tenim de tot!" m'explica el depenent de tota la vida, que afegeix: "Però cada cop ens ho poseu més difícil perquè sou més i hi ha més referències. Però les tenim!"

dilluns, de juny 29, 2009

Barcelona / El micro-espai d'esbarjo infantil d'Enric Granados amb París

Ara d'adult me n'adono més que ser nen a Barcelona no és fàcil. Primer perquè m'ho expliquen els amics amb fills i després perquè ho constates quan compares la vida dels nens a ciutat amb les de la canalla de poble. Tot i això, jo vaig ser la mar de feliç com a nen a la ciutat. I d'altra banda, s'ha de reconèixer que l'Ajuntament col·loca espais d'esbarjo infantil a racons ben imaginatius. Mireu sinó aquest triangle de sorra que hi ha a la cruïlla d'Enric Granados amb París. No se m'acudirien gaires maneres d'haver aprofitat millor aquest espai! No és el Turó Park però sí que és un bon recurs per a una estona de joc.

Societat / "Gent com nosaltres sempre serem outsiders". Els amics de Ricard Salvat omplen la sala d'actes de l'Ateneu per retre-li homenatge

Molts amics del dramaturg Ricard Salvat, mort a Barcelona fa tres mesos, han omplert aquest vespre la sala d'actes de l'Ateneu per a fer-li un homenatge pòstum. A falta de tenir temps per fer una ressenya més àmplia, de moment us avanço dues de les intervencions que em semblen més significatives, veureu són molt interessants:

L'escriptor i amic de Ricard Salvat Àngel Serrat Crespo ha estat el més contundent, ha dit:

"Sóc aquí senzillament perquè era amic seu, com tots vostès. Tots vostès van conèixer el seu afecte exigent però generós. I tots sabem també què injustos, què mesquins han estat amb ell els manaies, els nostres petits mandarins. Els que m'han precedit han parlat de les coses que havien fet amb ell, de les coses que en Ricard ha fet. A mi m'agradaria mencionar les coses que en Ricard Salvat no va fer mai: no va dirigir mai una obra al Teatre Nacional de Catalunya. Quan les portes del TNC s'obrien a gent que amb tots els respectes no li arribava a la sola de la sabata, sempre van estar tancades per en Ricard i això s'ha de dir. En Ricard Salvat -i em consta que li dolia- no va ser mai professor a l'Institut del Teatre de Barcelona, mai. Les portes de l'Institut també li van esser tancades. El Ricard Salvat no va ser mai un llepaculs, mai. I ara em sembla sentir la veueta del meu besavi aragonès que diu: "Y así le lució el pelo!" Pues sí, así le lució el pelo.

Per la seva banda, l'escriptora Gloria Montero ha recordat un comentari que fa temps li va fer Ricard Salvat:

"Va haver-hi un moment en que vaig reconèixer una cosa en ell que no havia sabut en tots els anys anteriors. Havíem anat a veure un espectacle d'Aute, una comèdia boja. Durant tot l'espectacle en Ricard va riure molt ("a carcajadas"). Però just abans, quan estàvem esperant que comencés la funció em va dir: "Saps que ets molt afortunada?" Jo no entenia perquè m'ho deia. Ell va afegir: "Tu que per circumstàncies de la vida has hagut de viure a diversos països i assumir distintes geografies, noves històries, noves cultures t'has hagut d'adonar que sempre seràs una outsider". Va ser una mica dur escoltar allò. Em va dir el mot anglès: "outsider". Després va afegir: "Gent com nosaltres sempre serem "outsiders". Tant se val la nostra profunda participació en la societat que ens envolta i és molt important que ens n'adonem". El comentari em va sorprendre molt, no pel fet en sí -perquè jo que mai m'he sentit estrangera enlloc, tot i que és veritat que des de molt petita, quan vivia amb la meva família d'immigrants asturians en un poblet de l'Austràlia tropical, ja em sentia "outsider", algú potser una mica fora de la norma-. Amb els anys he vist que encara que provoqui un sentiment una mica incòmode, ser outsider no és tan dolent per a una escriptora i per a qualsevol que vulgui plasmar alguna cosa més enllà de la realitat quotidiana. No obstant, el fet que un català de socarrel com Ricard Salvat també se sentís un outsider m'ha fet pensar molt".

Mercat / Arriben les prunes de Sant Joan

Es veu que per Sant Joan no només hi ha peres, també hi ha prunes. Jo no ho sabia! Les "prunes de Sant Joan" són petitetes, molt dolces i es desfan a la boca. Per això en diuen que són com la mel. No sé si en trobareu al mercat, a mi m'han arribat directes directes de l'hort, ja veieu quina sort!

Tendències / Una festa a l'Avinguda Maria Cristina tanca el primer Pride Barcelona

L'Avinguda Maria Cristina de Montjuïc estava bastant plena diumenge al vespre, de gent que participava en la festa del primer Pride Barcelona. Els locals del Gaixample havien preparat tot de carrosses que han circulat pel carrer Sepúlveda fins a arribar a plaça Espanya. Jo no les he vist passar, així que desconec quanta gent hi ha participat, si algú sap com ha anat que ens ho expliqui. Sí que he tingut temps de tafanejar 5 minuts per Montjuïc on a més de les carrosses hi havia tot de paradetes. Una de les que tenia més èxit era la de Sitges, jo he aprofitat per agafar un mapa de la Blanca Subur.D'altra banda, dissabte va tenir lloc la convocatòria reivindicativa organitzada per diversos col·lectius gais, lèsbics i transexuals de la ciutat.

(Per cert, vaig sentir un dirigent del FAG a RAC 1 dient coses molt dures i que sonaven frikies contra el Pride Barcelona. Els acusava d'haver organitzat una festa molt "espanyola", de seguir purament el model comercial de Madrid, però a més ho feia amb un to molt anti. Suposo que tot plegat va en la línia dels comentaris que alguns ja vau fer en un post anterior)

diumenge, de juny 28, 2009

Turisme Rural / Neixen 10 ànecs a la Garrotxa i la mare els protegeix dels flaixos

Un barceloní típic com qui escriu aquestes cròniques està més acostumat a menjar pollastres i ànecs, veure'ls girar a l'ast o fins i tot coure'ls, que no pas a observar com neixen. És veritat que alguna vegada vaig fer que em regalessin un ànec petitet comprat en un quiosc de la Rambla, d'aquests quioscos que alguns volen tancar però que a mi sempre m'han agradat. El cas és que aquell pobre ànec va acabar en una gàbia grossa de canaris d'un convent de franciscans. No sé què més se'n va fer. Va ser cosa dels meus pares, que no el van voler gaires dies a casa i tenien un amic frare.

Però com bé saben els nostres compatriotes, per sort algú es va inventar el turisme rural. Aquest diumenge m'ha portat a una casa de pagès de la Garrotxa on tatxin, tatxin precisament avui han nascut 10 ànecs. En el moment de fer la foto els ànecs de la imatge tenien unes poques hores de vida. Si us hi fixeu, encara en quedava algun per néixer! Davant la constància dels flaixos d'aquest cronista, la mare ànec ha decidit cobrir els fills i protegir-los de la meva curiositat.

Tendències / Un taxista no vol donar canvi de 50 i posa mala cara en rebre l'import gairebé just

(Fent cas d'un comentari del David Rodríguez trasllado aquesta "anècdota" de la secció "El xafarder" als posts "centrals")


Agafo el taxi tan poc com puc perquè és car i perquè els taxistes no són el meu col·lectiu preferit. Avui raons de força major m'han obligat a deixar la Brompton i agafar un taxi. Vuit Euros quaranta de Gràcia a Sarrià. Amb les presses, només portava un bitllet de 50 € a la cartera... Quan ha arribat el moment de pagar, el taxista ha posat molt mala cara. Deia que només tenia 10€ de canvi. I que només estan obligats a tornar canvi de 20. Buscant, buscant m'he adonat que amb monedes podia ajuntar 8,30€, només faltaven deu cèntims. ¿Voleu creure que l'home ha agafat els 8,30€ amb molt mala cara i queixant-se que faltaven 10 cèntims? Bah!

Enquesta / "Has batejat o batejaries els teus fills?" 15 dels 20 que heu votat dieu que "No"

Déu n'hi do el resultat que fins ara dóna l'enquesta del blog amb la pregunta de si heu batejat o batejaríeu els vostres fills. De moment hi ha hagut 20 vots, amb el següent resultat:
15 persones no els batejaríeu
2 sí, però només per tradició
2 no ho sabeu
1 sí

Faltaria una pregunta per treure més conclusions: els que dieu que no els batejaríeu, havíeu estat catòlics? Havíeu anat a missa ni que fos de tant en tant? En tot cas si alguna cosa es constata és el contundent salt generacional respecte els nostres pares i avis. Us animo a seguir votant...

(Ah, per cert! He trobat d'altres fotos de batejos però sap greu publicar imatges de gent que no conec. Per això he triat la d'una família que dubto que es queixi per sortir en el BTBlog !)

Foto de la setmana / Lliguen una bici a una finestra al carrer d'en Bot

La Foto de la Setmana la trobes quan menys t'ho esperes. Fa uns dies passejava pel carrer d'en Bot -el germà paral·lel i pobre de Petritxol- que com sabeu és ben estret i bastant brut malgrat els intents que va fer l'Ajuntament per adecentar-ho. Sí, és estret, però com veieu alguns dels seus veïns són pràctics i se les inventen totes per a poder aparcar la bici sense molestar.

dissabte, de juny 27, 2009

Mèdia / Reflexions de la 7a Ateneuesfera: "Les guerres ja són de telecomunicacions"; "Un blogger no és un periodista"; "Vivim enganxats a pantalles"

Avui hem fet l'Ateneuesfera d'estiu, la setena tertúlia de gent que fem blogs i que de tant en tant ens trobem a l'Ateneu. Teníem previst seure al Jardí Romàntic però era difícil trobar lloc per 15 persones a fora, així que hem optat per la taula que hi ha just al costat.

Han sortit moltes coses interessants. Per exemple, temes que han tractat els que venien per primer cop: en Fabio i en Fabio, els dos autors de Spaghetibcn, un fantàstic blog adreçat a la nombrosa comunitat italiana de la ciutat, han explicat que va néixer amb la intenció de publicar posts d'autors diversos, tot i que al final qui fan la majoria dels escrits són ells. I que no són un blog comercial, tot i que ho pugui semblar -perquè té un tàrget molt potent i comercialitzable i a més està molt ben fet.
Un dels dos Fabios ha dit contundentment que "un blogger no és un periodista, els periodistes cobren per la seva feina, els bloggers no". Tot i això ha afegit que a Itàlia el prestigi dels blogs ha caigut no només per l'aparició d'altres eines sinó sobretot perquè cada cop més blogs han caigut en la temptació de cobrar per publicar determinats temes.

En Francisco José Moya ha comentat que quan va començar el seu blog de viatges volia evitar caure en el que fan molts, que "en comptes d'animar-te et deprimeixen, perquè hi ha molts blogs molt crítics". També ha dit que "l'ambició que tens sovint no es veu recompensada per les estadístiques".

En Salvador Sorrosal, jubilat, ha explicat que va començar a fer el blog després d'anar a una conferència sobre la catosfera a Òmnium. I que un temps després se li va afegir la seva dona Marta de Luna, que amb gràcia ha dit: "Ja ho sé que hi ha molts blogs que comenten llibres però jo comento els que jo llegeixo!"

En Jaume Ortí escriu "Temps d'incertesa" als blogs de Vilaweb i ha coincidit amb en Francisco en que "molta gent escrivia com si el món s'anés a acabar".

"La guerra del futur serà de les telecomunicacions" ha dit Sílvia Cobo. "De fet ja ho és" li han dit. "Sí, el que passa a Iran és un exemple d'això" ha afegit ella. "I no només detenen els periodistes, també agafen els bloggers..." ha dit algú.

Per recomenació d'en Toni Bernat hem comentat 12 pàgines del llibre La pantalla Global: vivim una època en que estem enganxats a pantalles de tot tipus. I malgrat tot la gent es relaciona personalment tant o més que abans, si més no aquesta és la tesi de Lipovetsky. Hem trobat a faltar que en Toni ens pogués ajudar a comentar-ho, a veure si ens fa cinc cèntims aquí!

D'altres temes varis que han sortit:

- Diu que Youtube no estava preparat per l'allau de videos que li vindran directament des dels nous iphones.

- Diu que Itàlia ocupa ara el rànking 61 en llibertat de premsa segons Freedom House

- Diu que ningú ens assegura que els nostres continguts a Internet no desapareguin d'un dia per l'altre, així que qui els vulgui conservar, que faci còpia de seguretat! Ah ! I un moment àlgid de la tertúlia ha estat quan en Dani Cortijo, l'autor de Les Altres Barcelones, ens ha explicat dos casos que li han passat i que trobareu al seu blog: "Ensenyen que quan tu penges una cosa al blog mai no saps què passarà, et dóna moltes sorpreses més enllà de quantes visites tinguis". Per exemple el seu article sobre Miquel Perola. En Dani va trobar a la Barceloneta un carrer amb una pintada de la guerra Civil que dedica un carrer a en Miquel Perola, membre del POUM. Però quan va anar a fer la foto i a investigar més es va trobar amb que l'estaven a punt d'esborrar! I de moment ha aconseguit que la conservin, que la conservem...

Si em permeteu, una reflexió final, ja que sóc jo qui principalment convoca i anima la gent a venir! Fa patir una mica que tot plegat surti bé i sobretot que sigui interessant. Em quedo amb la sensació que va bé però que ho hauríem pogut fer millor. Si volem seguir haurem d'anar afinant el model. El format (tertúlia improvitzada a l'estil més clàssic de l'Ateneu!) no és fàcil. Però d'altra banda ens permet coneixe'ns d'una manera molt natural i anar convidant nous blogs, que després segueixes amb ganes.

Llista de Participants d'avui:

Els convidats per primera vegada:

Fabio & Fabio (Fabios) = http://spaghettibcn.com/

Francisco José Moya: http://www.nautiliaonline.com/

Jaume Ortí: http://blocs.mesvilaweb.cat/borinotus

Salvador Sorrosal = http://sorrobloc.blogspot.com

Marta de Luna = http://todoreh.blogspot.com


Els altres érem:
Miquel Saumell http://elradardesarria.blogspot.com/
Marc Roca = http://blocs.mesvilaweb.cat/marcus
Sívia Cobo = http://lolacomomola.blogspot.com/
David Guerrero = http://david-guerrero.blogspot.com/
Andreu Orte = http://aorte.blogspot.com/
Daniel Garcia Peris = http://www.danielgarciaperis.cat/
Dani Cortijo =
http://www.altresbarcelones.blogspot.com/
David Rodríguez = http://quotidianitats.blogspot.com/ i http://www.economing.com/
Guillem Carbonell = www.guillemcarbonell.cat

Tendències / La cadira solitària de la Rambla

A mi aquest model de cadires que fa anys van començar a instal·lar mai no m'ha agradat, les trobo molt rígides i poc pràctiques. Però és que a la Rambla n'hi ha una plantada allà sola, una cadira per a solitaris. Com veieu està entre Tallers i Bonsuccés. No descarto fer alguna crònica en directe des d'aquesta cadira...

Barcelona / La vorera de davant del Clínic s'utilitza entre setmana de pàrking de motos

Mireu quina filera de motos aparcades es forma cada dia entre setmana davant de l'Hospital Clínic. No és aquest un post-denúncia, a mi la veritat és que no em molesten, la vorera és prou ample estan ben col·locades i deixen espai per a uns quants vianants.

Societat / Al carrer Valldonzella 27 continua penjada la pancarta contra el mòbing

Juraria que si busquéssim pels arxius del BTblog aquesta pancarta ja la vam reproduir fa un temps: "Riva y García, fincas Gestión ¡Mobing!". En desconec els detalls, la pancarta penja de la façana del carrer Valldonzella número 27, al Raval.

Barcelona/ La revista de l'Associació de Veïns de Sarrià denuncia l'enderroc de la masia centenària Can Pujades, a Vallvidrera

Ahir vaig entrar a la pastisseria Foix de Sarrià a tafanejar una mica, no vaig comprar res però en canvi me'n vaig endur un exemplar, el número 188 que correspon a maig i juny del 2009, de la publicació "Sarrià", la revista de l'Associació de Veïns. Està francament bé, amb un punt de classicisme en la capçalera, senzillesa de recursos tècnics i temes molt interessants. De tots els que tracta en destaca un que va a portada: "L'Ajuntament enderroca una masia centenària", del segle XVII. Can Pujades estava a Vallvidrera i va ser enderrocada el 5 de maig, tot just un dia abans que l'alcalde Hereu visités Sarrià. La foto és del diari El Punt.
El text de la revista "Sarrià" diu: "L'enderrocament de Can Pujades va ser decidit pel districte de forma unilateral i estranyament precipitada, sense donar explicació ni mantenir cap conversa o negociació amb els veïns. Aquesta masia era un referent al barri i pertanyia al patrimoni sentimental i cultural de Vallvidrera. Durant els darrers mesos l'associació havia treballat diverses propostes perquè aquesta masia amb més de 300 anys d'antiguitat". El text publicat per "Sarrià" continua amb dures paraules: "Creiem que aquests fets han estat portats a terme per l'equip de govern del Districte de la forma més barroera, grollera i antidemocràtica i que no és digne del consistori barceloní, ni de la democràcia i han implicat un veritable menyspreu envers els veïns del barri i sobretot un atemptat a la memòria històrica de Vallvidrera com a poble agregat a Barcelona que vol mantenir els seus signes identitaris". Aquí deixem constància d'aquest fet tan lamentable, a mi l'enderrocament de masies a Barcelona és de les coses que em fan més mal. (Segur que el Radar de Sarrià ens en podrà donar més detalls...)

Tendències / Les obres de la biblioteca-mediateca de la Facultat de Comunicació Blanquerna avancen i l'edifici ja ocupa el seu espai a Valldonzella

Si passeu pel carrer Valldonzella, a tocar del CCCB, veureu com avancen les obres del que serà la Biblioteca i Mediateca de la Facultat Blanquerna. L'edifici ja ocupa l'espai que fins fa poc era un descampat. Estèticament és estrany, gris, com metàl·lic, veurem com acaba quedant. Ah i per darrera es veu així ...

Barcelona / L'intercanviador dels Ferrocarrils amb la línia blava a Provença ofereix per fi un look del segle XXI

No sé si heu passat últimament per l'estació de Provença dels Ferrocarrils. Jo feia temps que no feia transbord cap a la línia blava i m'he trobat amb un canvi estètic, segurament de fa algun temps, impressionant, no l'hagués reconegut. La sensació és més aviat d'estar en un aeroport! No només pel silenci de la gent que va amunt i avall sense dir res sinó per la il·luminació, els colors i sobretot les tires mecàniques que et porten d'una punta a l'altra sense haver de caminar.L'entrada a l'estació de Provença dels FGC per Balmes fa la pinta que veieu a dalt, res a veure amb el que era...... i per cert, a terra hi ha unes inscripcions que no entenc, per exemple "informació complexitat del món", algú sap a què es refereix? És publicitat? En tot cas tots aquests canvis només són un avenç del que trobarem en el gran nou intercaviador que s'està construïnt.

divendres, de juny 26, 2009

Barcelona / Un video a Youtube defensava Can Pujades, la masia ara ja enderrocada

http://

Tendències / ¿On eres el dia que va morir Michael Jackson?

La mort de Michael Jackson sempre hauria estat notícia però encara ho és més perquè estava a punt de començar la seva última tanda de concerts a Londres. Jo me'n vaig assabentar ahir a la nit, escoltava els cinc primers minuts de "La Nit dels Ignorants" i Mireia Mallol va mencionar el que havia passat però sense concretar-ho: "Tots ens hem quedat parats del que hem sentit a les notícies..." Però jo no havia sentit les notícies així que vaig recórrer a l'iphone: "Fallece Mickael Jackson" deia La Vanguardia. "The King of pop is dead" deia el NYT. "Diversos mitjans confirmen la mort de Michael Jackson" deia més o menys Vilaweb. Un amic em comentava aquest matí: "Pensava que el veuríem envellir". La pregunta clàssica és aplicable en aquest cas: "On eres el dia que va morir Michael Jackson?" O en el moment que ho vau saber, és clar. Suposo que molts, camí de la feina.

Tendències / Hereu dóna el tret de sortida al cap de setmana del Pride BCN, la primera festa de l'Orgull que organitzen junts els locals del Gaixample

L'Hotel Meridien (Rambla amb Pintor Fortuny) ha acollit la festeta que dóna el tret de sortida a la primera Pride Barcelona, una festa de l'Orgull Gay que vol convertir la de Barcelona en principal festa de la Mediterrània. El més destacable de la celebració és que per primera vegada córre a càrrec dels locals i negocis del Gaixample, agrupats en una entitat anomenada Acegal. L'acte principal del Pride tindrà lloc diumenge i serà una desfil·lada de carrosses dels diferents locals que recorrerà el carrer Sepúlveda fins a plaça Espanya on el vespre de diumenge s'hi farà una gran festa. En paral·lel, les organitzacions que des de fa anys defensen els drets de gais i lesbianes mantenen la manifestació de cada any la tarda de dissabte al centre de Barcelona. Això ha portat el diari AVUI a posar en portada un titular que ha indignat els organitzadors de la Pride: "Divisió i retrets per la festa del dia de l'Orgull a Barcelona". A mi em sembla que l'AVUI ha pixat fora de test, algú hauria d'explicar perquè.

A la festa hi havia algunes cares conegudes, sobretot la dels propietaris dels principals locals d'ambient de Barcelona, però també artistes com el Mag Lari, l'actor de The Chanclettes Josep Maria Portabella o polítics com Miquel Iceta i d'altres que s'han acostat per l'ocasió, com Jordi Portabella. També hi havia tres cambrers catxes i sense samarreta, amb el pit pintat amb els colors de l'Arc de Sant Martí, que repartien una mena d'apertitiu, tot molt de disseny: jo he agafat el que m'ha semblat una pasta de te de xocolata que ha resultat ser patè decorat, que he llençat dissimuladament a una paperera quan se m'ha presentat l'ocasió.Jordi Hereu ha arribat una mica tard però ha fet un discurs que ha agradat l'audiència: "Aquesta celebració no es pot fer a totes les ciutats del mediterrani, de manera que tenim molt de treball i molta pedagogia a fer. Perquè la diversitat és una riquesa i viure-la des de la llibertat és entre d'altres coses un magnífic plaer. Per això us agreixo que volgueu convertir Barcelona en la capital de l'Orgull Gay de la Mediterrània. Felicitats per apostar per Barcelona en temps difícils (···) Com a alcalde d'aquesta ciutat us vull agrair l'esforç que esteu fent aquests dies, que és una magnífica oportunitat per projectar la nostra ciutat. Però sobretot l'esforç que feu cada dia, cada setmana, cada mes, per anar construïnt aquesta Barcelona de la que tots plegats ens sentim orgullosos. Aquesta ciutat certament aspira a aconseguir la capitalitat mediterrània, és una ciutat que sempre ha vist abocades moltes esperances en el mediterrani i a Europa. Quan he vist el fulletó explicatiu d'aquests magnífics dies que esteu tirant endavant, m'ha omplert d'orgull veure que esteu construïnt l'Orgull Gai de la Mediterrània. I us vull felicitar, perquè la Mediterrània ha de ser també un espai de tolerància i nosaltres volem ser la capital d'aquest espai de la tolerància. (···) He vingut de l'Ajuntament passejant per les Rambles on hi ha tot el món en tota la seva diversitat. I expressava l'orgull que per mi representa ser Alcalde d'aquesta ciutat. I arribant en aquest magnífic hotel i a aquest espai tan ben ambientat, us he de dir que vosaltres formeu part de manera íntima, de manera nuclear, de l'orgull d'aquesta ciutat".

dijous, de juny 25, 2009

Barcelona / Un lector informa: "Instal·len tanques en alguns passos de vianants de Passeig de Gràcia per fer-los + segurs"

L'Ajuntament està instal·lant tanques en alguns passos de vianants del Passeig de Gràcia. Per exemple, a la cruïlla amb Mallorca han posat el que veieu a la imatge. L'objectiu és "forçar" que la gent travessi pel pas de vianants i no en diagonal.

Ens ho ha fet notar en David Rovirosa, un lector del blog, mireu què xulo com ho explicar:

"Tant llegir cròniques de Barcelona fan que inconscientment te n'adonis i expliquis als amics detalls que abans passaven desapercebuts. Fins arribar al punt que la setmana passada vaig decidir treure el telèfon de la butxaca per fotografiar un dels canvis que l'ajuntament ha introduït al Passeig de Gràcia. Ja fa ben bé un parell de setmanes van instal·lar tanques a les voreres als voltatnts dels passos de vianants. Fins ara he vist que ho han col·locat en diversos passos de vianants del Pg. de Gràcia entre Aragó i Diagonal (adjunto una fotografia de Pg. Gràcia - Mallorca). L'objectiu és garantir la seguretat dels vianants i n'estic segur que serà efectiu. Tot i això, personalment em fa més nosa que altra cosa. Ara ja no podem ni triar per on creuar..."

En David també explica: "anteriorment ja havia vist instal·lar tanques similars a la Diagonal, concretament al pas de vianants que hi ha entre el Col·legi Major Penyafort i la Facultat de Dret de la UB. En aquell cas la tanca té més sentit per l'allau de vianants que creua aquest pas abans i després de cada partit del Barça a l'Estadi".

(Moltes gràcies al David per la informació!)

dimecres, de juny 24, 2009

Tendències / Usen una bici lligada a un arbre davant la Pedrera com a ham comercial d'uns "tours" a pedal per la ciutat

Mireu, mireu, a veure què us sembla ! ... És allò que en temps de crisi se les inventen totes per cridar més l'atenció: dilluns a quarts de 8 de la tarda la bicicleta de la foto estava lligada amb candau a un arbre del xamfrà de davant de la Pedrera. Cridava molt l'atenció. Per un moment vaig pensar que una bici tan nova, de color cridaner i disseny ¿xulo? no duraria ni deu minuts abans que algun espavilat la pispés. Tot i el gruix del candau! Però aleshores va haver-hi un detall que em va cridar l'atenció...
Al manillar hi havia tot de fulletons lligats com dient-me "agafa'm". Efectivament eren paperets de publicitat de "Cruising Barcelona", una empresa que lloga bicicletes i organitza "tours privats" per la ciutat. Vaja, que aquests de crusing utilitzen l'arbre de tanca publicitària gratuïta en un dels punts amb més turista per càpita de la ciutat. Se les inventen totes !!!

Barcelona / L'Ajuntament pinta "punts de reflexió" a la Diagonal i un ciutadà anònim respon les preguntes a sobre

Si heu passejat últimament per la Diagonal, més o menys a l'alçada del carrer Provença, haureu observat que l'Ajuntament ha pintat tot de missatges a terra. Diu que són "punts de reflexió per a donants d'idees". Formen part de la campanya per animar els barcelonins a aportar les seves idees sobre la futura remodelació de l'avinguda...Les qüestions són variades: "Com t'agradaria moure't per la Diagonal? Com faries de la Diagonal un passeig? Què et falta, què et sobre? Tanca els ulls, què sents?" en forma com de circuit. Així, en plan modernillo, guai i participatiu. Ja se sap que últimament això d'escriure missatges a terra és tota una tendència... Per això ens agrada que un anònim s'hagi afegit a la tendència i hagi contestat les preguntes directament sobre l'asfalt. Qui sigui que ho hagi fet, ha anat contestant les preguntes una a una i en color verd. Diu aquest vianant que li agradaria moure-s'hi com "ara"; que la Diagonal "ja és" un passeig; que si tanca els ulls en aquell punt no sent "res"; ... i que a la Diagonal actual no li sobra "res". Bé, respostes discutibles, però tot són opinions. A més, fa la pinta que acabaran fent el que vulguin, oi?

Tendències / Les fogueres, en perill d'extinció a les nits de Sant Joan de Barcelona

Segur que n'hi havien però jo no he vist ni una foguera de Sant Joan a Barcelona. A Gràcia, per exemple, hi havia tot de festes i festetes però de fogueres qui n'hagi vist una que ens ho expliqui. Això sí, centenars de persones han omplert la plaça del Nord per escoltar els grups Chev Balowski i Amantes d'Amparo, en un acte popular que organitzen cada any els Lluïsos de Gràcia. I en el que hem vist alguna cara coneguda com la de l'estimat Arcadi Oliveras. El més graciós? Observar els moviments d'un senyor amb panxa i vestit de negre que s'ha passat tota la nit llençant petards, un darrera l'altre. Dissimuladament, metxa en mà i com qui no volia la cosa.

-"De què deu treballar?" li he preguntat a un amic.

-"Fa pinta de ser funcionari de La Caixa" m'han contestat.

Entrevista a Kram i Owen grafiters (3) / "La majoria dels tags del Gòtic són de gent de fora però les hòsties ens cauen als grafiters de Barcelona"

Aquí teniu la tercera entrega de l'entrevista a Kram i Owen, grafiters de Barcelona que han muntat una empresa de decoració, sobretot decoren persianes de comerços. Podeu llegir la primera part de l'entrevista clicant aquí i la segona ací. També els podeu veureu en video aquí, ací i aquí.

5. L’Estil Barcelona

-Hi ha diferències d'estils de grafitis entre les ciutats?

Kram - Sí i tant. Tot i que hi ha trets universals, cada ciutat es mou d'una manera diferent. A Barcelona l'estil és més artístic i hi ha més de tot, hi ha més varietat d'estils, de gent, d'ambients, de procedències. I molts artistes de fora que venen a viure a Barcelona. Fora de Barcelona és més ortodox: lletres, composicions clàssiques...

Owen: A Madrid està molt arrelat el grafiti de la cultura hip hop. Molta gent d'allà et diu que si no fas unes lletres amb un 3D i un power-line i amb brillantor "com ha de ser" el que estàs fent no és grafiti ! El hip hop és d'on neix el rap, el grafiti, el break dance... I a Madrid sembla que si no ho fas així no és grafiti...

Kram - Però dit això cal afegir que a Madrid també hi ha molts artistes que fan grafitis artístics. D'altra banda, el que unifica una mica el hip-hop és la lluita d'estils i el voler desmarcar el teu. Per això, artístic o nom el grafiti té l'ambició que el teu estil es vegi més que el de l'altre.

Owen - Ara també hi ha la tendència de comercialitzar el grafiti: en disseny gràfic, fent exposicions com nosaltres hem fet. Nosaltres sabem que allò no és grafiti però a l'exposició diuen que és "exposició de grafiters". La gent pensa que estem intentant vendre grafitis però no és això.
Kram - Ara no hi ha dissenyador gràfic que no deixi anar uns xorreigs d'esprai, fixa-t'hi: concurs de tenis, Opel Astra,...
- Ens podeu recomenar alguna página per seguir les tendències del grafiti a Barcelona?

Kram - Hi ha un blog dedicat al grafiti i art urbà de Barcelona, bastant reivindicatiu i destinat a popularitzar coses que passin a Barcelona, notícies, promos...

6. L’amor-odi de Barcelona amb els seus grafiters

Owen - Abans hi havia molts murs per pintar, ara s'ha complicat una mica...

Kram - Al principi anàvem a l'àrea metropolitana i voltants. Després va venir la gran època de Barcelona: podíem pintar a qualsevol mur d'obra del centre.

Owen - ... per exemple al mur del Macba. Aquella va ser la millor època, el que passa és que se'ls va anar de les mans, van fer tant la vista grossa que la gent va començar a venir de tot el món a pintar aquí i van tallar en sec. I quan van tirar el mur del Macba, més o menys en aquella època, va començar la tolerància zero i la cosa es va posar xunga: a Drassanes, Tres Xemeneies, Ciutadella al costat del parc...

Kram - En “l'època bona” de Barcelona al centre hi havia tot de murs petitets, ni que fos de petits solars i tot estava pintat. Hi havia tolèrància i si més o menys ho treballaves t'ho deixaven fer.
Venia la policia i els hi deies:

-"Tinc permís"

… i tampoc no ho comprovaven, no et posaven problemes.

Fins fa poc hi havia una sèrie de murs que feia quinze o 20 anys que s'estaven pintant. Ara han blanquejat aquells murs ningú no sap ben bé perquè: A “Carbonera”, a la Ronda Litoral, on hi ha un col·legi, sempre s'havia pogut pintat, però ara ja no ho permeten.
Owen - El que ha passat al Gòtic és el que més ens ha afectat. Són carrers estrets i el 80% dels tags que hi ha són de gent de fora, que se sent segura matxacant aquell barri. I quan els que ho han fet marxen, ens castiguen a nosaltres! Les hòsties ens cauen als grafiters de Barcelona: que si ara volen pintar totes les reixes de verd, que si tolerància zero... El grafiti no es pot erradicar així directament com vol l'Ajuntament, si estrenyen acaba petant per una altra banda, ho han de saber portar una mica.

Kram - Quan van prohibir pintar murs la gent va començar a bombardejar més i a fer més firmes i coses que no li agraden a l'Ajuntament.
Owen - Acaben pagant justos per pecadors, els que realment s'ho curren perquè quedi bé. Al final dius: si total m'han d'acabar posant una multa, faré alguna cosa que valgui la pena... Si me la jugo, millor fer coses que la gent valori i digui: "Hòstia, se l'ha jugat aquest xaval per fer això!"
Ara, que em fotin una multa per pintar Drassanes un diumenge a la tarda en plan dominguero, no quadra...

Kram - Solució a les firmes no n'hi ha perquè sempre se'n faran. Ja sigui de gent de fora, o gent que comença o gent a qui li agrada fer això!

Owen - I si a un xaval jove li dius que no ho faci perquè està prohibit, ho farà amb el doble de ganes!

Kram - El tema dels murs és tan fàcil com que facin un llistat de murs on estigui estipulat que hi pots pintar. El que no pot ser és que ho vulguin regular tot, ni que una associació gestioni aquests murs, perquè això trencaria tot l'esperit del grafiti que és: “vaig a pintar ara, on jo vull i el que vull”. Burocratitzar-ho no crec que sigui un bon sistema, en realitat ho fan perquè la gent s'ho pensi 2 vegades abans de fer-ho... És tan fàcil com destinar llocs exclusius, sense necessitat de permisos ni res, on la gent pugui anar a pintar, com han fet per exemple a Cerdanyola del Vallès: no erradicaran els tags però aconseguiran que la gent no en faci tants i se'n vagi a fer més murs, que és el que interessa: potenciar la creativitat en comptes d'ofegar-la! Al menys així tens un lloc on saps que si ho fas allà no tindràs problemes. Si ho fas fora ja corre a càrrec teu...
Owen - Fa unes setmanes ens va convocar la Itziar González, la Consellera de Ciutat Vella...

Kram- Oficialment l'Ajuntament de Barcelona mai no ha dit que en un lloc es pugui pintar. Oficialment mai ha dit: "Sí, aquí podeu pintar". En d'altres muncipis com a Cerdanyola o a Castelldefels sí que s'ha fet, hi ha hagut espais cedits per l'Ajuntament destinats a grafitis, a banda dels que estan socialment tolerats... D'altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha promogut i ha esponsoritzat un munt d'esdeveniments relacionats amb el grafiti. Però a la vegada l'ha estat prohibint. A Barcelona el que hi ha hagut és espais tolerats però ara ja no hi són. Vam començar a pintar murs fora de Barcelona, vam tornar a dintre fins a pintar al costat de casa (Drassanes, Tres Xemeneies...) i ara ja no es pot, ho tenim comprovat, hem de tornar a anar a fora, a l'extraradi, a rieres... És la hipocresia de l'Ajuntament. A Tres Xemeneies nosaltres hem fet fins i tot tallers de grafitis per a nens, pagats per l'Ajuntament !!! Tot plegat, no té cap sentit...
Owen - Sempre estem fent coses en benefici de la bona cara del grafiti. Quan ens ataquen de seguida els ensenyem totes les activitats que hem fet...

7. Kram i Owen: La difícil relació del món del grafiti amb les lleis i la policia
Kram - Jo personalment he tingut més problemes amb la policia fent murs tolerats o consentits, o persianes, que fent tags. Perquè fent tags trigues 10 segons i te'n vas. En canvi, la gent que fem murs, que fem dibuixos més elaborats és molt normal que tard o d'hora passi una patrulla per darrera. Jo he tingut més problemes per coses suposadament legals que per fer tags...

Owen - L'última multa que ens van posar va ser per una persiana: 375 Euros a cadascú, per "contaminació visual". Estàvem fent una persiana que ens havien encarregat, amb els amos al davant i tot!!! Era a la Boqueria, als arcs del lateral del mercat i és clar, si hi aneu veureu que encara està per acabar... Ens va fer molta ràbia: van venir 5 urbans i tots els que estaven mirant-nos des de feia estona van flipar...

Kram - Jo crec que els espanta l'esprai, si ho haguéssim estat fent amb pinzells no hauria passat res però veuen l'esprai i els molesta... Encara que la funció final sigui la mateixa ningú no entèn igual un esprai que un pinzell: ni l'Ajuntament, ni els urbans, ni el públic...

Owen - D'altres vegades passa al revés. Ara fa poc també va aturar un urbà però era per demanar-nos el telèfon perquè volia que li pintéssim el seu pàrking! Canvia molt depenent de qui et toca! I quan ens contracta una comunitat de veïns, per pintar un pàrking, ens sentim molt recolzats.

Kram / Se suposa que per pintar una persiana has de demanar permís a l'Ajuntament, presentar-li un projecte, que t'aprovin els colors, la composició i pagar els pertinents permisos... Unes llicències i una burocràcia que ningú no ha arribat a fer mai. Suposadament és així però no hi ha cap cas que s'hagi tramitat d’aquesta manera perquè a més quan ho preguntes no et saben explicar ben bé com s'ha de fer:

-"Vés allà, vés aquí..."

L'únic que fan és dificultar... Ara mateix estem al límit de la legalitat.

© Blogger Templates | Tech Blog