Tendències / Els alumnes de l'Institut de Gòspel de Barcelona continuen actuant els divendres al Gòtic

Vesteixen tots de negre i canten cançons de gòspel en grup. Són els alumnes de l'Institut de Gòspel de Barcelona i jo fa anys que els veig actuar els divendres a la tarda pel barri Gòtic. Al principi ho feien al vestíbul d'entrada a Ferrocarrils i Metro de plaça Catalunya i em semblaven una mica frikies. -"també és veritat que la vida seria avorrida sense gent apassionada per temes diferents" pensava per entendre una mica més els seus moviments que jo trobava una mica exagerats, com de falsa espiritualitat. A poc a poc m'han anat agradant més, sobretot per la seva constància i perquè la música que fan sona molt bé. Segueixen actuant diria que cada divendres, però ara ho fan al pla de la Catedral, just davant de l'edifici de Càritas. -"Qui sou?" li vaig demanar fa uns dies al noi que venia CD's. I va ser ell que em va explicar que podem trobar informació sobre l'institut a la seva web.

Opinió / Els provocadors i els Mossos antiavalots, dos problemes que s'han d'afrontar

Dues breus reflexions:

- No és normal que cada victòria esportiva d'aquests dies hagi acabat en incidents greus que pel que ens expliquen tenen l'orígen en grups de provocadors. Si és així, que s'investigui a fons i se segueixi el rastre dels detinguts per saber si tot plegat no és més que producte de l'alcohol i si hi ha algun tipus de voluntat al darrera. I en tot cas que qui ho mereixi rebi el seu càstic i a qui li toqui que el faci complir.

- Però d'altra banda, tampoc és normal que dos joves hagin perdut la visió d'un ull per la resposta policial, em sembla molt greu. Si es confirmen aquests dos casos i d'altres semblants, els antiavalots dels Mossos seguiran en una espiral en la que s'estan guanyant una fama que no se la treuran.

Són dos problemes diferents i pel bé de la vida en comunitat, tots dos s'han de combatre de front.

(foto provinent de la web de la Cadena Ser)

Barcelona / + sobre l'horari de reg de la plaça Vila de Madrid

Al post que trobareu més avall sobre la reobertura de la zona ajardinada de la plaça Vila de Madrid, un lector comenta que una possible solució per evitar que es degradi ràpidament seria establir un generós horari de reg, de forma que la gespa estigui tot el dia humida i sigui incòmode seure-hi o jeure-hi. Si els de Parcs i Jardins han aplicat aquesta teoria, potser el que volen és evitar que hi hagi gent que passi la nit. L'horari de reg és de 24 a 10h. Així que durant la resta de la jornada hi podem anar a fer el picnic sense problemes.

Barcelona / El Passatge de la Concepció, que uneix Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya

No sé si a vosaltres us passa però amb els anys, a mida que les persones van i venen, hi ha més racons de Barcelona que m'aporten records. El Passatge de la Concepció és una fantàstica "drecera" (o al menys drecera mental!) per anar de Rambla Catalunya a Passeig de Gràcia o viceversa, evitant els cotxes i sorolls. Hi ha l'Acadèmia Granés i s'hi pot anar a dinar al restaurant Petit Comitè ("cuina tradicional catalana Fermí Puig") o al Tragaluz. Però quan hi passo a mi em fa pensar en la meva àvia Montserrat, que va passar els seus últims 15 dies i va morir ara ja fa anys en una residència hospital que hi havia en aquest passatge. Passo per aquí i penso en ella. Són detalls que et fan estimar i sentir més teva la ciutat.

Mèdia / Time Out Londres dedica la portada d'aquesta setmana a Barcelona: "Reinventada als 80's, reimaginada als 90's i ara reconstruïda"

Atenció als lectors d'aquest blog que esteu a Londres, si podeu compreu el Time Out London d'aquesta setmana, que va de Barcelona. Diu: "Reinventada als 80's pels Jocs Olímpics, reimaginada als 90's amb l'arribada massiva de turistes i reconstruïda ara per un nou segle...". M'expliquen que és excepcional que TOLondres dediqui una portada a una ciutat que no sigui la capital anglesa, només ho fa en comptadíssimes ocasions. L'especial fa un repàs a què fer durant uns dies a la nostra ciutat: clubs, museus, bars, Sónar ... Si algú la compra que ens expliqui què li sembla! Teniu de temps per comprar-la fins dilluns.

Flaixos de la campanya a les europees (5) / Article de Manuel Cuyàs

Interessant article de Manuel Cuyàs a El Punt, sobre una recent visita a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les amb els seus alumnes de periodisme de la Blanquerna. Diu que els van explicar que més del setanta per cent de les lleis que emanen del Congrés dels Diputats de Madrid i del Parlament de Catalunya no són res més que l'adaptació a escala estatal o nacional de directives que surten de Brussel·les. Jo no ho sabia, i vosaltres?

Conclusió de Cuyàs: "Si això és així, si Brussel·les té tant poder i en som legislativament un apèndix ha arribat l'hora de preguntar-nos per quin motiu les eleccions al Parlament Europeu no solament interessen poc sinó que són motiu de befa i commiseració per part de ciutadans, periodistes i tertulians. Jo em penso que la culpa la tenen els estats, que no volen que es noti que després d'haver cedit a Brussel·les coses tan importants per a una estructura estatal clàssica com la moneda, la política econòmica, l'exèrcit, i les fronteres només gestionen el trenta per cent de les lleis i són simples adaptadors del setanta per cent restant"

Tot l'article clicant aquí.

Tendències / Entrevista als grafiters de Barcelona Kram i Owen, que viuen de decorar persianes (1/6)

Aquesta serà una entrevista que aniré publicant en 6 "entregues". No us amagaré que en Kram i l'Owen em cauen molt bé i que tinc moltes ganes que els seus projectes vagin endavant. El que m'atreu del que fan és l'intent de viure de la seva bogeria: pintar amb esprai. I també m'interessa la manera com busquen el difícil punt d'equilibri entre la seva passió, els grafitis i la voluntat (o la necessitat?) de viure en comunitat, en societat. I que la gent entengui el seu art.

1. Introducció

Vaig conèixer en Kram (Barcelona, 1984, té 25 anys) i l’Owen (Barcelona, 1982, té 26 anys) fa uns mesos, quan decoraven amb esprais l’entrada d’un pàrking del carrer Sepúlveda. Els veïns d’aquell edifici els havien encarregat alegrar aquella trista entrada a partir d’una plantilla que els dos grafiters van presentar a la comunitat.

Aquell dia em van explicar que ells eren grafiters i que professionalment es dedicaven a decorar parets, reixes i interiors. Vaja, que mantenien el seu hobby pel grafiti però que des de fa uns anys s’han anat convertint professionalment en decoradors de tota mena d’espais amb esprai, sobretot al seu barri de Sant Antoni.

Si un dia passegeu pels carrers de Floridablanca, Sepúlveda, Urgell, Borrell… veureu que diversos comerços els han contractat per decorar les seves reixes i esquivar així els tags i d’altres pintades que tant abunden a la ciutat.

El que em va cridar l’atenció del treball d’en Kram i n’Owen és que fan dibuixos molt atractius, detallistes, addients a la botiga i amb una gran varietat de colors. El seu instint grafiter els faria deixar marca per tot arreu, però l’edat els ha ensenyat a moderar-se.

En la conversa, que va tenir lloc fa unes setmanes al seu taller del Poble Sec, tots dos es mouen entre el que els hi demana el cos: -"La bogeria, l’objectiu últim de la cultura grafiti seria omplir tota la ciutat dels teus dibuixos”. I el que els hi diu el cap de persones ja adultes: -“Els anys t’ensenyen a moderar-te, a trobar espais on pintar que no molestin”.

L'Owen va fer estudis de disseny gràfic i en Kram va estudiar disseny a la Massana. No només tenen dos estils diferents sinó que les seves històries personals, tot i anar paral·leles, també són diferents: en Kram sempre ha volgut evitar problemes mentre que en la seva afició l’Owen s’ha trobat en situacions de més “risc”.

Ara formen un equip de treball que fa molt bona pinta...

2. Kram i Owen, professionals de la decoració:

Kram - Si fa 10 anys ens haguessin dit que ara viuríem de decorar persianes amb esprai no ens ho hauríem cregut! Per passió i per gust em volia dedicar al dibuix tradicional, il·lustració o còmic, però per res no pensava en pintar persianes!

Owen - Les primeres que vam fer van ser gratis, no pensàvem que ens paguessin diners. Anàvem amb el xip que nosaltres érem el grup de grafiters del barri. Què collons ens havien de pagar diners ! De fet, el primer comerciant ens va donar quatre Cacaolats! Després ens va contractar el del davant i va començar la cadena. El que fem es quedi al barri i amb consentiment dels veïns.

Kram - De fet és una sortida bastant freqüent en el món del grafiti: tard o d'hora t'atura algú que et demana que li decoris alguna cosa. El que passa és que nosaltres ho hem portat a l'extrem, ho hem professionalitzat burocràticament, legalment i amb tràmits amb els clients. Som autònoms, facturem i paguem els nostres impostos.

Pintar persianes ho van començar a fer de debò el 2004, després de la primera exposició seriosa que van fer en una galeria. Va començar la seva història d'encàrrecs: persianes però també esdeveniments: plantilles per Sónar, Primavera Sound, per alguna marca, agències, empreses... Al 2006 van trobar local al Poble Sec.

Kram - Fem decoració mural de persianes, parets i d'interiors. Ara mateix les persianes són les que ens donen de menjar! També hem dissenyat samarretes però tota la resta de coses que fem són més per amor a l'art...

També fem il·lustració digital, dissenys web, flyiers, samarretes, cobertes de CD's, pòsters, logos ... Per exemple vam fer el pòster de les Festes de Sant Antoni del 2007.

El tema de les exposicions ja depèn de l'habilitat del galerista i de la sort que tinguis. Hi exposem fotos i quadres, millor fotos que són més econòmiques i es venen més. L'última exposició la vam fer a Londres, a l'Smith Gallery. Però la nostra introducció "en el maravilloso mundo de las galerías" va ser tràgica, se'ns van quedar tota la pasta...

- Sempre teniu persianes per fer?

Kram - Projectades, en paper, n'hi ha moltes, però sovint es perden pel camí… Ara mateix en tenim tres pactades i datades.

Owen - Generalment les fem un diumenge durant tot el dia o entre setmana, de nit amb focus. Per la nit fa la sensació que la policía fa més la vista grossa, potser perquè hi passeja menys gent.

Kram – O potser pel tema dels focus ho interpreten més com que estem treballant. Sempre que fem persianes estem neguitojos! Que ens diguin alguna cosa o no és molt subjectiu, depèn del policia. Els urbans van amb l'ordenança a la mà

Owen - Realment no saben què fer i estan en stand-by. I nosaltres anem tirant però la veritat és que cada persiana que fem per encàrrec hem de vigilar que no ens diguin res els Mossos. És una llàstima que el quem fem no estigui assimilat. Perquè no hi ha veí al barri que li preguntis i que estigui descontent amb la nostra feina.

Hi ha gent que quan es posa a pintar una persiana es posa el “mono” de pintor per donar la imatge d’un professional… I sembla ser que els funciona! Però quan et veuen amb els esprais i els cascos, aleshores et posen més problemes…

- Després d'altres grafiters us guixen les persianes?

Kram – No les solen pintar, les respecten. Només hem tingut un cas en que ens les van guixar, al carrer Ample i va ser un turista…

Owen - Al Gòtic ja no hi anem mai, d’una banda perquè sabem que és la zona catastrófica i de l’altra perquè ens multarien segur.

-Quan cobreu per una persiana normal?

Kram -Depèn de com està la persiana, de si està bruta i una mica també del client: no és el mateix el comerciant del barri que coneixem de tota la vida que una gran marca comercial… Potser no ho hauríem de dir però és així…

En tot cas mai fem una persiana per menys de 350 o 400 Euros. Si compares els preus amb un pintor “normal” a qui li demanis que te la pinti de blanc, veuràs que el nostre preu està molt bé. I això que nosaltres fem un treball de decoració artística.

Totes les persianes que fem les decorem prioritzant els interessos estètics de la botiga als nostres gustos artístics. El que fem a nivell personal no té res a veure amb les persianes, que sempre tenen el nostre toc personal, però que són imatges comercials pensades per potenciar la botiga.

- No és incoherent ser un grafiter contestatari i després cobrar per pintar persianes?

Kram – És que nosaltres no entenem aquestes persianes que fem com a grafiti sinó com a feines de decoració. Per nosaltres el grafiti amb esprai és una expressió lliure, feta al carrer de manera altruista i indispensable. Però la gent acostuma a assimilar esprai amb grafiti.

Per exemple l'artista anglès Banksy no fa grafiti ! Treballa amb plantilles, és Street Art ! Tot depèn de la concepció que tinguis més o menys purista de les coses...

Owen - No ens sentim uns venuts i a més això no ho hem inventat nosaltres. Encara hi ha gent que es para i ens diu:

-" I vosaltres cobreu per això?"

Però la gent cada cop entèn més que és un art i que l'esprai es pot utilitzar de moltes maneres...

-Dóna per viure?

Kram - Anem justos però dóna per anar tirant i pagar el local ! Que siguem dos ho dificulta: una sola persona ho tindria més fácil. Però treballem fent el que ens agrada: pintant amb un esprai al carrer.

Pífia de la setmana / Han reobert la zona ajardinada de la plaça Vila de Madrid. ¿Quants dies trigarà a deteriorar-se?

Potser alguns recordareu que fa uns mesos comentàvem que la zona ajardinada de la plaça Vila de Madrid estava envoltada per unes tanques que impedien que la gent hi entrés. Ho feien per afavorir el creixement de la gespa i les plantes. I dèiem que el millor que li podia passar a la plaça Vila de Madrid era que l'Ajuntament trobés alguna manera simpàtica i maca de mantenir la zona verda lliure de persones. Perquè l'experiència diu que sinó acaba feta una merda, amb deixalles, brutícia, excrements de gossos i una mica de tot. Doncs bé, el que havia de passar ha passat i ahir divendres van reobrir la plaça. De seguida s'hi va ficar gent. I és normal, perquè la plaça està esplèndida, com mai, però ho està precisament pq ningú no hi entrava. Avui a les 7 de la tarda ja hi havia turistes jugant a pilota, algun que altre jove pujant als arbres, tot de gent asseguda a la gespa, algunes bosses de plàstic i un indigent que hi dormia. Vaja, que si busqueu lloc per fer un pícnic potser ja l'heu trobat! Penso que és un error, s'hauria d'haver trobat una solució més imaginativa per assegurar que la zona es mantenia en condicions netes i dignes. Està claríssim que de la manera com ho han fet, en pocs dies la plaça tornarà a fer pena i per desgràcia crec que des d'aquest blog en veurem el deteriorament. De fet avui ja es començava a detectar, encara que a les fotos ho veieu tot tan verd...

(Per cert ! He anat a fer les fotos gràcies a un mail que m'ha escrit un veí de la zona i que deia:

"Recordo que vas fer un post un dia sobre la plaça vila de madrid, i lo maca que estava des que hi havia les tanques que impedien trepitjar la gespa. Doncs bé, aquest matí les han tret!!! La plaça es veu fins i tot més gran!! Però.... ja hi ha tot de bosses de plàstic, ampolles, papers.... M'hi jugo algo a que en un mes, la plaça torna a estar fent pena... Una llàstima!!")

Foto de la setmana / El Triangle celebra les seves 10 primeres Primaveres convertint el vestíbul en un parc de plantes mediterrànies

El Centre Comercial "El Triangle" està celebrant els seus primers 10 anys i mireu com l'han decorat per l'ocasió! Si hi entreu pel costat de Pelai veureu que han tot aquell vestíbul d'entrada en una mena de jardí mediterrani. Un rètol informa: "10 Primaveres d'El Triangle. Hem pensat que la millor manera de celebrar aquests 10 anys amb tu és portant-te un tros de Primavera al cor de la ciutat. Gaudeix-la!" Amb les fotos veureu que s'hi han lluit!

Barcelona / En la mort de l'arquitecte Alfons Milà

Quan jo era jovenet, l'any 1987, van inaugurar el nou edifici de la Diputació de Barcelona, a Rambla Catalunya amb Diagonal, i de seguida vaig veure que m'encantava. Jo tenia 19 anys i la veritat, no havia sentit mai a parlar d'Alfons Milà l'arquitecte que s'havia encarregat d'idear, amb el seu soci Federico Correa, el nou edifici al costat de l'històrica torre de Can Serra. Realment els anys passen de pressa i avui quan hi he passat no me n'he pogut estar de tornar a mirar allò que m'agrada tant de l'obra: el contrast del color de la pedra amb els vidres foscos del "nou" edifici. I he pensat que m'agrada tant o més que el primer dia. També m'agrada molt el Museu Episcopal de Vic, obra seva. I l'Anella Olímpica i ... Pels mitjans hem sabut que Alfons Milà i Sagnier va morir dimarts als 85 anys. Al blog Critticart en fan una àmplia i molt interessant ressenya.

Política / Flaixos de la campanya a les Europees (4) "Que Déu li conservi l'Estat Espanyol" li etziba VQ a Junqueras en el debat. ¿L'heu vist?

Jo ni sabia que el feien, el debat, però estava per casa, he engegat la tele i m'ha aparegut Josep Cuní amb els 5 candidats catalans dels partits amb representació al Parlament Europeu. Aquí teniu els meus flaixos:

- En general ha estat un debat poc interessant i molt casolà

- Els candidats que no són del PP no paren de fer Vidal-Quadras el més protagonista de tots i ell ho sap aprofitar

- Raül Romeva m'ha sorprés positivament, la seva experiència al Parlament Europeu li dóna bons arguments i rèpliques contra les etzibades de Vidal-Quadres (puntuació 5,9 ). (Res a veure amb el to depriment de Joan Herrera!)

- Ramon Tremosa s'ha mostrat com el que és CiU, preocupat pel país i per la productivitat. Potser una mica massa acadèmic? Potser massa suau com per fer-se un lloc en el debat polític? Potser massa raonable pels temps polítics que vivim? (puntuació 5,9)

- Vidal-Quadras (PP) com sempre ha estat eficaç i lúcid, ha jugat bé les seves cartes: "El PSOE enfonsa l'economia cada vegada que governa". A Junqueras li ha etzibat: "Que Déu li conservi l'Estat Espanyol. No podrem pagar ni les pensions sense l'Estat Espanyol". (Puntuació 5,9)

- A Oriol Junqueras (ERC) li continua costant fer de polític, a estones ha estat lúcid però l'argument final era repetitiu: la càrrega que ens suposa pertànyer a l'Estat Espanyol. Encara té una setmana per donar el millor d'ell, que tots coneixem (Puntuació 5,5)

- A mi em posa molt nerviós la forma d'argumentar de Maria Badia (PSC). Jo crec que el PSC no està fent una bona campanya, podrà fer un gir la setmana que queda? Mantindrà malgrat tot la inèrcia dels vots? Crec que ho té difícil però el PSC és immensament fort i pot reaccionar, però ho hauria de fer molt ràpid (Puntuació 3,0)

Esports / "I on és la festa?", sembla demanar-se aquesta bandera penjada en un edifici de Plaça Sant Jaume

M'ha fet pensar veure aquesta gran bandera en un dels balcons de l'edifici de plaça Sant Jaume, entre Ferran i Call. Jo sempre trobava xorra i fora de lloc que el Barça portés les copes a la basílica de la Mercè però en canvi m'encatava el to institucional de veure els jugadors fent discursos des dels dos balcons, banda mar i costat muntanya, hi anava sempre que podia i en alguna ocasió vaig poder veure la moguda des del pis que hi ha just a sobre de la bandera, hi vivien uns amics que ja no hi són. Per això em sembla interpretar que aquesta bandera, penjada en un edifici que abans tenia vistes privilegiades a la festa, ara es pregunta que què ha passat. Algú li hauria d'explicar que el seu formatge se l'ha cruspit el Nou Camp!

Barcelona / ¿Algú sap què és això?

A diferents racons de Barcelona he vist la mateixa imatge: un tros de paret d'una façana baixa tapat amb una capa negra i un rètol de BCNeta que prega de no ser retirat. No sé si són proves contra els grafitis, neteges puntuals de façana o què ... La foto és presa al carrer de la Reina Amàlia cantonada amb Sant Pau, al Raval ¿Algú sap de quina actuació es tracta?

Tendències / Una amiga fa un Pa del Barça

Ah per cert. A la festeta del Carmel a la que vaig assistir amb uns amics per veure la final de la Champions, una bona amiga va portar "Pa del Barça" que ella mateixa havia fet i cuit. Jo li he dit que patenti ràpid la idea, que si hi ha "Pa de Sant Jordi" i es ven bé ... a veure per quin motiu no hi ha d'haver "Pa del Barça"...

Barcelona / Ja s'ha reobert l'entrada principal a l'estació de Plaça Molina dels Ferrocarrils

Desconec quants dies fa que van inaugurar la nova entrada a l'estació dels Ferrocarrils a plaça Molina però jo l'he vista recentment i m'ha semblat que el resultat final és bo. Suposo que aquesta vegada els veïns de la zona podran gaudir d'aquest tros de plaça sense grans obres durant un temps, perquè ja fa anys que no fa més que estar aixecada. Finalment les dues estacions de la plaça (Sant Gervasi i plaça Molina) sembla que estan ben connectades...

Política / Flaixos de la campanya a les Europees (3)

A Catalunya Ràdio indiquen quants segons dura la crònica electoral de cada partit

Escoltant els blocs electorals de Catalunya Ràdio m'ha sobtat sentir que al final de cada informacíó de campanya d'un partit una veu indica el nom del partit polític i els segons que havia durat la informació. M'ho invento però per exemple:

-"Partit Popular cinquanta-cinc segons".

Jo diria que és una cosa nova, oi? O al menys jo no m'hi havia fixat abans.

No sé si ho fan per llei o per protestar contra els blocs electorals.

Per cert, jo trobo que la frase que reciten els periodistes de TV3 en cada informatiu contra els blocs electorals es fa una mica pesadeta: "Els periodistes no signem les informacions..."

Jo si fos ells el que faria és treure aquests blocs dels Telentícies. Fer uns minuts d'informació electoral just després de l'informatiu. Fent-ho així no em semblaria malament que es control·lessin els temps de cada partit si així s'estableix per llei. El que certament és lleig és que aquest control de temps es faci en informacions del TN.

+ Sobre l'agressiva campanya del PSC

Insisteixo que la campanya del PSC em sembla molt agressiva, massa, jo crec que s'han equivocat de to repetint tàctica en un moment en que ja no toca. En tot cas, veurem quin resultat els hi dóna.

CiU, una camapanya bastant estàndard

Estarem d'acord que CiU i amb ell el candidat Ramon Tremosa està fent una campanya molt normal, sense estridències. Una campanya així té el perill de quedar una mica arreconat de les anades i vingudes dels altres partits però d'altra banda i al marge del que votem, en certa manera s'agraeix, no hi esteu d'acord?

Esports / Apoteòsic final de festa del Barça de Guardiola pels carrers de Barcelona

Avui tenia una cita molt desitjada però per sort aquesta persona m'ha trucat al matí:

-"Guillem, m'agradaria anar a rebre el Barça, què tal si ho deixem per un altre dia?"

Jo pensava el mateix però no hagués gosat dir-li, m'hagués afegit a la festa més tard.

I és que a mí aquest invent de la rua pels carrers de Barcelona m'agrada molt perquè fica l'equip a la ciutat real i sobretot permet que les famílies, la gent de la ciutat s'afegeixi a la festa de manera fàcil i cívica.

Acompanyat d'un nebot he vist passar els jugadors primer per Via Laietana, a l'alçada del Mercat de Santa Caterina. Tot i que l'autobús anava lent, els jugadors han passat ràpid: -"Messi m'ha mirat, Messi m'ha mirat" m'ha dit el meu petit acompanyant.
Un equip de l'Agència Catalana de Notícies estava enregistrant imatges precisament al meu costat.
Quan l'autobús ja havia passat li he dit al meu nebot:

-"Vine, que ara els anirem a veure a plaça Catalunya". Hem travessat el Pla de la Catedral, hem fet Portal de l'Àngel i ens hem situat a un pas del Hard Rock Café. Hi havia moltíssima gent.

De nou han passat primer els Mossos, fent lloc i alliberant l'espai per on havien de passar els jugadors; després la guàrdia urbana a cavall; i finalment l'autobús i el que el seguia, amb crits de: "Donem la benvinguda als Campions!"

M'havien dit que retornés el nebot ràpid perquè demà tenia un exàmen de llengua, està aprenent els articles, el gènere i els plurals. Però què carai, encara me l'he emportat a veure els jugadors una tercera vegada, aquest cop a plaça Universitat. Gent de totes les races i procedències esperaven allà els jugadors, hi havia un nombrós grup d'africans, bastants asiàtics i alguns llatins. I de nou el triomfal pas dels jugadors.

Ja de camí de tornada, Pelai amunt, he sentit una noia que parlava amb un urbà:

-"M'han robat la cartera!"

Instintivament jo he comprovat que encara tenia la meva i sí, la duia a sobre.

Després, ja cap a Sant Gervasi, ens hem creuat amb Joan Gaspart, que pujava al seu cotxe suposo que camí de l'estadi.

Al meu nebot jo li he dit:

-"Ei, ara no et pensis que cada any és així, eh?"

És que diria que s'ho pensa però oi que nosaltres sabem que no, que cada any no és ni molt menys així? Bé però de moment, a gaudir-ne. Per cert, què oportú que ha estat l'equip de Toni Soler amb el seu Crackòvia, precisament aquesta temporada.
I aquí acaba la crònica a la tríple victòria blaugrana. Com diu la cançó: "Lliga, còpia i Champions!"

Mèdia / Vau veure la cutrada que va fer Antena 3 al final del partit?

... no sé què us va semblar a vosaltres però a mi em va semblar una gran cutrada el que va fer Antena 3 en acabar la final de la Champions, ocupant 3/4 parts de la pantalla amb publicitat just quan el Barça començava a celebrar la copa.

Esports / Milers de persones celebren la Champions i el triplet del Barça de Guardiola al centre de Barcelona

La Gran Via i el carrer Aragó s'han col·lapsat de cotxes per celebrar la victòria del FC Barcelona davant el Manchester. Jo he vist el partit al Carmel i un cop aconseguida la victòria he anat baixant cap el centre. Del Carmel fins a Pi i Margall hi havia alguns crits però bastanta calma. Un cop a Gràcia ja sí, molta gent pel carrer, banderes i crits: Joanic, Passeig de Sant Joan... Durant tota l'estona en que jo vaig estar present als voltants de Canaletes la gent celebrava la victòria molt cívicament. I a més, fins el moment d'escriure d'aquestes ratlles, passada la una de la nit, sembla que l'invent de que TV3 faci una mena d'espectacle a plaça Catalunya ha servit per alliberar Canaletes d'una certa pressió i part del públic. És clar que avui hi havia moltíssima gent a tota aquesta zona.

CAMPIONS, CAMPIONS, CAMPIONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

OH LE, LE, OH LA LA, SER DEL BARÇA ÉS ...

Esports / Expectació màxima, impaciència i banderes a tot Barcelona per la final de la Champions

-"El meu fill diu que té una profe del Madrid!" m'ha dit la fornera fa uns minuts.

- "Ah sí, per què?"

- "Li ha posat un exàmen demà a les 8 del matí"

- "Realment s'han de tenir ganes de fotre, eh?"

L'expectació i la impaciència avui han estat generalitzades i transversals a tot Barcelona. A tots els barris es respirava ambient de gran final, de dia molt especial pel barcelonisme, amb banderes als balcons, no moltíssimes però sí repartides per tot arreu: de Pedralbes al Raval, de Gràcia a Sants, del Born a Vallvidrera.

La de dalt és una imatge d'un balcó del carrer Sant Salvador del Raval, barri on molts barcelonins de totes les procedències portaven avui la samarreta del Barça.
... una parada del mercat de roba de Sant Antoni s'ha especialitzat aquests dies en productes del Barça: -"Preus? Les banderes grogues van a 15 Euros i les samarretes a partir de 35. La teva mida, de 45 en amunt..." Està a la banda Tamarit d'un mercat a punt a punt de traslladar-se... Aquesta imatge l'he captat al Poble Sec, un balcó que amb la seva senzillesa (una bandera del Barça agafada amb pinces al penja-robes) transmet molt bé el que diu el títol d'aquest post: que tothom a la seva manera s'està afegint a la festa del Barça. I diria que de festa n'hi haurà guanyin o perdin.

Esports / Últimes hores per participar en la porra!!! ;D (Entre els que encertin el resultat del Barça - Manchester sortejarem un berenar a Petritxol)

El partit i les circumstàncies són excepcionals, així que us proposo fer una porra de la final de la Champions a Roma. Només heu de dir un resultat i entre els que l'encerteu sortejarem un esmorzar o un berenar a la granja La Pallaresa de Petritxol per a 2 persones o, en el seu cas, 2 persones + fills. Podeu dir el resultat als comentaris o si ho preferiu, envieu un missatge a guillemcarbonell@gmail.com . Com quedaran???

Política / Flaixos de la campanya a les europees (3)

Quan Esquerra (puc dir ERC???) va triar Oriol Junqueras com a canditat em vaig alegrar. El conec de quan surt als mitjans i m'agrada molt com s'explica: "farà una bona campanya". El mateix havia pensat uns dies abans quan CiU va triar Ramon Tremosa. Dos bons candidats.

Veient Junqueras per televisió aquests dies m'he arribat a plantejar si Esquerra havia fet bé triant un brillant comunicador d'història com a candidat a les europees: no és un polític, la seva estètica no és excepcional i encara no se'l veu del tot segur. A més, i sobretot, el país necessita gent que faci bé el que Junqueras feia: explicar la nostra història adreçant-se a un públic transversal, ampli, més enllà del que votin.

Per això m'ha alegrat quan avui l'he sentit contestar amb contundent elegància un d'aquells dards típics de Vidal-Quadras (els nacionalismes són opcions del romanticisme, venia a dir el no-nacionalista Vidal-Quadras)

El coneixement que té Junqueras de la història ha estat precisament el que li ha permès contestar contundentment que "en temps del romanticisme els familiars de Vidal-Quadres comerciaven amb esclaus"

Són d'aquelles respostes a un intent de ridiculització que pràcticament tanquen la discussió. Respostes de mestre que no admeten gaire rèplica perquè no en tenen, oi?

BCN/ "A la ciutat vella + de 200 carrers feien menys de 3 metres d'amplada", explica Lluís Permanyer a la Laie en la 1a conferència sobre el Pla Cerdà

La Llibreria Laie (Pau Claris 85) ha organitzat dues conferències de Lluís Permanyer al voltant dels "150 anys del Pla de l'Eixample". Dilluns va tenir lloc la primera, titolada "La ciutat emmurallada" en que Permanyer va explicar sobretot com es vivia dintre de la ciutat i va donar exemples concrets perquè el públic que omplia la sala entengués millor perquè els barcelonins de l'època desitjaven l'enderrocament de les muralles. La decisió va trigar en arribar perquè des de Madrid els militars consideraven que Barcelona era una ciutat estratègica dins l'eix defensiu Figueres-Girona-Barcelona i que no es podia permetre perdre les muralles. La segona conferència es titolarà "Cerdà, un maleït" i tindrà lloc dilluns 8 de juny a dos quarts de vuit. Si podeu aneu-hi perquè escoltar Permanyer en directe explicant un dels seus temes preferits és una delícia.

Transcric a continuació alguna de les anècdotes i detalls que he pogut anotar del que ahir va dir Permanyer:

- El Pla Cerdà va ser una obra d'una ambició extraordinària, destinada a canviar la manera de viure dels barcelonins, els seus usos i costums. Com es vivia a la Barcelona tancada per muralles?

- La Rambla va tenir des del començament un èxit espectacular: a la ciutat tot era estret, pràcticament no hi havia arbres, excepte a la Rambla, equidistant de l'esquerra del Raval i de la ciutat històrica i que a més anava de dalt a baix: des de la punta de la muralla fins a baix a la muralla de mar. I com que no n'hi havia d'altre, va ser un passeig inter-classista. S'hi passejaven tant els rics com els pobres, els bohemis i excèntrics com la gent normal. Per exemple, la zona de les Drassanes on gairebé té 50 metres, representava un espai extraordinari. A la Rambla és on la vida ciutadana va començar a agafar més caliu: els primers cafès, el Teatre Principal. Era el lloc on els agradava passejar"

- A finals del s XVIII es va inaugurar el Passeig de Sant Joan o de l'Esplanada, inaugurat el dia del solstici d'estiu. En deien l'Encastrin, perquè l'havia fet construir el Capità General Lancaster. Però no tenia la centralitat de la Rambla

- També temps abans de la caiguda de les muralles es va crear el Passeig de Gràcia, que unia la Ciutat Vella amb el municipi de Gràcia. Als burgesos de seguida els va agradar anar-hi a passejar. Havien de vigilar d'entrar a l'hora a Barcelona perquè les portes de la muralla tancaven puntuals i si arribaven tard es podien quedar a fora fins al matí!

- Els barcelonins sortien els dies de festa a les fonts del pla de Barcelona i dels voltants, per "airejar-se". Per respirar aire més pur que dins la ciutat també anaven a passejar per la muralla de mar

- Amb la industrialització, a la Ciutat Vella ja no hi cabien més fàbriques. Algunes es van començar a construir al Raval i després als municipis dels voltant: Sants, Gràcia, que van créixer moltíssim. També feien de "pobles dormitori": alguns treballadors vivien a Sants i cada matí anaven a treballar a Barcelona.

- "Aquesta ciutat ja amb la Rambla pràcticament no tenia places, eren poquíssimes les places que hi havia. Aleshores es va produir una interessantíssima operació urbanística ordenada des de Madrid pel Rei, per una qüestió d'higiene: van decidir suprimir els cementiris parroquials. Per això la majoria de les actuals places de Ciutat Vella són antics cementiris: la de Sant Just, el Fossar de les Moreres, la del Pi... El Baró de Maldà recorda la pols i la pudor que alguns dies feia a la zona a causa del cementiri... "

- "Els carrers eren molt estrets. Deien que un noi relativament jove podia anar des del Palau de la Generalitat fins a Santa Maria del Mar sense baixar al carrer, triant aquells punts on el carrer era tan estret que només saltant una mica podia passar. Barcelona era com una mena de laberint!"

- "Com que seguia venint mà d'obra, els propietaris, els Núñez i Navarro de l'època, feien mans i mànigues per exprémer l'espai. Per exemple construïen un arc damunt el carrer i hi construïen una casa a sobre. Aquest és l'orígen de tots els arcs del barri de Santa Maria del Mar. Van ser construïts com a especulació urbanística destruïnt l'existència d'espai públic"

- Quan es reformava una finca o se'n feia una nova, per guanyar més espai a mida que la façana l'anaven pujant cada vegada que pujaven un pis feien un esglaó entrant a l'espai públic i la façana era esglaonada. Si davant hi havia la mala fortuna que n'hi hagués una altra els veïns de l'últim pis gairebé es podien saludar al matí donant-se la mà de tant a prop que eren. Encara queda alguna façana d'aquest tipus de construcció, per exemple al carrer Freneria, a la plaça de les Olles o al carrer Caputxes"

- "Més de 200 carrers tenien menys de tres metres d'amplada i uns 400 carrers tenien entre 3 i 6 metres. Així s'explica que quan al final de l'època medieval quan es va fer el carrer Ample se li atorgués aquest nom amb tota la naturalitat, perquè era el més ample de la ciutat! I només té sis metres... Era un laberint de carrers molt estrets. El carrer més estret que hi havia aleshores era el carrer Donzelles, que només feia un metre deu. Aquest carrer va desaparèixer quan es va construir Via Laietana. Avui encara queden dos carrers semblants a aquest: el de les Mosques (baixant el carrer Montcada a l'esquerra) que darrerament, amb molt bon sentit, l'han tancat amb una reixa, perquè s'havia convertit en un cau d'escombreries i deixalles. L'altre és el carrer Perot lo Lladre que forma un colze en el que s'entra per Portaferrissa o pel Pi i que també fa uns anys que l'han tancat"

-"Madrid no volia que s'enderroquessin les muralles, per motius estratègics, de defensa. Barcelona era considerada una ciutat estratègica i formava part d'un eix defensiu: Figueres, Girona, Barcelona. El record de la invasió dels francesos era molt viu! Pensaven que si s'enderrocaven les muralles es perdien capacitats defensives i ofensives"

- "Des del carrer Bonavista de Gràcia i gràcies al suau pla inclinat de Barcelona i a no haver-hi cap construcció es veia al fons la ciutat emmurallada i al darrera el mar"

- "Quan es van enderrocar les muralles no es va aixecar ni una sola veu per mantenir-les en peu per motius històrics i és comprensible perquè mantenir-les hauria estat creat una relació molt poc comunicativa entre la ciutat antiga i la nova"

- En aquell laberint era molt difícil control·lar les revoltes. Estava ple de carrerons. En cinc minuts d'aixecaven barricades i quan arribava l'exèrcit no hi havia manera que tiressin endavant ni endarrera. El general Zapatero (es deia així!) va acabar aturat al carrer Argenteria. I dels balcons els hi llençaven mobles i aigua bollint! Per això, amb motiu de la Setmana Tràgica es va activar la Via Laietana, per tallar aquella densitat i que es poguessin moure amunt i avall

Ah ! I us heu plantejat mai què passava si un carro de cavalls volia fer mitja volta o girar en carrers molt estrets? Mireu com ho explica Permanyer:

-Si a l'angle del carrer ("el colze") hi havia la sort que hi havia una volta a sobre, posaven un ganxo i el carreter llençava una corda i la passava pel ganxo. Feia força i mirava d'aixecar i sospendre una mica el carro (no el cavall!). I quan el tenia una mica en suspensió li donava una empenta i l'encarava per poder girar i seguir el camí avall. Hi ha un colze d'aquests que fa una ziga-zaga a la plaça de la Llana. El que passa és que Via Laietana va destruir gran part d'aquest laberint! I l'esponjament que s'ha fet en els últims anys també ha eliminat molts d'aquells colzes de carrers. Però n'estava ple.