Tendències / No tots els turistes són horteres, també n'hi ha de kumbes ...

Hem de ser justos i, de la mateixa manera que mostrem turistes horteres, quan n'apareix un de kumba cal que el mencionem. L'home passejava feliç amb la seva bicicleta, barret de palla i tot l'equipament avui a la tarda per la Travessera de Gràcia. Potser hem de fer un "hip-hip-hurra"???

Tendències / Més exemples en l'ús de tanques a Barcelona: al Passeig de Gràcia "tapen" un forat amb una de les grogues

Els que entreu habitualment al BTBlog ja sabeu que ens apassiona la diversitat d'usos i posicions de les tanques metàliques a Barcelona. Jo crec que podríem començar a parlar de l'Escola Barcelona sobre l'ús de tanques. No voldria exagerar ni fer (gaire) demagògia però és que mireu aquest nou cas, fotografiat al Passeig de Gràcia, costat Llobregat -just a l'alçada de la botiga Hermès. A alguna ment brillant se li ha acudit tapar un forat col·locant així una tanca de les grogues, que per cert en qualsevol moment podria ser retirada. A mi cada vegada m'agrada més aquesta tendència en el multi-ús de tanques a Barcelona.

Barcelona / ¿Què li passa a la llum del Tibidabo? Fa setmanes q un tros de la façana del temple és fosc

¿Us heu fixat que des de fa unes setmanes el temple del Tibidabo no està ben il·luminat? Hi ha com tot un espai fosc, que no té llum. Es veu així des de tota la ciutat, el motiu no sembla que sigui cap grua ni cap element que tapi la façana de l'església sinó que aquest espai enfosquit simplement no està il·luminat. Disculpeu la foto, està feta des del carrer Brusi cantonada amb Via Augusta, no he tingut temps d'acostar-m'hi més. Si algú el té més a la vora, que ens enviï una imatge i la publicarem al blog. Desconec els motius de la mala mala il·luminació: ¿S'han fos els llums d'aquesta part de la façana o hi ha alguna altra explicació? Home, deien que volien baixar la contaminació lumínica del temple del Tibidabo, però quan ho facin segur que no enfosquiran un tros de façana! En tot cas, quan pogueu fixeu-vos-hi...

Pintades / Missatge clàssic i caligrafia gairebé perfecte: "Prou repressió al moviment estudiantil" , al carrer Nàpols

El que crida l'atenció d'aquesta pintada que hi ha al carrer Nàpols no és tant el seu missatge, (d'actualitat però escrit amb un cert to clàssic, basat en quatre mots: prou-repressió-moviment-estudiantil) com la perfecte caligrafia, que sembla treta d'un d'aquells quaderns que tots vam fer servir per aprendre a escriure. Fixeu-vos en les esses, tant les majúscules (les dues esses de REPRESSIÓ) com les minúscules (la esse d'estudiantil). I també en les erres, en les ès, en les...

Esports / Pengen els primers cartells de la 31a Cursa d'El Corte Inglés, la inscripció ja està oberta

Avui hem vist els primers cartells de la Cursa d'El Corte Inglés penjats als opis de l'Eixample. La carrera se celebrarà diumenge 24 de maig i en els rètols domina l'eslògan "Agafa'm si pots". La web de la cursa inclou una salutació de l'Alcalde Jordi Hereu. Qui s'hi vulgui inscriure ho pot fer clicant aquí. Jo més que córrer, aniré a fer fotos als que corrin...

Blog / + sobre el sorteig d'un barret Dekap

El sorteig d'un barret de la botiga DEKAP del carrer Ferlandina està sent tot un èxit, avui s'han rebut més de 20 emails que s'afegeixen als acumulats des de fa una setmana. Moltes gràcies a tots els que ja heu participat i als que no, recordeu que només heu d'enviar un mail dient "jo també vull el barret DEKAP!!!" Molta sort a tothom. Ah, i per cert ...... casualment el grafiter Owen ( de Kram & Owen ), amic d'aquest blog, ha estat qui s'ha encarregat de decorar la mitja-persiana de la botiga de barrets Dekap, amb el disseny que veieu a dalt ...

Barcelona / Rates de més d'un pam passegen feliçment per la Travessera de Gràcia (no serà que ara ens falten gats?)

Com a mínim dues rates de considerables dimensions passejaven i menjaven avui al matí tranquilament a la Travessera de Gràcia, entre Nàpols i Sicília. Feien un pam de cos i pam i mig de cua i segurament n'hi havia d'altres que no he vist. Circulaven feliçment per entre un troç ajardinat que hi ha a aquella alçada de la Travessera de Gràcia. Als animals se'ls veia menjar aliments que trobaven per enmig de la terra i, si no t'hi fixaves gaire, podien semblar esquirols, de tan grossos que eren. Últimament es veuen rates i ratolins a diversos racons de la ciutat. No serà que ara ens falten gats?

Tendències / L'Ajuntament de BCN instal·la unes papereres provisionals a plaça Catalunya coincidint amb el Barça - Chelsea

Mireu quines papereres ha instal·lat avui l'ajuntament de Barcelona a plaça Catalunya, a l'alçada de la FNAC. N'hi havia unes 10. Suposo que les han col·locat per reforçar les papereres de sempre, coincidint amb el partit de la Champions, Barça - Chelsea. Home, no es pot dir que sigui una instal·lació ultra-moderna, més aviat podria formar part de la secció que en aquest blog anomenem "Cutrada de la setmana" però vaja, hi ha cutrades que poden ser eficaces i suposo que aquest és el cas: papereres de cartró (tipus "reciclatge de paper" però amb la inscripció BCNeta) subjectades a fanals amb cinta aillant. Això sí que mereixeria un premi FAD de disseny, oi?

Barcelona / La nova escala mecànica de l'estació de Renfe a Plaça Catalunya ja està instal·lada, però encara no funciona

Després de setmanes sense escala mecànica, els usuaris de Renfe que surten al carrer per plaça Catalunya amb la Ronda (costat Llobregat) estan a punt d'estrenar-ne una. Si més no, és el que sembla: on fa uns dies només hi havia un forat ara ja es poden veure unes noves i flamants escales, que encara no funcionen. I que durin !

Societat / Els anti-bolonya han tornat al carrer i una mini-manifestació ha passat per Canaletes en direcció a Via Laietana

Una mini-manifestació d'estudiats anti-bolonya ha travessat un tros de Rambla en direcció Via Laietana, a quarts de 8 del vespre. La vintena de manifestants cridaven contra la privatització de les universitats i demanaven la dimissió del Conseller Huguet. A la pancarta també hi havia escrit un contundent "18 de març, ni oblit ni perdó", al més pur estil Obrint Pas. A 50 metres de distància els seguien dues furgonetes dels Mossos que no han dubtat a travessar la Rambla pel mig amb la sirena per seguir els estudiants pel carrer Canuda.

Tendències / Els finalistes dels "Mango Fashion Awards" ocupen per uns dies el Passeig de Gràcia

Si us acosteu al Passeig de Gràcia veureu que tot de maniquís col·locats dins de petits aparadors ocupen des d'avui les voreres a banda i banda de l'avinguda. És una original manera de presentar el treball dels dissenyadors que han quedat finalistes dels premis "El botón - Mango Fashion Awards". Una etiqueta va informant de qui és el desconegut dissenyador que ha dibuixat el vestit: Peter Pilotto, Josh Goot, Jaeha Alex... Es tracta de la segona edició d'uns premis que tenen previst fer-se cada 18 mesos i que compten amb el suport de 5 escoles de disseny. Dimecres 29 d'abril sabrem qui és guanyador dels premis. En tot cas, la iniciativa té gràcia i els vestits són molt macos.

Sibarita / La pastisseria Montserrat de Torrent de l'Olla celebra el dia de la Mare de Déu amb un "pastís de Montserrat" i els ven 13€ de mitjana

De reüll he vist que una pastisseria anunciava "pastís de Montserrat", avui dia de la Mare de Déu del mateix nom. Era a Travessera de Gràcia amb Torrent de l'Olla i m'hi he aturat un moment. "Aquests pastissers se les inventen totes" he pensat. "Que si pa de Sant Jordi, que si pastissos de Montserrat!" És clar que encara no me n'havia adonat que la pastisseria tenia un motiu més que suficient per celebrar el dia de la Verge de Montserrat amb un pastís especial, perquè l'establiment en qüestió és la "Pastisseria Montserrat". De pastissos de la patrona n'hi havia de dos tipus. El de l'esquerra, una mena de pa de passic amb dues capes de xocolata i les quatre barres vermelles, amb el nom de Montserrat escrit en xocolata. El de la dreta duia en primera capa la imatge de la Moreneta, també a base de xocolata. No són pastissos especialment cars, els preus oscil·laven entre 11 i 16 Euros. Avui no els he pogut tastar, quedar pendent fer-ho. En tot cas, felicitats, Montserrats!

Mèdia / Breu crònica de la sisena Ateneuesfera

Dissabte vam fer la sisena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que escrivim blocs, que de tant en tant (un cop al trimestre aprox) fem a l'Ateneu Barcelonès. La impressionant sala que veieu a la foto és la Pompeu Fabra, la de les grans tertúlies (!). Aquesta vegada va ser una mica diferent. Érem 9, una mica més íntim, i ens van demanar permís per venir Rosa Díez, periodista de l'agència Efe i unes periodistes de BTV.

No sé com ho veuen els altres participants, o els que han vingut en edicions anteriors, però a mi el que m'agrada d'aquestes trobades és que crea un espai de conversa agradable i senzill sobre un tema que ens interessa (els blogs, els continguts per internet, les diferents eines que podem utilitzar, el futur dels mèdia, els nous suports...), aprenem els uns dels altres i ens posem al dia molt de tu a tu. Ara ja fa un any que les fem i es nota que entre els que hi anem participant es va creant un clima de confiança, vaja que gairebé sense adonar-nos ens anem fent amics i després -és clar!- ens llegim als blogs i ens enviem lectors els uns als altres. De què vam parlar? Una mica de tot: com emetre imatges de videos en directe pels blogs; que si de vegades ens autocensurem; com va evolucionant la nostra audiència, etc. Hi havia un cert consens en valorar que la "moda" blog ja està passant, en el sentit que ara ja no se'n creen tants com fa un parell d'anys, la gent que busca xarxa social se'n va directament a Facebook, a Twitter o a d'altres eines. Però que en canvi els blogs que queden i les altres eines de creació de continguts per internet es van consolidant d'una manera o altra com a fonts d'informació. Diumenge BTV en va fer una notícia de 2 minuts al minut 12 de l'Infodia, a mi em va tocar parlar, però ja sabeu que jo com estic còmode és observant i escrivint. Per cert! Si va venir BTV va ser gràcies a l'apreci que ens té en Rafael Luján, periodista del Diari de Barcelona i blocaire, que ens segueix els passos des de fa un temps. Hi haurà més Ateneuesferes? Jo crec que de moment sí, oi? Els participants aquest cop vam ser:

Jordi Roca http://diarimef.blogspot.com/
Sílvia Cobo http://lolacomomola.blogspot.com/
Trina Milán http://trinamilan.cat
David Rodríguez, http://quotidianitats.blogspot.com/
Miquel Saumell, http://elradardesarria.blogspot.com/
Toni Bernat, http://subjectes.blogspot.com/
Sílvia Claveria
i Toni Rodón, tots dos de www.elpatidescobert.cat

Societat / L'artista MUMA ha aconseguit muntar la seva escultura social al voltant de Santa Maria del Mar, malgrat la pluja i el vent

Una espectacular capa d'espelmes envoltava avui l'església de Santa Maria del Mar i la vorejava per carrers com el de l'Argenteria, Montcada, el passeig del Born i el del Cremat Gran i Xic. L'obra anomenada "Encenguem la mar" ha estat ideada per l'artista Muma (Josep Maria Soler) que, com ja ha fet en d'altres ciutats, ha omplert el barri de la Ribera de figures fetes amb la llum de 119.000 espelmes. Es tracta d'una tradició que de jove va aprendre en un viatge que va fer des d'Europa fins a Àsia en bicicleta. La pluja i el vent han dificultat la tasca dels 1100 voluntaris que durant la tarda i sobretot al vespre han ajudat l'artista. Tot i que algunes espelmes s'apagaven, la persistència dels participants ha aconseguit que l'escultura es completés i sobretot que fos un plaer visual i sensorial passejar pels carrers del barri. Nombrosos ciutadans s'han acostat a en Muma durant la nit per felicitar-lo pel que ell anomena una "escultura social". "S'ha fet el que s'ha pogut" explicava l'artista quan encara s'estava completant alguna de les figures.

Blog / Última setmana per participar al sorteig d'un barret de la botiga DEKAP del Raval

D'aquí una setmana farem el sorteig d'un barret de la botiga Dekap del carrer Ferlandina, al Raval. Als que encara no ho hagueu fet us animem a participar-hi, podreu triar d'entre les desenes de barrets que hi ha a l'establiment recentment inaugurat al Raval. Només heu d'enviar un e-mail a guillemcarbonell@gmail.com i dir: "Jo també vull un barret DEKAP!" Mireu quins barrets més xulos podeu guanyar...

Horterada de la setmana / Ai, els turistes ...

Ja em direu si no és brutal la imatge d'aquest noi que passejava fa uns dies per la Rambla de Barcelona. Comprendreu que el primer que vaig veure va ser el barret, ja aleshores vaig posar la mà a la butxaca buscant la càmera. Però és que a mida que se m'anava acostant la imatge millorava. Què me'n dieu de la samarreta sense mànigues amb l'eslògan "I love Barcelona." Brutal, no? Ai, alguns turistes!!!

Barcelona / Una altra exposició a plaça Universitat ( ! ): "Barris Creatius" mostra 100 activitats que es fan als centres cívics

"Barris Creatius" és el nom de l'exposició que podem visitar des d'avui a les cabines que l'Ajuntament ha muntat a plaça Universitat, en les que es mostren 100 activitats i projectes que es fan centres cívics de Barcelona. Diu que hi veurem "la vitalitat dels barris i de les entitats". El cas és que últimament no parem de veure exposicions que ens mostren què bé que va la ciutat. I d'altra banda, a plaça Universitat no paren de muntar i desmuntar carpes i cabines, potser que en facin una de fixe. Ei, no he dit res, millor no donar idees d'aquestes...

Societat / Venedors ambulants africans fugen corrent i junts per Passeig de Gràcia, en una imatge massa habitual

Un grup d'uns quinze venedors ambulants m'han avançat per Passeig de Gràcia quan jo circulava a poc a poc en Brompton. La fugida en massa i en grup de venedors ambulants negres és una imatge bastant habitual però no deixa d'impactar. Perquè a més arriben tots de cop, molt ràpid, fugint de la policia i amb veritable cara de por.

Sibarita / El restaurant-iogurteria Danone de la plaça Francesc Macià, una agradable pijadeta. Iogurts petits amb decoració a 2,50€

El que no sabia de la botiga Danone recentment inaugurada a la planta baixa de l'edifici del Grup Godó (Diagonal / Francesc Macià) és que fos un restaurant i estigués obert fins a les tantes de la matinada. Divendres a les 11 de la nit en veure'l il·luminat i ple de gent sopant vaig entrar a provar un iogurt...

... bé, de fet són gelats de iogurt natural i tu el decores al teu gust. Jo vaig triar líquid de gerds i avellanes triturades. La mida petita em va costar 2,50€. Què voleu que us digui: és una pijadeta més de la plaça Francesc Macià però el gelat de iogurt estava molt bo i és un bon lloc d'observació de la plaça i aquell troç de Diagonal...

El primer que trobes en arribar és aquesta cabina de venda de iogurts. El demanes, te'l serveixen i pot anar a menjar-lo al costat dret. Jo primer visitar la zona d'exposició, a l'esquerra del mostrador... El que més gràcia em va fer va ser aquest antic vehicle de Danone. Tota la resta és bastant prescindible, t'expliquen la història de l'empresa ("una empresa que comença aquí, a Barcelona") però ho fan amb ùnes lones força aborrides. La veritat és que el costat esquerra de la botiga està bastant desaprofitat. A la banda dreta és on hi ha les taules del restaurant. A la carta diu que hi ha "fòrmules migdia": La més econòmica és el pack d'amanida del dia+fruita+iogurt+pa+aigua, va a 8,50€. Si pagueu 12€ s'hi afegirà un plat de la carta però desapareixerà el iogurt. La carta conté amanides, cremes de verdures, peixos i carns.

Però vaja, que si no us hi voleu quedar a dinar (fa la pinta que al migdia estarà bastant ple) jo el que us recomano és que alguna tarda entreu a tastar un iogurt gelat al vostre gust i us quedeu una estoneta mirant. Ei, però després, al súper, jo seguiré comprant iogurts de La Fageda!

Tendències / Travessant a dues rodes

La foto és de fa uns dies a la Gran Via, a la vora de plaça Espanya. Aquests vehicles a motor, de dues rodes, són habituals a Sitges però a Barcelona fins ara no els he vist tant. Per la càmera de foto que porta penjant, l'home de la imatge sembla turista i circulava pel carril bici i en direcció contrària. La veritat és que aquests trastos a motor semblen bastant pràctics! A saber on l'haurà llogat.

Foto de la setmana / En època de cria de canaris (però ja res no és el que sembla. Ai aquesta joventut ...)

La imatge és de casa d'uns amics blocaires i ha estat la nostra foto de la setmana els últims set dies. Hem volgut celebrar així que som en època de cria de canaris. La cria de canaris és tot un art, dura només uns mesos, els ocells han d'estar en un lloc tranquil i se'ls ha de deixar fer. Poden fer dues o tres postes en l'època de zel. Res a veure amb els periquitos que quan comencen no paren. Els de la imatge de moment no han tingut sort: la primera posta va acabar en una caiguda dels ous per terra, pel terra de la gàbia, després d'un diguem-ne "accident domèstic". La segona posta va ser només d'un ou i per algun motiu natural l'ou també va acabar per terra, poc abans que l'ocell nasqués. Potser per això, farts de tantes dificulats, mascle i femella mostren ara actituds molt modernes que de tant modernes no sabem ben bé si duran a bon port. En època de canvis de rols ells s'hi han afegit i ara el mascle ha decidit ocupar el niu, a veure si així va bé. Ai, aquesta joventut! És clar que encara són joves i tenen molt de temps per endavant, des d'aquí aconsellem paciència a ocells i propietaris: el mascle (color groc) només té 2 anys i ella (color marró) només en té 1. Encara els hi queden uns quants anys fèrtils!

Cutrada de la setmana / Una altra tanca mal posada, a Gran Via 598

Seguim amb el tema tanques: la cutrada de la setmana (foto de dalt) era davant de Gran Via 598, zona plaça Universitat. La tanca que veieu indicava "compte!" però podeu observar que no complia del tot la seva funció. És d'esperar que ja l'hagin retirat, certament el forat no era gaire profund però si et despistaves t'hi podies fer mal.

Societat / La contracrònica de Sant Jordi

Tot Sant Jordi té també la seva contracrònica, que en el fons és la que val. Aqui va la meva. Diuen que això que St Jordi sigui laborable està molt bé, que és això que la converteix en tan cívica. Sí, fantàstic, ja entenc el que volen dir i fins i tot hi estic d'acord, quan cau en un festiu no és el mateix. Però haver de treballar per St Jordi és una putada i sóc conscient que ho dic en uns dies en que dir que treballar és una putada, encara que sigui en una diada així, no només està mal vist sinó que segurament és una inconsciència.Al Palau Robert una mena de zeppelling o com dimonis s'escrigui ens recordava allò que hem d'encomanar el català. Això el dia de l'any que més català se sent al centre de Barcelona, no trobareu cap més dia en que la gran majoria de converses siguin en català com per Sant Jordi, oi?

Giro cap a Rambla Catalunya i una noia guapa se m'acosta cantant a ritme de rumba:

-"Una rumba y una rosa sólo por 3 Euros"

Jo faig com que no la sento, no és qüestió d'anar carregant amb la rosa tan aviat. Quan arribo a Rambla Catalunya tres nois nòrdics i rossets em pregunten que on carai està l'entrada de la línia verda:

- "Green line?

Un indica Rambla avall. Jo que tinc el cap més en com aprofitar el parell d'horetes per dinar que m'he agafat per passejar els indico que millor vagin a Passeig de Gràcia. Quan els veig fer-me cas penso que no, que els he fet fer una senyora volta, ja veieu quin cronista té aquest blog! Jo crec que si el blog pogués triar cronista es desfaria de mi. Per sort no pot.

El primer que veig a la Rambla Catalunya és l'estand de Ràdio Estel. Jo que de tant en tant escolto al matí els laudes de Montserrat (cansat de tanta repetició de notícies matinal) me la miro en agraïment als pacífics matins que em dóna. És com despertar-se en un monestir.

Una noia va parlant per telèfon:

- "Churri, ¿mañana nos vemos?"

Això de "churri" s'està extenent i no ho tinc interioritzat en el meu castellà. A veure si a partir d'ara us diré churris, o txurris, estimats lectors.Buf, quina gentada, i jo amb la Brompton! És que no tinc remei, seré tossut!

Un guàrdia urbà s'enfada amb una noia que intenta circular en moto pel lateral tallat:

- "Señorita, señorita, ¿que no ve que no se puede pasar? ¿Es que no me ve?"

- "Ya, pero es que trabajo allí"

- "Pues ¡bájese de la moto y circule a pie, señorita!"

La pija finalment fa cas de l'urbà.Aquí, quan ja m'estic fonent de la calor que fot, és quan arriba l'aigua salvadora de Leopoldo Abadía. Per mi és el guanyador en màrketing del dia, com podeu llegir a la crònica que no és contracrònica, a sota. Per un cop l'Opus Dei m'ha donat energia positiva, hauré de fer cas de la meva mare i llegir el que diu aquest professor d'IESE jubilat i amb la tira de fills. Quin crack.

-"¡Estos sí que lo hacen bien! ¡Una botella de agua cuesta 4 perras!" diu un senyor en agraïment.

De la Bertrand en surt una multitud però jo em quedo amb les dues señoras bien que en veig eixir amb bossa de la botiga.

Aquí és on em trobo amb els de "rosing" de la primera foto d'aquest post. I sento un noi que diu:

-"Rosing t'ofereix una rosa per tota la vida."

I és que venen roses però de les de debò, plantades, vivitas y coleantes, que dirien aquells.

La caseta d'El Corte Inglés explica: "Sempre amb la nostra cultura". Jua. És veritat que fan el curs de sardanes i que tot ho tenen bilingüe des d'aquell ràppel de La Crida per la façana del búnquer de plaça Catalunya. Jo diria que feia COU als Escolapis de Diputació quan aquells atrevits joves van ser els meus ídols per uns minuts penjats de la façana amb una pancarta. Joder, comptant, comptant, em sembla que d'això es deu complir enguany 20 anys. No, si serà cert que al final d'aquest conte ens farem vells. ¿Com poden fer 20 anys? ¿Però a que escrivint semblo més jove?

Seguim. Una noia pregunta per telèfon, amb el cap una mica ennuvolat:

-"El carrer Aragó està més amunt o més avall?"

El carrer Aragó és dels que de vegades despista, n'hi ha que el confonen a trossos amb la Gran Via ...Brutal com la gent es llença sobre els llibres. L'enquesta del blog diu que majoritàriament després els llegim. Veig a l'esquerra l' "Associació Petit Príncep de Catalunya". Ja se sap que el Petit Príncep sempre ha tingut els seus incondicionals. "L'essencial és invisible als ulls" diuens els fulletons que reparteixen. "Dibuixa'm una rosa" dic jo.

Aquí trobo uns nois una mica castissos o de la zona alta que parlen de política:

-"¿Y tu le darás la mano a Rajoy?

-"Hombre, antes que a Zeta Pé. A Rajoy le beso los pies!"

Ècs. Continuo camí.

A la meva esquerra "Ateus de Catalunya" que últimament són a cada festa. Passo de llarg, que a mi tant m'atabalen els uns com els altres.

Arribo a plaça Catalunya costat Ronda que fot una pudor de claveguera d'espant. Estic a punt de trepitjar una cuca americana de les de color caca, perquè mengen caca.

Al Zürich algú que em coneix em diu:

-"Què, fent una foto per al foro?"

El blog, el blog, Barcelona Times Blog, no Barcelona Times Foro.

Ostres quina il·lusió, una amiga andorrana que feia uns anys que no veia. Sec amb ella i la faig petar una estona.
A l'Ateneu el menú costa 18 Euros, fa molt bona pinta pero passo. A més s'està fent tard i ja he de tornar a la feina. Ràpid cap a La Colmena a menjar el que veieu a la crònica de veritat, a sota. Uf, quines maduixes més bones. Mentre dino sento una conversa molt interessant que no puc reproduir. Una mena d'off de record involuntari dels meus veïns d'esglaons del carrer Ciutat, on dino. Ja sabeu que veure la gent passar em provoca plaer.

Un home li diu a la muller:

-"Abans ho estava pensant i avui és la millor festa de l'any. Eh?"

Ho és, i tant que ho és.

Seguim. Esquerra promociona JunqUEras com CDC i UDC promocionaven els seus un quilòmetre més amunt i el PSC i IC els seus més avall.

Torno a la feina.

__________________________________________

A quarts de set torno a estar voltant. A la Diagonal una dona li fot crits al nen de dos anys, que va en patinet:

- "¡No es pot fer sempre el que vols! S'ha d'anar pel carril que toca, per començar!"

Fa bé de dir-li pq de què no me l'emporto amb la Brompton en aquest ditxós carril bici tan mal parit.

Una gentada escolta en Clapés al Palau Robert. Aquí he quedat amb uns amics. Després tiro avall.

Passo per Documenta, el depenent em diu:

-"Vaja quin dia has triat per comprar un llibre!"

La Documenta està a vessar. Quin llibre compro?

"No m'ho crec" de Joan Majó. Vaig sentir com el promocionava a l'Oracle de Catalunya Ràdio (dels pocs programes amb esperit lliure i nacionalment desacomplexats que queden!). I compro una rosa a la plaça Sant Jaume per 2 Euros. Quina pinta que foto amb una ma al fre i l'altra a la rosa, feia anys que no semblava tan ... romàntic? Així que Acabo el dia regalant rosa i llibre a l'Ateneu. És que a mi això de regalar només una rosa mai m'ha acabat d'agradar. Rosa i llibre o llibre i rosa. A la nit dues noies passen carregades de roses: "A un Euro, a un Euro" criden com feien els repartidors de diaris. I aquí acaba la contracrònica. Senyor Sant Jordi, siau i fins l'any que ve !