Entrades
Seguint el suggeriment d'un amic lector, als comentaris copio arxiu del Xafarder i l'esborro de la columna de l'esquerra, pq no quedi tan llarga...
Fa 6 hores
dimecres, de març 04, 2009
CAN XAFARDER / Arxiu
Publicat per Guillem Carbonell a 11:55 p.m.
Etiquetes de comentaris: 52 ESPECIAL, XAFARDER
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
21 Comments:
_ _ _
Finalment el conseller Baltasar s'ha atrevit a dir-ho: ens trobem en estat d'emergència nacional. Mai abans en la meva vida havia sentit aquesta expressió aplicada al meu país. Ho ha declarat al programa del Cuní. Fins aquí bé però aleshores ja s'embolica: que si portar aigua de l'Ebre no és transvassament sinó alguna altra cosa i demana als periodistes que l'ajudin a buscar-li un nom a portar aigua provisionalment de la Cerdanya i pel túnel del Cadí fins a Barcelona.
Els que millor i de forma més intel·ligent han sabut aprofitar i contestar aquesta crida -ridícula- del conseller han estat els de Versió RAC 1. L'equip d'en Toni Clapés ha fet el que calia en aquest cas, adreçar-se al president de l'Acadèmia Catalana de la Llengua -bé en diuen "president de la Secció Filològica de l'IEC"-, el senyor Joan Martí i Castell. I mireu què bé que ha respost, amb quant de sentit comú:
-" NO hi ha cap altra paraula, diferent de “transvasament”, per definir el que es vol fer amb l’aigua del Segre. El que se li hauria de contestar al conseller és “perdoni, però vostè s’equivoca, amb tots els respectes, honorable conseller. Nosaltres no hem de buscar una paraula nova en aquest cas concret, perquè ja existeix una paraula. Per tant, no ens demani que la canviem”.
Ara, el que pot passar és que políticament no li agradi que s’hagi d’utilitzar “transvasament”, perquè hi ha algun compromís que fa que sigui millor que es parli de captació o que es parli de no sé quina altra cosa. La llengua no té perquè estar al servei de la política en aquest sentit.
I ha continuat:
-"Amb tots els respectes cap als periodistes, si a algú ha de demanar que s’estableixi una paraula nova per algun concepte, a qui ho ha de demanar és a l’acadèmia de la llengua".
Quin plaer tenir acadèmics de la llengua tan savis i plens de sentit comú i quina llàstima que tot un conseller plantegi aquestes bagenades.
_ _ _
Per cert, que a més del concepte d' "emergència nacional" també es comença a sentir massa el de perill d'enfrontament de territoris (catalans) per l'aigua. Sabíem que hi havia enfrontaments entre països pel control de l'aigua però hem d'evitar de totes - totes que no hi hagi consens intern català sobre aquest tema, que ja es veia venir, que s'hauria d'haver resolt abans, que és molt greu però davant del qual hem d'estar units i exigir solucions immediates i eficaces.
_ _ _
Tres noies espanyoles que han vingut a passar la Pàsqua van xerrant, tenen uns trenta anys i van bastant arreglades:
-"Cuando te separas lo mejor es cambiar de piso, de corte de pelo y hacer un viaje", diu una amb bambes a quadres negres, vermells i verds.
-"Qué daño han hecho los móviles a las parejas! Con éstas cosas, los sms y todo eso, la chicos se escriben con otras, es que les gusta tontear y se acaban liando. Yo me enteré por el teléfono de cómo me tomaba el pelo ...", explica una l'altra, la de l'abric vermell.
-"Yo es que prefiero ni enterarme", diu la de la bufanda a quadres.
-"Pero a veces es mejor separarse. A mis troncas -a mis amigas- algunos chicos les han hecho mucho daño: María llevaba una mierda encima y estaba bien amargada, siempre tenía broncas, ahora ya es la de antes ..."
_ _ _
Un pare truca a la seva filla, lleidatana de quaranta anys i s'extranya de trobar-la a Catalunya: "Ets a Barcelona? Et feia a Tunísia o Marraqueix, com sempre fas, sense avisar ..."
_ _ _
D'entre l'allau de llibres d'aquests dies pre-Sant Jordi m'han cridat l'atenció dos.
"És bugaderia", m'ha dit la meva llibretera de confiança tot parlant de l'assaig "Mil dies amb PM, crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall". L'escriu Jordi Mercader, que va ser responsable de comunicació del president Maragall. Un llibre interessant perquè poques persones com Mercader debien viure de prop les anades i vingudes del combuls primer tripartit.
"Bugaderia", deia la llibretera, "massoquista" he dit jo. "Però hem esgotat els sis exemplars en dos dies, a 18 Euros el llibre" ha conclós ella. Així que l'he hagut d'anar a comprar a un quiosc de la Rambla.
_ _ _
L'altre llibre és "Josep Maria Planes, set trets al periodisme a la Rabassada", en que Jordi Finestres descriu la curta però brillant trajectòria d'aquest periodista emblema dels temps de la republica i assassinat per la FAI l'agost de 1936, quan només tenia 29 anys.
_ _ _
Però jo el llibre que espero és el primer volum de les memòries de l'historiador Josep Benet, que diu que està a punt de sortir ...
_ _ _
Dissabte de Pàsqua la Boqueria era pleníssima, fins a un punt agobiant. -"El dia abans de Nadal és quan més gent ve al mercat i el dissabte de Pàsqua, el segon. La resta de la ciutat és buida però aquí està ple de gent", sento que diu una dependenta. Un senyor afegeix: -"Sí però no compren res, tot són turistes". I jo li dic: -"Home, compren tots aquests sucs de fruites i macedònies". I és que els comerciants es van adaptant als nous temps ...
_ _ _
Per cert que els tril·lers de la Rambla estan fent el seu particular agost, aquests dies n'hi ha cada deu metres. Segur que no paguen un impost per ser-hi, però ho sembla.
_ _ _
I una cosa que em costa entendre és com aquests turistes tan normals, tan com nosaltres -classes mitges europees- es poden emocionar tant amb les execrables estàtues de la Rambla que cada dia fan més angúnia i vergonya aliena. I els veus a ells tot emocionats fent-s'hi fotos i pagant unes monedetes a canvi. Bé, si això els fa feliços, que en gaudeixin, però la imatge és degradant.
_ _ _
Quant de temps trigarà La Caixa a tancar de nit tots els seus caixers? És que cada dia hi veig més gent dormint-hi ! I està clar que la solució no és que els indigents dormin als caixers, en tot cas s'han de buscar d'altres solucions. D'altra banda, fantàstica la idea del recompte de rodamóns, fa uns dies.
_ _ _
El corresponsal de l'Economist va tenir la gran sort que les autoritats xineses li van aprovar una visita al Tibet que començava el dia 12 de març, com explicàvem fa uns dies. El dia 10 van començar els disturbis però no van pensar en cancel·lar-li el visat. Ha estat l'únic corresponsal occidental a Lhasa durant aquests dies. Es veu que portava dos anys demanant permís per anar-hi i mai li donaven. En canvi aquesta vegada sí i ha viscut tots els esdeveniments en directe, d'aquí com a mínim en sortirà un llibre. En directe fins el dia 19 de març en que davant la magnitud dels esdeveniments ja no li van renovar el permís. Explica que el fet que el deixessin anar indica què poc que s'imaginava el govern xinès que hi hauria una revolta d'aquestes dimensions. Si us interessa el tema no us perdeu la seva crònica "Una setmana al Tibet" clicant aquí.
_ _ _
La imatge és curiosa perquè una dona com andalusa va caminant de costat i xerrant amb dues dones ben àrabs, amb vel al cap. Allò que dius, de què estaran parlant. I només caço al vol una frase de l'andalusa que diu: " ... y entonces el hijo de la gran puta ...". Ai si poguéssim escoltar tota la conversa !
_ _ _
Quan ja estic ben instal·lat a la taula del bar, amb el diari, les revistes, el cafè, el suc de taronja i les torrades aleshores me n'adono que a la taula del costat hi estan fent classe d'anglès ! Massa tard per a canviar de taula així que ...
Les alumnes són tres dones d'un cinquanta-i-tants anys, d'aquelles que debien estudiar francès i que es van incorporar tard a l'anglès. Ho intenten, fan tot el que poden però l'objectiu és difícil, no diré que impossible però pel que veig ho tenen complicat.
Una d'elles va llegint en veu alta en un anglès macarrònic: "Zerrrty Zriii, Zerrrti Forrrr" i així va seguint.
Per sort la classe acaba aviat. Una de les alumnes va i li pregunta a la professora -d'uns trenta anys i simpàtica:
-"Oye, ¿y tu crees que me defenderé en Inglaterra?"
Li contesta una altra de les alumnes:
- "Hombre, para cosas prácticas, con pocas palabras..."
- "La próxima clase el 4 de abril. Fourth of April", diu la professora
- "Forrrz of eiprrril" repeteixen totes a l'uníson
- "Gracias por venir, thanks for coming" diu la profe
- "Of nothing, of nothing, de nada, de nada", diu una de les alumnes.
Diria que aquesta última frase és una broma d'auto-ironia que fa l'alumna. Sobretot perquè la profe no l'ha corregit, però mai se sap. Si diuen que estudiar idiomes és com fer gimnàstica mental, aquestes dones estan fent una marató.
Diu que és el mes de juny que l'alumna se'n va a Anglaterra, li queden tres mesos. Va siguem positius, jo crec que si l'objectiu és la supervivència, ho aconseguirà.
_ _ _
Atenció al nou blog sobre Barcelona de l'amiga Sílvia, la Lola de lolacomomola, cliqueu aquí.
_ _ _
"Aquí hi ha una quietud de tempesta. Hi ha xifres que ja no sé traduir de l'anglès com "Tres trillons, three trillions". Fins al bilió arribava però "trillions of dollars ..." A més el món financer ha fet trampes, als Estats Units s'estan imprimint bitllets i bitllets per mantenir el tipus d'interès al 2,25. És clar que el que passa allà ens acabarà afectant, i tant !"
Ho comentava avui (20/3/08) Lluís Foix a la tertúlia dels matins del Cuní, a TV3 .
_ _ _
-"Que hi ha crisi? És clar! I aquell que no tingui crisis és que no és humà ..." ha fit Foix més endavant.
_ _ _
Més enllà de la caricatura, què bo que és en Josep Cuní ! En el fons el programa que fa a TV3 és el de tota la vida, "Els matíns de Josep Cuní" a Catalunya Ràdio, "El matí" de la COM o el programa que va fer unes temporades a Ona Catalana. Amb tertúlies realment interessants i amb punts de vista diversos. I ell mateix amb el seu punt teatral intervé amb comentaris lúcids, amb una perspectiva planera i crítica.
_ _ _
Entren uns músics llatins al tren. -"Aquesta vegada no donaré res", he pensat. Això de vegades depèn de com t'has despertat i avui no tenia ganes de donar diners als cantants. Saluden amb una certa gràcia, avui hi ha tornat a haver retards a rodalies:
-"Buenos días a todo el mundo en este día de retrasos de tren, disculpen las molestias, les cantaremos una canción ..."
I comencen a cantar "Cambia, todo cambia". He buscat ara a Internet i és de Mercedes Sosa. Diu coses com:
" Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo "
I acaba dient : "Pero no cambia mi amor, por mas lejos que me encuentre, ni el recuerdo, ni el dolor de mi pueblo y de mi gente. Lo que cambió ayer, tendrá que cambiar mañana, así como cambio yo, en esta tierra lejana."
"...en esta tierra tan lejana". Una cançó preciosa i ben interpretada. Déu n'hi do la de gent que els ha donat uns cèntims en acabar. Jo els he donat unes monedes, no gaires però les que tenia en aquell moment al moneder ...
_ _ _
Realment, quines declaracions més mal fetes les de Marta Ferrusola a Ràdio Teletaxi, tot allò de que si el president de Catalunya ha de tenir nom català i que si els immigrants i que si això i que si allò.
Com algú ha dit aquests dies la seva tesi es carrega una de les principals contribucions de Jordi Pujol al discurs polític i social català, allò tan cert de que "és català qui viu i treballa a Catalunya", i que vol ser-ho -afegeixo jo-, és clar.
A més unes declaracions tan mal fetes el que fan és provocar que encara ens agafi més respecte a tractar aquestes qüestions quan el que hauríem de fer és parlar-ne a fons.
Que algú nascut a Andalusia arribi a ser president de la Generalitat és un èxit col·lectiu que a pocs països es pot arribar a donar, alegem-nos.
Que algú amb nom castellà, anglès o suahili arribi a ser President de Catalunya és doncs un èxit, la qüestió no és aquesta sinó saber si és la persona millor preparada del país per ocupar aquest càrrec, si no hi ha d'altres polítics del partit que sigui que ho puguin fer millor, és aquesta la qüestió. I que el critiquem pel que fa, no per com es diu.
I l'altra tema, evidentment que s'ha de parlar de la immigració. Sovint al tren el 50% de la gent que veig és d'orígen africà, asiàtic o llatino-americà. El canvi demogràfic en deu anys ha estat immens. Ha de ser una prioritat gestionar el tema molt millor del que s'està fent i dotar a la societat d'acollida de mecanismes per incorporar tota aquesta gent amb el mínim conflicte possible. D'això se'n parla massa poc i declaracions com les de Ferrusola fan que se'n parli menys i pitjor.
_ _ _
Tot això m'ha vingut al cap en sentir una conversa a un dels bars que sovintejo. Són una mena de penya que venen a fer un cafè un dia a la setmana, set homes de gairebé vuitanta anys. Sis parlen en català i un en castellà. I avui discutien que si la Ferrusola per aquí o que si la Ferrusola per allà. Tots menys el castellà defensaven el que ha dit la dona del President Pujol i un ha afegit: "el 99% dels catalans pensen com ella". Em remeto al que deia un pàrraf més amunt per contestar això.
_ _ _
Voleu saber quin serà el llibre més venut aquest Sant Jordi? L'editor Ernest Folch fa un pronòstic segur en un interessant article publicat (19/3/08) a El Periódico: "No cal que li donin més voltes, aquest Sant Jordi serà el de Ruiz Zafón. Per primer cop el guanyador se sap abans de començar. I aquesta és la notícia: per primera vegada la indústria editorial espanyola té com a estratègia principal guanyar el Sant Jordi. Una indústria que tradicionalment ha jugat molt malament aquest partit i que quan l'ha guanyat ho ha fet de mitja casualitat. Ara, per fi, s'acaben les bromes i desembarquen amb l'artilleria per guanyar, a dos minuts de la final". I és que segons explica el director de l'editorial Ara: "L'anunci que Planeta llançarà la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón el pròxim 17 d'abril és segurament la notícia editorial de l'any. El que quedarà no serà el tiratge monstruós, ni les vendes, ni la campanya de màrketing sinó la data! 17 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi. La data no és casual, l'ha triat algú molt llest de manera calculada i deliberada i si se'm permet una mica diabòlica. (···) Es tractava d'arrasar el dia de Sant Jordi, aparèixer a tots els mitjans com a grans guanyadors i tenir gratis una campanya de publicitat fabulosa que permetrà arribar amb garanties a la Feria del Libro de Madrid".(···) Aquest llançament és un homenatge a la diada i una sort per al sector: com més llibres es venguin més llibres vendrem tots", diu Ernest Folch.
_ _ _
Mireu, tant de bo més comerços fessin com la pastisseria Santa Clara, la que està al carrer de la Llibreteria 21. Aquest establiment sorteja una esplèndida mona de xocolata per ajudar en les obres de restauració de la basílica dels "Sants Màrtirs Just i Pastor".
Molts ja debeu conèixer quina és aquesta església, una de les més antigues i maques de la ciutat i situada en una de les places que a mi més m'agraden, amb moltíssim encant.
Diu que el sorteig es farà diumenge de Pasqua -el 23 de març- a la pròpia parròquia i l'aportació és de 2€. Ens n'alegrem i des d'aquí felicitem la iniciativa de la pastisseria, una mostra de compromís amb el seu barri.
_ _ _
Fa un temps que observo com els diumenges al migdia, a la Ciutadella, es reuneix un grup de gent jove a fer uns balls rituals. No ho sé segur però he deduit que el que fan és una oració de ritus azteca. No us penseu pas que són indis immigrats, no, són ben d'aquí. Però van vestits com per l'ocasió, porten els fills als braços, ballen, canten, preguen, sembla que donin gràcies, s'agenollen, s'aixequen i continuen ballant, tot sempre en rotllana ...
_ _ _
Es veu que el Vaticà ha avançat enguany un dia la festivitat de Sant Patrici. Ho han fet perquè les tradicionals festes de Sant Patrick -on abunda la consumició de cervesa, com es fa evident cada any als nostres pubs irlandesos- no coincideixi amb diumenge de Rams. Diu que a Irlanda hi ha gent que no sap si celebrar-la el 16 o el 17 de març. Si jo fos aficionat a la festa aprofitaria per celebrar-la excepcionalment tots dos dies.
_ _ _
Potser vau llegir l'entrevista que la Contra va fer ahir (14/3/08) a Seymour Hersch, un dels grans periodistes nord-americans, premi Pulitzer i llegenda del periodisme d'investigació. Mireu què diu sobre Obama i Clinton:
-"Israel i el lobby jueu americà tenen pànic d'Obama, que pot guanyar. Li tenen pànic perquè no el poden comprar perquè obté els seus fons de milers de petites donacions d'Internet. Això és una revolució i li concedeix una enorme llibertat, que els Clinton no tenen. Hillary rep els seus diners sobretot del lobby jueu, per això és tan dura i pro-israeliana a l'Orient Mitjà. Però a Obama no el poden comprar perquè no els necessita i això posa molt nerviosos a Barak, als seus falcons i a tot el lobby jueu".
Interessant, oi? I segueix amb d'altres temes:
"Israel té el mateix problema d'assimetria militar que els EUA a l'Afganistan. Tel Aviv té 400 bombes nuclears. I què? Què en faran? Llençar-les als palestins que els hi llencen pedres?"
-"Aquí quien no trabaja no come..."
... m'explica amb gestos el senyor de Bangladeix que regenta el paki del meu troç carrer. Mentre ell diu això, la seva filla de dos anys i mig trasllada cerveses d'un costat a una altre de la botiga i les va col·locant. Ho diu mig en broma però també mig de debò.
_ _ _
El cambrer que em serveix l'esmorzar especial i que em coneix em pregunta:
- Ja has votat?
- No, encara no, cap al migdia.
I ja que ell obre el foc, jo aprofito i li pregunto:
- I tu?
- Encara no, a la tarda. La gent avui vota per aturar el PP. És el que fa tothom, avui.
- Sí, si més no a Catalunya és així, veurem què passa a Espanya.
M'agrada aquest atac de sinceritat del cambrer. Diu que no és que el Zapatero li encanti però que quin remei. Per cert, com semblava, avui serà bipartidisme gairebé absolut.
_ _ _
Impressionant les paraules de Sandra Carrasco, la filla d'Isaías Carrasco, l'ex-regidor assassinat l'últim dia de campanya. Permeteu-me la pregunta: us imagineu quina n'hauria muntat el PP si la persona assassinada hagués estat militant del PP? No sé com ho veieu però jo penso que la seva demagògia i aprofitament hauria estat insoportable.
_ _ _
Una Juani va parlant en mòbil al tren:
-"Ya tía, pero tu también tienes que entender que él quiere estar contigo, ¿sabes? Así a solas ... Vale, vale, hablamos esta noche. Yo digo que yo no quedo con la loca esta de Castefa, y tu cuándo vas pa allí ... ?
... i ja no he sentit res més ...
_ _ _
Un adhesiu enganxat a unes escales mecàniques deia: "El wireless provoca malalties. Els mòbils també."
_ _ _
I parlant de wireless, mentre avançava ràpid en bicicleta travessant xamfrans d'Eixample anava pensant que havia d'escriure un missatge a tal persona per la feina, un altre a tal cosí per aquell tema, un altre a un amic per ... I se m'ha acudit que, si poguéssim enviar missatges només amb el pensament, què ràpid i fàcil que seria ! Pensar un missatge i click que ja li arribés al destinatari sense haver-lo d'escriure. No caldrien ni blackberries ni derivats, us ho arribeu a imaginar? Passarà algun dia? Per cert, si succeeix, aquest blog es convertirà en una agència de notícies de tantes cròniques com enviaré així que ... sabeu què? Que ja estem bé així ...
_ _ _
Dos joves, un noi i una noia, s'abracen efusivament a un xamfrà d'Eixample. No es fan petons, només s'abracen. Sembla que la noia plori, però no, quan li intueixo la cara se la veu molt serena, està gaudint del moment. I ell també. Sembla que s'estiguin transmetent molta energia.
_ _ _
... el tren entra a Sants direcció Girona i a l'esquerra veig un operari dels que encara treballen en temes de l'AVE, al costat de la via. Sembla que estigui fent una pausa per dinar però després veig que és la pausa de l'oració. A fora ja ho havia vist vegades però aquí encara no. L'home s'agenolla i s'aixeca vàries vegades orientat cap a la Meca i prega ...
_ _ _
Segons el dia que fa o que tens t'emociones més o menys amb la teva ciutat. Aquest divendres al vespre vaig veure una Barcelona espectacular. Munts de gent esperaven per entrar al Tívoli per veure "Bollywood, the show". Travesso cap a Canaletes i mentre vaig esquivant turistes italians i francesos veig a l'esquerra de la Rambla com tot de gent fa cua per entrar al Club Capitol. Van a veure "La sonrisa etíope" de Rubianes a la sala 1. I a la 2 "Entre poc i massa" que diuen que és una comèdia eròtica de pilotes. Caram. Segueixo ruta i al Poliorama el públic també està esperant per entrar a veure Hi ha dies en que "El Llibertí", que diu que ja porta 85.000 espectadors i no dubten en qualificar com "la comèdia de l'any". Doncs això, segueixo direcció mar.
_ _ _
... i arribo a un dels meus quioscos. Un avantatge de ser un client compulsiu de botigues de premsa és que diversos quiosquers pensen que són el teu quiosc de referència i et cuiden una mica. A les Rambles els divendres a la nit hi compro el The Economist acabat d'arribar. Al quiosquer que me'l ven li vaig preguntar:
- Així que ara tanqueu a la nit, veritat?
- Sí, a las 11, es que después ya no se hace nada...
- És clar, com que no podeu vendre tabac ...
- No, no és això. A aquelles hores aquí fa por. A nosaltres no ens fan res però entre els pakis, els moros i els negres ! Venen de tot ...
- Ah, doncs llàstima perquè donava vida a la Rambla tenir els quioscos sempre oberts.
I enfilo direcció Tibidabo. De seguida trobo un cercle gros, d'uns quaranta turistes, observant el moviment de les mans d'un triler. "La bolita, la bolita", va dient.
_ _ _
Als Ferrocarrils, en direcció cap a Sarrià, puja un grup de nois i noies, universitaris, de màxim 20 anys. Mentre mengen falafels van xerrant:
-"Y en la nieve ! Yo que me pensaba que por las noches sería una orgía y nada ! "
-"Es que dos días no dan ..."
-"No pero a mi me sirvió un montón para conocer a Mónica, que antes no sabía ni quien era ... "
-"Ahora quieren montar una esquiada de cuatro o cinco días y entonces sí, seguro ..."
_ _ _
Una noia vol agafar un tren que està a punt de sortir de plaça Catalunya i que va cap a Vic:
-"Ei ! Que jo agafo aquest !"
... diu cridant mentre baixa les escales mecàniques de dos en dos. Un cop a baix es troba amb molta gent que li barra el pas. Però al final ha pogut pujar al vagó.
_ _ _
Les sirenes, el volum i la contundència dels cotxes de bombers pels carrers d'una ciutat sempre són impressionants. Avui quatre camions i una ambulància dels bombers pujaven a tota pressa pel carrer Muntaner i s'han aturat davant del número 28. Semblava que hagués de ser alguna cosa grossa però no es veia fum per enlloc. Després han arribat dos cotxes de la guàrdia urbana i motos dels municipals. Els veïns sortien als balcons sorpresos. Al final diria que tot ha estat una falsa alarma.
_ _ _
És ben bé que no sempre pots prejutjar per la pinta que fa la gent. Vuit noies estan dinant en un restaurant: dues ben cursis i horteres, una tirant a gòtic, un parell de pijetas, dues Juanis i una que no sabria qualificar. I de sobte van i es posen a parlar de política:
-"És que Convergència no defensava Catalunya, on són sinó el Macià Alavedra i el Fernàndez Teixidó ara que el país els necessita?"
Allò que dius: "Olé".
-"És que a més ara la gent no es mobilitza per res, convoquen manifestacions i ningú no hi va".
-"Doncs quan hi vas t'hi sents molt bé perquè veus que hi ha altra gent que defensa el mateix".
És clar que una ha afegit al final:
-"A mi no me veréis. Qué palo una manifestación!"
_ _ _
De debò, ideologies al marge, en els plans curts ahir el Rajoy feia imatge de brut: les dents, la barba, els cabells? Tot plegat a nivell d'imatge feia una mica d'angúnia. Fins i tot als que voteu PP ... no us ho va semblar? O potser són manies meves ...
_ _ _
-"Carlitos, Carlitos !!! Vols parar quiet d'una vegada i seure abans el tren engegui, que sinó tornaràs a caure com l'altre vegada !!!???" sento que li diu una mare al seu fill.
_ _ _
M'arriben veus que l'integrisme catòlic està a punt d'aconseguir tancar l'Esplai Santa Agnès. Fundat el 1969 els que en un moment o altre hem passat per aquest fantàstic centre d'esplai ens solidaritzem amb la gent que ara hi és. Fa vint anys ja anomenàvem mossèn Candau al capellà de torn perquè ens tancava totes les portes. Es veu que ara els volen tancar la porta principal. Esperaré uns dies a tenir més informació, tant de bo el tema s'arregli i sinó us explicaré o ens explicaran més. "Aprenem a dir futur, tot dient aquí i avui, queda molt per dir, queda molt per fer !!!" Aquesta frase dels Esquirols és com un missatge en codi, oi? En-da-vant !!!
_ _ _
L'únic que m'agrada dels puros és que la seva potent olor em recorda un tiet-avi que ja va morir i que en fumava molts; i també em trasllada a temps enrera quan de vegades el meu cosí gran em col·lava amb el seu carnet al Camp Nou. A l'estadi sempre hi havia un senyor o altre que fumava cigars.
He hagut de pensar això i traslladar-me en el temps per fer que no em molesti el fum del jubilat que de tant en tant entra en un bar on sovint dino. Ell arriba just en el moment que em serveixen el primer plat i se seu al costat.
No és que la mestressa no se n'adoni que el fum de puro de l'home molesta als clients, perquè és un fum insoportable. Però la dona és tan bona persona -que ho és- que li sap greu demanar-li a l'ancià que sisplau apagui el cigar.
Fa uns dies li va mencionar alguna cosa de l'estil que el seu fum molestava. I l'home tan tranquil va dir: -"però si el bufo cap amunt". Sí, ja ho fa però després la potent olor s'extèn arreu.
Darrerament la propietària ha trobat una solució que em satisfà: obre la porta de l'establiment i la brisa marina pot amb la pudor a puro.
I creieu-me que a mi l'home em cau bé perquè ja dic que em recorda un tiet artista i un xic republicà que va morir quan jo tenia cinc anys o el 9 a zero contra el rayo Vallecano de la temporada 78-79, amb un gol del que en diuen tijereta ...
_ _ _
A l'esquerra haureu anat veient els vots de l'enquesta que fem sobre les eleccions nord-americanes. Avui hem arribat a 30 vots i 17 de vosaltres penseu que Barack Obama serà el proper president dels EUA;4 que ho serà Hillary Clinton;3 John McCain; 1 diu que no ho sap. Ah, i 5 que tant se val, que no és el nostre problema. Encara queden uns dies per a votar ...
_ _ _
Una noia va en bicicleta, està a vint metres del semàfor i quan veu que aquest s'ha posat en vermell es posa a pedalar fort. Un xicot que la veu -i no sóc jo- li talla el recorregut pel pas de vianants, travessant-lo també en bicicleta. Ella va i amb cara de molt pocs amics li espeta: "Cabrón!"
_ _ _
De nou una situació a la que no arribo a temps amb la càmera: una dona va en bicicleta i lligat amb una corda al darrera hi va el seu fill d'uns tretze anys en patinet, aprofitant la propulsió de la bici de la mare.
_ _ _
Al carrer Portaferrissa últimament hi ha una dona que demana diners. Està asseguda a terra com pot, amb una cama de fusta i l'altra malmesa. Fa uns dies un nen se la va quedar mirant. Anava agafat de la seva mare, que no havia vist la indigent. La mirada del nen va ser fixa, i va durar 180 graus fins que no va poder girar més el cap. Li va explicar en àrab a la seva mare el que havia vist i aleshores sí la mare es va girar per veure la dona asseguda a terra que tant havia impressionat el seu fill.
_ _ _
Unes noies de les que fa un parell d'anys anomenaren Juanis pugen al tren a les 11 del matí de diumenge. Porten una xibeca embolicada en una bossa verda com de supermercat i comencen a beure:
-"Esto se tiene que acabar", diuen assenyalant la beguda.
Una d'elles fa cara de cansada:
-"Ayer estuve currando hasta tarde en el míting del PSOE, haciendo de camarera" diu una d'elles. "Me tocó en la mesa del Zapatero.
I segueixen xerrant:
-"Pues estaba la Mari en el Chiquita i en la Mansión y ..."
_ _ _
-"... mira todos esos campos de alcachofas ! " li diu una dona al seu marit assenyalant els cultius del Baix Llobregat...
_ _ _
Més sobre el timo de l'Euro, mireu, mireu: un Cacaolat i una ensaimada demanats i consumits a la barra de "Il Caffe di Roma" de la Ronda Sant Pere, 1 em van costar 3,20 Euros, que parlant clar vol dir 532 pessetes. Quina animalada!
_ _ _
No sé què us sembla a vosaltres però trobo insoportable la campanya de publicitat que la clínica Teknon fa just abans del TN vespre. Ja entenc l'intent d'acostar-nos la part humana de l'equip mèdic d'aquest hospital de la Bonanova però la realització és cutre i xorra.
_ _ _
És això l'esclat de la bombolla? Ja ho dèiem fa uns dies però és que LV immobiliària cada dia està més prima que l'anterior i menys que el següent. Avui 14 de febrer ja era esquelètica. I quan baixaran de debò els preus? Com és que aguanten així de cars si no es venen?
_ _ _
El Bar Turó és un local que tota la vida he vist davant del Turó Park, i que és un dels llocs habituals on la gent dels barris alts de la ciutat van a fer l'aperitiu. Doncs mireu per on, ara resulta que han obert un altre local a un dels llocs més cutres de Barcelona, el soterrani de l'estació de plaça Catalunya. Quins contrastos! Voleu dir que s'ho han pensat bé?
_ _ _
Els quiosquers no és que hagin de fer un màster, que seria exagerar, però déu n'hi do com s'havien de fixar ahir 10 de febrer per no equivocar-se en cobrar La Vanguardia de diumenge. Mireu, mireu:
El diari costava 2 €. Però a mida que afegies promocions el preu pujava: (+collar 3 € / + joc 6,95 € / + llibre d'art 7,95 € / + Bitxos 9,95 / + Atlas 11,95 €)
Jo vaig comprar el diari i les pedres del collar, total tres euros.
_ _ _
-"Que esteu bé? Que us heu fet mal?" he sentit que preguntava una noia a algú que jo encara no veia.
L'home, d'uns setanta anys havia caigut en una escala d'aquestes que pugen al voltant dels ascensors.
-"Estoy bien, estoy bien, gracias" deia l'home amb cara d'haver-ser trencat el nas i d'estar a punt de desmaiar-se.
-"Seieu aquí, ni que sigui a l'escala", li he dit jo.
-"De verdad, estoy bien, estoy bien".
L'home havia relliscat i, com que portava una bossa a cada mà, no s'havia pogut protegir la cara en caure. El cop deu haver estat bastant bèstia i a l'home no li parava de rajar sang del nas. Un noi ha trucat al 012 i pel que m'han explicat una ambulància se l'ha endut a l'hospital.
_ _ _
Poc després, ja a la vora de casa, he vist un grup de gent al voltant d'una dona estessa a la vorera. La dona també sagnava, aquest cop pel front. -"Ja heu trucat al 012?" he demanat. Sí, feia estona que ho havien fet.
_ _ _
Les anteriors són situacions molt fredes i molt càlides a la vegada. Fredes dels calfreds que t'agafen en veure que som tan fràgils. Anem fent com si no ho fóssim i aleshoras, zas ! I càlides per la reacció de la gent. En tots dos casos els accidentats han estat atesos per la gent que en aquell moment els envoltava, majoritàriament gent que no els coneixia de res.
_ _ _
I per acabar amb els succesos, una amiga m'explicava ahir l'accident de cotxe que va tenir. Circulava de nit i amb boira per una carretera de Lleida. Es veu que es va trobar dins la rotonda sense gairebé ni adonar-se i en frenar el cotxe -que no tenia frens ABS- no va voler girar. -"He llençat el vehicle, va quedar aixafat tot fins al volant. Em vaig salvar pels pèls, uns centímetres més i m'hi quedo o en surto ben malmesa". Diu que per sort va poder eixir ella sola del cotxe i que quan els Mossos van arribar no podien creure que n'hagués sortit il·lesa, com definitavament així ha estat.
_ _ _
Gairebé sempre arribo a temps de fer la fotografia però en aquest cas no, així que us descriuré la imatge: ha passat un pare en bicicleta amb una mena de cotxet de nen enganxat al darrera. El seu fill dormia plàcidament mentre el pare pedalava, i déu n'hi do com anava de ràpid.
_ _ _
Mare i filla van parlant. La mare d'uns setanta anys llargs. La filla debia tenir uns quaranta i pocs. La mare, d'aquelles que ho van criticant tot i diu irònicament:
-"... con la enfermedad que tenía la pobre. Ya ves tu qué enfermedad! La vagancia, la vagancia ..."
_ _ _
Diu que el 21 de gener va morir, als 89 anys, Marie Smith, la darrera parlant de l'idioma Eyak. El 1933 quedaven encara 38 parlants d'aquest idioma. La Marie va voler transmetre la llengua als seus 9 fills però al final va desistir. Només li quedava la germana, que morí els anys 90. Així que al final només podia parlar eyak amb sí mateixa i -deia ella- amb Déu. Michael Krauss, un estudiant de la Universitat d'Alaska es va enamorar de l'idioma i va treballar amb ella fins a fer una gramàtica i un diccionari. També hi va col·laborar Elizabeth Kolbert del New Yorker.
_ _ _
Un grup de monitors i nens amb el seu mocador al coll sortia aquest matí d'excursió. Es notava que eren monitors i nens més aviat de la zona alta de Barcelona, semblaven simpàtics. M'ha sobtat que tots, absolutament tots parlessin en castellà. I molts ho feien amb un fort accent català però no he captat cap conversa entre ells en català. Feien pinta de ser d'un escola religiosa. Les úniques paraules que han proninciat en català han estat "joc de nit" -"he encontrado este 'joc de nit' por Internet- i "parenostre" -cuando hemos hecho el 'parenostre'. Ai què voleu que us digui, que tothom parli el que vulgui però el meu esperit sòcio-lingüista pateix en aquestes situacions.
_ _ _
Per cert que nens i monitors anaven fent-se preguntes del Trivial. No és que juguessin, només exercitaven. La que m'ha fet més gràcia és "qui era el president del Barça quan l'equip va guanyar la primera copa d'Europa?" Després de dubtar molt algú ha dit -"Creo que se llamaba Núñez!". Bravo, són les generacions que van avançant.
_ _ _
He vist la situació a l'estació de Renfe de plaça de Catalunya. Una dona amb una nena en braços s'ha posat a cridar a l'andana al costat del tren:
-"Mi hijo, mi hijo!!!"
Tothom s'ha girat i la dona -d'uns quaranta anys i amb una pinta força deixada- continuava cridant i ja s'acostava a l'histerisme:
-"Mi hijo, mi hijo, que se ha quedado en el tren mi hijo" !!!
En aquests moments no hi ha terme mig, o actues o no saps què fer. Un home ha intentat obrir la porta i en veure que l'intent era en va ha començat a fer-hi cops de puny. He vist el nen, d'uns sis anys, a l'altra banda del vidre. El tren ha marxat en direcció a Sants.
La dona estava fora de sí. Algú li ha dit "tranquila que no pasa nada!".
-"¿Cómo que no pasa nada, mi hijo, mi pequeño!"
Jo he observat la situació sense intervenir-hi perquè he vist que la dona ja era atesa per altres usuaris. I a més no era un accident irremediable, he pensat que és d'aquells mals moments que per sort després s'arreglen.
Com han pogut l'han acompanyada cap a dalt i la dona han explicat la situació a la gent de seguretat. Ja a la sala d'atenció als viatgers la dona continuava plorant i cridant.
Suposo que tot haurà acabat bé, algú s'haurà fet càrrec del nen i l'haurà retornat a la mare.
_ _ _
Anuncien Harry Potter com a "gran estrena a TV3". Quin sentit té dir "gran estrena"? Ja entenc que volen dir que és la primera vegada d'aquella pel·lícula a TV3 però queda una mica ridícul qualificar d'estrena un film que ja fa temps va ser als cinemes.
_ _ _
Agafo un taxi a la plaça Catalunya.
-"Bon dia, vaig al carrer Viladomat amb Mallorca".
El taxista va i em diu:
-"Me podría indicar cómo llegar hasta la dirección? Es que no me funciona el navegador".
Quina cara has de fer? L'home era de mitjana edat, feia tota la pinta de ser de Barcelona. I encara sort que no sortíem de l'Eixample!
_ _ _
Les àvies que sovint trobo el diumenge fent el cafè avui dissabte també hi eren.
-"Que heu anat a missa, avui?"
-"Sí, és que és la Candelera!"
-"Ah !"
-"És núvol oi?" em demana una
-"Sí, d'aquella manera"
-"Doncs ja ho saps: si la Candelera riu, l'hivern és viu. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Tant si plora com si riu, l'hivern és viu!"
Cultura popular en directe.
_ _ _
Una dona va parlant per telèfon al tren:
-" ... pues el próximo fin de semana te vienes para acá y así desconectas de la rutina. Claro, te vienes para acá. Venga, me llamas ..."
_ _ _
Encara hi ha senyors de Barcelona. De tant en tant te'ls creues per algun carrer elegant del Gòtic, de Sarrià o a la Rambla Catalunya. Avui n'he vist un que sortia d'un bar a Ciutat Vella. L'home eixia amb el seu barret, l'abric, el bastó i la pipa. Un cop a fora ha aixecat el pal, ha pres la pipa i l'ha començat a colpejar contra la base del bastó. Les cendres han caigut a terra i un cop fet això, amb molta classe, ha tornat a entrar al local.
_ _ _
Dues dones que podrien ser les meves tietes-àvies estan assegudes en una òptica intentant triar unes ulleres. Una noia jove i moderna les està atenent.
-"Tenim totes aquestes"
Frrrrruuaaaa. Deixa dotze ulleres sobre la taula.
-"I quant valen?" pregunta la dona que sembla ser més jove, uns vuitanta anys.
-"Hi ha de tot: aquesta setanta euros; aquella cent-setanta; aquesta dos-cents-cinc, l'altra ...·"
-"Bufa i ara a triar" diu la dona. La del costat s'ho mira amb ironia i diu:
-"Jo rai, que no en veig cap".
M'agradaria poder-vos transmetre el punt d'ironia que feien servir les dones. Com dir-vos-ho, així molt català, entre la Cubana i Mari Santpere.
La dona se les anava posant una a una. "És que no me n'agrada cap. Potser aquesta ..."
I se l'ha quedat. Costava cent-seixanta Euros i li quedava bé.
_ _ _
Ja dic jo que, de vegades, la realitat supera la ficció. En una biblioteca una noia està llegint un diari en rus i fa notes. Escriu a mà. Té al costat un senyor amb cara de filosofar molt que va i li pregunta:
-"De joven tu padre te quería mucho, ¿verdad? Es que se nota en la letra, se ve perfectamente que te quería mucho".
_ _
-"Saps com es diu margarida en anglès?", em pregunten.
-"Doncs no"
-"Se'n diu daisy, :D "
_ _ _
-"And the ticket?"
-"No ticket, it's free ..."
Els turistes continuen al·lucinant quan a les taquilles de Renfe els diuen que el bitllet de rodalies és gratuït.
_ _ _
"Windows encontró dos actualizaciones". És d'aquelles coses que no entenc, quan m'apareix l'avís i he de clicar i dir que sí o que no a les actualitzacions. Suposo que si ho diu Windows serà que és millor acceptar. Però de vegades dic que sí i de vegades que no, sobretot si estic fent alguna cosa important i em fa por que se'm pengi l'ordinadorç...
_ _ _
-"Diu que busquen pedres ..." comenta una dona que entra a l'església del Pi en veure mig terra aixecat.
_ _ _
- " ... vostè el que ha de fer és caminar", em va dir el metge. I com que tinc la Diagonal tan a la vora de casa hi anava a passejar" comentava una dona d'uns setanta-i-tants anys a les seves amigues. -"Però sabeu què passa? Que com que tinc artrossis faig l'anada però quan he de tornar no puc ! Per això ara faig cinta al gimnàs. La noia del gimnàs em va dir: "vostè camini per la cinta com si ho fes per la Diagonal". I em vaig aprimar casi tres quilos !" comenta una dona d'uns setanta-i-tants anys mentre esmorza amb les seves amigues.
_ _ _
-"Vinyet, Vinyet cap allà! Cap allà Vinyet!" he sentit que li indicava una mare a la seva filla petita.
A Sitges el nom de la mare de Déu és ben viu i se sent al carrer com algunes mares criden les seves filles per aquest nom que no es percep estrany.
En canvi cada vegada està més en desús el nom del patró Sant Bartomeu, que tan habitual era en temps dels nostres besavis. I ja no diguem el de la patrona, Santa Tecla. Tot i que diuen que encara queda alguna nena amb aquest nom.
_ _ _
Produeix una certa esgarrifança veure com Antoni Pujals -vicari per la delegació de Catalunya de l'Opus Dei- parla en una entrevista a LV de "San Josemaría". "San Josemari" pels amics, vaja.
_ _ _
I parlant de San Josemari: quines animalades que aquest cap de setmana ha dit Aznar sobre la llengua catalana. Què lluny de la realitat, quin perill el seu plantejament i quanta maldat que veig en la seva mirada. Una vergonya. Ho dic en aquesta secció entenent que la meva també és una veu de carrer ...
_ _ _
Diu que a la Índia hi ha uns 600 tipus de plàtans, de diferents colors i gust. Que no es poden exportar perquè són massa fràgils. I que són deliciosos. Ho sabíeu? A l'Himàlaia hi ha el que en diuen "cripto-bananes", arbres que creixen fins a 600 metres però que fan un fruit que no es pot menjar. Ho explica el llibre "Banana, the fate of the fruit that changed the world", de Dan Koeppel, que també analitza el sentit fàl·lic d'aquesta fruita estudiat des d'èpoques victorianes.
_ _ _
-" ... i aleshores em va preguntar: 'I no podrien ser dones els tres Reis?' ... " li explicava una dona a una amiga aquest matí.
_ _ _
Tinc una amiga a qui li agrada fer ganxet i mitja. En va aprendre de la seva àvia i diu que fa uns dies van fer-ne totes dues juntes. "La mitja són només dos punts, el pla i el revés. Amb això ja ho saps 'tot'. El que no saps és canviar de color, fer sanefes, prendre mides per fer el patró d'un jersei ..." però diu que ja n'aprendrà.
"La mitja és més d'hivern: amb llana, les dues agulles... i el ganxet és més d'estiu". Es veu que amb la seva àvia anaven xerrant ara sí ara no i és clar, de tant en tant se'ls hi escapa algun punt de mitja. Demà han tornat a quedar, diu que ens explicarà com avancen els treballs. A mi ja sabeu que el que m'agrada és imaginar-me la imatge: l'àvia de 83 anys i ella amb 32 fent mitja i fent-la petar.
_ _ _
-"Doncs feia temps que no venia a la Seguretat Social, li he donat una oportunitat al metges de capçalera i m'està funcionant molt bé, tot tan ràpid", li he dit al doctors.
-"Oi que sí? És que ha canviat, està ben organitzat i les agendes funcionen. Pel dia a dia molt bé. Però si t'has d'operar, aleshores sí: vés a la privada! Les llistes d'espera són llarguíssimes i lentes" m'ha dit el metge.
_ _ _
Dos urbans m'acaben de fer baixar de la bici per primera vegada des de l'aprovació de la ditxosa normativa. -"Per la calçada sí, és zona 30, però per aquí no pots circular". S'han comportat i no m'han posat multa tot i que anava fent zigues-zagues esquivant els vianants per les Rambles a quarts de vuit del vespre. Ja sabeu que jo aboliria la normativa ...
_ _ _
Boníssim: un noi feia estona que mirava l'home que tenia al davant. Tots dos eren més aviat de pell fosca: el jove mulat i el gran, indígena americà. Quan el tren estava a punt d'arribar a Badalona el jove amb rastes li ha dit al de cinquanta anys:
-"Oye, ¿tu no eras chileno? ¿verdad que eres músico?
-"Sí, ya veía que me mirabas y me suenas pero ¿de qué nos conocemos?"
-"Yo soy de Ecuador. Nos conocimos en Quito. Tu tocabas música delante del mercado, ¿recuerdas?"
- "Es verdad!" ha dit sorprès el gran. ¿Y hace tiempo que estás aquí?"
- "Hace un año que vivo en Pineda de Mar".
- "¿Y sigues tocando música?
- "No, ahora ya no, trabajo en ..."
L'altre també feia un any que havia arribat i s'han intercanviat adreces. Ja em direu si no és casualitat que un xilè i un equatorià que s'havien conegut tocant música al carrer a Quito i es trobin ara per casualitat a Barcelona en un tren de rodalies !
_ _ _
Mireu què deia un senyor amb accent de Lleida mentre jo menjava una ensaïmada petita i bebia una tallat en un bar:
-"Doncs a casa mai no hem celebrat Nadal ni Sant Esteve. Res de celebracions i menys si són religioses! Ara que el meu pare ja és mort ho puc dir: ell només va anar a l'església del poble per treure els sants i cremar-los a la plaça! I la meva mare hi va només per convenció social ..."
_ _ _
... i el mateix home d'un poble de Lleida explicava una cosa interessant:
-" ... i el tortell de reis d'on surt? Al meu poble no n'hi ha hagut mai ! I encara ara (per sort) no hi han arribat ! "
_ _ _
"Tía cuánta gente! Ésto se parece a Pachá pero oliendo a chorizo" deia una noia en entrar a un tren que anava molt ple ...
_ _ _
-"Venga, pues cuidate", m'ha dit un conegut.
Últimament molta gent acomiada les converses amb aquest "cuida't" i tant m'ho diuen que m'ha fet pensar: una de dos, o faig mala cara o ara és la frase de moda per acomiadar-se.
Fa anys em deien "ens veiem" o "venga, nos vemos". Com que diria que malgrat no ser ja tan jove no faig mala cara arribo a la conclusió que ha canviat la tendència i ara ens he d'acomiadar suggerint a l'altra que no s'oblidi de tenir cura d'ell mateix. Ja ens ho diu una monja una mica més avall que cuidar-se és important ... " Cuidem-nos " doncs !
_ _ _
Avui buscava la programació local de Ràdio Barcelona a Internet ... però no hi és. Apareix la "nacional" -de la SER- però de la programació "local" de Ràdio Barcelona, a Internet ni rastre ... jo ho trobo brutal i molt simptomàtic.
_ _ _
Diuen que vivim una època barroca. Es refereixen a que com que tanta gent escriu a Internet, es publiquen tants llibres i en general hi ha tantíssima oferta, doncs això que som en temps barrocs. Que més que mai és important tenir criteri del que vols i saber-ho trobar.
_ _ _
-"Jo crec que tenir cura de la pròpia salut és una qüestió moral ... si no et cuides al final uns altres t'hauran de cuidar, acabaràs donant preocupacions i feina a d'altres! Però si estàs sà podràs proporcionar felicitat als que t'envolten.
Ho diu sor Isabel, monja de clausura, a la Contra del 28 de desembre.
_ _ _
De vegades tot passa tan ràpid que no tinc temps d'agafar la càmera i fer una foto. Com avui que pel carril bus un noi ha passat ràpid davant meu carregant una caixa grossa damunt el seu patinet, mentre agafava velocitat a cops de peu.
_ _ _
Diu que molts nord-americans se solidaritzen amb els guionistes en vaga perquè s'hi senten reflectits. En un món tan canviant un sector ample dels treballadors tenen por de quedar desfassats per les noves tecnologies i la por els acosta als guionistes.
_ _ _
També diu que els "networks", les grans cadenes generalistes de televisió dels Estats Units estan espantades. Ja perden cada any entre un 3% i un 4% d'audiència i amb la vaga poden perdre un 10% tot d'un cop.
_ _ _
"Tothom sap que és a la web on hi ha els diners però ningú no sap encara com guanyar-ne" m'ha dit un amic. "És el que li està passant a la NBC, que aconsegueix bons resultats d'audiència a Internet però encara no sap com guanyar-hi diners"
_ _ _
"porque el Hamilton es muy bueno pero sólo si va primero, ¿eh? Que si no va primero se pone nervioso y la lía …" deia algú que ha passat ràpid pel meu costat ...
_ _ _
Conversa poti-poti caçada al vol, de tres jubilats sobre tot plegat:
"En el Carmelo han dado a los cuatro que han pedido y ya está. A los políticos no hay quien los mueva.
Y el dinero que le dan a l'hospitalet por pasar el tren por aquí, vamos a ver como lo van a emplear. Tres pa mi y cuatro pa ti.
¿Sabes cuánto cobran las chicas de Renfe de amarillo? Cinco horas a 60 Euros. Mucho pero igualmente no estan contentas. Y no hacen nada. Estamos desorganizados, un gasto inútil en todos los aspectos.
Veras tu el año que viene la que nos espera. ¿No dicen que la cosa va bien? Pa ellos va bien. Verás el año que viene, pinta muy mal, muy mal, muy mal.
Este que termina ya ha sido todo lo malo que podía ser, pero el que viene es peor. Y el 9 aun peor porque toda la obra se acaba -4500 permisos de obra- será peor, agosto del 2009, cuando plegue esos dos milones al paro.
Aquí ya sólo tenemos servicios, camareros y limpieza, pero cuando venga el bajon… Tengo una tienda y no entra nadie a comprar, y la mitad de las tiendas estan cerrando. Ayer un cliente. Anteayer sólo dos."
Bé, esperem que no tot vagi tan malament com deien aquests pensionistes ¿oi?
_ _ _
¿Però com pot l'església catalana callar d'aquesta manera quan surten anuncis vomitius de la COPE als diaris? Aaaahhh quin fàstic, quants bisbes Deig ens farien falta i en canvi a la que desapareixen la base es queda orfe i anem desertant. Mireu què deien ahir aquests bèsties, anunci de la COPE a La Vanguardia: "Treballar per la família és treballar pel nostre futur." Raúl Sánchez Flores, presiden de FANOC. VALORS CRISTIANS, Cada dia a COPE CATALUNYA, la ràdio amb valors. COPE CATALUNYA, somos libres". ¿Com es poden atrevir a dir-se la ràdio amb valors? Sort que aquí malgrat tot són insignificants.
_ _ _
Els del Polònia avui (13 de desembre) s'han superat, molt bo! L'heu vist?
_ _ _
Que RAC 1 sigui la tercera emissora més escoltada del país és per treure's el barret. No sé al vostre voltant però en el meu noto que per exemple hi ha molta gent que al matí escolta en Jordi Basté. ¿Potser perquè hi afegeix un punt de radicalitat?
_ _ _
Una dona està a punt de sortir d'una estació de Renfe. Introdueix el bitllet a la màquina perquè s'obri la porteta i just abans que s'obri un noi d'aquests neopenjats se li enganxa per passar amb ella. La dona li diu:
-"Por lo menos pídemelo".
I ell li mig-demana: -"déjame pasar".
Tot molt ràpid. I un cop ha passat va i li espeta:
-"Cerda!".
_ _ _
És simplement una divagació meva, però jo crec que Josep Piqué l'acabarem veient sobiranista sinó independentista. Algú que evoluciona del PSUC, a treballar amb l'Hortalà, a ser proper a CiU i acaba de ministre i líder del PP, amb els anys i si els temps i el sentit comú porten cap allà també es pot fer "sobiranista", ¿no?
_ _ _
Mentre pagava se m'ha acudit comentar-li a la simpàtica jefa del bar on sovint dino que aquests dies entraven moltes noies i àvies amb cotxet de nen a l'establiment, li he dit com una cosa positiva, però ella avui no tenia el dia:
-" No sé a on anirem a parar, potser és que em faig vella però no anem bé. I tant que n'hi ha de cotxets, però és que les mares es posen aquí a donar el pit, a la primera taula, davant de tothom! Abans et demanaven permís per anar a dalt i ho feien discretament. Ara sembla que ho vulguin ensenyar tot. Anem del revés ! No hi ha ni ordre ni educació"
_ _ _
A l'entrada d'Abacus una senyora d'uns 40 anys parla amb el seu pare que arrosega un carretó ple de joguines:
- "Ah, escolta pare i la Paula vol també una pissarra. Potser aquí en trobarem una".
Però s'ho repensa i diu: "És que si li comprem, al final haurem de sortir nosaltres de casa ... !"
"El to, la manera i l'expressió de resignació de tots dos em va fer riure", m'explica una cosina que va veure la situació.
_ _ _
Un home va parlant per telèfon i diu:
-“Oye Javier, si no nos vemos Feliz Navidad”
I afegeix: "Supongo que nos veremos, pero por si acaso".
És la primera felicitació de Nadal que sento pel carrer, enguany.
_ _ _
"D'aquí 15 anys siré vell en la feina que fai" diu un home d'uns 35 anys mentre esmorza un cafè amb llet i un croissant. "L'estadística diu això. Poden haver-hi excepcions però a partir dels cinquanta ja no pots estar en primera línia".
_ _ _
Sento une declaracions de Joan Rossell, president de Foment de Treball, a Minoria Absoluta i es nota que els empresaris a qui ell representa també n’estan farts de la situació actual i del desequilibri d’inversions que patim. Més o menys va dir que al costat de les animalades que s’escolten des de Madrid entèn força els plantejaments sobiranistes fets des de Catalunya. A més “el roce hace cariño”, diu referint-se al fet que aquí uns i altres en parlem a la familia o a la feina i ens entenem, i va mostrar una certa complicitat fins i tot amb el que diu Carod-Rovira.
_ _ _
Uns turistes francesos volen comprar un bitllet de tren i no entenen que sigui gratuït: -“c’est gratuït?”. I somriuen feliços. A mi em sembla una animalada això del tren gratuït fins que arribi l’AVE. El que vull és que els trens funcionin i de moment funcionen.
_ _ _
-"No deia en Laporta que els jugadors del Barça farien classe de català?", li pregunto a un amic.
-"Deu ser 'misión imposible' ", em contesta.
En canvi, cada dia hi ha més jugadors de l'Espanyol que el parlen.
_ _ _
-“Mira les parets, totes guixades amb grafitis !”, observa una nena d'uns set anys en veure uns murs plens de pintades a les rodalies de Barcelona.
_ _ _
Les conseqüències del setge de 1714 a l’església del Pi
(transcrit del full setmanal de la parròquia del Pi: "Ahir, avui, demà")
“Les voltes del temple de Santa Maria del Pi estaven malmeses per les bombes que va tirar l’enemic que assetjava la ciutat. Per arreglar-ho, Quatre mestres d’obres van reconèixer el sostre i determinaren fer encaballes a tota l’església a fi d’arranjar els desperfectes. Havien de ser de fusta de pi i anaven des del presbiteri fins al cor. El pagament anava a càrrec de la junta d’obra però hi va haver la rebaixa de la moneda i aquest no pogué pagar l’ import. L’any 1718, quan encara no s’havien arreglat les conseqüències del setge de 1714, un llamp va destruir el magatzem de la pòlvora que aleshores era al shorts de Sant Bertran –avui Paral·lel- i a causa de l’explosió es van trencar tots els vitralls.
_ _ _
En un programa de preguntes i respostes a l'estil del mític "Vostè Pregunta", però a la ràdio pública nord-americana NPR reben una trucada:
- "Des d'on truques"?
- "D'Alaska"
-"Caram, i què fas a Alaska?"
-"Doncs beure molts cafès i intentar mantenir-me calent i despert", diu el simpàtic oient.
_ _ _
Una noia d'uns vint anys parla per telèfon, gairebé crdant:
-"És que em comença a preocupar, eh! aquesta dona necessita un home ja! M'ha trucat histèrica: que si on vas, amb qui, quan ...".
No he entès si parlava de la seva mare o de la seva jefa.
_ _ _
Diu que "La Vanguardia està explorant la creació d’una doble edició català-castellà de la qual “no trigarà gaire en donar notícies”. Es veu que ho va mencionar el director de comunicació del Grup Godó, Màrius Carol durant l’acte de presentació del conveni entre el Grup Godó i la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ho explica amb més detall Comunicació 21 i ho he sabut pel bloc d'en Marcús. Veurem.
_ _ _
Un home sudamericà, de pell bruna i amb gorra de bèisbol li explica a un company: -"donde hay mucha faena es en Asturias, pa arriba. Aquí ya hay mucho inmigrante, esto está ocupao".
_ _ _
Assisteixo a un seminari com a públic i escolto diversos oradors. ¡ Què dolents que som parlant davant d'un auditori ! Només alguns oradors ho fan bé i amb seguretat. Jo crec que és un tema cultural, n'hem d'aprendre molt d'altres cultures.
_ _ _
Un amic em passa un exemplar -el de novembre- de la publicació "Esquerra nacional", un butlletí d'ERC editat per la Fundació Josep Irla. A la pàgina 2 em sorprèn una entrevista a l'admirat Àlex Gorina. Mireu què li pregunten i què diu:
-"El fet que una persona tan popular com tu militi en una determinada opció política t'ha tancat alguna porta en l'àmbit professional?"
-"Em vaig fer d'Esquerra per convicció i procuro ser conseqüent amb l'àmbit en què em moc. Sempre he transmès el meu pensament i la meva opinió respecte de la política i el país. En tot cas tant se me'n fot. Jo sóc homosexual i ho he dit públicament i mai he percebut cap mena de problema. Ni sobre això ni sobre la meva condició de militant d'Esquerra.
_ _ _
Fa uns dies parlàvem de la xocolateria Blasi que han obert a la rectoria del Pi. Ara és el propi rector del Pi, Gaietà de Casacuberta qui n'informa als fulls grocs de la parròquia i ho fa així: "Després de pensar-ho molt la parròquia ha llogat un espai de la rectoria a un local comercial. Ja ho havia fet en altres èpoques no molt llunyanes. Aquest comerç donarà uns diners a la parròquia cada mes, diners que estaran al servei dels homes i dones que ens toca acompanyar".
I en aquestes cròniques ens alegrem perquè ja sabeu que el Pi és dels millors espais d'acollida real a la diversitat que hi ha a Barcelona. I ho han demostrat sempre amb fets,com quan l'aleshores rector, Mossèn Vidal, va saber obrir les portes a una difícil i llarga vaga de fam d'immigrants.
_ _ _
Dues noies d'uns dinou anys. Pugen a l'autobús i parlen de la seva experiència com a ajudants al saló Meeting Point. Mentre ho fan una es va maquillant la cara i l'altra es pinta les ungles. Tenen pressa perquè avui treballen, diria que de models:
-"Yo tuve movida en el Meeting Point. Nos contrataron para ir con patines por la feria. Todas las otras con tacones altos y nosotras, con patines, mucho más divertido. Pero luego nos dijeron que no, que a pie. Y pensé: 'a ver si no nos tienen asegurados y les da miedo que nos hagamos daño. Y me cogió un mal royo ..."
-"A mi me pagaban 55 € por tres o cuatro horas, dependía del día"
-"Pues yo tenía que coger un mapa que estaba hecho con el culo y buscar al comercial de la zona: que si Murcia, que si Valencia ..."
-Es que ni de coña. Y me perdí,era inmenso
-¿Quieres un poco de mi maquillaje?
-No, no quiero innovar que luego la cago, tía.
_ _ _
Una dona gran compta els diners al forn de pa. Com que no se'n surt li dona a la depenenta: -"Té, compta'ls tu", li diu. Ella ho fa i li torna el canvi. Quan se'n va i li veig la cara me n'adono que és encara més gran del que semblava. Com que fa pinta de ser una habitual de l'establiment pregunto: -"i sabeu quants anys té?". -"Fa uns dies en va fer 94. Ho sé perquè va comprar tot de pastes i ens va convidar a la seva festa d'aniversari" diu la fornera.
_ _ _
Una noia parla amb la seva mare pel mòbil, estan preparant el dinar de Nadal:
-Es que el Marcos es mi pareja, quiero que venga el 25 pero al pápa no se si le gustará ¡ Y al Marcos le da corte ! La Conchi dice que no venga, parece que le da como rabia. No, yo eso no se lo he dicho, yo me callo. En cambio su abuela me ha invitado el 24.
... la gent comença a preparar el Nadal ...
_ _ _
-"Que vas veure com el feia callar el Rei a n'en Chávez?", em pregunta una de les meves amigues de vuitanta anys mentre fa un cafè. "I l'altre que no callava".
-"I us va semblar bé que el fes callar?"
-"I tant, ho va fer molt bé el Rei", em diu
_ _ _
Diu que als Estats Units ja es parla d'un altre canvi generacional. Que hem passat d'una la generació "Jo" a la "Nosaltres", de "myself" a "we". Sóc bastant escèptic d'aquestes teories però veiem què diuen: es veu que els que formen aquesta nova generació "Nosaltres" són els adolescents nord-americans d'ara, els que han conegut l'11-S, l'huracà Katrina, la guerra d'Irak i han sentit a parlar en plena formació del canvi climàtic. I diu que aquests es preocupen pel que passa més enllà de casa seva. Ja ho diuen que la filla de Bush -que ja no és teenager precisament- és molt solidària i es preocupa per causes solidàries. ¿Serà això?
_ _ _
Tot de dones de més de 70 anys pugen al tren com poden carregades de material per cosir, semblen puntaires. Algunes van amb bosses de "Coses d'ara", la botiga de roba per la casa que hi ha a la plaça de Sant Josep Oriol, al costat de la del Pi. I comencen a xerrar:
-"El Lunes en el Tomate creo que saldrá toda la llamada. Ella le dijo: -"Es que te comería la camisa a bocazos!".
-¡ Pues yo ayer en el tren tenía al lado a dos chicos besándose en el morro ! ¡ Y estaban más buenos ! ¡Es que casi todos son un desperdicio!
-¿Sabes qué pasa? Que se arreglan más que nosotras, como Jesús Vázquez. ¡No me digas que no está bueno!
- Pues a mi no me cae bien, aunque fuese hétero ...
- ¡Pero está bueno! ¿o no? ¿Y el amigo?
- A ese yo lo encuentro mejor persona
-¿Y el que presenta Pasapalabra? Aunque ése creo que no es de la otra acera. Le preguntaron que si se lo haría con un chico por 100 millones de Euros
-A mi con 20 años me dan 100 millones de Euros y me vuelvo al revés ¡Me soluciona la vida!
-El chico ése -el amigo- es director de un banco. ¡No, si tiene un cuerpazo!
_ _ _
Diuen que el Rei va muntar a mida les visites a Ceuta i Melilla fart dels atacs de Jiménez Losantos que en demanava l'abdicació des de l'emissora dels bisbes. Que volia un bany de multituds i com que tenia aquests viatges pendents algú va pensar que podien ser oportuns. I li va sortir bé.
_ _ _
"¿Habéis visto el mar cómo ha subido en Inglaterra? ¿Y en Holanda?" diu un home a tot d'amics que l'escolten. "Ya veréis, ya, en Barcelona también pasará: las Drassanes daban al mar, construían barcos y tenían el mar allá al lado. Todo lo que ahora es Barceloneta era mar. El mar se ha alejado y ahora vuelve a subir.
_ _ _
... i segueixen parlant de rius:
-"La Riera de Ripollet baja seca"
-"Eso es porque la han desviado, ahora va por abajo"
-"Que no, que por el Río Ripoll antes bajaba agua y ahora ya no"
-"Pero eso son ciclos, igual dentro de 30 años vuelve a hacer frío y a llover", conclou una dona
_ _ _
_ _ _
Al carrer Enric Granados un noi li explica a un altre:
-"... pues el día antes de que le amputaran la pierna, hizo una fiesta de despedida en el hospital ..."
_ _ _
Al tren una dona d'uns seixanta i tants anys està enfadada amb el seu marit. Han anat a casa dels "tiets" i el marit, en comptes de tornar amb ella s'hi ha quedat, i ja és tard. Parla per telèfon amb la seva mare:
-"Es que no tiene vergüenza y encima no tiene prisa: sólo los íbamos a ver un rato a los tiets pero la tieta le ha dicho: "queda't una estona més que vindrà el tiet" y se ha quedado con ella aunque ya era tarde. ¿Sabes qué? Tu saca los palitos, yo me voy al Corte Inglés, compro un aguacate y nos lo comemos tu y yo, con tomates. Y cuando él venga que se espavile y se haga su cena. Bueno, es incapaz de preparar la cena, pero que se espavile. No me enfado pero es que ..."
_ _ _
Escolto un representant del Casal d'Infants del Raval que explica a la Ser: "A diferència d'altres crisis en aquesta hi ha gent jove pobre, sobretot dones, immigrades, mares solteres, amb sous de 600 Euros".
_ _ _
Sento una conversa de dues àvies en un bar.
Diuen que una amiga seva no veu la crisi per enlloc i no ho entenen:
-"No sé com no ho veu, si està per tot arreu. Jo crec que aquesta crisi va de debò, la gent estava mal acostumada. Nosaltres perquè venim d'una guerra i sabem "lo" que és, sabem "lo" que és, hem viscut la guerra i "lo" que costa tirar endavant ..."
_ _ _
... i continuen:
-"Arribarà un moment que el govern no podrà pagar les pensions ni els aturats! Perquè tel·la marinera ..."
_ _ _
-"El que té de bo aquesta crisi és que és el contrari d'una guerra, ara per ara, per propi interès els països s'han d'unir i buscar solucions. Som a l'extrem d'un precipici, però havia de passar. Els temps que venen seran durs, ja no podrem pintar la casa cada any, les famílies s'hauran d'ajudar." em comenta un amic que en sap. Glups.
_ _ _
Dos nois d'uns vint anys de l'àrea metropolitana van parlant de noies fins que un li diu a l'altre:
-"Tu lo que tienes que hacer es encontrar una mujer y follar gratis!"
_ _ _
Al tren un noi, una mica penjat, vol agafar la bossa que ha deixat al prestatge. L'agafa però sense adonar-se fa caure un paraigues llarg i punxegut sobre les cuixes de l'home d'uns seixanta-i-tants anys que seu al davant. A l'home el cop del paraigües li fa mal, però intenta dissimular i posar bona cara. El penjat no sap ni què ha fet caure: -"¿Ah, ha sido el paraguas lo que ha caído?" li demana despistat. El senyor segueix intentant fer bona cara però cada vegada li costa més. Al final ja fa un gest com de pensar: -"Serà burro!"
_ _ _
M'escriu un amic del Brasil, parla de la crisi: " Asustado con la crisis ... nuestra moneda se devaluo 35% en algunos dias!! Como las antiguas maxi-devaluaciones para calentar las exportaciones... Aún no se acabó! Luego veremos cuanto vale unos zapatos Campers en Sao Paulo ;-)
_ _ _
Caram, mireu què he trobat a Google: "Chalet en venta en c/ Guillem Carbonell, 4, Cambrils"
_ _ _
S'ha creat un grup de Facebook que demana La Vanguardia en català. Però els del grup Godó van tan lents en això, i prenen tan poc la inciativa que al final la realitat ja els ha superat, cliqueu aquí i veureu. Jo he provat i va bé, he trobat l'enllaç al blog de l'amiga lolacomomola. A mi ja m'han vist prou a LV.es la meva visita ja no els comptarà pq llegiré a través de la web no oficial, en català, com haurien d'haver fet ells, no nosaltres.
_ _ _
M'encanten les columnes que publica Najat El Hachmi, l'escriptora catalana d'orígen marroquí a El Periódico. Ja formen part de la meva lectura indispensable per la seva capacitat d'observació, el seu sentit crític i el seu sentit comú. Avui parla de com la gent que pidola als trens, al metro o al carrer està canviant amb la crisi. Llegiu l'article clicant aquí. És una columnista amb molt de futur i què bé que sigui així.
_ _ _
-"Hace un daño que te cagas" li diu una noia d'uns dinou anys a una altra assenyalant els anells que té als llavis
Les dues van bastant penjades però pel que diuen són les seves amigues les que van malament:
-"¡El otro día esa iba como una puta, si no la conoces la confundes con una puta ¿la viste? Con el pelo fosforescente, minifaldilla cortísima y una cinta de pelo como sujetador! ¡Qué asco!"
-"Sí, el día que yo me vista como ella coje un cuchillo y mátame. Bueno, no hará falta, ya lo harán mis padres..."
-"Oye, a ver si me dan el alta que ya quiero irme y cobrar el puto finiquito. Es que me da rabia cuando os llamo de noche y estáis de fiesta, todas tiradas y yo currando "
Truca una amiga i parlen amb ella. Quan penja una va i diu:
-"Esta tía ya va borracha, a esta hora, ya va peor que nosotras ayer!"
_ _ _
El tren travessa el riu Besòs i una senyora com de la Franja d'Aragó li diu al seu marit:
-"Què bruta que baixa l'aigua, és tot cloaca"
_ _ _
Dos administratius d'uns 50 anys parlen sobre com afectarà la crisi a la seva empresa:
-"Ui, ja veuràs, quan vingui la debacle vindrà per tots! Que m'entens? No marxarem només nosaltres, no: marxarem tots!"
_ _ _
El president de Foment del Treball ha dit avui a la Ser, més o menys:
-"En aquest país el que passa és que hi ha massa lleis. I per això després no es compleixen. Millor seria que n'hi hagués menys però que les fessin complir ..."
Doncs ja té raó, no?
_ _ _
Vaig rebent comentaris sobre el tancament per mòbbing de l'Esplai Santa Agnès, és una vergonya i la gent que ho sap ho diu:
Manelic diu "El pitjor de tot ha estat el mal estil: insults, menyspreus, mentides... en unes persones que diuen predicar l'Evangeli!!!!! Déu ens guard de tipus així. Fariseus, que exhibeixen pomposament la seva fe i en realitat actuen malèvolament com a botxins; i caïnites, que prefereixen destruir una obra de 40 anys que no poder manipular-la com si fos una joguina i així manejar la canalla amb les seves paranoies, dèries i manies"
_ _ _
I no us perdeu el que diu el blog d'en Besiberris sobre el tancament de l'Esplai, cliqueu aquí.
_ _ _
Déu n'hi do quina temporadeta que portem, ara li toca al sèmen: diu que segons un estudi els catalans tenim el pitjor sèmen de l'Estat espanyol, el que té menys qualitat per tenir descendència. Es veu que el sèmen dels gallecs és d'allò més bo.
_ _ _
Pujo xino xano per un lateral de la Rambla, xerrant amb un bon amic: que si la vida, que si els lloguers, que si la feina, que si els amors.
A l'alçada de Portaferrissa li dic:
-"Mira veus totes aquelles noies, totes són prostitutes".
Són joves i guapes, res a veure amb aquell prototipus de prostituta de tota la vida de la Rambla.
-"Vols dir?" em diu l'amic.
És que si no ho saps, a primer cop d'ull no ho veus.
De sobte una noia em barra el pas a mi i a la Brompton i em diu:
-"¿Vamos?"
Em mig agafa del braç:
-"Vamos?"
I jo:
-"No, no gracias pero no"
Ella insisteix:
-"¿Vamos?"
Jo que defujo :
-"De dónde eres?"
-"De Ghana. ¿Vamos?"
Torno a defugir:
-"Yo no pero quizás él, díselo a mi amigo"
La noia fa un petit gir, el just per encarar-se al meu amic:
-"¿Vamos?
Ens en vam desempallegar com vam poder i la vam deixar enrera. Nosaltres continuàrem Rambla amunt. Aquestes noies busquen clients a Rambla amb Portaferrissa, fins a les 7 del matí.
_ _ _
Al tren tinc dos neopenjats asseguts al davant: una noia italiana, molt guapa, d'uns 20 anys, que porta uns texans com estripats i unes mitges color vermell amb línies que recorden la pell d'un tigre. Al seu costat, un noi català amb rastes. Ella li explica:
-"Pues a mi en Italia me pusieron una multa de 1000 Euros pero nunca la pagué. Alegué que sólo cobraba 600 Euros y no me persiguieron".
Ell porta una multa a les mans:
-"Esta que me han puesto es de 1500 Euros, de cuando estuve en Ibiza, con la furgoneta. La Guardia Civil nos puso multa de 1500 Euros a todos, sólo por estar ahí, en el campo. Lo que quieren es que no vaya gente como nosotros, sólo guiris, pero nosotros no"
-"¡Pues haz como yo, no pagues!"
-"Por eso voy al abogado, a ver si me ayuda"
Mira, pronto vendré a vivir a una fábrica que está detrás de esa fábrica. Está muy bien, se puede aparcar fuera y tendre espacio para mi estudio y para mi taller. Los que viven en esa fábrica son muy buena gente ...
_ _ _
Estació de plaça Catalunya de la Renfe, vuit i deu del matí d'un dia recent qualsevol. Anuncien un tren per megafonia:
-"Pròxima circulació per via 1 tren amb destinació Calella. Destinació Calella"
Com que és el que he d'agafar, guardo el diari a la motxilla i plego la bici. Pujo al tren, trec el diari de la bossa i torno a llegir.
Quan sortim del túnel veig que alguna cosa no quadra: aquella no és la meva ruta habitual. El tren anuncia:
-"Propera parada Montcada bifurcació".
Efectivament el convoi s'atura al far west de Montcada bifurcació, un dels llocs més lletjos del barcelonès, tot sigui dit de pas.
-"Ostres, que vas adormit o què!?" em vaig dir. "T'has equivocat de tren!"
Però al cap d'uns segons sento una dona que protesta:
-"Han anunciat Calella, la Renfe ho ha anunciat malament!".
Baixem unes 20 persones del tren, a tots ens ha passat igual, tots arribarem tard allà on volíem arribar puntuals.
Què cutre, la Renfe, és de les coses més horribles que tenim, tercermundista.
_ _ _
He anat a llençar les escombreries de plàstic al contenidor groc i com que algú s'hi havia pixat allò feia una ferum insuportable. Just després he anat a treure diners a un caixer de La Caixa. Com que ara el tanquen perquè els rodamóns no hi dormin he fet servir el que està situat al carrer. Just darrera meu hi havia una tifa de gos i a mida que anava pitjant els botonets, la contrasenya, l'import i tot això aquella pudor se sentia més i més forta. Quin fàstic.
_ _ _
Situeu-vos: línia 3 del metro, la verda, en direcció Vallcarca. Estem aturats a l'estació de Diagonal i ja s'han tancat totes les portes. Totes? Bé, sembla que no, per megafonia se sent el conductor que diu:
-"Señores pasajeros del primer vagón, por favor cierren manualmente la puerta que ha quedado abierta, gracias."
Estupefacció al tren. "¿Cierren manualmente?" La gent riu.
Al cap d'una estona el conductor torna a parlar per megafonia.
-"Señores pasajeros, gracias pero deben apretar más fuerte, aprieten la puerta más fuerte, por favor, sigue abierta"
Com que els passeatgers poden, finalment arriba el conductor i tanca ell manualment la porta.
A la següent estació, Fontana, es repeteix la història:
-"Señores pasajeros, por favor cierren la puerta del primer vagón, gracias"
I així successivament, un 21 de setembre de 2008.
_ _ _
Fa uns dies, al tren, un noi elegant i més aviat guapo, per entendre'ns un tiu normal, vestit de feina, amb corbata i que anava dret es va posar a parlar en rus amb dues dones i un noi gent que estaven asseguts al seu costat. Els tres que anaven asseguts no coneixien el noi que els parlava rus, però per algun motiu ell havia deduït que l'entendrien. Jo, que no sé rus, vaig entendre que els hi feia una pregunta pràctica, del tipus: -"Aquest tren s'atura a Arc de Triomf?"
Efectivament, el noi que sí anava assegut el va començar a contestar en rus.
Però de sobte la dona més gran que l'acompanyava, potser la seva mare, es va posar a cridar:
-"Nosotros NO hablamos ruso".
De fet va ser en aquest moment que jo vaig començar a fixar-me més en la situació.
-"Somos ESLOVACOS no RUSOS y NO HABLAMOS RUSO"
La dona, rossa, es va posar molt nerviosa així que el seu, diguem-ne, fill va callar.
El noi elegant els va dir:
-"Y yo soy armenio" i va seguir en rus.
- "TE HE DICHO QUE NO HABLAMOS RUSO"
Era evident que sí que en parlaven i simplement la dona no el volia utilitzar per motius político-històrics.
Mai havia vist una situació així entre ex-soviètics, a Barcelona. El noi armeni va baixar del tren a Arc de Triom, mirant a terra.
_ _ _
A l'estació de Renfe de plaça Catalunya un senyor fa cara d'emprenyat, ha perdut alguna cosa o se l'ha oblidat. Busca més i més però no troba. Li fa mala cara a la seva dona i finalment li espeta:
-"Me lo he dejado en casa. ¡Claro! ¡Con las prisas de los cojones ... !"
_ _ _
M'ha agradat la crònica de Manuel Cuyàs a El Punt sobre la conferència d'Alfonso Guerra al Romea. La podeu llegir clicant aquí.
_ _ _
Tinc una veïna molt gran que viu sola, a l'altra banda del carrer. Deu ser sorda, perquè quan parla amb els seus periquitos ho fa en un to de veu molt elevat. Sempre mira els TN de TV3 i el so se sent des de molt enllà. Cada matí els treu i els explica coses, ni que no vulguis ho sents. Aquest matí estava de bon humor i els ha dit:
-"Avui us netejaré !"
_ _ _
Entra un grup de cecs al tren, una excursió de l'ONCE. Una dona cega es posa a la finestra però li diu a la voluntària que l'acompanya: "Vols posar-te aquí per mirar, que a mi m'és igual la finestreta ...?" Al final s'han quedat com estaven.
_ _ _
La mateixa dona cega li explicava una aventura a la voluntària: "M'estava banyany i havia onades molt grosses ... Em desesperava perquè l'onada m'arrossegava i jo en deixar de tocar a terra no sabia si estava dreta, en diagonal o del revés, fins que es van adonar i em van ajudar ..."
_ _ _
Fa dies que veig bastants capellans passejant pel centre de Barcelona, vestits de negre i amb alçacolls, com abans o com l'Opus. Més o menys per la zona del Seminari i rodalies. Amb la curiositat que porten penjat del coll una tarja com la que et poses quan participes a un congrés. I avui he llegit que efectivament s'està celebrant a la ciutat el 50è Congrés de Pastoral Litúrgica, a la Facultat de Teologia.
_ _ _
-"Jo Lloret me l'estimo, malgrat tot. Hi vaig viure com si diguéssim el meu despertar ! " ha dit una àvia enmig d'una conversa animada.
-"Sí, és com Salou, hi ha vida"
- "Per això tots els "Insersos" que poden agafen Lloret !"
- "No s'hi aburreixen!"
M'ha agradat allò del "despertar" dit per una àvia ! Precisament avui que he sentit aquesta conversa he llegit un interessant article sobre Lloret, de Manuel Cuyàs a El Punt.
_ _ _
Una noia que passa pel meu davant va parlant per telèfon i diu:
-"¡ Sí, sí, ya pediré días de vacaciones para ir a ver a TUS niños ! Ya tiene huevos la cosa, eh !?"
_ _ _
Una noia va a peu i arrossega la seva bici. En passar al costat d'un gos amb murrió aquest comença a bordar fort i fa com si se li volgués llençar al damunt:
- "Guau !" fa el gos
- "Oh, quin "susto" " diu la noia, veient que el perill ja ha passat
- "Tranquila, es que el perro tiene miedo a las bicicletas, está obsesionado con ellas !"
A saber d'on li ve el trauma al gos ...
_ _ _
Unes dones grans van xerrant:
-"Este año no he ido a la playa. Mentira, sí, a Benidorm, pero sólo a la arena. Que si te quieres bañar, pues llenas la bañera y te metes dentro!"
Una amiga li contesta:
-"No, a la banyera jo mai, és perdre el temps ... M'havia banyat alguna vegada. Però poc, poc ..."
_ _ _
-"A mi lo que me pierde son los helados de chocolate ... "
... li deia una dona d'uns 40 anys a una amiga.
Després ha seguit:
-"Empecé el régimen en abril-mayo, pero en verano con los helados de chocolate lo he recuperado todo !
Què voleu que us digui, potser sí que li sobraven uns quilets però jo li suggeriria a la dona que no pateixi i que a l'estiu segueixi menjant gelats de xocolata. Té la sort que és un producte de temporada ...
_ _ _
Dues cambreres parlen d'un amic, o d'un company:
-"No tiene papeles ni nada"
-"Qué dices, pero si ya lleva tiempo acá!"
-"No ha pedido ni permiso de trabajo ni nacionalización y además está con el sida!"
- "Pues no veas si pierde el trabajo, ¡no le darán otro, y con sida!"
_ _ _
Al tren un jove negre, amb pinta d'haver travessat l'estret en patera fa poc, net, catxes, amb les mans molt curtides i que venia de treballar. Llegia el diari gratuït ADN i ho feia per tots costats: la notícia de dalt, la de baix, la de l'esquerra. Se'l veia amb moltes ganes de saber i d'entendre el que passa al país on ha arribat.
_ _ _
De tant en tant trobes algun gilipolles pel carrer. Per sort passa poques vegades. Avui un xulo piscines, d'uns 50 anys, amb accent sudamericà, d'aquests amb pinta de "viejo verde" li preguntava al seu company de feina, un noi pakistaní:
-"Venga va, que ya me lo dijiste. ¿Cómo se dicen allá los maricones? ¿Cómo llamáis a los maricones? Va, recuérdamelo ... "
El pakistaní es resistia però ell, mastegant xiclet, amb bambes blaves súper-horteres, cabells mal tallats insistia:
-"Va, cómo se dicen allá los maricones?
Al final el paki ha dit:
-"Los llamamos Kradajo Modeno"
... o alguna cosa que sonava així.
I l'altre vinga a riure, el molt imbècil.
Doncs això, Kradajo Moderno, homofòbia en aquest cas d'importació. Creieu-me que encara que li volguéssiu buscar, el to amb que parlaven no feia gràcia.
_ _ _
-" ... és que els gossos, com les persones, també tenen dies. Hi ha dies en que ..."
... sento que diu un avi just quan passo en bici pel seu costat. Poc abans un gos gairebé em fa caure, va passar com divertidament embogit pel meu costat.
_ _ _
Situeu-vos al Talgo, tornant de Perpinyà a Barcelona. Un tren ronyós, gris, d'una altra època. Fa el canvi de vies entre Cervère i Portbou. A Portbou hi puja la policia espanyola:
-"A ver, vayan preparando los passaportes"
(-"Ai, que no era que no els demanaven?" he pensat)
No revisaven el de tothom, però a mi me l'han demanat i he ensenyat el DNI. Al document encara surt l'adreça dels meus pares. Posem per cas que fos carrer Encarnació, que no ho és.
El policia es mira la foto, em mira a mi i em pregunta:
-"A ver, dígame dónde está la calle 'Encarnació' "
Per un moment tinc por de quedar-me en blanc.
Però contesto:
-"En el barrio de Gràcia, cerca de la calle ..."
-"Muy bien, gracias", em diu.
Prova superada. Tot fos això.
_ _ _
Heu vist l'Afers Exteriors de Sudàfrica, a TV3? Quin gran programa i quin gran presentador, en Mikimoto. Ja l'havia vist però m'hi he quedat enganxat
_ _ _
Movistar deu haver començat la campanya de "Vuelta al Cole" perquè no para de trucar-me per si vull canviar d'operador. Tres trucades en dos dies.
-"Que no, que ya me llamastéis ayer y no me interesa" li he dit avui al teleoperador.
(pesats! he pensat)
-"Disculpe las molestias, señor" m'ha dit veueta d'aquelles que potser arriben des del Marroc.
Us truquen a vosaltres?
_ _ _
- "Ah ! Ya veo, esto es como Benidorm" sento que diu una dona d'uns seixanta-i-tants anys que tot just ha arribat a Sitges.
L'home que l'acompanya sembla el seu fill, que viu o passa l'estiu a Sitges i replica de seguida:
- "Uy, no tiene nada que ver. Los catalanes esto lo quieren mucho, era un pueblo de pescadores y ... "
La dona de seguida veu que s'ha ficat de peus a la galleda:
- "No, no, si quiero decir por el ambiente, con tanto estrangero ..."
_ _ _
Dos nois joves, d'uns divuit anys, s'acosten a un quiosc del Passeig de Gràcia com amb ganes de comprar una revista. Per entendre'ns fan pinta d'alternatius de casa bona, catalans de Gràcia o de Sarrià.
Van i li demanen al quiosquer:
- "Tens paper per lligar?".
Per lligar maria, s'entèn. L'home molt atentament els ha indicat que ell no, que potser a l'estanc que hi ha dos carrers més avall.
_ _ _
Diu que a la Cerdanya les immobiliàries s'han posat d'acord en no col·locar cartells de "en venda" els edificis, de tants que n'hi. En una comarca de terceres residències i a preus de Pedralbes o baixen preus ràpid o no en vendran ni un en plena crisi.
_ _ _
Diu que diuen que a Antoni Bassas li han ofert fer un informatiu nocturn a TV3. Ei, diu que ho diuen, però només això.
_ _ _
-"Que no he dormit vegades jo en aquesta estació !!!· diu una noia a l'andana de la de Sitges.
- "Ah sí, hi has dormit?" li contesta sorpresa la seva amiga.
_ _ _
A l'estació de Passeig de Gràcia un pare li diu a la seva filla:
-"Que me dés la mano. ¿No me la das? Mira que aviso a la policia para que te detengan, ¿eh?
L'home li deia això tot seriós a la seva filla de 3 anys.
La mare amb una tàctica més suau li va dir.
- "Venga, dame la mano"
I la nena li va donar la mà ràpidament a la mare. Si voleu que us digui, entenc a la nena.
_ _ _
Ja ho dèiem fa un temps que la cosa aniria a pitjor amb això de la gent que escolta música pel mòbil: als bars, al metro, al carrer cada vegada més gent et fa escoltar la música que ells volen sentir, ai, ai, ai !!! Potser haurem d'aplicar allò de "si no pots contra ells afegeix-t'hi" i escoltar nosaltres la música que ens agrada i que hi posin paciència ells ... em sembla que els que s'asseguin al meu voltant al tren aviat escoltaran Obrint Pas ...
_ _ _
Una dona d'uns setanta anys s'asseu a la terrassa d'un bar acompanyada d'un home de la mateixa edat, més o menys. Deu ser clienta habitual, perquè la cambrera la coneix. En un moment en que l'home s'ha despistat la cambrera li diu a la dona:
-"Tu no te comprometas, eh? A pasárselo bien y ya está"
i la clienta li contesta:
-"Pa qué me voy a comprometer, si ya tengo la paga de mi marido!"
No he acabat de saber si era vídua o, segurament, divorciada.
_ _ _
"Aserrín, aserrán, el sorteo de San Juan, aserrín aserrán, el sorteo de San Juan ..." Quina cantarella més insoportable la que utilitza l'ONCE per anunciar el sorteig de Sant Joan. Sobretot perquè és d'aquelles que s'enganxa desagradablement, oi?
_ _ _
A la platja de Badalona se sent un missatge pels altaveus: "Es recorda als banyistes que a conseqüència de les pluges dels últims dies no està permès el bany a les platges amb bandera vermella".
Diu que el motiu han estat el successiu vessament d'aigües fecals pel "sobreeiximent" dels col·lectors a causa de la pluja. Puaj, és el que et fa malfiar de les platges metropolitanes, que a la que plou tot de fems i rates van a parar a l'aigua i un es pregunta si això només passa quan plou o si quan no ho fa també passa però en menor mesura.
_ _ _
En fi, em quedo amb la paraula "sobreeiximent", que m'ha agradat.
_ _ _
Avui ben d'hora he notat una pujada sobtada de visitants al blog i no he sabut què ho motivava fins que un amic m'ha dit: "Guillem, que una amiga portuguesa m'ha enviat un mail amb l'enllaç al teu blog perquè el mirés!" Es veu algú va trobar la meva foto-crònica sobre la festa dels portuguesos als jardinets de Gràcia i que l'enllaç ha corregut de mail en mail. De moment porto 57 visites d'aquest enllaç. Benvinguts amics portuguesos !!!
_ _ _
Una noia guapa, en top-less i un banyador que tapa ben poca cosa aprofita a la platja els rajos de sol abans que arribi una nova tempesta.
Poc després s'incorpora el seu company, també ben plantat, que s'estira al seu costat. Tenen uns vint-i-vuit anys.
-"Em poses crema, sisplau?" li diu ella.
(Què m'has dit! crec que pensa ell, que ben ràpid comença a posar-li crema per tot arreu i a gaudir de la sol·licitud que li ha fet la nòvia)
Quan ella ja està ben pringosa li diu:
-"Ara te'n poso jo a tu".
I ell que no, que no gràcies, que no vol crema!
Ella va i li espeta:
-"D'acord, però quan t'agafi càncer de pell no em fotis les culpes!"
... deu ser de tant que l'estima !
_ _ _
Un amic m'envia un SMS des de Portugal: "Som a Lisboa, tot el país paralitzat amb la "seléçao". Riu-te'n del nostre nacionalisme!"
_ _ _
Una dona parla amb la perruquera:
-"Està guapa la teva companya! I què prima!"
-"Doncs no para de menjar", li contesta l'estilista
-"Es manté molt bé" insisteix la clienta
-"Jo crec que hem de canviar de règim i menjar, menjar tot el que volguem!" ha conclós una segona perruquera que escoltava la conversa!
_ _ _
Un noi d'uns disset anys li explicava la seva última aventura sexual a un amic, en un carrer qualsevol del país:
- "¡ Dos polvos con el mismo condón ! ¡Hice dos con el mismo condón! Es que el primero fue: ¡pim, pam! y ¿ya está? Tope de rápido y al cabo de un rato lo cambié de posición para el segundo. ¡ Quedé hecho polvo !
El que no he arribat a sentir és si va netejar el preservatiu abans del seu segon ús, o no. De nou és ben bé que la realitat supera la ficció, oi?
_ _ _
Una nena d'un nou anys s'ha quedat endarrerida i crida la seva mare:
-"¡Mamá! ¡Mírame la coleta!"
i la mare que li diu:
-" Déjate de coletas y hostias y vés rápido, que ya te la he mirao cuatro veces !!!"
_ _ _
Quina ràbia que fa veure com, ara sí, La Vanguardia s'ha decidit dia sí i dia també a insistir que no-sé-quants bisbes demanen una reorientació de la política informativa de la Cope. Ja ! Ara volen que destitueixin Losantos. Oh quina casualitat que aquesta insistència es produeixi precisament quan a la cadena dels bisbes li ha donat per atacar per terra, mar i aire el "reformisme" de Mariano Rajoy i i que no es fes abans, quan des de l'emissora catòlica es feia la campanya de creació d'odi contra Catalunya més potent des de la guerra civil. Si ho fan ara és perquè els uns -els bisbes- veuen que la cosa se'ls en va de les mans i no es volen posar contra un sector potent del PP, i els altres -La Vanguardia- hi veuen una oportunitat única de matar dos ocells d'un tret: la línia informativa de la cadena catòlica i la incapacitat del PP a arrelar a Catalunya. Que ho diguin clar: La Vanguardia té les seves esperances posades en el PP de Mariano Rajoy.
_ _ _
Caço al vol aquest comentari en un mercat de Barcelona:
-" ... el Pep ya sólo quiere mojar. No veas con lo que le ha pasado ..."
-"Ya no está con esa?"
-"No, ha escarmentado..."
Mojar o no mojar deu pensar aquest en Pep ...
_ _ _
Una noia així pijeta parla pel mòbil i protesta perquè li han posat un exàmen massa difícil...
-"Estoy super-enfadada, el tío ya como si fuéramos a suspender todos: 'sàpiguen que aquest exàmen és molt complicat', así tal cual, se burlaba con toda la jeta. Qué se yo, igual rascando de aquí y de allá llego al cuatro..."
_ _ _
"Quan Catalunya Ràdio era Beirut" és el nom del magnífic reportatge que han emès avui al programa d'en Bassas per recordar el 25 anys de Catalunya Ràdio. Basat en una tertúlia en un bar de la vora de l'emissora on hi participava gent que fa un quart de segle van col·laborar en els inicis de l'emissora, entre ells Quim Monzó com a últim representant viu de La Mercantil Radiofònica, el lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. He tingut la sort d'escoltar-lo perquè per casualitat em trobava en un taxi en aquell moment. Si us agrada el món dels mèdia o de Catalunya Ràdio busqueu-lo i escolteu-lo, que val la pena. Han acabat rendint homenatge als que ja no hi són: Barnils, Vendrell i molts d'altres entre els que he trobat a faltar l'enyorat Jaume Lorés.
_ _ _
I parlant de taxistes, un que baixa la finestra i es fot a cridar contra una moto que li havia envaït el carril:
-"Serás idiota, que te tiro y te vas al hospital, ¿eh? Yo no pierdo nada. Un golpecito y al hospital, ¿que no ves que no puedes entrar en mi carril?"
Em mira pel retrovisor buscant complicitat:
-"Ayer ya vi una motorista que se había ido ella solita contra la acera en pleno carril bus ..."
_ _ _
En un bar, un senyor de classe parla per telèfon:
-"Jorge, ¿puedes hablar? ¿no estarás jugando a golf? Oye, ¿tu qué marca de cosméticos me dijiste que utilizas?"
_ _ _
Al tren un noi parla pel mòbil. L'agafo a mitja conversa ...
-"Hòstia, pues no massa bé. És que ella és molt tossuda i jo també. Sempre vol que em baixi jo els pantalons i quan ho faig, no ho valora. I s'ha acostumat a que sempre sigui jo els que me'ls baixo. I va burxant, burxant, burxant ... Et truco aquesta nit i t'ho explico més, vale xato? Déu, nano.
_ _ _
Avui al matí he arribat molt just a l'estació i ja anunciaven pel megàfon el tren que jo volia agafar. Sense mirar la pantalla ni res m'he ficat en el tren quan ja tancava les portes i ha anat de poc que la roda del darrera de la Brompton no es quedés enganxada a la porta del vagó!
Quan ja érem als afores de la ciutat, dos avis s'han posat a cridar:
-"Que no va a Vic, aquest tren? Que no va a Vic ????"
Es veu que havien vist el mar i havien deduït que òbviament, el tren no anava a Vic.
Ningú els ha contestat i jo era massa lluny per dir-los que no, que aquell tren anava a Calella.
-"Però si ho posava a la pantalla: "VIC". Ja m'ha extranyat que el tren passés tres minuts abans de l'hora anunciada", ha dit l'àvia.
"Santa innocència", he pensat penso jo! Com se li acut agafar un tren que passa tres minuts abans si amb la Renfe això és impossible! I sí, no dubteu que la pantalla debia posar "Vic", perquè a l'estació de plaça Catalunya són així de cutres, res va bé, res, tot va a deshora o a mig funcionar, tot.
_ _ _
Per cert que al dijous de Rumba al KGB un noi va fer un gest que em va encantar. Li van preguntar l'hora i com que no el sentien perquè la música era molt forta, els ho va indicar: un tres amb els dits i el braç creuat indicant un quart ! Tres quarts. Eren tres quarts ... de 12. Fabulós el sistema del braç creuat.
_ _ _
No he arribat a temps per fer la foto ! Un home transportava una caixa d'aquestes com d'un televisor quadrat o similar. La portava al cap i l'aguantava amb els dos braços amunt. I quan ha arribat al semàfor, per no abaixar la caixa l'ha recolzat en el semàfor, i així li pesava menys. L'escena era divertida.
_ _ _
Una noia com boliviana li diu a un seu amic: " ... y dale saludos a Jaimito y a María ... ". Què voleu que us digui, això de Jaimito m'ha fet gràcia, sonava a cinematogràfic o a acudit ..._ _ _
Entrevista del diari Gara a Quim Monzó, dissabte 10 de maig del 2008:
- Sigue pensando que al catalán le quedan dos teleberris?
- Con toda sinceridad, sí. Y me sabe muy mal, es la lengua que he elegido para crear historias. Lo que pasa es que la muerte de una lengua no es como la muerte de un pájaro, que coges una escopeta y pum, cae a tierra; no, hay una degradación, una corrupción, una dilución dentro de otra lengua ... En nuestro caso, el catalán se está diluyendo en el castellano, siendo dos lenguas romances es una absorción todavía más simple. Es muy fácil que el catalán acabe convirtiéndose en un patois y que acabe despareciendo, reduciéndose a algunas palabras.
I continua Monzó:
- Aquí la gran cagada fue que falló la República. Si la República no se hubiera ido a la mierda, la situación posiblemente sería diferente, el país no hubiera sufrido la fuga de cerebros que fueron suplantados por la nueva estructura política. La situación acabará siendo como la de Occitania o la Catalunya Nord, una cosa residual, mucha banderita catalana y mucha polla, pero el sentimiento nacional completamente diluido. El caso del euskera puede que sea distinto. La muerte del euskera, si la hay, será diferente, no una dilución.
- ¿Cómo ve la salud de la literatura catalana?
-"La veo bastante bien, lo que veo muy mal es el país. Pero para un país tan mal de salud, vaya con la literatura que se hace. Hay mucha mierda igual que en todas partes. Pero la literatura catalana se aguanta bastante bien a pesar de las hostias de la historia.
_ _ _
-"Mira, avui m'han portat tres currículums", m'ha dit la propietària d'un dels bars on de tant en tant dino. "Va bé perquè així quan una cambrera marxa de seguida la pots substituir. Fa un any no passava, es nota que falta feina ..."
_ _ _
-"Per tu no existeix el verd, no !" m'ha cridat un home d'uns setanta anys quan una mica a sac m'he incorporat a la calçada, en Brompton, des de la vorera. Ell tenia verd de vianants i jo taronja de vehicles i certament me l'he saltat com qui no vol la cosa, però amb cura, amb molta cura. Ai, les bicis a Barcelona, que anem per on ens dóna la gana ... i per on podem. Mori l'ordenança, volem una nova i realista normativa.
_ _ _
-"Bona nit Guillem. Apunta: 17 i 18 de maig, fira de coca de recapte a Tàrrega ... mmm!"
... diu un sms que m'ha enviat una amiga. No crec que hi pugui anar però ja ho sabeu ...
_ _ _
Quatre noies d'uns catorze i quinze anys estan assegudes al tren. Sembla que vinguin de passejar per la vora del mar, totes amb pantalons curts, més aviat grassonetes i bastant despitragades. Passem per davant d'una fira d'aquestes cutrilles i se la miren amb un cert despreci:
-"El martillo en Barberà es el doble, es asín de alto. Ese mola un huevo. Te deja boca abajo y ... un mareo ... ! Pa arriba y pa abajo. Yo me monté tres veces seguidas".
-"Yo estuve dos putas horas en la cola", diu una altra. "Y veía los que bajaban asín blancos. Bajaron mis amigos, el Jóse vomitando"
-"¿Y sabéis que es el Furia, de Tarragona? Es como una rueda, asín. Comienza super lento. Y al Chusep casi se le cae el móvil!"
-"¡A mi se me salió una sandalia volando!"
-"En el Tibidabo hubo un problema con el caída libre: dicen que se soltó un tornillo !"
-"¡Ahí sí que te carpas !"
-"Y en la barca esa ej que no te ponen ni protección. Yo me monté en la barca de Granollers y me sobraba asín de barra. Estaba menos delgada que ahora ..."
-"Y el Decan (?) da miedo pero moló cachas!"
_ _ _
Caram, com pugen les generacions, arribarà un moment que no les entendré ! No sé vosaltres però de la conversa jo he après dues expressions que desconeixia, sobretot dues, bones eh?
" Ahí sí que te carpas !"
" ...da miedo pero moló cachas !"
_ _ _
Si sou emprenedors en l'àmbit que sigui sapigueu que no esteu sols, els monjos de Montserrat preguen per vosaltres. Als laudes que fan per Ràdio Estel en directe des de Montserrat -ja sabeu que a mi el que m'agraden són els directes ... de qualsevol tipus !- fa uns dies vaig sentir aquesta pregària:
"Acompanyeu senyor el dia d'avui el cor d'aquelles persones emprenedores que faran un nou esforç, avui, per tirar endavant els seus projectes".
Doncs això, endavant que no esteu sols !
_ _ _
Unes senyores de Barcelona, de les d'abans, simpàtiques elles, xerren gairebé a crits en un bar d'aquests com de zona alta. Estan entre els setanta-cinc i els vuitanta cinc i una d'elles explica que aviat marxarà de creuer:
- "Ui, quin mareig", li diu una amiga
-" I ara, què dius, jo quan em marejo és caminant !"
Es veu que el creuer és breu, de dissabte a dijous i per la Mediterrània.
-" I quant t'ha costat?"
-"Caríssim. Todos mis amigos que hacen cruceros dicen que es muy caro: 'Nena, no se qué te darán'. Tothom m'ho ha dit".
i segueix explicant:
-"Cent de paga i senyal. Quatre-cents d'avançat i quatre-cents la setmana abans. Total 900 Euros per 6 dies. Però a dintre ho tindré tot pagat".
Doncs pensava que seria més car, 900 € per un creuer, encara, no?
Una altra amiga li diu:
-"Però no tindràs balcó, només finestra".
-"Sí, això no m'agrada tant perquè no em marejo però sí que tinc claustofòbia".
_ _ _
La mateixa dona, una senyora divertida, continua explicant d'altres coses. A la nit li costa dormir:
-"que no em descuidi les pastilles ! És que sinó cada dia em desperto a les quatre. Abans me'n prenia una a les 11 i dormia tota la nit. Ara intento no prendre'n però la tinc a la vora per si em desperto. La prenc a les quatre i així segueixo dormint".
_ _ _
Mentre jo feia un cafè he vist Ramon Pellicer fent de pare i passejant pel carrer del pecat de Sitges. Empenyia el cotxet d'un nen, suposo que del seu fill. Pellicer m'ha semblat més petitet del que sembla per televisió. Ell anava fent com si res però segur, segur que deu anar pensant: aquest em mira, aquest no, aquest em mira, aquest no. Aquesta part de la fama deu ser veritablement agobiant ! Això sí, se'l veia feliç !
_ _ _
A través de les estadístiques del blog t'assabentes d'alguns dels rumors que corren pel país. Últimament n'hi ha dos que es van repetint molt. Un sobre la suposada homosexualitat d'un conegut periodista. Posen el nom del periodista entre cometes i la paraula "homosexual". Gairebé cada dia tinc com a mínim una entrada amb aquesta cerca. L'altra és més trista, sobre la malaltia d'una coneguda artista. Posen el nom de la persona i entre comentes: "malaltia". D'aquestes n'hi ha menys, d'entrades, però totes dues es van repetint.
_ _ _
A la caixa del Bonpreu hi havia divendres una cua llarguíssima. Moltíssima gent havia decidit com jo que divendres a última hora era un bon moment per anar a comprar. El caixer era un noi jove -ja sabeu que el Bonpreu és dels pocs súpers on els caixers i les caixeres són gent com tu i com jo-. El noi, atabalat per la quantitat de gent que s'esperava li diu cridant a l'altra caixera:
-"Que no deien que tothom havia marxat pel "cap"?"
_ _ _
Unes dones en un bar:
-"Jo enyoro aquell Sitges en que treies la cadireta a prendre la fresca !"
-" Jo també enyoro aquell Ribes ...", diu l'altra referint-se a Sant Pere de Ribes.
_ _ _
Abans havia sentit "cap de setmana abreujat": capde, cds ... però és la primera vegada que sento "cap" obviant la continuació. M'ha agradat, sobretot venint d'un caixer de supermercat, que per desgràcia no són precisament les persones que més habitualment et facin descobrir noves expressions en català.
_ _ _
Dos de maig i una mare es queixa en un bar, amb el nen als braços:
- "Hoy en la guarderia, puente ! Me he tenido que pedir fiesta ..."
_ _ _
Una dona gran entra al bar i troba unes amigues. Té més de 80 anys. Es veu que la senyora és habitual del local però ara hi va menys perquè està malalta. Estan contentes de veure-la i li diuen:
- "Vas elegant com sempre, quin goig que fas!"
Ella explica:
-"Mireu, és que vaig d'un metge a l'altre i em diuen que em quedi a casa. Però avui, amb el dia que fa, m'he dit: Jo em "tiro"al carrer ! "
_ _ _
He sentit com Quim Monzó deia a RAC1, més o menys: "Avui en dia és molt fàcil publicar un llibre. Si dediques quatre hores a la setmana i vas escrivint, fàcilment trobaràs un editor que el publiqui, s'editen molts llibres. Per això ara, el que interessa no són tant les edicions com sobretot les reedicions".
_ _ _
Avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, és l'aniversari d'una de les meves amigues dels esmorzars del diumenge. Fa 79 anys. El felicito i em diu: "vinga, que no et deixarem llegir, que som unes garlandes". Mentre xerra amb les seves amigues, com fa sempre, arriba excepcionalment la seva família i li porten un regal, un llibre.
Molt contenta, la dona obre el paquet. "Hem pensat que t'agradaria, però sinó el pots canviar". Són les memòries de Jordi Pujol, li regalen en castellà. "És que en català em sembla que encara no han sortit", diu ella.
-"No, és el llibre del Zafón el que encara no ha sortit en català, aquest sí. Però el vam agafar en castellà perquè, com que llegeixes La Vanguardia, ... Però si vols te'l canviem !"
-"No, ja està bé." diu resignadament la meva amiga, ben catalana.
Jo crec que de vegades els joves pensem que els avis són tontos.
_ _ _
Trobo un amic que n'està fart de la seva feina. Diu que també ho estan tots els seus companys. Guanyen prous diners:
-"Ens tenen agafats pels sous!"
Que és com dir: ens tenen agafats pels ous, oi? Mai havia pensat que dues frases que només es diferencien per una essa sonora fossin tan semblants i tan diferents al mateix temps!
_ _ _
A qui se li acut portar una escola de visita a una central nuclear? Jo és que ni en somnis no hi vaig! Ni a Ascó ni enlloc!Amb l'angúnia que em fa només de veure-la per televisió, de pensar en tots els residus que s'hi acumulen! Em venen esgarrifances de saber-la tan a prop, a vosaltres no? Puaj!
_ _ _
-"No hombre, pero si hemos quedado a las once y veinte en Francesc Macià, aún tenemos tiempo..."
... li deia un noi així pijito al seu amic, pujant Aribau en direcció a Diagonal.
Fins no fa tants anys el noi hagués dit que havien quedat a Calvo Sotelo. A poc a poc va havent-hi un canvi de xip i els sectors diguem-ne resistents a la idea de deixar l'anterior denominació de la plaça ja diuen Francesc Macià. Quants anys s'ha trigat a que aquesta conversa sigui normal? Vint-i-cinc? I és que els canvis sociològics de vegades són lents, però van arribant ...
_ _ _
Ara se n'adonen i fan públic que les tècniques d'Herbalife són sectàries i que els seus productes dietèctics són perillosos per la salut! Vaja, vaja, si no cal ser un expert en sectes ni en dietètica per saber-ho! No sé vosaltres però jo ho tinc clar des del primer dia que vaig veure al carrer o fins i tot a casa un d'aquells homes amb la xapa de "Pregúntame cómo he adelgazado" o alguna cosa així. Glups, d'això també deu fer uns vint-i-cinc anys ! Els d'Herbalife sempre m'han recordat els mormons, aquells seguidors de Joseph Smith que es passegen en parelles de dos nois pels carrers d'arreu del món. Però els mormons regalen les memòries de Joseph Simith i els d'Herbalife venen productes dietètics.
_ _ _
Els mitjans polítics i mediàtics madrilenys propers al PSOE estan fent ja el conte de la lletera i s'imaginen que aviat tindran un lehendakari socialista. Es freguen les mans, comparen el cas català i el basc -"qui s'hagués imaginat un president com Montilla a Catalunya fa uns anys?", "qui s'hagués imaginat un nacionalisme moderat tan afeblit?", "El PNB està dividit en dues ales irreconciliables". Fan previsions i no paren de repetir que aquesta vegada sí, que el PSE-PSOE té a l'abast guanyar les eleccions basques que se celebraran d'aquí un any, si no s'avancen. Parteixen dels grans resultats de Zapatero a les generals. Ells sabran i no dic que no. Però vaja, cada elecció és diferent, que no cantin victòria perquè tan a Catalunya com al País Basc Zapatero va comptar amb l'acolloniment col·lectiu davant una hipotètica victòria del PP.
_ _ _
Un amic em truca des del metro: "Què fill de puta", em diu "justament ara un noi està ratllant el vidre del tren". Es veu que ho ha fet molt ràpid: "just quan el vago es començava a moure el noi, que estava a l'andana, ha tret com una pedra i ha començat a ratllar el vidre. I ja els persegueixen a aquests? No poden fer res més per evitar-ho? Quina ràbia que fa quan ho veus així en directe!". I així ens ho ha retransmès.
_ _ _
El missatge de la festa de Sant Jordi de la Plataforma per la Llengua està molt ben trobat, "El català Llengua Comuna" i amb la implicació de grups musicals d'arreu i d'associacions d'immigrants. Per les veus que m'han arribat entenc que enguany l'han hagut de fer al Moll en comptes de plaça Catalunya com era habitual perquè no els han donat el permís necessari per fer-la on ja començava a ser tradició. Conec la gent de la Plataforma, són dels que més fan, dels que més s'ho curren i segurament els que més saben en la defensa pràctica del català.
_ _ _
¿Sóc l'únic que troba cada vegada més aburrits i repetitius els telenotícies i les notícies de la ràdio?
_ _ _
Abdicarà aviat el rei Joan Carles?
S'estan creant les condicions perquè el rei Joan Carles abdiqui en el seu fill?
És només una mica d'especulació, de política ficció a partir d'algunes consideracions certes:
- Al rei Joan Carles (1938) se'l comença a veure gran. Res extraordinari, simplement té el físic d'un home de 70 anys que en condicions normals ja estaria jubilat.
- Sense anar més lluny, durant la investidura de Zapatero se'l veia envellit. Penseu en algú de la vostra família, amb 70 anys i fent aquell discurs. Jo crec que deu anar tenint ganes de jubilar-se.
- L'any 2007 va ser el seu "Annus horribilis" per una sèrie de motius que ara no recordarem
- Durant el 2007 la dreta ultra espanyola va demanar més o menys explícitament la seva abdicació des de tertúlies i columnes de diaris. Era per tant un mal moment per a Joan Carles per abdicar.
- Si el PP ultra hagués guanyat les eleccions continuaria sent un mal moment per un canvi de monarca
- Però va guanyar el PSOE de Zapatero, amb qui el rei se sent còmode
- El príncep Felip no ho tindrà fàcil per guanyar-se la legitimitat moral que agradi o no té el seu pare. Però casat, amb fills i tota la seva experiència i formació li ha arribat un moment lògic de presa de la responsabilitat
- La família reial espanyola no és l'anglesa. Ni Joan Carles és la reina d'Anglaterra ni Felip el Príncep Carles. S'entèn que la reina no abdiqui en el seu fill però Joan Carles no té els mateixos motius per a no abdicar en Felip.
Vaja, la meva conclusió és que si al PP s'imposen les tessis de Rajoy, si la dreta ultra perd el PP o fins i tot s'escindeix en un nou partit, s'estan creant les condicions perquè el rei Joan Carles vegi a venir un període més còmode que els darrers 10 anys i un temps propici per a abdicar en el seu fill. Pot ser ara o al 2010, quan el PP escollirà candidat a les eleccions del 2012.
L'encertaré?
_ _ _
Fa uns dies vaig escoltar Ràdio Intereconomia. Uf ! Si són més ultres que la COPE. Al vespre fan un programa a l'emissora de Barcelona on tots semblen militants de l'ala dura del PP
_ _ _
-"Y tu ahora a quien cuidas?"
... li preguntava la fornera a un home llatino-americà
-"Pues a un señor, que le dió una embolia y se quedó paralizado de medio cuerpo. A penas habla"
-"Y no tiene hijos?"
-"No, vive solo"
_ _ _
Una parella passa davant la granja Viader del carrer Xuclà, l'establiment on en el seu dia es va inventar el Cacaolat. L'home, d'uns trenta-i-tants anys, va i diu:
-"Esta es una granja pura catalana". I va afegir: "catalana-catalan"
A mi això de la puresa mai m'ha fet gaire el pes, no em fa sentir còmode el concepte de "pura catalana". Però vaja, suposo que entenc el que volia dir.
_ _ _
Rodalies Renfe va repetint un insoportable anunci de Sant Jordi, un concurs que fan el 23 d'abril, diu que et pot tocar un bitllet d'AVE a Madrid. Ai que pesats amb tantes relacions públiques, si el que volem és que els trens funcionin i no triguem tres hores i mitja en arribar a Puigcerdà!
_ _ _
Acostumats com estem a veure escales mecàniques que no funcionen durant dies i dies, m'ha sorprès veure com uns treballadors estaven intentant reparar a quarts de deu de la nit d'un divendres l'escala que baixa de Canaletes al metro i als Ferrocarrils. Amb una cigarreta a la boca, un mirava cap al forat del motor i l'altra reparava alguna cosa a mitja escala, insòlit, oi?
_ _ _
Això que explico més avall de la promoció de La Vanguardia, el sorteig d'una hipoteca està fent arribar força gent a aquestes pàgines. Mireu el comptador fins a les 18.26 h , totes són entrades d'avui:
15 www.lavanguardia.es/hipoteca
13 www.lavanguardia.es/hipoteca
3 www.lavanguardia.es/hipoteca
2 www.lavanguardia.es/hipoteca
1 www.lavanguardia.es/hipoteca
Als que arribeu buscant que LV us pagui la hipoteca, us animo a que us toqui o no torneu a entrar algun dia per aquí ...
_ _ _
-"Ja veuràs quin jaleo que hi haurà a les Rambles amb els inglesos el dia de Sant Jordi !", comentava avui una botiguera...
_ _ _
Pel que he pogut anar observant i escoltant entre gent del carrer el conseller Baltasar s'ho hauria de fer mira, per un motiu o per un altre és potser el que pitjor entrada té entre els ciutadans, no se l'entèn i se'l percep com a incoherent ...
_ _ _
-"Capitán, ¡mande firmes! ¡Viva España! ¡Viva el Rey!" ha cridat tan bé com ha sabut Carme Chacón. Malgrat tot feia cara de necessitar uns dies per a acostumar-se a aquestes situacions, però vaja que s'hi adaptarà ràpid.
Ai, ai, ai ! Què hem fet nosaltres per a merèixer això? No havíem quedat que ens havíem portat bé a les eleccions?
_ _ _
Un vell mariner de Sitges, Agustí Pascual i Roig, nascut precisament al carrer mariner de la Carreta, diu coses molt suggerents en una entrevista que li fa en Víctor Lluelles a l'Eco:
- "Quants pescadors hi havia a Sitges a la teva època, als teus quinze anys?"
-"Parlem de gairebé fa setanta anys, llavors hi havia un centenar de pescadors o més, unes tres barques de la sardina amb vint homes cadascuna, una per l'arrossegament que el número de pescadors depenia, podia ser de cinc a dos, també hi havia catorze o quinze barques que anaven a la xarxa; i deu o quinze amb un home sol que anaven a les cloïsses amb una gàbia amb rasclets, és el que recordo".
_ _ _
" Què bec - Quebec " és un restaurant nou de BCN, petitet, d'aquells on ve de gust entrar -al carrer Dagueria 12, entre Via Laietana i l'Ajutament. Han posat un cartell a la porta, busquen personal "que parli català i francès".
_ _ _
El reportatge de sexe a BCN de Time Out informa sobre tot un sortit de productes per incrementar i aprofitar el plaer. En concret hi apareix un vibrador d'alta gamma, fet a mà que costa 500 €. Una amiga comenta: "Aquest preu per un troç de plàstic? Millor pago uns quants gígolos i m'ho passo millor ! " Bé, però hi ha altres productes de preus més accessibles.
_ _ _
Heu vist l'última promoció de LV? "Libere su hipoteca" ! Es tracta d'enviar un SMS al 7470 amb el text: LV (espai) i el vostre DNI. Costa 0,90 + IVA i en podeu enviar tants com volgueu pagar. El "joc" comença el 14 d'abril i acaba el 18 de maig.
_ _ _
Una amiga andorrana nascuda el 1971 m'explica: "Vaig ser un nadó de contraban ! Aleshores a Andorra no hi havia hospital i tothom anava a parir al de la Seu d'Urgell. Els pares en teoria havien d'anar a inscriure la criatura al registre civil de la Seu i a la frontera et demanaven els papers del neixament. Però els andorrans no volien inscriure el seu fill a Espanya i tothom pujava els fills amagats, de contraban i després els registraven a Andorra".
_ _ _
Al marge de les vostres preferències sexuals -vull dir tant si hèteros com si sou gais- us recomano la columna que cada setmana escriu Josep Maria Portabella a la secció Gai i Lèsbic de Time Out. És una crònica de sexe a la ciutat, una columneta escrita fresca, directa i divertida, això sí amb ploma que li surt per tots costats. I que enganxa.
Aquesta setmana es titula Disneyworld i comença així:
-"La meva neboda fa set anys. Sabeu d'aquelles nenes que tot ho porten rosa, es pinten els llavis i es disfressent de princesa? Doncs ella, això al cub. Resignat a no trobar res que li faci gràcia a ella i a mi al mateix temps i traint les meves conviccions, entro al Disney Store de la Illa ..." i segueix, pàgina 76.
_ _ _
Tinc assegut a la taula del costat un argentí que respon al tòpic -un xarlatà que no es cansa de parlar d'ell mateix i de despreciar als altres. En un moment determinat li diu a la seva mare, poseu-li un fort accent:
-"Yo no vine aquí para trabajar como en Argentina, sino para vivir bien. Mira a Alberto, el pobre, se levanta cada día a las seis, para eso se hubiese podido quedar en la Plata y mirar todos los partidos de fútbol".
L'home, de poc menys de quartanta anys, es veu que està buscant feina i va repassant els anuncis del diari. Ara que amb la filosofia que porta aquest vividor fàcil no li serà trobar-ne.
_ _ _
Casualment ahir també vaig fixar-me en una conversa entre argentins, però aquests estaven treballant i em van caure bé. Ella porta una botiga i ell l'estava ajudant. Just s'estava posant a ploure i ella es queixava:
-"Y ahora se pone a llover y hace frío. Odio el frío, en Argentina todo el invierno llueve y tienes que ir abrigado".
-"Vah", li diu l'amic, "no te quejes que acá no llueve nunca!"
_ _ _
I parlant de pluja i d'aigua, tornem a una de les nostres referències clàssiques, els fulletons grocs setmanals de la parròquia del Pi, de Barcelona, els deixen a l'entrada. Ja ho sabem que això de les sequeres no és nou però de vegades va bé constatar-ho amb fets concrets. Diu que el text està transcrit del document "Determinacions de la Comunitat", un manuscrit fet entre els anys 1623 i 1639. A veure si us agrada, jo ho trobo molt curiós:
"Any 1628, processó per l'aigua. El dia 9 d'abril de 1628 s'organitzà al Pi una processó amb la relíquia de Sant Isidre, per a impetrar l'aigua. A les 7 del matí començà a tocar la campana Antònia, fins a dos quarts de 8. Aleshores se celebrà la missa cantada i tot seguit començà la processó. Hi anaven al davant minyons i minyones, el fosser del Pi, la Confraria de la Sang i les dels Ollers, Boters, Traginer de Mar i Revenedors. Seguia el Sant Crist de la Sang, minyons orfes, la Creu Major, la Comunitat i clerecia del Pi, hortalans i pagesos, la relíquia de Sant Isidre, joves militars, mercaders, artistes i menestrals, precedit per la Junta d'Obra del Pi. Anaren i tornaran a Valldonzella.
S'acabà la processó amb la fe que no trigaria a ploure. Efectivament el dimecres següent plogué".
Però no debia ploure prou perquè el 15 d'abril se celebrà una altra missa per a tal finalitat ! Posteriorment sí que es debia obtenir ja que cessaren les pregàries"
_ _ _
Vau veure el "No em ratllis!" dedicat als adolescents? Si us he de ser sincer, a mi qui més em va impressionar va ser el noi de pare holandès que explicava les seves experiències sexuals a la Costa Brava amb les noies turistes.
Primer, quan l'entrevistaven al costat de dos amics, ell era el més calladet. Però després ens va explicar la seva història:
-" Sí, és que a la Costa Brava, als estius és molt fàcil ... " deia
-" Però tu amb quantes noies has tingut relacions sexuals completes?" li va demanar Júlia Otero
Ell que s'ho pensa i ben sincerament contesta:
- "Amb cinc o sis ... mmmm ... cinc, són cinc"
- "I amb totes igual de bé?"
- "No, amb una equatoriana de la meva edat va ser el millor"
- "Quants anys tens, setze oi?"
- "No, quinze"
Quinze anys ! No sé si tinc gaires lectors de quinze anys però si n'hi ha algun, li he de confessar que a la meva època i al meu entorn, i tampoc no sóc un iaio, amb quinze anys vaja, és que ni de lluny no havíem fet l'amor amb cinc persones diferents, i dir ni de lluny encara és ser generós ! Sort que després ens hem anat posant a to ...
_ _ _
Els homes del temps últimament fan patir. D'acord que estem en temps de cruel sequra però és que ells porten dies anunciant pluja i disculpant-se, com sentint-se responsables de que no plogui: "potser demà no però ja veuran com dijous ..." no paraven de dir. I dijous, si més no a Barcelona, tampoc no ha plogut.
_ _ _
Per una vegada sí que és divertit escoltar la Cope, sobretot Losantos. Li surt fum pels queixals i llença tota la seva artilleria contra Rajoy a qui acusa d'haver traït els seus electors i ho fa amb paraules molt gruixudes.
_ _ _
Mai no he entès els que poden caminar llegint, o llegir caminant. Avui al matí un home estava absolutament immers en la lectura a l'estació de plaça Catalunya i anava avançant sense mirar endavant. I el que és curiós és que mai els veus topar amb ningú. No sé vosaltres però jo no podria gaudir de la lectura així, he de seure i llegir.
_ _ _
Ja veia jo que la cambrera anava avui una mica despistada ! Al bar hi havia molta gent i sobretot un pesat que no parava de molestar. A l'hora de pagar li he donat la tarja de dèbit de LKXA, com d'altres vegades. La cambrera, que és la propietària del local i per això tb fa la caixa, ha passat la tarja per la màquina. En la seva mirada he vist que alguna cosa havia passat i que no sabia com dir-m'ho: resulta que havia marcat 1045,00 € en comptes del 10,45€ que costa el menú. S'ha ben atabalat, ha trucat al servei d'assistència de La Caixa, havia de trobar no sé quina tarja per cancel·lar l'operació i jo que pensava que avui el menú tenia punts de sortir-me car. Un quart d'hora després i amb l'ajuda del fill la dona ha sabut fer l'operació contrària, tornar-me els 1045,00 Euros i cobrar-me després el preu del menú .
_ _ _
Permeteu-me insistir: és brutal la quantitat de turistes que aquests dies continua havent-hi a Barcelona. Serà perqùè sóc nascut en una altra època, quan el turisme anava només a la costa, que no deixo de sorprendre'm quan veig les onades de turistes que no paren de passejar per la ciutat. I no dic que em desagradi, eh? Dic que em sorprèn.
_ _ _
Aquests últims dies estic notant un increment de contactes a través de Facebook. A poc a poc molta gent va obrint el seu espai en aquest portal.
_ _ _
El programa de ràdio que fa més anys que escolto és l'Altra Ràdio de Ràdio 4, diumenges a mitja nit. Diria que en fa 20 o 21 anys que la sento! Sempre és interessant però sobretot m'agrada escoltar la tertúlia de la ràdio i la televisió internacional que fan un cop al mes, amb Cinto Niqui, conductor del programa, Santi Riera, periodista, Paco Rubio, radioescolta de l'ADXB, i Joaquim Fàbregas,enginyer. Doncs bé, si us agrada el tema dels mèdia intenteu descarregar l'última, la de diumenge 30 de març, estrenaven els estudis de RNE al 22@ i va ser molt interessant. I sinó, us animo a escoltar-la, sobretot quan fan l'excel·lent tertúlia, cada últim diumenge de mes.
_ _ _
"Prefereixo les actituds de la persona a la seva ideologia" deia el periodista Jean-Louis Cianni a La Contra de LV. Què ben expressat, jo penso igual. M'encanta que el feeling i les actituds em facin sentir còmode amb gent d'ideologies diverses.
_ _ _
Diu que el Maradona de les Rambles plega. Al que també li deuen quedar quatre dies és al Ronaldinho de les Rambles. De moment es manté ferm i com aliè a la decadència del jugador: cada matí el veig allà, ell tot cutre sobre un pedestal a l'alçada del carrer Canuda. I els nens -turistes i catalans- ben feliços de fer-se una foto amb Ronaldinho, el de les Rambles.
_ _ _
Veig un anunci de Mc Donald's a una parada d'autobús: "l'autèntic sabor de l'oest per només 1,75 €. Capritx americà". Com serà el plural? Capritxos?
_ _ _
Dos homes joves es prenen un quinto i un altre en un bar, sembla un llarg aperitiu:
-"Es que si buscas, trabajo en nuestro sector hay mucho, pero no me da la gana, de momento, al paro".
_ _ _
Un xicot parla amb una amiga que porta un nen en un carret. El noi diu:
-"Yo siempre digo que el segundo, adoptado"
-"Ya, pero luego, si puedes tenerlo tu ..." diu ella
-"Y el precio, el precio: adoptar cuesta de cinco a seis millones" explica ell
- "Ya, aunque estos también son caros !" comenta la noia assenyalant el seu propi fill ...
- "Y ahora muy bonitos, pero cuando tenga siete años ... y encima luego se hacen rebeldes !" diu mig en broma
- "Este de momento se porta bien ..."
_ _ _
Un cartellet mida mig dina-4 i enganxat amb cel·lo a l'estació de Renfe a plaça Catalunya diu, tal qual en català:
"Es lloga persona. Rent-a-person. Es lloga persona per hores per realitzar qualsevol tipus de treball físic o intel·lectual. El preu de l'hora va relacionat amb el tipus de treball. Seran rebutjats tots els treballs catalogats d'immorals per la part llogada".
Per qui ho vulgui, tinc el telèfon ... i la foto del cartellet.
_ _ _
Respecte a d'on fer arribar aigua a BCN, una carta a LV deia: "I el Garona? Ens hem oblidat del Garona? Neix a Catalunya. Amb el permís dels francesos, podríem fer passar uns quants hectòmetres cúbics pel túnel de Vielha i ... cap a Barcelona". Signat: T.Estrada. Doncs benvinguda sigui la idea, oi? D'altra banda una opció difícil des d'un punt de vista diplomàtic i ecològic ...
_ _ _
Diu que ara va de bo, que hi haurà edició en català de LV, "en dos mesos en sentirem a parlar", m'explica un amic. Serà veritat?
_ _ _
"Ara sí que tothom s'ha aliniat, tots els militants s'han mullat: o Puigcercós o Carod, no hi ha termes mitjos" em comenten.
_ _ _
"I si fessin una història a fons d'ERC es veuria que és un pecat d'orígen, que Esquerra sempre ha estat així" m'explica un amic.
_ _ _
Us heu fixat com està de contenta la gent aquests primers dies d'horari d'estiu? És un plaer que el dia s'allargui una hora de cop al vespre i que a poc a poc vagi a més ...
_ _ _
Massa a poc a poc però va baixant el preu dels pisos. Feia temps que no se'n veien a menys de 200.000 Euros a BCN i ara ja hi ha alguns anuncis de "gamma baixa" al voltant dels 180.000 €. Per exemple a la immobiliària Primer Pis, del carrer Lledó, que anuncia: "Segon real, exterior balcó a carrer, molt lluminós, per reformar: 189.000€ (31,4 M ptes). I més que han de baixar ...
_ _ _
Ja us dic que no sempre arribo a fer la foto, tot passa tan ràpid ! Divendres al vespre un noi circulava per la Rambla a pedal sobre una sola roda i passejant amb una corretja el seu gos, era una imatge divertida i ell s'ho passava la mar de bé.
_ _ _
Una família està reunida esmorzant al voltant d'una taula de bar. La dona, d'uns cinquanta anys, tota una mare. I els fills ja grandets: uns 20 anys el petit, 25 la mitjana i 27 el gran. Seuen a taula amb uns tiets i el tema és: "a on anem de vacances aquest estiu?" Qui empeny del carro en aquesta família és la mare, que es veu que no es pot estar quieta. La imatge és curiosa, fills tan grans i parlant d'un viatge plegats a l'estiu, com si el fessin cada any.
El fill "petit" protesta:
-"A mi no em facis comprometre, fins més endavant no sabré si vinc"
-"Sí, clar, depèn del que facin els amics"
-"Però és que hem de comprar un paquet, tots junts!", protesta la mare. "I després a l'últim moment sempre t'apuntes" afegeix com protestant.
-"Segur que si anem a NY vindrà..." insisteix la germana.
- "No, jo no ... a mi no m'atabaleu, jo no sé si vindré", insisteix el petit.
_ _ _
Es veu que la dona és de les que necessita pensar a llarg termini perquè no han acabat de decidir a on van a l'agost que ja afegeix:
-"I l'any que ve voleu anar en AVE a les ferias de Sevilla?
Està clar que n'hi ha que viuen al dia i n'hi ha que viuen de somnis i projectes ...
_ _ _
... per cert que diuen que certament aquesta Setmana Santa NY parlava català. "No podies deixar de sentir català o castellà, d'una conversa enllaçaves amb una altre...", m'expliquen ...
_ _ _
Caço una conversa al vol: " ... i jo la tia pepita, no és perquè ara s'hagi mort però és que és veritat: em va ajudar molt. Els tiets eren gent estrambòtica però es van portar molt bé amb mi ..."
3er Arxiu Xafarder
A la Marina Rossell li he sentit dir una frase popular que m'ha agradat: "a qui vulgui saber de més se li explica poc i al revés". "Ho deia la meva mare" ha afegit. Ha estat la seva resposta quan en el programa del Basté un dels col·laboradors que feia preguntes en plan pallasso li ha demanat:
-"Estàs casada"
-"Sóc parella de fet".
-"Però amb un home o una dona?".
I ella ha contestat la dita popular. La repeteixo? "
A qui vulgui saber de més se li explica poc i al revés!". Molt bona, oi?
_ _ _
El semàfor es va posar verd pels vianants a la Rambla amb Canuda i em vaig disposar a travessar a peu, amb la Brompton al costat. Un ciclista que pujava per la calçada es va saltar el seu vermell i va passar molt a sac. Jo li vaig recriminar: -"Però què fas!" El tiu em va fotre una mirada d'aquelles que diuen: "Com em tornis a dir alguna cosa trec la pistola i et mato." A més era d'aquelles cares que fan por. Així que jo, defensor a ultrança de la bici a Barcelona, vaig passar-me per uns minuts a les tesis que en Josep Maria Serra sempre defensa al seu blog La Barcelona que camina. Ei, només per uns minuts, eh!?
_ _ _
Uns nois esperen un amic que s'ha adormit i el truquen. Gairebé cada paraula que diuen és un insult: "Puto perro rabioso, cabrón!" I segueixen ...
_ _ _
Amb la Brompton sempre intento esquivar les moltes escupinades que vaig detectant, però avui la roda ha passat just per sobre d'una i és de les coses més fastigoses que pot passar, èèècs. Si passa i no ho veus doncs encara però és un fàstic ser-ne espectador i després entrar la bici a casa.
_ _ _
Avui la Boqueria estava esplèndida. Molt plena però a vessar de productes preciosos, n'hagués omplert un camió entre carn, hortalisses, fruites i fruits secs. Quan hi vaig ho faig amb la Brompton que després em serveix per carregar les bosses fent equilibris a banda i banda del manillar
El cas és que avui la Boqueria era ben plena i ja em veieu allà al mig d'un dels passadissos embossats de gent. Una àvia que anava amb la seva neta va i em diu:
-"És que mira que venir al mercat amb la bici!"
I què voleu que us digui, avui li he donat la raó, perquè era una petita bogeria.
Però què faríem sense petites bogeries?
_ _ _
En el mateix moment, una altra dona que venia de cara es queixava de la quantitat de gent que hi havia i ho ha fet cridant:
-"Això ja sembla Bolívia"
_ _ _
La meva relació amb els guardes de seguretat no és sempre dolenta! Avui quan sortia de l'Ateneu un dels vigilants que darrerament han posat a la porta i que no conec de res m'ha llençat una frase que suposo que és un "piropo":
"¡Usted tiene look, imágen, de hombre del siglo 23!"
Caram, caram, ja m'ajudareu a interpretar-ho? Jo crec que sé de què anava, si voleu us ho explico per mail.
_ _ _
En un bar del Gòtic un cambrer tipus Manolo va dient a tort i a dret:
- ¿Ya sabéis que hacemos una porra para el Liverpool - Madrid? A ver quien es el maricón que chorrea cinco Euros para el Liverpool. Venga, a ver quien es el maricón.
_ _ _
Dos adolescents xerren a la sortida d'una escola a la Bonanova. Un li diu a l'altre:
- "Mi madre, chaval, la hija puta de mi madre ..."
... i per desgràcia aquí perdo la conversa ...
_ _ _
Al carrer Tallers hi ha des de fa un temps uns nois argentins, amb els cabells molt curts, que reparteixen incens. Bé, "reparteixen" és un dir perquè quan te l'han donat demanen la voluntat. "I per què són els diners?" els vaig demanar fa uns dies. Aleshores em van ensenyar una foto d'un orfanat a la Índia: "Mañana vuelo a la India para ayudar a los niños". Mentida, d'aquí dos dies tornaré a trobar aquell noi repartint incens al carrer Tallers.
_ _ _
Com passa la gent de la política ! Quin cansament que s'ha instal·lat en la societat! La gent sembla ni preocupar-se pel que diuen els diaris sobre els casos de corrupció. S'ho mira des de l'altra banda de la barrera com si no anés amb ells. Molta gent preferiria que no se'n parlés i si voten votaran els de sempre.
_ _ _
Situeu-vos: una cua de súper d'aquestes que et permeten triar entre dues caixes.
Dues dones estan esperant a triar una caixa o l'altra en funció de quina va més ràpida. Però la pressió d'un noi que tenen al darrera fa que no puguin esperar més i hagin de triar caixa abans de saber quina serà la més ràpida.
En canvi quan un altre noi pressiona el que ha forçat les dones a triar abans d'hora, aquest es resisteix i a sobre s'enfada!
"Yo me espero a la caja más rápida y si tu fueras inteligente también lo harías" li espeta.
Je, je, al final ha sortit l'últim perquè la seva caixa s'ha endarrerit...
_ _ _
Un noi li explica a uns amics turistes:
"Yo no soy nacionalista. Soy independentista, directamente"
_ _ _
He reservat un cotxe de lloguer per telèfon. La senyora que m'ha atès era sud-americana. M'ha lletrejat el codi de reserva: A de Alemania, U de Uruguay y X de ... xilofón.
¿Xilofón va amb X?
_ _ _
Al tren, un d'aquests executius xulos que sembla que s'hagin de menjar el món, francès per més detalls, va parlant contínuament per mòbil. Parla d'un client amb un company:
-"Prefiero no fiarme, así si hay una mala sorpresa ya la tengo a mitad metida en el culo."
L'home seguia inspirat i per explicar-li al company que no estava d'acord amb el que li proposava li ha respost amb enginy:
-"Llama a hacienda para hacer lo mismo con tus impuestos, a ver si te lo aceptan..."
I finalment, no parava de queixar-se: per què l'AVE trigava tres hores i mitja de Madrid a Barcelona si ell havia fet aquell trajecte en 2 i mitja. D'acord que aquest parava a vàries estacions, però una hora més per aturar-se a quatre estacions?
Ha fet la consulta al noi que repartia caramels de colors i el noi li ha sabut contestar:
-"¿A esto le llaman AVE? ¿Tres horas y media de Barcelona a Madrid? ¿Una hora parando en las estaciones?
-"Es que la hora de diferencia no corresponde sólo al tiempo que el tren se para en las estaciones sino sobretodo al recorrido del AVE directo, que no es el mismo que el del AVE semidirecto ya que esquiva las poblaciones, es más corto"
Amb aquesta interessant explicació l'home ja ha quedat tranquil.
_ _ _
És ben bé que la Renfe no para de sorprendre'ns, mireu, mireu:
Necessitava una informació, he buscat per Internet i m'ha sortit un número, el 902240202. He trucat. M'han contestat de seguida, m'han atès en català, han contestat ràpid les preguntes, m'han demanat si volia alguna cosa més, he dit que no i que moltes gràcies i he penjat.
Encara ara em pregunto com és que hagi funcionat tan bé aquest servei, al·lucinant, oi?
_ _ _
Una dona d'uns cinquanta-i-tants anys va parlant amb la seva mare:
-¿Sabes que el Jose se ha hecho un tatuaje?
-¿Qué me dices? ¿Dónde?
- ¡En el trasero...!
- ¿Y se lo has visto?
- ¡Cómo quieres que se lo haya visto, no!
_ _ _
Un noi i una noia joves comenten en veu alta la nit que han passat junts:
-"Tenia la intuïció que els meus avis estaven a punt d'arribar! Sort que hem marxat a temps! 'Menos mal' que no ens hem aixecat més tard, que si no... Segur que han arribat just quan hem marxat! I quin fred que feia! Sort de l'hedredó..."
Sí, els hedredons ens han salvat de molts encostipats, oi?
_ _ _
Una noia li explica a una amiga:
"¡Ayer Mónica denunció a su ex! Porque su ex le metió dos hostias y ella dijo que aunque fuese su ex no podía meterle dos hostias ..."
_ _ _
Un home espanyol entra al tren i pregunta:
-"¿A dónde va el tren?"
Una paki contesta:
-"A Sant Vicenç de Calders"
-"¿A dónde?" insisteix l'espanyol
-"A Sant Vicenç"
-"Ah, a San Vicente" diu qui feia la pregunta
_ _ _
Una nena li explica no-sé-què a la seva mare i la mare va i li diu:
-"Ja m'ho has dit cinquanta-mil vegades, per no dir seixanta-mil ! "
_ _ _
Fa fred i vent. Una noia s'abraça al seu company i li diu:
- " ¡ Oh ! ¡ Qué estufa que eres, tío ! "
_ _ _
Feia molts anys que no comprava l'ABC, jo crec que l'última vegada va ser als 90's, pel morbo d'aquella portada: "Como con Franco pero al revés, persecución del castellano en Catalunya". Avui però he rebut una trucada d'una persona propera: "Guillem, ets a la Rambla? Sisplau, compra'm l'ABC abans que tanquin els quioscos." Queda molt estrany veure'm demanar al quiosquer, un d'aquells quiosquers cutres:
-"Em dones un ABC sisplau?"
De fet, m'ha mirat amb cara rara, com dient: "i aquest no s'equivoca?" i m'ha dit:
-"¿Cómo?"
-"Un ABC sisplau", he insistit. El venen per un Euro deu.
He trucat a qui me l'havia encarregat per confirmar que ja el tenia:
-"Ah, què bé !"
I li he demanat perquè li era tan important tenit l'ABC d'avui:
-"És que necessito el cupó que hi ha en una de les últimes pàgines. És un cupó que et dóna dret a un televisor Supratech amb DVD"
Per cert, tot i que jo feia molts anys que no el comprava, des d'aquella mítica portada abans descrita, veig que no ha canviat gaire, la d'avui mostra un funcionari del Parlament basc hissant la bandera espanyola i diu: "La bandera española, en su sitio". Ai las, hi ha coses que sembla que no canviaran mai.
_ _ _
Què ràpid que és el sistema top manta! Un noi negre ja m'ha ofert un DVD de la pel·lícula Valquiria, per 3€.
_ _ _
Avui al metro se m'ha posat a la vora en Jaume Sisa. Per un moment he estat a punt de dir-li alguna cosa però al final no l'he saludat. Diria que ningú més que jo no l'ha reconegut i això que hi havia gent i que era ben evident que era ell. Sempre es diu que això està bé de Barcelona, que la gent deixa els famosos en pau i que poden fer la seva vida. Llàstima que en aquest cas simplement sigui una evidència més que el nostre star system (?) passa molt desapercebut a la capital del país, fins i tot el més clàssic. En fi, és el que hi ha i potser ja els va bé que sigui així!
_ _ _
Tres àvies parlen en un cafè:
-"Perquè escolta, cadascú és com és, et pots caure millor o pitjor però vés, si no et caus bé et saludes i ja està.
Però és que el marit de la meva neboda és d'aquells que va burxant, va burxant, i això no, eh?
Així que un dia li vaig dir: "Pensa que la meva neboda sempre serà la meva neboda però tu si mai passa res, ets d'anar i tornar, eh? Ja no seràs el meu nebot"
_ _ _
Una dona baixa del metro i una amiga l'està esperant a l'andana:
- "¿Qué tal la cuesta de enero?"
-"Uy, la cuesta de enero ya "rai", ahora vamos pa la de febrero"
Queden uns segons en silenci i l'última que parlava continua:
- "Pero vaya, esto de la crisis ... con las que hemos pasado nosotras, esto no es nada. Pa los jóvenes sí, porque se habían acostumbrado a tener de todo, coches y casas, pero nosotras con seguir como estamos iremos pa delante ... "
_ _ _
Poques vegades t'afrontes tan directament amb la teva cara com quan el perruquer et fa esperar una bona estona davant del mirall. És allò que et renten els cabells per fer temps però després et fan esperar quinze minuts a que una perruquera quedi lliure. Com que no anava preparat -havia deixat el diari a la bossa i no duia el mòbil a sobre- i tampoc no era plan d'aixecar-se amb el batí i el pes que de vegades et posen a l'espatlla per subjectar-lo- ni tampoc d'anar girant la mirada cap als veïns i les veïnes de butaca, m'he quedat de front a la meva cara. Uf, és veritat que els anys no passen en va, es nota als ulls, a la boca, al coll ...
Finalment ha vingut la perruquera:
-"Como quiere que se lo corte"
-"Curt, tan curt com puguis amb tissores i màquina pels costats".
_ _ _
Vaig amb la Brompton a poc a poc travessant el carrer d'en Bot i un home d'uns 30 anys i moreno que ve de Portaferrissa m'avança corrent per la dreta. Fa tota la pinta d'estar fugint, d'haver robat alguna cosa però és clar, qualsevol l'atura. Cada cop corre més i al final de Bot gira per aquell fals passatge comercial que connecta Vila de Madrid amb la Rambla. Efectivament, porta un bolso a la mà ...
_ _ _
Des de fa unes setmanes Time Out Barcelona té una nova última pàgina de sexe, consultori i entrevista a un personatge conegut.
Fa uns dies van entrevistar a l'actriu Dolo Bertrán, autora de les lletres del grup Pastora. Que explica per exemple que per ella "el sexe en solitari és "autoregeneració" (uf!). "Vol dir que tinc una bona relació amb mi mateixa. Quan estic xunga no em puc ni masturbar". Explica que li agraden les joguines: "Tinc un pintallabis que l'obres i vibra"
_ _ _
També han entrevistat en Nao Albet -el Martí de Poblenou i un dels protagonistes al Goya d' "Els nois d'Història"-.
No sé si vosaltres -els nois, és clar!- us heu fet mai una palla al cinema, jo que recordi no, però ell diu que sí, quan era "més jove":
"Tinc col·legues que fan el guarro pel carrer, van a fer un polvo a Montjuïc en uns arbustos però jo no. On hi hagi un bon llit ... El lloc més estrany on em vaig fer una palla va ser en un cine, veient Kill Bill 2 (···) en un moment vaig anar a l'última fila ... Tenia 14 o 15 anys".
A la pregunta "Has llegit còmics de sexe per masturbar-te?" diu: "Sí, fins i tot ara, sovint quan em faig una palla moltes vegades començo amb Manga, perquè m'agrada molt (···) Manga eròtic i porno".
Ho fa "de tant en tant, èpoques més, èpoques menys". Com tothom, vaja.
_ _ _
Caram, tan poc que es parlava de sexe abans i ara n'hi ha que ho expliquen tot. Si és el que volen, doncs ja està bé, oi? ...
_ _ _
Una dona espera el tren en una estació, amb les seves filles. Parla per mòbil amb una amiga. Ja estan acabant la conversa:
-"Doncs que tinguis un bon dia ! On ets? Ah sí? Jo també ! A veure? Aixeca el braç i saluda ..."
Efectivament, l'amiga era a la mateixa estació, a l'andana del davant !
_ _ _
Rebo un sms d'una amiga, és el seu primer dia de feina després de Nadal: "Amics, hem d'estar contents pq tenim feina, pro jo avui començo i em fa una mandra ... Sort q és divendres!
_ _ _
Al mig de la plaça Catalunya una noia que sembla de BCN o de l'àrea metropolitana li diu a un visitant a qui li està ensenyant la ciutat:
-"Mira, y aquello es el Tibidabo"
... que efectivament s'entreveu pel mig dels edificis.
Però aleshores dubta:
-" ¿ o es Montjuïc ? Sí, sí: es Montjuïc" conclou erròniament.
Déu meu! Confondre Montjuïc amb el Tibidabo!
_ _ _
Un home i una dona d'uns quaranta anys estan comprant un rellotge a una destacada rellotgeria de Rambla Catalunya. És per ell i de considerables dimensions. De fet, és el regal de Reis que la dona li fa al seu company.
- "L'embolico per regal?" demana la depenenta
Un moment de dubte.
- "Sí, sí, és clar!" diu ell
I tots tres riuen.
- "És que l'any passat em va fer un regal que no em va agradar i enguany hem decidit que jo l'acompanyaria a triar la meva "sorpresa".
... fins aquí una escena com tantes aquests dies. El que m'ha fet gràcia és que a l'hora de pagar el regal que ella li feia a ell, el senyor ha estat qui ha tret la tarja de crèdit i ha signat el pagament.
_ _ _
Dos nois d'uns vint-i-tants anaven xerrant pel carrer Tallers i deien ... :
" eso es aprender de la vida de verdad y no nuestra vida de cubatas ... "
_ _ _
En un bar un senyor entra i li parla del Barça al propietari:
"Com s'entèn que els mateixos jugadors ho fessin tan bé, després tan malament i ara tan bé? Tot és el "coco", cinó no s'entèn ... "
_ _ _
Sopar de Nit de Nadal a l'edifici històric de la UB. Imatge curiosa: des de fora es veia a mitja nit uns 30 estudiants al voltant d'una taula al lobby de la universitat ...
_ _ _
M'he creuat amb una dona àrab amb tota la cara tapada, només se li veien els ulls, i d'aquella manera. El vel era negre.
_ _ _
Compro una barra de pa al forn i demano una bossa, perquè sinó amb la bici hauria de fer equilibris:
- "Al final no faran pagar les bosses al gener, oi?" em pregunta el forner
- "No, quina llàstima, ho haurien de fer" li dic jo
- "Pensa que hi ha gent que em demana una bossa per portar un panet de 23 cèntims i no saps com dir-li que no ..." m'explica
_ _ _
Un pare porta la seva filla agafada cap per avall:
- "Porto un paqueeeet !!! Porto un paqueeeeet" diu l'home mig cridant, mig cantant.
I la nena, vinga a plorar.
La mare, que no pot més, intervé:
- "Espera, espera. És que això que estàs fent, l'estàs esverant encara més !!! "
Però el pare, segueix:
- "Porto un paqueeeet, porto un paqueeeet"
_ _ _
A Petritxol, també un home, la seva muller i la filla d'uns sis anys agafada de la mà. El pare assenyala una porteria d'aquestes de sempre i li diu emocionat a la nena:
- "Aquí vivia el meu avi"
No sento res més pero veig que li assenyala una finestra d'un primer pis com dient, des d'allà ens saludava.
També assenyala la finestra dels veïns del davant.
I sentot que li torna a dir:
- "Sí, sí, el meu avi vivia aquí.
_ _ _
Em vaig creuar fa uns dies amb Josep Lluís Núñez i la seva dona passejant pel carrer del Pecat de Sitges, just després de dinar. L'ex-president del Barça feia molt bona cara, se'l veia feliç i tranquil. Molt més que quan surt per televisió emocionat o enfadat.
Li he comentat a un familiar: "És que feia molt bona cara i se'l veia bon home".
I el familiar m'explica:
-"A la crisi dels 90's vaig sentir Núñez explicant:
' A nosaltres no ens afecta perquè ens havíem preparat. Hem mantingut la plantilla '
I em continua explicant el familiar : I n'has sentit a parlar aquests dies de Núñez i Navarro? No s'està dient res, també devien estar ben preparats. Tot sigui que després peti, però diria que ho porten bé.
_ _ _
Al paki del barri habitualment m'atèn un noi d'uns tretze anys, en un català molt bo. Normalment és reservat, atèn bé i diu les paraules justes. Fa uns dies em va somriure com amb ganes d'explicar-me alguna cosa: "Dilluns vam celebrar el dia del xai, és com per vosaltres el Nadal, fem una festa i per això vam obrir una mica més tard" (és que sempre estan oberts gairebé tot el dia!). I segueix. Assenyala un calendari que té al darrera, editat per la Generalitat: "El calendari de la diversitat" o alguna cosa així. "Veus?" Em diu mostrant el dia que indica que aquella era la festa del xai.
_ _ _
Dues noies van parlant:
-"És que ella està entre dos tius i no sap quin triar. I els dos són tan diferents! És així en general, en la seva vida no sap cap a on tirar ... "
-"Jo també, de vegades penso: "què estic fent?" Però és millor no donar-li gaires voltes, som així, ens hem d'acceptar"
-"I saps? La Maria, de moment ocupa el temps amb aquell gamerús fins que en trobi un de millor ..."
-"Ai les crisis personals ... Després d'una gran crisi ve una neteja però és clar ! Crea incertesa ..."
_ _ _
"No hi ha cap veu adulta que digui: 'els estudiants tenen raó en les seves protestes contra Bolonya'. Però en tenen: hauran de fer doctorats a preu de màster i els costarà molt més que els convalidin títols ..." comenten dos nois d'uns vint-i-tants anys, diria que són estudiants de doctorat o professors.
_ _ _
Una dona d'uns setanta anys passeja pel carrer Banys Nous, al barri Gòtic. Va agafada de la seva filla i li diu:
-"Aquest carrer m'agrada molt. Ara, veus?, per viure-hi ja deu ser una altra cosa ..."
_ _ _
Caram, amb la ficció de TV3. No veig mai "El cor de la ciutat" però avui he engegat la televisió i l'estaven fent. Resulta que quan la filla arriba a casa amb un amic, senten els gemecs del pare, que està al llit amb una amant. La dona no és qualsevol, és la companya del pare del noi que ha entrat a la casa. Em seguiu? Quan el noi se n'adona entra d'incògnit a l'habitació on el pare de la seva amiga i la companya del seu pare estan follant. I què fa ell ? Aprofita que els dos adults estan per les seves coses, treu un mòbil i enregistra l'escena. Què farà amb aquestes imatges? Ai amics, per saber-ho haurem de mirar la sèrie dilluns vinent. Potser sí que a la que mires 3 episodis així de picants enganxa ...
_ _ _
De vegades a l'estació de plaça Catalunya passa que arriben 2 trens a la vegada, un del nord i un del sud. Les escales mecàniques no donen prou de sí i la gent s'acumula a l'andana. Avui un noi espavilat ha passat de la cua i s'ha enfil·lat pujant l'escala mecànica de baixada, com tots hem fet alguna vegada de petits. Ell tenia uns 20 anys, però li ha estat una bona solució.
_ _ _
Una noia pijita va parlant amb una companya pel seu iphone.
No està contenta amb el rendiment del seu equip de treball, a la Universitat:
- "Hem de fer totes un esforç i treure els punts forts que tenim, la nostra experiència. Totes tenim coses que hem de treure ¿saps? La gent progressa i en canvi nosaltres no ! Hem de reconèixer que no hem sabut evolucionar. Ho hem fet molt malament i n'hem d'aprendre. De cara al gener hem de fer exercicis de desinibició i millorar les coses ... Confio en nosaltres, encara no hem perdut. Però necessitem aire fresc. Tenim riquesa però no l'estem explotant. Hem de canviar molt si volem estar al ritme de vida real, n'estem molt lluny! Hem de canviar de xip. Réquiem por un sueño ...
_ _ _
Des de fa uns 3 anys molts matins coincideixo amb una noia en el mateix punt. No crec que s'hagi fixat en mi però jo sí que m'he fixat en ella perquè cada dia que la trobo fa el mateix: no crec que pregui, es queda dreta observant l'horitzó en una posició com trascendental i mira com surt el sol. Durant 30 segons fa com que dóna gràcies a l'univers per un nou matí. Potser ho hauríem de fer tots, això.
_ _ _
Fa uns dies una nena sudamericana i una paquistaní jugaven al carrer, al costat de les botigues dels seus pares: "Un dos tres, pica paret" anaven dient. Avui, també juntes també cantaven el Sol Solet, ben felices. Fins que la mare de la sudamericana ha sortit, amb força mala llet: "¿Y tu por qué coño sales pa fuera sin chaqueta?
_ _ _
Tres neopenjats es posen a tocar la flauteta just davant d'on jo estic assegut. Els dos nois van amb grenyes i una cresta tipus punk però molt deixada i bruta, de colors vermell, verd i negre. La noia porta una cua també força abandonada. Un d'ells toca una d'aquestes cançons repetitives i insoportables a les que ens tenen acostumats (potser ara menys que fa un temps?) Paren la mà i demanen monedetes a tort i a dret, aturant la gent que els ve de cara i que se'n va apartant. Diria que no en treuen gaire i se'n van.
_ _ _
Una amiga que sap que m'agraden aquestes coses m'envia un sms: "Acabo de veure una furgo amb matrícula francesa pro amb bandera d'oc a la porta! No tinc càmera ...!
_ _ _
Una parella de Barcelona, que a més són lectors habituals d'aquest blog, han denunciat que durant un curs sobre part organitzat per la mútua l'Aliança es van sentir discriminats per motius lingüístics. El curs es fa amb naturalitat en català, però en una xerrada un doctor catalanoparlant es va negar a fer la seva intervenció en la nostra llengua "por si alguien no le entendía" sense ni tan sols qüestionar si això passava. I diu que després va mostrar una actitud de molt poca empatia amb la gent i respecte el tema. Total, que ho han fet públic i en diversos llocs de la xarxa se n'està parlant molt, per exemple cliqueu aquí.
_ _ _
Un home aixeca el braç i el taxi s'atura. L'home camina amb dificultats, no és vell però ha tingut una embòlia i s'ha quedat amb la part dreta del cos paralitzada. El taxista, que se n'adona, baixa del taxi i li proposa pujar al seient del davant. L'ajuda a entrar i torna al seu lloc. També hi ha taxistes que et posen la pell de gallina, segurament pocs però existeixen.
_ _ _
Fa dies que el Tibidabo és ple de grues, hi fan la nova muntanya russa, la construcció de la qual ha estat ben polèmica. Grues al Tibidabo, quina mala imatge que fan.
_ _ _
Mentre demano el preu del quadre de Josep Moscardó a la recepció de la Sala Parés, entren dos guàrdies urbans.
- ¿Son ustedes que nos han llamado?
li demanen a una de les noies que atèn
- No, nosotros no
i va un dels urbans i pregunta:
- "¿Hay otras salas de exposición en esta calle?"
És com si demanessin: -"Hi ha alguna xocolateria a Petritxol?"
Oi? Ai, els nostres urbans, com poden preguntar això ...?
_ _ _
Un lector del blog m'explica:
"El cap de setmana passat vaig sortir una mica de festa i vora les 4 de la matinada, passant per les rambles, un al·lot prou begut va empènyer d'un violent gest tota una sèrie de llaunes de cervesa, algunes d'elles mig plenes, que hi havia recolzades a la barana de l'entrada de metro de Plaça Catalunya, amb la conseqüència que van sortir volant i de poc que no enxampen a un vianant. Em vaig creuar amb quest probre noi, d'uns vint-i-pocs, que casi acaba ferit i li vaig fer un gest de solidaritat amb la cara, a la qual cosa va respondre: «Merda de guiris!» i amb una expressió divertida. T'ho comento per que tu tens un observatori de la polèmica dels turistes a Barcelona :P"
_ _ _
Quan em creuo amb gent "famosa" pel carrer m'agrada observar com reaccionen els ciutadans que passen al seu costat. Ara fa uns dies Josep Cuní pujava Rambla Catalunya amunt, abrigat i bastant d'incògnit. Jo que baixava cap al centre el vaig veure de cara i em vaig girar a veure si algú s'hi fixava. Ja era tard i fosc i va pujar absolutament desapercebut, d'incògnit. És una situació que trobo interessant.
_ _ _
Dues noies surten sense bitllet d'una estació de Renfe. S'arrapen al de davant per passar en el mateix torn per entre les portes que s'obren i es tanquen quan hi poses el bitllet i surts. Aquesta vegada no són àrabs, ni negres, ni sudamericans, que no és per res però són els que habitualment es colen darrera meu. Són, per entendre'ns, dues noies kumbes i amb motxilla. La primera passa ràpid i la segona també però amb cara de culpabilitat. La primera, més decidida, li diu:
-"No passa res, no passa res !"
_ _ _
Avui 20 de Novembre he sentit la primera felicitació de Nadal a una botiga. Era un establiment dels de tota la vida i una dona que en sortir li ha dit al depenent:
- " I si no ens veiem, bon Nadal i bon any ! "
_ _ _
Més endavant, al mateix carrer, una senyora li deia a una altra:
- " Aquest Nadal les passarem magres ... "
_ _ _
Una dona d'uns 30 anys fa el cafè amb amigues i explica:
-"A mi los chicos siempre me han gustado morenos. Por eso me casé con un moreno ! Y mira cómo me ha salido el hijo: ¡rubio! ¿y la hija? ¡Rubia!
_ _ _
De tant en tant passen camions que no són de l'Ajuntament a recollir el paper dels contenidors de reciclatge. El camió, de mides mitjanes i amb la coberta oberta, s'atura una mica més endavant del contenidor i baixen tres homes. Un obre la porta del darrera del camió i es queda a la calçada. El conductor puja dalt de l'espai de càrrega del camió. I el tercer obre el contenidor i s'hi fica literalment a dins. Des de dintre li va passant tots els diaris al seu company de la calçada i aquest els passa a la seva vegada a qui s'ha quedat sobre el camió. I així buiden el contenidor, reciclen ells el paper i fan el seu petit negoci de supervivència. Després, quan a la nit passa el camió de l'Ajuntament troba el contenidor una mica més buit del que seria normal. A mi ja em sembla bé que ho facin, no em molesta.
_ _ _
Un cercle d'unes 50 persones miraven aquest matí a la Rambla com els tril·lers feien la seva feina. Com sempre, tot plegat fa una pinta recurrentment horrible. Jo crec que això si no ho han solucionat ja, és que no ho volen arregla. "A qui fa falta mà dura", m'ha dit el company amb qui passejava. Bé, de fet no m'ha dit ben bé això, sinó: "Això Franco ho hagués arreglat ràpid". Però jo, que sé com pensa l'amic amb qui passejo, independentista i més aviat d'esquerres, he interpretat el que m'ha dit, perquè l'entengueu millor.
_ _ _
Mentre espero el tren a plaça Catalunya arriben tres noies d'uns vint anys, que parlen francès i van carregades de motxilles. Com els acudits, són una italiana, una anglesa i una francesa. Volen agafar el tren que va a la Tour de Carol i estan atabalades. Em demanen:
- "Pour Tour de Carol?"
Jo els hi dic que no, que aquell tren va a Manresa i que el Bages encara queda lluny de la Cerdanya. Al final veuen que tinc raó i es tranquilitzen.
Quan jo pujo al meu tren sento la italiana que li diu a la francesa:
-"Je suis chaude", que deu voler dir: "Vaig calenta"
La francesa li explica:
-"Il faut pas dire ça en Français. Parce que ça veut dire que ...!"
Vaja, que no digui que va calenta sinó que té calor.
Ara que aneu a saber, potser anava calenta, no? Que està clar que això no només ens passa als nois!
_ _ _
Boníssim:
Una àvia acompanya el seu nét de 15 anys al tren i va acompanyada d'una amiga. A mitja conversa l'àvia, d'uns 80 anys comença a parlar de com està de malament l'educació:
"Yo con este tengo un miedo que no lo sabe nadie. ¡Qué ganas tengo de que acabe el Instituto! Todo lo malo que puede pasar pasa en los institutos! Porque desde luego ¡vaya tela los que chicos que van! Esta semana al Jose le han hecho de todo: la ropa metida bajo la ducha ... no se pudo cambiar ni nada después de gimnasia. Su madre ya no aguanta más, la próxima se va a la Guardia Civil.
(incís: la dona no sap que ja només tenim Mossos!)
Es que a la gente también hay que enseñarle los dientes. Es como el día que esos niños le pegaron a Jose en el comedor. Y encima le dijeron al profe: "es que se mete con nosotros!". Yo me vuelvo y les pego una patada ... allí ! Un par de hostias y luego que venga la profesora y me castigue, pero ellos ya se han llevado las hostias.
Es que como te cojan manía en el instituto ya ¡piérdete! Eres el tonto de la clase. Como el Jose no sabe meterse con nadie dicen: "¡este es tonto!" A la gente, también hay que enseñarles los dientes !!!
Y niño, te lo tengo dicho: el dinero siempre en el bolsillo. Porque el que te robaron, si hubiera estado en el bolsillo ya notas que te meten mano y te defiendes.
_ _ _
La dona segueix:
Si yo fuese profesora les pegaría de hostias a esos niños. ¿me tienen que tener a mi amedrantada? ¿Cuándo una profe tiene que estar amedrantada? Yo no digo que los maten pero en mis tiempos nos castigaban de rodillas y en cruz ¡Pues eso es lo que hay que hacer! Los chavales de esta edad es que dan pena.
Y mientras más caros los coles peor, ¡eh! Que los niños de papá y mamá tienen peor educación ...!
_ _ _
Encara més: "El otro día le dije a la Rosa: no sé con qué ganas estudias para profe, con los niños que hay hoy en día ...
_ _ _
Una noia va parlant per telèfon d'un amic que està a l'atur:
"... collons, jo no hi estic d'acord! No pots viure així: vol el pis, el cotxe, anar a esquiar i no vol treballar gaire. No, no, és que viu molt bé el noi, és que és veritat! Ha rebutjat moltes feines, saps què vull dir? Doncs que treballi a un súper o un lloc així ..."
_ _ _
Se m'acosta un home, potser és brasiler:
- "Hola, ¿me puedes decir dónde hay una peluquería por aquí ...?"
- "Doncs ..." començo a dir jo
- "Pero sobretodo, que no sea de chinos. Una peluquería que no sea de chinos", afegeix
És veritat que últimament es van veient perruqueries obertes per immigrants xinesos, però fins ara jo no li havia donat més importància. Li vaig indicar una perruqueria Pagès.
... això va ser divendres i quina casualitat, avui diumenge la portada del Vivir de LV era "Los chinos peinan el barrio" i explicava això, que s'estan obrint moltes perruqueries regentades per ciutadans xinesos ...
_ _ _
Trobo uns amics pel carrer, porten el seu fill de pocs mesos en un cotxet:
-"Què maco!" els dic.
És un nen realment maco.
Ells em miren amb escepticisme, no els entenc, però aleshores s'expliquen.
-"És que s'ha passat tot el dia plorant i avui ens txoca que ens diguin "què maco!", no podem més, estem cansats !"
_ _ _
Sóc àgil treient la càmera ràpid i fent una foto però avui no he arribat a temps. Ha passat un noi en bicing que en comptes d'anar assegut al seient anava assegut com de paquet, però ell conduia la bici i anava sol. L'estètica era com la d'aquests que van amb seients desproporcionadament baixos per la seva alçada.
_ _ _
Estem estirats en un espigó, fa un dia esplèndid de Tardor. Se sent olor a mar, a algues, una mica forta. La dona del costat, que no conec, comenta:
-"Uf, quina olor a peix! És que m'ha vingut una bafarada ..."
_ _ _
Mai abans havia vist una situació així. Jo era al tren, arribant a Granollers, en direcció a Barcelona . A fora diluviava. "Propera estació, Granollers". Un home s'acosta a la porta com per sortir. Pitja el botó, obre la porta del tren i treu el cap com esperant que entri algú:
-"Pues no la veo. Y llueve mucho, ¡cómo llueve!" li diu a qui suposo que és la seva filla d'uns cinc anys i amb una ferideta a la boca.
Treu un paraigües i el mig-obre.
- "Mira, sí, está allí!"
En aquell precís instant una dona puja al tren, la nena es queda al vagó i ell baixa a l'andana, tot molt ràpid.
Ja des de l'andana, l'home li crida unes indicacions a la dona:
- "Ahí va el libro de familia y la medicación. Hay que irle cuidando la herida "
El tren fa aquell pip-pip que anuncia que les portes es tanquen ...
- "¡Chao guapísima, chao!"
Eren sudamericans. L'home es queda a fora cobrint-se amb un paraigües i dient-li adéu a la filla i al tren es queda la que suposo que és la mare amb la filla. Suposo que la nena venia de passar el cap de setmana amb el pare, separat de la mare amb qui ha fet el ràpid intercanvi, el puja i baixa del tren, amb instruccions sanitàries incloses. Tot de molt bones maneres.
_ _ _
Quanta raó que té Manuel Cuyàs en aquesta reflexió que fa a El Punt del 30 d'octubre de 2008:
"No sé si han observat que els grafiters que tot ho pinten, ho pinten tot menys els cotxes. Pinten parets, portes, voreres, trens, però passen de llarg dels cotxes particulars, i això que els tenen a mà tota la nit. O és que els grafiters senten pels cotxes el respecte reverencial que tothom projecta sobre aquestes màquines d'anar assegut pel carrer o és que saben que si en tocaven un de sol hi hauria una reacció popular en contra tan potent i massiva que acabarien tots a la presó emplomats i amb el cap rapat. Em poden guixar la casa, però el cotxe que no me'l toquin".
_ _ _
Una noia que baixava les escales cap a l'andana de plaça Catalunya anava dient:
- "... és que vaig a tope. Avui al matí tenia 90 mails pendents de llegir, quan he marxat en quedaven només 76 ... "
_ _ _
A un forn de l'Eixample una noia demana:
-"Aquests panets, de què són?"
-"Un és de fruits secs i l'altra, laxant"
No s'ho pensa gaire i diu:
-"El de fruits secs, sisplau"
_ _ _
Una dona gran en porta una altra a passejar en cadira de rodes per Enric Granados. Estan a punt de travessar i pel carril bici no paren de passar bicis. La que va caminant li diu a l'altra:
-"És que has d'anar amb 'cuidado' perquè passen com el vent! Com el vent, passen ..."
_ _ _
Al carrer, a Barcelona, sento com uns adolescents parlen del judici als nois que van cremar una indigent a la plaça Molina:
-"¿Tu has visto los chavales ésos del juicio? No digo que acabes así, no digo que acabes así ... pero ellos también eran menores de edad, como tu ..."
_ _ _
Dues amigues van xerrant en un castellà de molt baix nivell:
-"Ej que, ló vierne èj de apalanke total, son d'apalanke total ..."
_ _ _
Ja fa dies que una pobre noia argentina amb una carpeta de l'ACNUR m'intenta aturar a la Rambla perquè l'escolti. Sempre li dic que no i avui ho ha tornat a intentar:
- "Díga'm a quina pàgina web puc trobar el que em vols explicar i ja ho miraré" li he dit.
Però ella a insistit. En definitiva buscaven socis, o donacions, diu que ara fan més falta que mai. La comercial de l'Acnur al final ha desistit i m'ha dit que busqui Acnur a google.
4rt Arxiu Xafarder...
_ _ _
Quan li treus tota la parafernàlia, Sitges és un poble com qualsevol altre, vaja, que és un poble amb totes les tafaneries d'un poble "petit".
Mentre llegeixo el diari une àvies la van fent petar al meu costat. Una li diu a l'amiga:
-"Mira, aquella senyora que passa em sembla que és la veïna de la Maria, diria que és sueca ..."
... i aquí perdo la conversa. Llàstima!
_ _ _
Ahir a la nit van entrevistar Josep Maria Espinàs a La Nit dels Ignorants. Fa temps que no llegeixo els seus articles, però potser hi hauria de tornar perquè Espinàs va estar esplèndid. En la intimitat de la ràdio nocturna l'observador Espinàs anava contestant les preguntes dels oïdors.
- "Quina sistema segueixes per tenir un tema per a cada article?"
Més o menys va contestar:
- "No segueixo cap sistema, observo, de vegades un comentari d'un amic, una situació ... Home, el que passa és que m'he acostumat a fixar-me en les coses, faig anotacions, suposo que si no em dediqués a això no m'hi fixaria tant, potser aquest és el meu sistema"
- "Continues escrivint amb una Olivetti?"
- "Sí, no faig servir l'ordinador. Té els seus avantatges: porta la 'impressora' incorporada i si algun dia ens quedem sense llum sóc l'únic que pot continuar escrivint"
I encara va dir una altra cosa abans que jo m'adormís, no recordo les paraules textuals però sí la idea:
- "Des del moment que escrius has d'assumir un cer fracàs, a molta gent no li agradarà el que escrius, has d'estar disposat a assumir això, que el que escrius agradarà molt a alguns i gens a d'altres"
_ _ _
Conscient de les exagerades expectatives que aixeca avui he sentit Obama dir, en referència al terrorisme islàmic: "No podem pretendre que, perquè Barak Hussein Obama ha estat elegit president, de sobte tot passarà a anar bé" ("we cannot pretend that, because Barack Hussein Obama was elected President, everything is going to be OK")
_ _ _
Un amic m'envia un sms: "La Primavera ha arribat. Primera orxata de l'any a Torrent de l'Olla amb Astúries. No molt bona però fa il·lusió ! "
_ _ _
El carrer Verdi és un bon lloc per trobar presentadors i veure actors de TV3. Ahir per exemple ens vam creuar amb en Roger de Gràcia, que portava un foulard palestí:
-"El veus i sembla que el coneguis de tota la vida!" em va comentar un amic.
És veritat. A mi no m'agradaria que em passés. Deus anar passejant i rumiant: "i aquest que travessa, em reconeix?"
_ _ _
Fa uns dies una dona es col·lava al metro però en comptes de saltar la tanca la va passar per sota.
5è arxiu Can Xafarder
_ _ _
Una nena d'uns cinc anys, d'aquestes pesadetes i una mica repel·lents no para de xerrar al tren.
En un moment determinat parlen de l'aniversari de l'àvia:
-"¿Cuantos años cumple la yaya, sesenta y uno verdad?"
-"No, sesenta", diu la mare
- "¡Qué vieja! ¿verdad?" conclou la nena
_ _ _
Ja se sap que d'entre algunes intimitats inexplicables, hi ha persones que gaudeixen petant els grans de la seva parella.
Fins ara això es mantenia en una discreta intimitat, a casa seva cadascú fa el que vol i tothom té el seu plaer amagat. Però ja sabeu que últimament es va diluïnt la ratlla entre el que és íntim i el que no ho és.
És el que deu pensar el noi que avui gaudia assegut davant meu petant els grans que la seva companya tenia a l'esquena.
Ècs!
_ _ _
Al tren dos nois molt (però que molt) quillos van xerrant:
-"Es lo que tienen las mujeres, ¡que lo hacen cuando quieren, con quien quieren y donde quieren! Yo también, si tuviera dos tetas y fuera guapa haría lo mismo! Pero bueno, tu y yo hoy nos pillamos dos habitaciones separadas. ¡Que con la tontería aún te vas a follar a una! Pero vigila, que esto está lleno de maricas. La última vez ¡hasta yo que soy feo triunfé con un tío!"
Al final me n'adono que són soldats de permís.
_ _ _
-"Pues a mi Barcelona me agobia, ¿A usted no?"
... li explica una senyora a la que seu davant seu al tren. Totes dues fan pinta de marxar uns dies al piset de Calafell.
-"A mi me gusta pero el fin de semana siempre que puedo me voy al pisito, sobretodo ahora que hace buen tiempo y ya hay vecinos"
-"Lo que hago bastante es que, como no lo puedo aguantar... pues mitad y mitad! Porque claro, tengo cosas que hacer en Barcelona, que sino ... Así que me voy al piso de Jueves a Domingo y el resto, a aguantar", insisteix la primera
-"Yo es que además tengo nietos y los cuido. Pero a mi me gusta"
_ _ _
Un quiosquer del Barça xerra amb un client de l'Espanyol. Aquest últim un senyor català molt elegant. Es nota que es coneixen de fa temps, més que res perquè sinó el de l'Espanyol ja li hauria fotut una hòstia al del Barça, que no para de picar-lo amb acudits com:
- "Diu que a Tarragona ja han esgotat les entrades per al partit de dintre d'un any ! Per al Nàstic - Espanyol !"
o també:
- "Diu que el Barça començarà amb la pròxima lliga amb 12 punts més: Els de l'Espanyol que baixa i els del Tenerife que puja!"
Un vinga a riure i l'altre dient-li que no entèn perquè els del Barça són així.
_ _ _
El de l'Espanyol no para de dir que no li entèn el que li passa a l'equip:
-"No s'entèn! Fa dos anys jugaven molt bé, no s'entèn què els hi passa, hi ha alguna cosa que no s'explica, tot és problema dels jugadors, deuhaver-hi molt mal ambient a l'equip, sinó no s'entèn."
_ _ _
Al Gòtic parlo amb un botiguer. Està la mar de content, els turistes no paren de comprar i a la seva botiga, d'estris per a la llar, no paren d'entrar, en té més que ara fa un any i no veu la crisi per enlloc.
-"Toca fusta!" li dic.
_ _ _
Les mateixes dones segueixen xerrant. Ara parlen que si Setmana Santa aquí o allà. La més positiva, aquella a qui Barcelona no l'agobia diu:
"En Semana Santa, en cambio, me quedo en mi casa en BCN, que allí estoy muy bien. No vale la pena tanta caravana... Y encima, ¡ siempre hace mal tiempo !
oh, quina bona idea! jeje
comentant l'Espinàs:
alguna cosa no funciona bé quan resulta que un avantatge d'escriure a màquina és que si algun dia ens quedem sense electricitat ell seguirà escrivint.
_ _ _
Una mare parla amb la seva filla per telèfon. La mare té uns seixanta anys, així que la filla en deu tenir trenta-i-tants:
Diu la mare:
- "Vés a poc a poc i no te n'enfiïs de ningú, que corren mals temps!"
_ _ _
Un matrimoni d'avançada edat, que fa pinta de viure a Sarrià va en tren i llegeixen El Periódico. Avui surt una estadística de la situació de les caixes:
-"Mira, La Caixa es la mejor" diu l'home
-"Ahora hay que tener otra mentalidad i limitar los traspasos" comenta ella
_ _ _
Una dona parla per telèfon, suposo que amb el seu company i li diu:
-"¡No me chilles!"
Després insisteix:
-"Oye, ¡que me estás chillando!!!!"
_ _ _
Un nen d'uns 12 anys ha vist passar el tour per Passeig de Gràcia. La seva germana més petita es pregunta que quan passaran més corredors. Però ja han passat tots, per això ell li diu:
-"Tu has vist 'lo' que ha passat? Doncs era això! Ja està!!!"
És veritat que a la sortida de Barcelona van marxar tots junts i ràpid.
_ _ _
"Subanse a las aceras, dejen libres las calzadas!" deien els cotxes de la Urbana just abans que passés el Tour
_ _ _
Unes amigues parlen d'algú a qui se li ha mort un familiar i del mal rotllo d'una companya de feina:
-"No le ha dado ni el pésame!"
_ _ _
Unes amigues xerren d'una companya:
-"Y en cambio conmigo es tope de simpática. Me dice: 'hola tía!, 'qué tal guapa?', ...."
-"Esa tía es bipolar" conclou una que escolta la conversa
_ _ _
Una adolescent li espeta a la seva mare:
-"Mami, és una vergonya anar amb tu!"
_ _ _
Avui he vist una cosa que no havia vist mai: un cotxe de la Guàrdia Urbana amb la sirena posada i dient alguna cosa per l'altaveu, pujant en contradirecció per un carrer de l'Eixample. Com a mínim ha pujat dues illes de cases. Això sí, anava per la dreta! Per sort no li ha vingut cap cotxe de cara.
_ _ _
Al carrer Montcada, una parella no sap ben bé cap a on tirar. Ell és italià i ella catauna conversa d'una parella, ell italià i ella catalana.
-¿Cómo se dice, "preguntamos consejo" o "pedimos consejo"?
-"Pedimos" li diu ella
_ _ _
Mentre faig un cafè en un bar del Gòtic, uns anglesos volen dinar a les 12h. No demanen res pugui fer fàcilment. Però la resposta del cambrer és clara:
-"¡La cocina está cerrada!"
Alguns es guanyen la crisi a pols.
_ _ _
A plaça Catalunya uns nois joves ballaven divendres a la nit imitant els moviments de Michael Jackson. Ha hagut de morir perquè la gent recuperi coses que van agradar, destriant-les de tanta cosa rara que va venir després.
_ _ _
Això de les motos moltes vegades és un signe de poder varonil passat de moda. Ahir a l'Eixample un noi va començar a fer soroll d'aquell insoportable amb l'accelerador: "bruuuuuummmm, bruuuuummmm", esperant que es posés verd. I a la que el semàfor va canviar de color la moto va fer un salt cap amunt, amb la roda aixecada uns quants palms de terra durant un parell de segons. Xulo piscines i a aquests mai veig que els posin multa.
_ _ _
Entren tres noies al tren, d'uns 18 anys, guapes però ben quilles.
Fan una cosa que em molesta molt, trencar el silenci amb la música que escolten al seu mòbil.
En comptes de demanar que baixin la música, em resigno: tanco el llibre i tanco els ulls. A descansar una mica.
-"¡Esta se la dedico a Javi!"
És una cançó com aflamencada, que diu:
-"Hasta aquí hemos llegao
Yo necesito un hombre
y no un niñato
que no me respeteéééé"
Per sort, quan ha acabat la cançó no n'han posat cap altra i les tres s'han quedat ben clapades. Quin descans.
_ _ _
Avui 4 de juliol es publica una esquela d'un tal Fidel Castro, president de l'Associació Cultural Gallega Toxos e Xestas. Tenia 49 anys, és a dir que els pares li van posar el nom de Fidel amb tot coneixement de causa!
_ _ _
Una de les coses que compleixo però amb desgana són els off-the-record's.
De tant en tant n'arriben fins i tot a un blog com aquest.
És allò que vas a un lloc, sopes amb algú, t'explica alguna cosa però després acaba dient:
"Ei, que això era off-the-record, eh?"
I justament t'havia explicat tot de coses interessants!
O reps un sms d'algú que et diu:
-"Ei, que passarà això. Però no ho expliquis, eh? Que encara no es pot dir"
D'acord, d'acord, m'espero.
Però aix, quina ràbia els off-the-records !!!
Malgrat tot, que me'ls expliquin, sé mantenir els secrets.
_ _ _
Veig un noi que baixa en bici per Enric Granados amb els peus sobre la carcassa. Quan s'atura al semàfor li demana a una noia:
-"Saps on hi ha una parada de bícing? És que m'ha petat la cadena i m'ha deixat penjat!"
Per sort hi havia una parada un carrer més avall, tot i que la noia en qüestió no en tenia ni idea.
_ _ _
Així és com pixa un home que torna de marxa a l'Eixample.
Primer mira a l'esquerra. No ve ningú.
Després mira a la dreta. Tampoc no hi veu ningú.
No mira amunt, on hi ha veïns que el miren.
Aleshores s'arracona a l'entrada d'una botiga, baixa la cremallera, treu el que ha de treure i es posa a pixar.
Quan acaba, puja la cremallera i marxa.
_ _ _
Una de taxista:
Agafo el taxi tan poc com puc perquè és car i perquè els taxistes no són el meu col·lectiu preferit. Avui raons de força major m'han obligat a deixar la Brompton i agafar un taxi. Vuit Euros quaranta de Gràcia a Sarrià. Amb les presses, només portava un bitllet de 50 € a la cartera...
Quan ha arribat el moment de pagar, el taxista ha posat molt mala cara. Deia que només tenia 10€ de canvi. I que només estan obligats a tornar canvi de 20.
Buscant, buscant m'he adonat que amb monedes podia ajuntar 8,30€, només faltaven deu cèntims. ¿Voleu creure que l'home ha agafat el 8,30€ amb molt mala cara i queixant-se que faltaven 10 cèntims? Bah!
_ _ _
Una dona grassoneta li diu a la seva amiga:
-"Conchita, yo he adelgazado así: comiendo poco..."
_ _ _
Moltíssima gent feia cua fa uns dies a les taquilles de la FNAC al Triangle. Quan vaig passar pel davant vaig sentir que un noi li comenta a un amic:
"És increïble! Sembla que reparteixin bitllets de 500!!!"
_ _ _
En una discussió sobre els toros sento aquest argument:
"¡Los toros sufren mucho más en la naturaleza que en una corrida! Se pelean ferozmente entre ellos!"
Fantàstic, oi?
_ _ _
Veig una parella d'avis al Mercadona.
Pel que diuen és la primera vegada que hi entren.
L'avi ho va agafant tot de marca, no fa ni cas als productes Hacendado.
La dona li diu:
- "Aquí els productes de marca valen el mateix que a tot arreu, has d'agafar productes seus!"
_ _ _
Al metro se sent l'anunci:
-"Pròxima estació, Verdaguer"
L'avi que tenia al davant diu:
-"¡Pues ya nos hemos pasado!"
- "Aquí hablando, hablando, es que en el metro no se puede ir despistado, hombre!"
_ _ _
"¿Te has operado las tetas, mamá?"
...
... li ha demanat una nena d'uns sis anys a la seva mare que anava en top-less a la platja
"¡Nena, no chilles!"
Pel que he pogut veure diria que sí que se les havia operat.
_ _ _
A la vora unes dones anaven xerrant:
-"Ha estirat més el braç que la màniga. Y claro, se ha quedado enganchado"
_ _ _
- "¡ Oye, que bañador más chuli !" li deia una dona a una altra.
_ _ _
Una mare se n'adona que el tren està a punt d'arribar a l'estació on han de baixar i li diu al seu fill:
-"¡ Estáte al loro !"
El fill, que està jugant amb uns cotxets sobre el seient, li demana:
-"¿Qué quiere decir al loro, que deje de jugar verdad?"
-"Eso, eso"
_ _ _
A una noia se li cau una sabata a les vies:
Un que passa per allà li diu:
-"¿La zapatilla se le ha caído? Pues yo no voy a bajar a buscarla, lo siento"
_ _ _
Els llatins estan incorporant tot un lèxic una mica exòtic a la nostra ciutat.
-"Estas son horas de llegar, gordito???"
... li etzibava avui cridant des d'un balcó del Raval una dona com boliviana al seu marit que arribava a mitja nit a casa ...
_ _ _
Una amiga em diu:
"En el fons aquesta crisi m'encanta. No ho diguis a ningú però m'encanta. N'estava farta dels excessos de tota mena comessos els últims anys per polítics i empresaris. Espero que hi hagi un sobre-estoc de pisos i de naus industrials durant molts i molts anys. És una vergonya el que han fet..."
_ _ _
Davant del tema etern de les gavines agressives amb les persones, en època de cria, Quim Monzó era ahir contundent en la seva columna:
"Què fer amb les gavines? Mengem-nos-les!"
I parlava d'aprofitar els ous que l'Ajuntament diu que retira i tot això...
Ècs! Però jo sóc un anti-gavines de ciutat declarat.
_ _ _
El dia després de la victòria a la Champions dues dones netejaven una estació de metro del centre:
-"Què tal?" li va demanar una
-"Pues aquí, ¡comiéndome la mierda de los demás!" va etzibar l'altra.
_ _ _
Veig una dona cega una mica perduda. Va donant cops de pal a la paret. En notar la meva presència pregunta:
-"Disculpe, ¿me he pasado els Slesher?"
Com que té un Slclecker al costat, entenc la pregunta.
-"No, heu d'anar una mica més endavant i a l'esquerra tindreu la porta. Vol que l'ajudi?"
-"No gracias, gracias, ya voy sola"
I efectivament la dona va trobar la porta de l'Schlecker i hi va entrar.
_ _ _
"Últimament a Barcelona tot sembla que passi al Raval", diu Manuel Cuyàs en un article a El Punt. Quanta raó que té!
_ _ _
Feia temps que no comprava una bandera del Barça.
-"Posi'm dos metres", li he demanat a una botiguera de l'Eixample.
M'ha cobrat 2,40 Euros cada metre.
- "N'heu venut moltes?"
- "Moltíssimes" m'ha dit
Després d'un breu silenci ha continuat:
- "I demà ens arriben estelades, la gent les demana molt, la gent les vol" m'ha dit amb cara d'esperar fer-ne un bon negoci.
_ _ _
Entre els plàtans i d'altres arbres de davant de casa avui he vist ... UNA PAPELLONA !!! Feia temps que no en veia a Barcelona. És que no m'hi fixo o que no n'hi ha? Segurament una mica de cada.
_ _ _
Ahir explicaven a la NPR que degut a la crisi als Estats Units s'està donant per primera vegada el que anomenen "Reverse Remitances". És a dir, cada dia hi ha més immigrants que en comptes d'enviar diners a la seva família en reben, per poder subsistir i no haver de tornar al seu país.
_ _ _
Per motius que ara no venen al cas, de tant en tant rebo mails informatius de l'Ajuntament d'Argentona El d'avui diu: "El passat divendres, dia 15 de maig, membres del cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge van enxampar in fraganti un caçador furtiu que tenia col·locats dos llaços sense topall per caçar porcs senglars al paratge de Can Cabot"
_ _ _
¿Heu llegit la carta que avui publiquen alguns diaris, amb el títol "Estimat Mosso"? La signa en Jordi Molins Amat. El seu fill va anar a celebrar la victòria del Barça a Canaletes i ara mateix és a Urgències del Clínic, amb 10 punts al cap, l'orella reconstruïda i hemorràgia interna. Adreçant-se al Mosso que li fer el pare diu: "I a sobre t'hauran felicitat".
_ _ _
Una noia d'uns 20 anys baixava pel carril Balmes en moto. A mitja baixada deu haver sentit o notat que li havia arribat un sms. Ha ficat la mà al bolso que portava creuat cap a la dreta. I n'ha tret el mòbil. Sense deixar de circular Balmes avall ha anat llegint l'sms a cops d'ull cap avall: ara miro el carrer, ara miro el mòbil, ara miro que no se'm travessi cap cotxe, ara miro el mòbil. Del missatge deu haver deduït que havia de trucar algú perquè, sense deixar de conduir però ara sí reduïnt una mica la velocitat, ha marcat un número, s'ha posat el mòbil inclinat en diagonal respecte el terra per dins del forat de la boca del casc i ha començat a parlar. El que no sé és com sentia el que li deia l'altre, per molta opció de "mans lliures" que hagués triat ...
_ _ _
A Barcelona mai no hi havia hagut números de telèfon fixes que comencessin per l'1. Era o 932 o 934 ... Per entendre'ns 93-241 o 93-209 o 93-457 però 93-187??? Últimament en canvi comencen a sovintejar aquests números, que fan de fixe però que en realitat són mòbils instal·lats a domicilis, restaurants o oficines. Els que conec són, en gran part, fruit d'ofertes de Vodafone ...
_ _ _
Per cert, respecte la nota anterior un lector em puntualitza amb la seva experiència:
"He vist l'article on comentaves allò dels telèfons que comencen per 931. Jo tinc la linea de telèfon que comença per 931 desde fa uns 6 anys, i és de la companyia ONO (abans AUNA). M'el vaig fer per no pagar a Telefónica, però no és un mòbil"
Moltes gràcies al lector per la informació !
_ _ _
Un pare pasejava dissabte amb els seus tres fills, tots nens, davant la clàssica botiga de roba masculina Señor, del Passeig de Gràcia.
L'home no es va poder estar d'assenyalar l'establiment, fer cara de persona feliç i comentar als seus nens:
-"Els 'tratges' de treballar me'ls faig aquí"
_ _ _
En canvi, ben a la vora, una dona d'uns 30 anys semblava agobiada de les preguntes que li feia la seva mare:
-"Mamá, ¡ hago lo que puedo ! ¿Te das cuenta de que no paras?"
_ _ _
Vàries mares m'han explicat que pels nens va ser un petit drama que el Barça no guanyés la lliga diumenge passat contra el Vilarreal. Ai aquests nens si sabessin com n'és de dura la vida! Espero que algú els vagi explicant que això d'enguany és excepcional.
Jo crec que aquell empat va ser la penúltima lliçó de Guardiola aquesta temporada: "Ja us ho deia que encara no l'hem guanyat". Els nens i alguns no tan nens s'han acostumat a un Barça que pot amb tot però ai las! diumenge va empatar. "Va anar bé perquè així aprenen que no sempre es guanya" em deia una amiga.
_ _ _
... i quina espero que sigui l'última lliçó de l'any de Guardiola?
Que no sempre es guanya ja ho hem après amb el Vilareal, ara toca aprendre que en una mateixa temporada es poden guanyar tres títols! Veurem si ens pot ensenyar aquesta lliçó contra el Manchester...
_ _ _
No he trobat informació enlloc però diria que avui dissabte 16 de maig els veïns del Passatge Pellicer, a tocar de la Diagonal, estan de Festa Major...
_ _ _
Un grupet de joves de vint-i-tants anys fa un cafè en una terrasseta. Gairebé tots estan fumant.
Un diu:
-"Jo als 30 ho vull deixar, perquè així tindré temps per recuperar-me..."
_ _ _
-"Si tuviera un año de paro, ¡ yo fliparía !" sento que li diu un noi a una noia.
I continua: -"No pararia de ir a escalar...!"
_ _ _
- "I noteu molt la crisi?" li demano a un taxista de Barcelona amb lleuger accent lleidatà
- "Moltíssim. Sobretot de gent d'empresa, ara viatgen molt menys. Els vols venen al 50%. Abans es movien molt en taxi, de l'hotel a l'oficina, al restaurant ... I ara molts ja no venen, les empreses han d'estalviar. També es nota molt en la gent d'aquí. Mira, ara fa dos anys a aquesta hora ja hauria plegat, però com estan les coses, he de treballar més hores ..." em diu a les 11 de la nit.
_ _ _
Un noi jove negre portava un carret ple de papers i ferros en un carrer de l'Eixample.
Quan ha arribat a un contenidor d'escombreries l'ha obert i amb una barreta de ferro l'ha remenat a veure què hi trobava.
Tenia uns vint-i-tants anys i se'l veia fort i sà.
Són estampes de la crisi que es fan especialment evidents en els més febles.
_ _ _
-"¿Qué día puedo tirar un mueble?" li ha demanat un paki veí del Raval a un escombriaire de BCN Neta.
_ _ _
De vegades alguns publicistes volen fer de filòsofs ...
Per exemple, avui he vist un anunci en un autobús que deia:
-"No importa on vagis sinó on arribis"
És allò que dius: " Èh? "
Sort que després van al gra:
"Irlanda"
Vaja, que ens animen a anar a Irlanda, tot plegat decorat amb una foto de prats verds irlandesos.
Però realment la frase, té algun sentit?
_ _ _
L'ADN publica avui que un estudi del CSIC ha trobat rastres de cocaïna a l'aire de dos barris de Barcelona.
Un cambrer de Gràcia comenta la notícia:
-"Què fort ! Ara ja entenc l'eufòria de la gent ! Jo que pensava que era pel Barça i resulta que és per la cocaïna ..."
_ _ _
Una esquela d'un estudiant a La Vanguardia acaba dient:
-"Es prega, enlloc de fer arribar flors, fer una donació a una ONG"
_ _ _
Una parella està dicutint en un bar dels típics de l'Eixample. Fan cara de molt agobiats. Al final ella diu:
-"No vull parlar de tot això. Que si ahir et va molestar això, que si l'altre dia allò ... Si vols ho deixem"
Silenci. Al cap d'una estona segueixen la conversa, en el mateix to.
_ _ _
Veig un ciclista que circula lent pel carril bus de la Gran Via, davant de la vorera del Coliseum. Quan menys s'ho espera l'avança un autobús, a tota velocitat i a dos pams de distància.
El bus era un 54 i anava inútilment ràpid, perquè ha hagut de parar vint metres més enllà, a la parada.
Quan el ciclista ha arribat a l'alçada de la cabina de l'autobús ha picat al vidre del conductor per cridar-li l'atenció.
Jo m'he quedat mirant, a veure què passava.
He sentit el ciclista cridant, molt indignat:
-"Que estàs boig? Estàs boig!!! Però què em volies matar?"
El conductor, amb aquella elegància característica d'alguns xofers de taxi i autobús de Barcelona, ha obert amb cara de pocs amics el vidre de la finestra i va i li respon:
-"A ver si vas más rápido, gilipollas !"
_ _ _
Em creuo amb una noia que porta unes ulleres color verd fosforito i amb forma d'estrella. Fa uns dies, al mercat, també van passar uns turistes amb ulleres ben estranyes. Cada cop es veuen més lents amb formes "diferents" ...
_ _ _
Al programa de Xavier Solà, els migdies a Catalunya Ràdio, "suc de coco", busquen idees dels oients. Avui una dona proposava "mossos amb dorsals", és a dir que els Mossos antiavalots portin un dorsal al davant o al darrera similar al que porten els corredors de curses i així si hi ha algun incident se'ls podria identificar ràpid. Caram, amb les idees dels oients...
_ _ _
... i després el periodista Carles Quílez, que es veu que és especialista en temes policials, ha dit que això dels "mossos amb dorsals" era molt bona idea...
A mi a priori també em sembla bona idea però trobo que en aquest país, on tantes coses tenim pendents, massa sovint ens volem passar de moderns i de llestos. I en canvi hi ha tants d'altres països ens porten anys llum de distància ... que potser abans en hauríem de fixar en com ho fan a fora i per què ...
_ _ _
Cada dia es veuen més bícings a llocs on no toca. N'he vist algunes candades al carrer, d'altres que les entren en un edifici o ahir en un tren de rodalies de zona sense bícing.
_ _ _
Veig com una dona gran, molt gran, cau a terra en plena vorera. De seguida gent jove se li acosta i l'ajuda. Unes 10 (tots els que en aquell moment passen al seu voltant) persones s'interessen per ella i l'ajuden. Se la veu molt feble. Fa cara d'agraïment i de molta por.
_ _ _
Dos amics es troben casualment pel carrer, sembla que fa temps que no es veuen. Un li diu a l'altre:
-"¡Qué bien te veo! ¡Pareces más joven que antes!"
_ _ _
Una amiga m'envia un sms:
"Per la secció de 'cor' del blog:
Noia parlant per mòbil, no fa massa bona cara, diu:
- Yo a ti no te busqué, tu surgiste!"
M'ha fet gràcia el "surgiste"! diu
_ _ _
Surto del vagó de metro i una noia se'm creua corrent, com intentant entrar al convoi però se li tanquen les portes, no arriba a temps.
Uns metres més enllà un home que porta una bossa a cada braç es posa a cridar:
-"¡Toma! ¡ Jódete ! ¡ Jódete !
I l'home continua:
- "¡ Hija de puta, que te jodas !"
No sé si és rodamón o només ho sembla però el que està clar és que la dona ha estat a punt d'emportar-se'l pel davant en la seva cursa cap al vagó.
_ _ _
Al metro hi ha anuncis dels estudis d'FP: L'eslògan és: "Futuro Prometedor".
_ _ _
M'envien un sms:
"Frase del dia a un bar de la plaça Universitat:
-'Mañana tengo clase de boxeo. Si me ponen otra vez como una berenjena, lo dejo. ¡Qué dirá mi abuela!' "
_ _ _
Una noia no para de xerrar mentre dina al meu costat:
-"Sóc bona persona, però tot té un límit ! Ma mare està aconseguint allò de "viu dels teus pares fins que puguis viure dels fills! Què fort, ella estalvia i jo no !"
_ _ _
Heu sentit com estava d'afònic Joaquim Maria Puyal durant la retransmissió del Barça - Getafe??? Ha mantingut la retransmissió però amb una absoluta afonia !!!
_ _ _
Dois nois passegen pel carrer de la Mercè i un li diu a l'altre:
-"No, si aquest barri està bé..."
Com volent dir que no està tan malament com es pensava.
_ _ _
En un mateix matí he rebut 2 cops la mateixa trucada publicitària. El telèfon marcava 2277 i una veu enregistrada, per cert amb so molt dolent i artificial em deia: "Duplique su velocidad, nuevo ADSL, llame al 1004". Són uns pesats i es fiquen on ningú els demana! A més, dubto que siguin eficients
_ _ _
Dos homes parlen a la sortida d'una cafeteria. Un d'ells fa un comentari d'aquells que marquen una imposició de com volen que siguin els seus fills.
-"Quan sigui gran la meva filla no anirà en moto, anirà en bicicleta!"
Per l'edat de l'home la filla ha de ser petita, però ell ja sap que no anirà en moto, vaja que farà tot el possible pq no hi vagi.
_ _ _
Un grup d'estudiants adolescents descansen asseguts per on poden al carrer Ciutat, a tocar de plaça Sant Jaume. La professora els està fent un qüestionari del que han visitat. Just quan jo passo els fa una d'aquelles preguntes que m'agraden:
-"Com es diu el que durant la guerra es coneixia com a 'Plaça del Milicià Desgonegut'?
La placeta del Pi, la petita de del darrera de l'església, i la pintada amb aquest nom de la que tantes vegades ens agrada parlar aquí: placeta del Milicià Desconegut. Que mai se'ls acudeixi esborrar-la ni per accident, eh? No l'haurien de protegir amb un vidre?
_ _ _
-"Cada dia hi ha més gent que demana almoina al carrer!" em comenta un amic.
És veritat. Avui, per exemple, he vist una dona molt petita, asseguda de cara la paret de Rosselló amb Balmes com amagant la cara, estirant el braç i balancejant-se demanant diners.
_ _ _
L'escena passa a plaça Universitat. Un pare empeny el cotxet on viatja ben còmode la seva filla que deu tenir uns dos anys. En un moment determinat la nena assenya-la la noia del davant i crida mig-histèrica:
-"Hello Kitty!!! Hello Kitty!!!"
El pare va i li diu:
- "Sí, Hello Kitty, és la motxilla de la nena, tu també en tens una, oi?"
No deu fer ni 9 mesos que la nena sap parlar i ja identifica la Hello Kitty!
Així no m'extranya que s'esgotessin les mones d'aquesta llicència!
_ _ _
Per cert, les pastisseries ¿han de pagar llicència per fer mones com les de Hello Kitty? Suposo que no però és un cas curiós, tan curosos com són els gestors de llicències per treure diners de sota les pedres...
_ _ _
En Ramon Pellicer ha presentat una informació sobre uns extremistes musulmans. Segons ell el succés havia passat al "sud de França". En realitat era una informació de Banyuls (Rosselló) i el reporter era Pere Codonyà.
_ _ _
Una noia parla de la seva feina, caço la conversa al vol:
-"Así que oye tu, ahora me piro a las 6 dos veces a la semana y que se jodan ..."
_ _ _
Diu que més de tres-cents sociòlegs analitzaran la immigració a la societat catalana, els dies 17 i 18 d’abril a Bellaterra. Serà el 5è Congrés Català de Sociologia
_ _ _
Una senyora es queixava avui dels ajuts que els governs donen als bancs:
-"Que espavilen un poquito los bancos, ¿qué es eso de que ahora porque les va mal les den un préstamo? ¡Que me lo den a mi! Mal, mal, eso lo están haciendo mal".
_ _ _
Ja dic que últimament pel carrer no paro de creuar-me amb gent que és coneguda. Avui li ha tocat el torn a Jorge Fernández Díaz, a qui d'a prop se li noten més els anys ... que per televisió! L'he vist passejant per Sant Gervasi.
_ _ _
Uns altres que estan amb les piles posades de cara al Juny són les empreses d'oci gay que estan preparant la Pride Barcelona, tota una setmana (del 20 al 28 de juny) d'activitats i festes, que tindran un dels seus punts àlgids en la desfilada que unirà la plaça Universitat amb l'Avinguda Maria Cristina i acabarà en una gran festa.
_ _ _
Uns altres que estan amb les piles posades de cara al Juny són les empreses d'oci gay que estan preparant la Pride Barcelona, tota una setmana (del 20 al 28 de juny) d'activitats i festes, que tindran un dels seus punts àlgids en la desfilada que unirà la plaça Universitat amb l'Avinguda Maria Cristina i acabarà en una gran festa.
_ _ _
Diu que ja s'està preparant un gran homenatge a Pepe Rubianes al Palau Sant Jordi. Si tot va bé es farà el 8 de juliol i un dels que ho està movent és en Claudi Feliu, de Fila 7. La recaptació es destinarà a fins benèfics. "Per al padre Manel de la Barceloneta", em diuen.
_ _ _
-"No els puc ni veure!!!" li diu una dona gran al seu marit quan uns nois l'esquiven en patinet.
Últimament veig força coneguts pel carrer. Avui m'he creuat amb el Raimon que anava passejant. No deixa de sorprendre'm com els nostres cracks passen tan desapercebuts. En part per una qualitat de discreció de la nostra societat. Però també per aquell punt de feblesa de la nostra cultura. En veure'l m'ha vingut al cap allò de "al meu país la pluja no sap ploure". I he seguit la meva ruta cantant aquesta cançó tot i que enguany la pluja sí que ha sabut ploure.
_ _ _
Avui he sentit Pau Riba a "La Primera Pedra", el programa que fa en Joan Margarit els matins de cap de setmana de RAC 1. En un moment determinat han parlat del sistema econòmic, del capitalisme i més o menys ha dit: "qualsevol persona que pensi una mica se n'adonarà que el que ens demana aquest sistema no pot ser: créixer, créixer, créixer. És impossible, no es pot sempre anar a més, a més, a més. Per Sant Jordi a vendre més roses que l'any anterior i més llibres. És una bogeria, ens ho estem carregant tot. Però ens hi hem acostumat i ara dir-li a la gent que freni és molt difícil. Jo penso que hem d'anar a menys."
_ _ _
Tinc un bon amic que fa anys que diu el mateix que avui he escoltat a Pau Riba. L'amic en qüestió, economista i que no és precisament un antisistema, fa anys que em repeteix que no pot ser, que aquesta fe en el creixement pel creixement porta a la destrucció de tot: del territori, del paisatge, del país i del món.
El problema és trobar una alternativa, dic jo. Però ell insisteix que només mirar-s'ho tot des del punt de vista del creixement és desmesurat. És allò de a cada poble, deu polígons.
_ _ _
_ _ _
Sobre la indústria musical, escolto una reflexió interessant a la NPR, la ràdio pública nord-americana: "Pels músics i els fans s'acosten bons temps. Els músics són això, músics, i no faran una altra cosa, perquè el que volen fer és música. I per tant, només poden que veure oportunitats en la nova situació: estan arribant directament a més i més fans, i fàcilment. Pels fans també arriben bons temps. Com sabem, el problema el tenen les empreses discogràfiques que han de trobar el seu rol: o es transformen en alguna cosa semblant als mànagers moderns dels artistes o simplement desapareixeran, perquè el que ja no calen són els mitjancers"
_ _ _
Sento el soroll que fa una moto quan la tiren a terra. Em giro i veig que estava ben aparcada, en un espai per a motos. Ha caigut en ser colpejada per un cotxe que estava incorrectament aparcat en el mateix espai. L'home ha colpejat la moto per darrera en l'intent patós de treure el vehicle. Finalment se'n va i la moto queda estirada.
_ _ _
-"Mira Guillem: ratolins!" em va dir fa uns dies un amic.
Estàvem a l'estació Paral·lel de la línia lila, i efectivament a les vies hi havia tot de ratolins. És allò que primer en veus un i després no pares de veure'n fins que arriba el tren. Un per aquí i un per allà ... Són grisos i petitets.
_ _ _
M'assabento a través de l'Independent de Gràcia que ha tancat el bar de les guitarres. Era un local molt especial, situat a la Rambla del Prat, davant del cinema Bosque. Tenia tot de guitarres penjades del sostre i tu en podies demanar una i tocar-la. Jo sempre l'havia trobat un local cutrillo i brut, però vaja, els que en saben deien que aquest look voluntàriament deixat era precisament una de les seves gràcies. Explica l'Independent que qui regentava el negoci, l'Antoni, s'ha jubilat, i que els propietaris del local no l'han volgut traspassar, prefereixen que el local canviï de negoci. Diu que es deia Can Quimet, però vaja, tothom el coneixia com el bar de les guitarres.
_ _ _
A l'estació de Sitges una senyora intenta baixar del tren. Ara tornen a circular convois d'aquests que quan paren queden tan allunyats de l'andana. La dona va i diu:
-"Cada dia està més alt!"
_ _ _
Trobo unes àvies amigues fent l'esmorzar de diumenge. Avui van molt guapes i elegants, vestides de colors alegres i amb algunes joies. Com que hi ha confiança, dic:
- "Caram, avui sí que aneu elegants"
I em contesten:
- "És que és Pàsqua !"
_ _ _
_ _
En un balcó de Gavà hi ha una pancarta que diu: "En aquesta casa som cívics, estalviem aigua"
_ _ _
Unes noies esperen el tren, la que fuma vol anar al lavabo però és clar, no sap que fer de la cigarreta:
-"Si quieres, te aguanto el cigarro" li diu l'amiga
-"Ai no, qué asco, ¿cómo me lo vas a aguantar si tu no fumas?"
Però al final li aguanta. Mentre l'espera la truquen al mòbil i ella l'agafa com pot, amb la cigarreta a una mà i el mòbil a l'altra. I en reconèixer qui la truca diu:
- "¡Hola churri...! ¿Qué tal?"
_ _ _
Alguns venedors ambulants de cervesa de Gràcia ara van en bicicleta. Se t'acosten i continuen dient allò de "cerveza, beer" però porten les bosses de plàstic penjades del manillar i si veuen que no en vols apreten a córrer a pedalades, a buscar un altre client. De venedors n'hi ha molts, en bici uns quants.
_ _ _
A la plaça dels Àngels avui sonaven bongos o alguna cosa semblant de percussió. El so era fort, estrident. Com no se li havia acudit encara a ningú posar-se a tocar allò de pum-pum-pum. I pum-pum-pum. I vinga una altra vegada pum-pum-pum. Serà passatger o s'hi quedaran? To be continued.
_ _ _
Fent zàpping radiofònic avui he descobert un programa de Ràdio Contrabanda (91.4 FM) en italià, que està molt bé. Es defineix com a "programa de música, notícies, lectures poètiques, informació i agendes musicals" i pel que he vist va fent entrevistes a italians que viuen a Barcelona i fa un repàs a tot d'activitats que organitzen.Han parlat de la casa de gelats Dino, fundada per Dino Pavese, no tinc clar si era a ell a qui entrevistaven.També han entrevistat un grup de música del Piamont que tocaven un instrument suís, el hang.Deien que molts italians són a Barcelona fugint de l'agòbio de la situació ideològica italiana i del control dels mèdia per part del poder. Que han vingut aquí atrets per una imatge de Barcelona com a ciutat de les arts i de l'art al carrer.Però al mateix temps es queixaven que aquesta imatge que Barcelona dóna i vol donar a l'exterior contrasta amb la realitat que després troben aquí, que no sempre poden tocar al carrer i tot això.En tot cas, farem seguiment d'aquest interessant programa que he escoltat un dimecres a 2/4 de 8 del matí, en repetició.
_ _ _
Quan estàs en contacte amb xinesos de la Xina profunda de seguida te n'adones que tenen el costum d'escopir bastant, xerrupar quan mengen i fer sorolls amb la gola.
Per això no m'ha sobtat que un xinès de Barcelona que baixava per Pau Claris fes aquell soroll d'anar a escopir: l'habitual "Jrrrrrrrs..."
"Ècs!" he pensat, "ara escopirà aquí al mig!"
El que sí que m'ha sorprés és que l'home en comptes d'escopir a terra s'ha acostat a una paperera del carrer, hi ha posat el cap a sobre i l'escopinada hi ha entrat com qui fa un triple en bàsket: cistella !
Per una vegada la paperera ha fet d'escopidora, quin bon servei a la ciutat.
Post a Comment