BCN / A plaça Universitat una parada ens mostra el seu "esquelet"

Fa dies que estan renovant una parada d'autobús a la plaça Universitat. La van deixar així i és com s'ha quedat fins que decideixin acabar-la de fixar, suposo que durant la setmana. És com l'esquelet d'una parada.

Mercat / Fred i menys parades que a l'estiu al mercat de Puigcerdà

Suposo que és la rasca que fa aquests dies a Cerdanya el que fa reduir el número de parades i de visitants del mercat dels diumenges a Puigcerdà. I és que sota zero i vent de cara, qui és que s'està gaire temps passejant de parada en parada? Tot i això s'hi pot trobar de tot: fruites i hortalisses, plantes i peces de roba a bon temps.

Mercat / La col per fer Trinxat de Cerdanya va a 0,99 € la peça, al mercat de Puigcerdà

El Trinxat és a Cerdanya un dels plats de sempre, sobretot a l'hivern, senzill i efectiu. Per això, algunes parades del mercat dels diumenges de Puigcerdà especifiquen que les cols són "per a fer trinxat". I com veieu a la imatge, van a un Euro la unitat. Una amiga meva de 90 anys m'explicava fa un temps com feien el trinxat a casa seva els anys 30, no és ben bé com el que es fa habitualment: "En menjàvem molt, fet a base de col i patata, que és el que teníem a l'abast! Si es fa bé és boníssim. La mare el feia amb col i patates bullides amb pell: hi posava amb una mica de llet, sal, pebre, formatge i dues capes més de patates. I a gratinar!"

BCN / ... i què en penseu de l'arbre "sostenible" ? Està rebent moltes crítiques, a mi com a experiment m'agrada

"Arbre interactiu. De dilluns a dissabte, de 18 a 20.30h puja a la bicicleta, fes exercici i genera energia per a il·luminar un arbre de Nadal sostenible. Quan més pedaleges, més il·lumines. Perquè depèn de nosaltres tenir cura del nostre entorn", diu el rètol col·locat sobre aquesta mena d'arbre de Nadal. És l'arbre sostenible que aquests dies surt per tot arreu, a tots els mitjans. N'hi ha cinc a tota la ciutat però aquest en concret està instal·lat just davant del mercat de Santa Caterina. Està rebent moltes crítiques sobretot per l'alt cost per al contribuent. En part s'il·lumina per l'energia provocada amb el pedalar d'una bicicleta que com no podia ser d'una altra manera és bícing. Ja imagino que molts de vosaltres, potser la majoria, us afegireu a les crítiques, sé que hi ha coses més importants, que estem en crisi i tot això. Però a mi l'arbre aquest, com a experiment, m'agrada. Que tampoc no es passin i ens en col·loquin un a cada cantonada, però així, de manera simbòlica i aïllada ... El cost molt car, massa, això sí. I per cert, quan m'hi he acostat a fer la foto i de pas provar el sistema ... el transformador no funcionava, el noi que veieu a sota pedalant l'estava arreglant, confiem que sigui un problema puntual ...

BCN / Comença la Fira de Santa Llúcia

Aquest dissabte obre la Fira de Santa Llúcia, ja la tenim aquí ! Dijous al vespre les parades ja estaven muntades i algunes, com la Deulofeu, fins i tot tenien a dins les coves que vendran per muntar un bon pessebre. Continuant amb el que vam fer ara fa un any, des del BT blog triarem la parada que per un motiu o un altre ens agradi més i us l'ensenyarem. Bon cap de setmana !

Llibres / "Joan Garcia Oliver, retrat d'un revolucionari anarcosindicalista", de Lluís Alegret (i els seus fills)

Fa unes setmanes vaig trobar l'amic David Alegret molt feliç amb el llibre escrit pel seu pare a les mans, titulat: "Joan Garcia Oliver, retrat d'un revolucionari anarcosindicalista". L'autor, Lluís Alegret (1934-2007), va un soci "clàssic" de l'Ateneu, un humanista i va morir fa aproximadament un any. Va estudiar a fons l'anarcosindicalisme i deixà aquest llibre inèdit gairebé enllestit. Però el document s'havia de pulir, retallar i documentar. En David i la seva germana es van posar mans a l'obra i no han parat fins que el llibre s'ha publicat ...

Joan Garcia Oliver (Reus 1902 - Mèxic 1980) "és una figura capdal per entendre les esperances de la segona república i el gran fracàs a que es va veure abocada". Va ser un líder anarquista, gran orador i home culte, fundador del grup Los Solidarios, molt influent dins la FAI. Va participar en les barricades del 19 de juliol del 36, en la persecució de capellans i la crema d'esglésies. Té unes memòries escrites, "El eco delos pasos". L'autor d'aquesta obra que complementa les memòries, Lluís Alegret (Barcelona 1934-2007) va estudiar a fons l'anarcosindicalisme i va deixar aquest llibre gairebé enllestit. (Segons el programa a l'acte hi han participat Ferran Aisa, José Manuel Bermudo, Arnau Cònsul, Bernat Muniesa, Eudard Moreno i Bernat Castany. Hi havia força gent.)

Societat / Adif - Renfe tanca una altra setmana nefasta i plena d'impuntualitats i el país cau en el tantsemenfotisme

A l'estació de Renfe a plaça Catalunya hi havia aquest matí una cua llarguíssima de gent que esperava el seu torn per recollir el bitllet gratuït que l'Adif reparteix generosament quan el tren va amb retard. Aquesta setmana els problemes a les vies s'han anat empalmant un darrera l'altre: averies, sabotatges ... Això no hi ha país que ho pugui soportar. Què dic? Nosaltres sembla que sí. Al·lucino del tantsemenfotisme de tanta gent que fa com si la manca d'imfrastructures i d'inversions no anés amb ells. El que em temo és que si algun dia la gent se n'adona que aquestes mancances li estan arribant a la butxaca i esclati algun tipus de reacció a l'àrea metropolitana, un "ja n'hi ha prou", aleshores la reacció no sigui la que cal, de país a qui li han pres el pèl, sinó de tipus anàrquic: "Un desalojo, otra ocupación". M'explico? Com pot ser que no haguem reaccionat dràsticament, a temps i tots junts?

BCN / Un carril vermell travessa la Ronda i enllaça el circuit de bicis del Macba amb la Gran Via

Ja gairebé es pot anar en carril bici de la Gran Via al Macba: baixant pel començament de Muntaner, l'iinci de Sepúlveda i travessant la Ronda Sant Antoni pel carril vermell que veieu a la imatge i han pintat recentment. Només falta el tram de Torres i Amat, al Raval, que deu estar a punt d'arribar. Quin gran encert la introducció d'aquest vermell com a indicador de carril bici en una travessera.

BCN / Els conductors de TMB continuen amb les seves protestes i titllen Hereu de "responsable de la retallada d'autobusos"

El grafiti pintat darrera d'aquest autobús es llegeix "pels 2 dies", en referència a una de les reivindicacions dels conductors d'autobusos que continuen en plena reivindicació. Fa uns dies van enganxar l'adhesiu que veureu a sota i que acusa hereu de la retallada d'autobusos. I han obert un blog on detallen l'evolució de les protestes i les negociacions. Ai que tornarem a tenir aturades...

Llibres / Bernat Gasull presenta el llibre "Les ascencions de Verdaguer al Pirineu", a l'Ateneu

És poc habitual que dos amics presentin un llibre a l'Ateneu amb poques hores de diferència. El primer, el biòleg, gran coneixedor del país i amic d'aquest blog, Bernat Gasull, ha presentat el llibre "Les ascensions de Verdaguer al Pirineu" a l'Ateneu. L'acte ha comptat amb la presència de Narcís Garolera, expert en el poeta. El llibre ajunta dues de les passions del Bernat: la muntanya i l'obra de Verdaguer. La gràcia és que se'n va anar a fer cims amb els textos de l'escriptor a la mà per comparar-los amb el que es veu avui en dia fent travesses pel Pirineu: a la Pica d'Estats, el Canigó, els Besiberris, la Pala Alta de Sarradé, el Pic de Casamanya ... D'aquesta manera en Bernat va reconèixer i confirmar les rutes fetes fa 125 anys per Verdaguer i que queden reflectides en l'excel·lent llibre i en el seu blog.

Tendències / I vosaltres, què faríeu si tornéssiu a viure?

Us heu fet mai la pregunta "què faria si tornés a viure?".

El grup Cultura 03 va celebrar fa uns dies l'assemblea anual de treballadors i un dels convidats va ser el professor d'ESADE, col·laborador de Catalunya Ràdio i autor de diverses obres d'autoajuda d'Ara Llibres, Àlex Rovira.

La seva conferència va ser molt bona. El fil argumental era la importància que tenen determinats valors en el treball en equip: l’esforç, el coratge, el risc ben planificat, la confiança, la responsabilitat, l’optimisme ...

Però a mi el que més m'ha quedat d'aquella xerrada de dissabte al matí és un flaix que va llençar: diu que quan li demanes a algú que és gran o està a punt de morir: "què faries si tornessis a viure?", la majoria contesta: "Arriscaria més".

Vaja, que en determinats moments de la seva vida haurien fet el que els sortia del cor, o del cos; s'haurien dedicat a allò que els agradava en comptes de deixar-se portar per la inèrcia, la comoditat o el què diran.

Curiosament, el primer capítol de llibre que la campanya "Tasta'm" regala aquesta setmana es fa una pregunta similar....

És "Criatures d'un altre planeta", d'Elisabet Pedrosa i l'he agafat a l'estació de plaça Catalunya. Potser la pregunta que es fa és una mica més típica: "Què faries si et diguessin que t'has de morir? Què canviaries? A qui deixaries? A qui agafaries? I de quina manera? A què et dedicaries?"

Però en el fons és la mateixa qüestió, perquè ve a dir: ja que no has arriscat abans, aprofita ara que saps que t'has de morir i fes-ho, fes allò que sempre has volgut fer i no has gosat.

És clar que la gràcia seria fer-nos aquestes preguntes ara i contestar-les quan estem en la plenitud de la vida, en "els millors anys de la nostra vida", no? Creure en nosaltres mateixos i si cal, arriscar.

Societat / Com pot ser que les obres de la L2 a Badalona avancin tan a poc a poc?

Déu n'hi do la paciència dels veïns de Badalona que estan aguantant unes obres lentíssimes, que algun dia faran que la línia 2 del metro arribi al centre de la ciutat, de moment s'atura a Pep Ventura. Finalment, després de més de tres anys en obres, una bona part del tram està cobert, però encara queda un bon troç per fer arribar el tunel fins l'estació. Com pot ser que vagin tan a poc a poc? Just després de fer aquesta foto he llegit a El Periódico que la L1, la vermella, s'allargarà també a Badalona i arribarà de Fondo fins el mar, tot i que encara no tenen els diners per fer les obres. Esperem que quan comencin, vagin més ràpids que amb la L2.

Societat / Una passejada per Lleida (1)

Lleida té molt mala fama a Barcelona. A quin barceloní se li acut anar a passar un dia a la capital del Segrià? No conec ningú que ho faci habitualment. Té fama de lletja i d'aborrida. Potser per portar la contrària a mi, de tant en tant, m'agrada anar-hi, descobrir racons nous i visitar alguns establiments que m'agraden. En els propers dies us en faré cinc cèntims. I tot plegat, a una hora d'AVE. A la foto un mur pintat a Lleida i la frase "el sentit comú és el menys comú dels sentits".

BCN / + sobre les tanques a la plaça Vila de Madrid (el comentari d'un lector que n'és veí)

Un veí de la plaça Vila de Madrid ha escrit un comentari al post de fa uns dies que no voldria que us passés desapercebut, per això el copio a continuació: " Fruit del frec ha dit... A veure... com a veí afectat que viu i treballa a la mateixa plaça voldria dir alguna cosa.Primer, no sóc sospitós precisament de ser un defensor d'aquest Ajuntament, i molt menys de prohibir l'accés als llocs, però el que és, és, i la quantitat de personal de neteja, escombriàires i jardiners que es dediquen constantment i durant gairebé totes les hores del dia a aquesta plaça és dificilment superable, però el grau d'incivisme d'alguns dels seus visitants, us asseguro que tampoc és fàcilment superable. Jo personalment, més que augmentar (!) encara més el personal de neteja i manteniment, que paguem entre tots, procediria directament a la sanció de determinats energúmens que transiten (i embruten, pixen, caguen, llencen papers i brutícia per damunt de la tanca, pinten...) la plaça.Segon, la diferència que hi ha entre la plaça ara que han tornat a replantar la gespa és com de la nit al dia a com havia quedat després de ser arrassada per gènere animal divers durant els mesos anteriors. Així doncs, totalment partidari de deixar-la encerclada (home, potser canviaria la reixa, això sí) o bé de posar una parella de vigilants dia i nit amb capacitat sancionadora, la qual cosa seria absúrdament cara.Tercer.- Desgraciadament, quan la gespa estigui prou agafada i torni a venir el bon temps, treuran la tanca i en qüestió d'un parell de mesos tornarà a estar feta una merda. Tornarem a arrencar la gespa i a replantar... i tornar a començar...Quart.- Uns quants anys tard, però sembla que tornen a ressucitar el pla de fer una mena de "centre d'interpretació de la mort" a l'espai del costat de les tombes romanes, això pot ser una bona notícia (en saps alguna cosa Guillem?). Aquests dies he vist moviment a l'espai situat sota de la passarel·la. A veure si és veritat!.I disculpeu el llençol, però és que a voltes veus cada actitud amb el que és un bé comú, que fa bullir la sang".

BCN / La plaça Castella sí que ha quedat bé després de la remodelació

La plaça de Castella -al final del carrer Tallers, entre Gravina i la plaça Universitat- també ha viscut una reforma en profunditat que va acabar ara ja fa uns mesos. Tot i ser casos urbanísticament molt diferents, es pot dir que a diferència de Lesseps ha quedat fantàstica i segur que ha deixat satisfets els veïns i els que hi passen habitualment. Abans era un espai incòmode per als vianants, amb un punt avançat de degradació i brutície, voreres estretes i molt d'espai per als cotxes. Ara, en canvi, hi ha espais amples per als vianants i un equilibri molt ben trobat d'asfalt i zona verda, malgrat que a sota hi ha un pàrking. Els cotxes ja no travessen la plaça sinó que estan obligats a anar cap a munt a buscar el carrer Torres i Amat, que els porta a la Ronda. I és que amb les places no cal inventar la sopa d'all sinó sobretot aplicar molt de sentit comú i saber que als ciutadans ens agrada passejar i veure tan de verd com sigui possibleEls únics peròs que tinc són urbanístics. Un hauria de ser fàcil de solucionar: l'edifici de Finques Gual és dels més lletjos de la ciutat, si no el poden enderrocar al menys que li canviïn tota la façana aviat, sisplau. L'altre té difícil solució: la parròquia de Sant Pere Nolasc està ficada a la plaça com un bolet, és un edifici barroc, construït entre el 1720 i el 1750. Formava part del convent dels pares paüls, que va ser enderrocat el 1943 i que ocupava tot l'espai de l'actual plaça Castella. I és clar, ara l'església queda com al descobert, desubicada. Què hi farem. Consti que a la foto, que com veieu no és meva, ha quedat molt millor del que es veu en viu.

Societat / Una pancarta de la tancada d'estudiants

... una de les pancartes que penja de la façana de l'edifici històric de la UB, a plaça Universitat, durant la ocupació que hi estan fent 200 estudiants, és aquesta tan suggerent que veieu a la imatge ...

Tendències / Els Donettes ara es venen de 9 en 9

En la meva època els Donettes de Panrico anaven en paquets de sis o en la seva versió reduïda, de tres. N'hi ha de diversos gustos però a mi em van els clàssics, tous per dintre i xocolata per fora. Últimament els he redescobert i he vist que la mida s'ha ampliat bastant, podríem dir que s'ha americanitzat. Per exemple, els de la foto són un paquet de 9 Donettes (7 més 2 de regal, diuen) i al forn de pa on els vaig fotografiar venien el paquet a 1,60 Euros. No són per cada dia però de tant en tant encara solucionen un berenar ...

Societat / "Juntes podem aturar la violència", el crit de la manifestació a la Rambla contra les agressions de gènere

Unes 500 persones, molt majoritàriament dones, s'han concentrat avui a Canaletes i han baixat en manifestació amb algunes torxes per la Rambla per commemorar el dia Internacional contra la violència de gènere. "Juntes podem aturar la violència" o el mític "cap agressió sense resposta" han estat els crits més repetits. Els manifestants han anat Rambla avall per la calçada costat Llobregat, en direcció a plaça Sant Jaume, on s'ha llegit un manifest i s'han dissolt.

BCN / La il·luminació nadalenca ja està engegada

Il·luminació discreta i no molt abundant, però elegant, la d'aquest Nadal a la Rambla.

BCN / ¿Però què han fet a la plaça Lesseps?

La indignació és gran al barri de Lesseps pel nou disseny dur, inútil i gris de la plaça. Mentre la Ronda General Mitre s'ha resolt bé a Lesseps han volgut ser originals i l'han pifiat. El consens és gran i la nova plaça no agrada. Quin desastre! Algunes pancartes als balcons diuen: "cinc anys per això?" Les fotos són del blog d'en Cristopher, que fa temps analitza amb detall l'evolució de les obres. I ara això, qui ho arregla?

Espectacles / L'Espai Movistar comença el seu últim mes d'actuacions

El 20 de desembre tancarà l'Espai Movistar, la carpa que des de finals del 2007 ha estat instal·lada a la Zona Universitària i que ha acollit molts de concerts. Barcelona perd així una sala de concerts i un espai per a DJ's, cinema i exposicions amb capacitat per a 1650 espectadors. Aquí la teniu, fotografiada quan només falta un mes perquè desaparegui de la ciutat.

Esports / Crònica d'una nit al Nou Camp

Gairebé no recordava el que era una nit de futbol del Barça en directe al Nou Camp. Tinc la meva (pre-)història amb el club: al primer partit m'hi va dur un cosí i l'equip local va guanyar 9 a 0 contra el Rayo Vallecano, era la temporada 78-79, fa -glups- 30 anys. Arran d'aquella golejada em vaig construir una bandera immensa, del Barça i catalana i vaig ser soci del club durant tres anys. Però des d'aleshores gairebé no hi he tornat.

Diumenge passat el Barça jugava contra el Getafe i hi vaig tornar de nou envoltat de cosins. Era d'aquelles ocasions de les que mai s'obliden.Vam quedar en un punt de la Diagonal per anar plegats, xino-xano, cap al camp.

Camí del nostre seient ens vam creuar amb un grup de nens que estava a punt de saltar a la gespa a fer-se una foto amb els jugadors. Hauríeu d'haver vist quina cara feien! Diu que al camp hi havia uns 60.000 espectadors, però la sensació era d'estadi força ple.

Les nostres localitats eren ben avall, arran de gespa. Amb quines imatges m'he quedat d'aquest retorn al camp? Abans de començar, moltes cares de felicitat i d'expectació entre el públic. Hi havia bastants turistes.

En un moment determinat, Guardiola dret, amb l'elegància que el caracteritza, li va donar una forta empenta d' "espavila nano" al jove Bojan. Més tard, ens va sobtar veure el crit, bastant bèstia, que Puyol va llençar, diria que cap al línier. Una mena de crit de Sandokan. Les gralles i el timbal de darrera la porteria animaven fins i tot en els moments més grisos.

Ja fora del camp, a l'alçada del Princesa Sofia, vaig sentir com comentava el resultat una família d'aquestes que deu anar cada diumenge d partit al camp, avis, pares i néts. El pare està emprenyat: -"És que avui no havien de fallar, ara vindran partits molt més difícils". Ai, com han de patir. Jo, vaig anar a buscar el metro a la parada de Maria Cristina de la línia 3. La porta estava ben embossada.

BCN / ¿Deixaríeu tanques a la plaça Vila de Madrid? Jo, sí

Permeteu-me insistir. Mai abans havia vist la plaça Vila de Madrid tan maca i ben cuidada com aquestes últimes setmanes. N'he parlat amb un veí i m'ha dit que pensa com jo: que la deixin amb tanques al voltant per protegir la gespa, les flors i la netedat. Perquè d'una plaça també se'n gaudeix visualment. I perquè en aquest cas i malauradament, si no hi deixen cap protecció al voltant aviat tornarà a ser bruta i cutre.

Bloc / ... i el guanyador d'un sopar al restaurant Mamacafè del Raval ha estat ...

" MARTA B." n'és la guanyadora, moltes felicitats a la guanyadora !!! Ja li hem confirmat per mail el premi d'un sopar per a 2 persones al restaurant Mamacafé, del carrer Doctor Dou, al Raval, un gran restaurant.

i ... seguiu atents al blog que ja ens inventarem algun altre sorteig!!!

BCN / El pintor Josep Moscardó torna a la Sala Parés amb una exposició extraordinària i molt barcelonina

La sala Parés exposa fins el 14 de desembre un impressionant recull d'obres recents de Josep Moscardó (Barcelona, 1953), com fa cada any per aquestes dates. Les pintures fan un recorregut per racons emblemàtics de Barcelona, Cadaqués i Sitges.

Per exemple aquesta imatge de passeig de Gràcia amb Diagonal, que pot ser vostre si pagueu 4.800 Euros. Moscardó és un dels pintors contemporanis que millor representa la Barcelona actual, amb els seus vianants, taxistes i ciclistes. Ho fa des d'una perspectiva barcelonina clàssica però a l'hora moderna, amb una gran il·luminació, diversitat de colors i estil propi. És clar que si preferiu no invertir en art, com a mínim podeu entrar a la sala i gaudir de la diversitat d'obres de Moscardó, jo us ho recomano. O perquè no, comprar una de les litografies que venen més avall del carrer Petritxol.Mireu quina perspectiva més precisosa de Barcelona des de l'Avinguda del Doctor Andreu! Josep Moscardó té la seva casa-estudi al peu del Tibidabo "El Quadrat d'Or", passeig de GràciaAvinguda DiagonalEl carrer Gran de GràciaPerspectiva de la plaça del Rei, amb el Tibidabo de fons

Religió / El plat del pobre de la parròquia del Pi, creat al segle XIV, demana ajuda

L'església del Pi acull des del segle XIV el "plat del pobre" o com es deia abans "dels pobres vergonyants". El trobareu entrant al temple, a mà dreta. Diu que és una obra benèfica per ajudar famílies que, havent gaudit d'una bona posició, actualment pateixen una penúria econòmica. Un document datat l'11 d'abril del 1348 diu que el Rei Pere el Cerimoniós "valorà i acceptà positivament l'ajuda que es donava als aleshores "pobres vergonyants" des de l'església del Pi. L'obra es nodria de testaments, d'almoines i de les recaptes a la plaça Nova, Portal de la Boqueria, Catedral i Església del Pi. La de sota és la nostra foto de la setmana: la parròquia del Pi ha penjat una cartolina en una de les bastides que hi ha al temple a causa de la seva rehabilitació, que diu: "La necessitat ens obliga a demanar-vos ajuda per a famílies del Pi" a través d'aquest centenari sistema.

Religió / Ja s'ha obert al públic la tradicional exposició de pessebres de l'Església de Betlem

Divendres es va inaugurar l'exposició de pessebres que cada any fan als soterranis de l'església de Betlem. Oberta d'11 a 14 h i de 17 a 20 h l'exposició mostra una sèrie de diarames preparats per socis de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. L'entrada val 2,50 Euros i és gratis pels nens de menys de 7 any. A mi m'ha agradat molt el diorama "Matinada de Nadal", però per fosc no el puc reproduir aquí."Adoració dels pastors". Figures de Martí Castells i diorama d'Agustí Termens.

Societat / El rector en funcions de la UB participa a l'Assemblea d'estudiants i insinua que no cridarà la policia per desallotjar-los

M'expliquen que el rector en funcions de la UB, Josep Samitier, va participar dissabte al vespre a l'Assemblea que els estudiants tancats celebraven a l'edifici de la Central, a plaça Universitat, i sense comprotre's del tot, va insinuar que ell no cridaria els Mossos per a fer desallotjar l'edifici ocupat aquest cap de setmana pels estudiants. Samitier va insistir que els estudiants havien de retirar les «mesures de força» si volien iniciar un procés de diàleg. Per la seva banda, els estudiants van tornar a demanar que els rectors de les universitats catalanes acceptin fer un referèndum a les facultats sobre si aplicar o no el pla Bolonya, un debat de rectors sobre el tema, l'anul·lació dels expedients als alumnes processats i la retirada de les denúncies.
Els desallotjaran o no? Suposo que depèn de si els estudiants s'hi queden a partir de dilluns o si marxen ells mateixos per a fer d'altres accions de protesta, m'estranyaria que els deixin quedar-se més temps si així ho decideixen, veurem. Dissabte vaig entrar un moment a l'edifici de la Universitat Central i s'hi respira l'ambient de les ocasions especials, estareu d'acord o no amb el que demanen, però és d'aquelles protestes que es recordaran. La foto de dalt és feta des de les escales que pugen a l'Aula Magna i l'he copiat del blog obert pels estudiants i que trobareu al final. A la porta principa¡l, a banda de les moltes pancartes que hi han penjat, els estudiants estan recollint signatures de suport a les seves reclamacions.La que veieu a dalt és l'agenda d'actes que se celebren dissabte 22 de novembre. Déu n'hi do la diversitat de temes, no tot són Bolonya sinó que durant el tancament fan una mica de tot: taller de llenguatge publicitari, taller "performance per BCN", presentació del llibre LSD, xerrada de la plataforma "Aturem la Guerra", participació en la manifestació d'aquesta tarda contra la guerra ... En tot cas, detaca l'Assemblea prevista per dos quarts de nou.Al vestíbul els estudiants hi han instal·lat una mena de sala de premsa, o potser simplement un punt on es concentra la gent amb els seus portàtils.Aquesta curiosa pancarta amb aires de llibertat està penjada a l'escala que puja cap al primer pis, direcció Aula MagnaAl primer pis hi ha màrfagues i algun matalàs a terra. Quan jo hi he anat cap a les cinc de la tarda un noi hi estava dormint. A les pancartes veieu que tot i que la tancada la motiva el Pla Bolonya, el cap de setmana les temàtiques i activitats són variades ...D'un dels balcons del claustre hi penjava aquesta pancarta, que anuncia una acampada indefinida a l'Autònoma a partir del dia 27 de novembre.

A Canaletes, al mateix punt per on els estudiants van voler girar i on es va produir la càrrega dels Mossos, tot de furgonetes de la policia esperaven el pas per Pelai de la manifestació "Contra la Guerra" en la que també participaven alguns estudiants. En la mesura del possible, des d'aquest bloc anirem seguint la tancada a la Central, el blog obert pels estudiants el trobareu clicant aquí. Agraïré els comentaris i les fotografies dels que hi esteu participant, tant si voleu precisar alguna cosa com si ens voleu explicar en què consisteix el Pla Bolonya, perquè no us agrada i què creieu que podeu aconseguir. Si voleu veure un video de la càrrega policial cliqueu aquí.