divendres, d’octubre 31, 2008

Religió / ¿ I no es pot portar als tribunals l'Església per discriminació als homosexuals i les dones?

M-Paz López informa avui a La Vanguardia que el vaticà ha exclòs del sacerdoci els homosexuals "encara que el candidat provi que és capaç de mantenir la castedat". Per entendre'ns, encara que li posin un home que li agrada al davant i no li vinguin ganes de fotre-li mà o d'emportar-se'l al llit.

La notícia que teniu a dalt diu, entre d'altres coses, que psicòlegs catòlics avaluaran que els seminaristes no tinguin "tendències homosexuals fortament arrelades". El cardenal Zenon Grocholewski justifica aquesta decisió dient que l'homosexualitat "és una desviació, una irregularitat i una ferida incompatible amb el sacerdoci".

Per suavitzar l'homofòbia que desprèn aquesta explicació, el mateix cardenal afegeix que en el cas dels hèteros, si el psicòleg detecta una "urgència sexual excessiva", aquest també quedarà fora. Dic jo que aquesta "urgència sexual excessiva" dependrà en aquest cas de quina dona li posin al davant o de quines revistes li ensenyin, no?

D'una banda em surt la vena passota: ja s'ho faran. El dia que se n'adonin que qui necessita un bon psicòleg són tots ells, els psicòlegs es faran milionaris.

Però de l'altra em surt la bena rebel i penso: què passaria si Intermón digués que la seva organització no accepta directius gais? o directius hèteros? o gent sense desig sexual com diuen que seran els seminaristes que a partir d'ara acceptaran? o bisexuals?

O si ho digués un partit polític, o un sindicat, o fins i tot una empresa? Què diríem si la Volkswagen digués públicament que en les entrevistes de feina eliminen tots els candidats dels que detecten que són per exemple bisexuals en els tests psicotècnics? Ja no dic si ho fan, que segur que moltes empreses ho fan, sinó si ho diguessin ben alt i fort?

Segurament hi hauria un escàndol i jo suposo que alguna coordinadora o el Front d'Alliberament Gai portaria l'empresa als tribunals, no? O fins i tot algun partit que es volgués fer el progre.

Disculpeu-me si dic alguna barbaritat legal, tinc molt poca idea de lleis, parlo des del sentit comú. Però tinc clar que, si el que les lleis diuen sobre una organització religiosa no és el que jo intento comunicar en aquest post, està claríssim que el que caldria és canviar les lleis, no el sentit comú.

Al Vaticà l'església tindrà el seu marc jurídic i que faci el que vulgui, com si vol legalitzar el tràfic d'armes, o el consum d'èxtasi. Que ja seria divertit. Però en un Estat de Dret com intenta ser l'espanyol, ¿hi ha lloc per una organització que diu alt i fort que els seus candidats a dirigents no poden ser homosexuals? ¿És legal que a aquestes alçades una entitat, en aquest cas religiosa, admeti descaradament i públicament que discrimina els homosexuals? Bé, i no diguem ja les dones.

I després, que vagin demanant perdó per la Inquisició. Si poguessin cremarien a la foguera els que no els fan cas. Si de tanta ploma com tenen, molts sortirien volant! Ells sí que estan malalts.

dijous, d’octubre 30, 2008

Tradicions / Bona castanyada a tothom !!! Freda i humida "com les d'abans"

¿No volíem una castanyada freda i humida "com les d'abans"? Doncs aquí la tenim, ben mullats i prou abrigats, a mi ja m'agrada. Ara, que els del dibuix, que representa una fira de panellets de les d'abans, tampoc no és que vagin gaire abrigats! Hi ha dies, en que no em puc estar de recórrer a Joan Amades, que en l'entrada de l'1 de novembre diu: "Antigament era dia de treva. Quan s'esqueia en guerra els combatents deposaven les armes per celebrar la festa. La primera part del dia és festa pels vius i la segona dedicada als difunts. Són propis d'aquest dia dos menjars especials: castanyes torrades i un tipus de pastissets que en molts llocs reben el nom de panellets, i de migetes en terres lleidatanes. A les darreries del segle XVIII es feia una fira de castanyes i panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l'Hospital. A la fira de l'any 1796 les parades passaven de dues-centes".

Tendències / Cristian Peñas, de la Garriga, guanya el concurs del Saló del Manga, que se celebra aquest cap de setmana

... i a la Farga de l'Hospitalet és cap de setmana de Saló de Manga. Diu que el rètol l'ha fet en Cristian Peñas de La Garriga, que ha guanyat el concurs del cartell del Saló. No sé vosaltres però jo el trobo un cartell fantàstic, ben encertat el color dels cabells que li dóna lluminositat ! Si algú hi va, que ens ho expliqui ...

Mèdia / .... i cap de setmana de + festival inèdit: el barracó-guixeta també fa de cartellera

Si fa uns dies vèiem les cues que es formen a plaça Universitat davant del barracó que fa de taquilla del festival In-edit, avui ens el mirem per darrera. Això sí que és aprofitar l'espai ! El rera-barracó, la rera-guixeta fa també de cartellera. Així que si necessiteu detall de què anar a veure aquest cap de setmana del festival de cinema i documental de Barcelona podeu triar entre clicar aquí o mirar darrera del barracó.

Tendències / Patins dirigits per un elàstic

Barcelona viu un esclat de les més originals maneres de passejar sobre dues, tres o quatre rodes, som sovint veiem aquí. Per exemple aquest senyor que dirigia el seu patinet a esquerra i dreta amb una mena de corda elàstica, subjecte al patí per un triangle metàl·lic. I l'invent més o menys funcionava.

Mèdia / El 20 Minutos repartia avui bossetes de "Huesitos Balls"

Poques vegades m'aturo a recollir els diaris gratuïts que al matí donen a cada cantonada de Barcelona. Els repartidors sempre em miren amb complicitat i es deceben quan passo de llarg i faig cara de "ho sento!". Suposo que intueixen que els diaris i jo ens atraiem, sempre ens hem atret com dos imants, i no entenen com jo que puc acumular pàgines i més pàgines de premsa no agafo l'exemplar que em volen regalar. Però és que sempre vaig amb pressa i a més, és un pal haver d'aturar la bici quan ja portes una certa empenta, agafar el diari, treure't la motxilla de l'esquena, ficar-hi el gratuït i tornar-te-la a posar. Però avui el meu sisè sentit m'ha dit que valia la pena fer l'esforç: els repartidors del 20 Minutos donaven una bosseta de "Huesitos Balls" a cada persona que els agafava un exemplar. Excepte a un senyor que li n'han donat tres: -"Es que son para mis compañeros", anava dient l'home. No sé si les heu provat, són unes galetetes rodones banyades de xocolata, de la casa Carburry. Com els Maltesers que jo comprava algun estiu d'adolescent a Anglaterra, però mmm ... no tan bons. El cas és que he agafat una bosseta, l'he guardat a la motxilla, i me'ls he cruspit amb el cafè amb llet de primera hora. Qui paga mana, la portada del 20 Minutos era avui un anunci a pàgina sencera del "Huesitos Balls"

Mèdia / Els repartidors de Metro estrenen anorac

Per cert que als pobres repartidors del 20 Minutos ja els podrien equipar com als de Metro, que fa unes setmanes van estrenar aquests pràctics anoracs verds, gairebé fosforescents.

Bloc / Mireu on sopareu si guanyeu el sorteig !

Els que encara no ho heu fet, animeu-vos a participar al sorteig del bloc. Si guanyeu sopareu a la sala que veieu a dalt, el menjador del Mamacafè, un dels clàssics del Raval, un restaurant molt barceloní situat entre el Macba i les Rambles. Dissabte hi vaig sopar uns raviolis especialitat de la casa, boníssims. Per participar només heu d'enviar un mail a guillemcarbonell@gmail.com i dir : "Jo també vull el premi!".

dimecres, d’octubre 29, 2008

Societat / Uns cartells que anuncien "recital de poesia inconformista" són el nou ham del grup sectari Nova Acrópolis

En un pirulí he vist un cartell que m'ha cridat l'atenció: "Recital de poesia inconformista: obres de Salvador Espriu, Benedetti, E. Galeano i Silvio Rodríguez, a càrrec del grup de poesia Safo". Allò que dius, "potser que hi vagi". I qui ho organitza? "Nova Acrópolis". Ja hi som! Fa anys que veig la gent de Nova Acrópolis repartint els seus paperets al carrer Santa Anna, ens agradi o no, formen part de la quotidianitat d'aquella zona. Tots els experts la qualifiquen de secta destructiva. De fet, al costat del cartellet del recital n'hi ha un altre amb un missatge diferent: a la mateixa adreça hi passen l'audiovisual d'un tal C.H. Jung, l'entrada és gratuïta i l'aforament limitat. "Save the humans" diu Nova Acrópolis. Com pot ser que sigui tan difícil combatre aquests grups que s'aprofiten de la llibertat i de les nostres febleses? Que què és una secta i què no ho és? En alguns casos està molt clar.

Mèdia / La revista Presència es renova i en Marcús crea un bloc des del que anima els lectors a "acompanyar" els canvis d'El Punt

Molts diaris pagarien per tenir un lector com en Marcús , no sé si El Punt se n'adona prou. En Marc Roca té un dels millors blocs catalans sobre els mèdia i sobre les aplicacions dels nous sistemes de comunicació, que cal seguir per intentar estar al dia. I des de fa uns temps ha creat un entremat de canals (bloc, facebook, twitter) a on està aglutinant en canals no oficials "lectors i simpatitzants" d'El Punt que vulguin acompanyar i orientar el diari des de fora de la redacció en un moment crucial, en que afronta tota una sèrie de canvis aprofitant que el 2009 celebrarà el seu 30è aniversari.

Quins canvis? Sobretot l'obertura d'una veritable edició digital i l'arribada d'un nou disseny. "I la nova edició de Lleida", m'expliquen. Una primera novetat va arribar diumenge passat, el renovat disseny del setmanari Presència, un clàssic fundat a Girona l'any 1965 i que es mira el nostre país amb ulls crítics i nacionalment desacomplexats. Ha passat de format diari a revista de 48 pàgines. A Presència hi escriuren per exemple quatre persones que fa temps que segueixo i amb els que m'identifico especialment: l'escriptor lleidatà Vidal Vidal, el periodista Gaspar Hernàndez, el cronista Manuel Cuyàs o l'escriptor nord-català Joan Lluís Lluís. Els quatre m'encanten i expliquen bé la filosofia que el setmanari ha mantingut des del començament.

-"Fins quan tindràs aquest bloc obert?" li vaig demanar fa unes setmanes a en Marcús. -"Fins que El Punt hagi enllestit o orientat definitivament els canvis que ha anunciat".

dimarts, d’octubre 28, 2008

Restaurants / McDonald's introdueix el "Mac", una nova hamburguesa de gamma alta

Ja feia un mes que no anava a McDonald's així que avui hi he tornat i he vist que està d'estrena, fa un parell de setmanes que ha introduït el Mac, una hamburguesa d'alta gamma que, pel que m'ha dit la simpàtica caixera, substitueix la Beef Burger. Té tres elements que la diferencien de les altres: el pa daurat que "cuit sobre pedra". Que el formatge és "emmetal francès" en comptes d'aquella pasteta del Bigmac. I sobretot, que no hi posen cogombre confitat, d'aquell que jo sempre trec. Diu que podem estar tranquils i que aquesta hamburguesa és d'autèntica carn de vaca. El menú gran val 6,80 Euros. No sé si el pa ha estat cuit sobre pedra o no però per molt que us costi creieu-me que està boníssima. Glups, no em creieu?

Societat / La presentació del llibre "Memòries d'un segle d'or" es converteix en un homenatge al mestre Joan Triadú


La Sala d'Actes Joan XXIII del CIC, la institució cultural que està a la Via Augusta, es va omplir de gom a gom dimarts en la presentació del llibre de memòries de l'escriptor, crític literari i mestre Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921). Hi van parlar Enric Masllorens, director del CIC, Ramon Pla, professor de l'UB i crític literari i Isidor Cònsul, director d'edicions Proa. Són unes memòries en les que Triadú evoca una intensa relació amorosa amb la seva dona i una activitat política i cultural molt intensa. (Pròximament, la crònica de l'acte)

Societat / El Premi Nacional de Cultura a la Plataforma per la Llengua, unes consideracions

La Plataforma per la Llengua és d'aquelles entitats que si no existís s'hauria de crear. A poc a poc, en els seus 15 anys d'història, s'ha anat guanyant el reconeixement de tots els que estimen la llengua catalana. Sense buscar la fama sinó l'èxit. Un dels últims, diguem-ho fluixet, el catàleg Ikea en català. Dissabte se li va concedir el Premi Nacional de Cultura a la projecció social de la llengua catalana.

Per fer aquest post he recorregut a una foto d'arxiu, feta des de la terrassa de dalt d'El Corte Inglés a plaça Catalunya. Era la primera acció que la PxLl feia, l'any 1993 (oi?), un suposat rècord Guinness de llaunes de Coca-Cola. Llaunes recollides a les universitats, però també al Palau Sant Jordi, de matinada. Hauríeu d'haver vist la cara del notari quan va haver de comptar una a una cada llauna. El que l'home no sabia és que el rècord no importava, es buscava el ressó: pressionar la Coca-Cola pq etiquetés en català. No ho ha fet mai per no sé quines pors, però si us hi fixeu tota la seva publicitat és en català.

Tantdebò la Plataforma fos prescindible però alguna cosa em diu que la necessitem més que mai i per molts anys. Entre d'altres motius perquè supleix una feina que hauria de fer l'administració però també perquè hi afegeix un component imprescindible, que les campanyes surten "de sota", de la gent. Que segueixi igual de lúcida, pràctica, amb objectius clars, resolutiva, popular i oberta als nous catalans. I si algun dia se n'escriuen les memòries, jo em demano el capítol d'un acte que la Coca-Cola va fer al Palau de la Música ... O el del Canigó. O, perquè no, algun altre de futur. No vull dir noms, però felicitats Martí, Bernat, Roger, Dani, Jordi, Txell ...

dilluns, d’octubre 27, 2008

BCN / Una immensa lona de Cacaolat cobreix la façana de l'hotel Internacional de la Rambla

¿Gent Cacaolat? ¿Algú parla de mi? Ja fa un temps que des d'aquest bloc seguim la reforma de l'Hotel Internacional, a Rambles 78. L'última sorpresa ha estat veure'l cobert d'una contundent lona-anunci de Cacaolat. I és que Barcelona és una ciutat Cacaolat, sinó que els ho preguntin als de la Granja Viader, a alguns de vosaltres o a mi mateix, que sóc dels que poso mala cara quan em diuen: -"Cacaolat, no, però tenim aquest altre batut ..."

Societat / Salut comprarà 4 milions de condons, 720.000 dels quals seran "de més gruix". La documentació s'ha de lliurar al Pabelló Ave Maria

A partir de la mítica campanya "Póntelo-Pónselo, Posa-te'l, Posa-li", demanar una caixa de preservatius a la farmàcia va començar a fer una mica menys de vergonya. Després tot ha anat ràpid i ja fa temps que qui en necessiti els pot comprar com si fossin una caixa de xiclets Trident: a les maquinetes dels Ferrocarrils de la Generalitat, als quioscos de Perpinyà, a la majoria de lavabos del bar, als expenedors de fora de les farmàcies ...

El cas és que avui el DOCG publicava una anunci segons el qual el departament de Sanitat licita la compra de més de quatre milions de condons, pels propers dos anys. Mireu quanta festa que hi haurà al país, en concret l'anunci parla de:

3.385.900 preservatius masculins

720.000 preservatius masculins "de més gruix"

i 81.000 preservatius femenins.

Els condons es repartiran allà on digui el Departament de Salut a través del Programa per a la Prevenció i l'Assistència de la Sida. El pressupost de tot plegat són 202.466,31 euros + IVA, entre 2009 i 2010 (i una petita part al 2008).

Curiosament, la documentació per presentar-se al concurs s'ha de lliurar al Pabelló "Ave Maria" de Travessera de les Corts, 131-159.

Només algun comentari: per les xifres queda clar que el preservatiu de dona encara no està tan generalitzat com el d'home; i curiós el detall de comprar uns condons més prims i uns de més gruixuts: com faran per triar a qui repartir els uns i els altres? Potser els prims són per hèteros i els gruixuts per gais? Els gruixuts són un 17% del total.

Opinió / I què tal si obrim el debat dels cotxes i les despeses oficials, però a fons?

Amb quines ganes se li han llençat a sobre els mitjans de comunicació al President del Parlament Ernest Benach. Sobretot La Vanguardia, que ha matxacat amb el tema per tot arreu. Segurament Benach ha pecat d'ingenu però em preocupa més una reacció tan provinciana de tants mitjans i de mig país. Quina vergonya el tractament sensacionalista que se n'ha fet! Si hem de debatre el tema dels cotxes oficials fem-ho, a fons, arreu i per tothom. Al respecte, comparteixo plenament l'article que Josep Maria Pascual ha publicat avui a El Punt: la xocolata del lloro.

Societat / + sobre les permutes de pisos

Ahir vaig fer aquesta foto a un classificat de LV. No recordava haver vist abans un anunci que proposés canviar un solar per un pis. Potser sí que als pobles és més habitual, però no a les ciutats. El diari se m'ha avançat, i avui publicava un reportatge explicant que estan apareixent agències d'intercanvis de pisos. És a dir, en comptes de comprar o vendre un pis, canviar-lo per un altre, com fan als mercats alternatius d'intercanvi de Gràcia. Què bo!

Societat / ¿Baixa el nostre consum elèctric ara que a les sis ja és fosc? Avui ha crecut respecte dilluns passat

La foto és del cel al Maresme avui a les set de la tarda. Sóc molt escèptic amb aquests canvis d'hora que ens fan fer. Si jo pogués triar, no la canviaria, la meva intuïció em diu que avui en dia no té cap sentit fer-ho. He comparat la demanda de distribució elèctrica de dilluns passat (677.422 Mwh) i la d'avui a les 10 de la nit (680.556 Mwh). Segons les dades que podeu trobar aquí estem consumint més avui que fa una setmana! En farem seguiment, a veure amb més dies de comparació què passa ... !

Bloc / + sobre l'enquesta

Un anònim ha deixat un comentari interessant sobre l'enquesta que estem fent de "i tu quants "amics" tens al Facebook?". Diu que hi falta una resposta, i té raó:

"Doncs jo si que hi soc des de fa un temps però estic pensant en deixar-ho doncs no li trobo cap profit i crec que és una font de tafaneria i pot arribar a violar d’intimitat de les persones. Així que crec que a l’enquesta faltaria una opció: Jo si que hi soc però estic en vies de deixar-ho!"

Proposo que els que esteu pensant en deixar-ho voteu deixant un comentari anònim en aquest post.

diumenge, d’octubre 26, 2008

Bloc / Vols guanyar un sopar? Envia un mail i digues: "jo també vull el premi ! "

El 23 de Novembre farem el segon sorteig del bloc, animeu-vos a participar. Només heu d'enviar un missatge a guillemcarbonell@gmail.com i dir: "Jo també vull el premi!" El sopar és pel guanyador i l'acompanyant que trieu. El mamacafé és un dels restaurants "clàssics" del Raval, molt a la vora de la Rambla, al carrer Doctor Dou. Ja us aniré explicant com s'hi menja de bé ... !

BCN / El Cros Popular de Sants celebrarà diumenge vinent la 30a edició

Diumenge 2 de Novembre tindrà lloc el 30è Cros Popular de Sants, una de les curses amb més tradició de les que es disputen a Barcelona. La cursa està limitada a 1300 corredors, per més informació cliqueu aquí. La primera edició de la cursa va tenir lloc el 1934, organitzada per l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, de Sants. Se'n van disputar dues però la guerra i la posterior desaparició de l'Ateneu Popular van impedir noves edicions. L’any 1979, quan L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va ser refundat, Sants va recuperar la cursa.Ah, per cert, la foto de la pancarta és de Badalona, curiosament cada any n'hi pengen una.


BCN / Ara ja són grans grups de turistes els que circulen en bici per la ciutat

Turistes en bici ja fa temps que es veuen a la ciutat, sovint en grupets. Però si us atureu un dia a la cruïlla de Consell de Cent amb Passeig de Gràcia veureu passar una mena de "ramats" de bicis amb turistes a sobre. Van en uns vehicles taronges i avui n'he vist passar un "autocar" sencer. Circulen correctament pel carril bici excepte quan el guia els fa aturar sobre la vorera per fer les corresponents explicacions: que si més enllà la Pedrera i més cap aquí la Casa Batlló.

Mèdia / Mango col·loca uns anuncis que aprofiten el 100% de l'espai dels plafons

La marca de roba "Mango" està col·locant anuncis com aquest, fotografiat a la Gran Via de Barcelona, que cobreixen tot l'espai del soport, fins a les puntes. El cartró està col·locat sobre el vidre del plafó i com veieu queda elegant.

BCN/ Un anunci a La Vanguardia presenta com a sala d'art la "Sala Ciutat", que en realitat és un nou espai "guai" de propaganda de l'Ajuntament


Mireu això, el màrketing de l'Ajuntament de Barcelona s'està "sofisticant": dissabte 25 d'octubre em va cridar l'atenció aquest petit anunci publicat en un racó de la pàgina 26 de La Vanguardia. És una mena de classificat que el diari situa a l'espai d'anuncis d'exposicions d'art. Ens publicita que s'ha inaugurat un "nou espai" que es diu "Sala Ciutat" i que està al carrer Ciutat 2, de Barcelona. No el signa ningú. "Entrada gratuïta, carrer Ciutat 2". Pel que diu s'intueix que la primera exposició va començar el 20 d'octubre. No sé què hauríeu interpretat vosaltres però jo vaig pensar que era una sala d'art i a més feia bona pinta, com amb ganes de fer-se un lloc en el circuit de la ciutat. Però em van prendre el pèl i vaig caure de 4 potes. En realitat és un missatge camuflat de l'Ajuntament de Barcelona, que acaba d'inaugurar una sala d'exposicions, llibreria i punt de repartiment de propaganda municipal. Ja veureu que la sala està molt bé, però cal que l'Ajuntament utilitzi aquest màrketing fosc? Que ens diguin el que és de debò, que ja hi anirem si ens interessa!
Total, que hi vaig anar a veure què era. Quan em van dir que no es podien fer fotos ja havia fet aquesta, espero que ningú no es molesti. Ja veieu que la sala és xula, està al mateix edifici de l'Ajuntament, costat carrer Ciutat. Quan hi entres trobes tot tipus de material de publicitat municipal. A l'esquerra hi ha l'exposició, que anirà canviant i al fons una mena de llibreria de l'Ajuntament. Diu que vol ser una sala oberta als ciutadans, on els que fan fotografies hi puguin exposar les seves imatges, els que pinten, els seus quadres, o els que fan pel·lícules, els seus films. Fins i tot ha un espai dedicat als blogs de Barcelona, qui sap si algun dia no s'hi haurà aquest mateix blog, o el vostre. Ah, i en un altre espai estaven projectant la pel·lícula "Salvador", que repassa els últims moments de Salvador Puig Antich.També vaig fer aquesta segona fotografia. És que no sé, m'extranyava que d'una banda m'expliquessin que vol ser una sala tan súper-oberta als barcelonins, súper-interactiva i súper-guai i que de l'altra jo que us ho vull explicar no pogués fer una foto precisament d'aquest missatge, així que aquí la teniu. D'altres rètols parlaven de "la teva Barcelona", "productes de Barcelona" (com la cadira Barcelona de Mier Van der Rohe, o el cohet Ariane 5 que es veu que va apadrinar la ciutat de Barcelona el 2005 ...), llibres com els "1000 testimonis de Barcelona" de Lluís Permanyer o el "Barcelona pam a pam" d'en Cirici. O pel·lícules filmades a Barcelona, xocolata amb la rajola de Puig i Cadafalch ... En fi, ja veieu de què va, està bé però no és una sala d'art com deixava intuir La Vanguardia ni un simple "espai" nou a la ciutat sinó una sala municipal que reparteix propaganda, ens explica com és de guai Barcelona i que vol mostrar quin Ajuntament més enrotllat que tenim.

dissabte, d’octubre 25, 2008

Foto de la setmana / La televisió arriba al passadís central de la Boqueria


La parada de fruita Morilla no havia sortit mai en aquest bloc perquè ja sabeu que aquí busquem la fruita de la setmana, la de temporada i que més o menys va a un Euro el quilo. I és clar, aquests de Morilla venen el raïm a 3 Euros el quilo, les maduixes a 10 Euros, les castanyes "del Valle de Jerte" a 5 Euros, i les figues coll de dama a 5,99. Per alguna cosa estan al passadís central de la Boqueria, on els turistes compren qualsevol cosa a no importa quin preu. Però ei, avui els toca sortir en portada del bloc. I és que qui sap si això que han fet no marcarà tendència? Com no se'ns havia acudit abans! Han col·locat una pantalla de televisió a la parada i per més detall, en el moment de fer la foto tenien sintonitzat un partit del Manchester United que estava emetent el canal Eurosport. No sabia si posar aquesta imatge com a "Foto" o com a "Cutrada" de la setmana". He tingut pietat.

Cutrada de la setmana / Deixen un carro de la compra lligat amb candau i s'omple de brossa

Si aneu al carrer de Ferlandina, al Raval, hi trobareu aquest carret d'anar a comprar lligat perquè ningú no se l'emporti. Algú el deu utilitzar de tant en tant. I quan no el fa servir, allà es queda, omplint-se de brossa. És la cutrada de la setmana.

Societat / L'Adif ja ha començat a aixecar l'andana de Passeig de Gràcia per adaptar-la als nous trens

Com que la gent gairebé no arribava als nous trens i hi va haver un allau de queixes, l'Adif va anunciar fa unes setmanes que aixecaria l'alçada de l'andana de Passeig de Gràcia. I ja ho han començat a fer, així a la seva manera, barata. Però eficaç, ara els nostres avis ja no cauran quan intentin pujar al tren. Tot plegat en una estació de Passeig de Gràcia que fa pena. Hauríeu d'haver vist el caos d'aquest matí: les màquines de bitllets només acceptaven import exacte, ni targes ni deu cèntims de més. I la cua de turistes per comprar un bitllet era infernal. De nou, una vergonya, a l'espera que algun dia arribi la tan anunciada reforma en profunditat d'aquesta estació. La primera foto és de l'andana direcció Tarragona. La segona, direcció Girona. No sé perquè, les solucions de l'Adif em recorden a les de Zipi i Zape, o Mortadelo y FilemónPer cert, que a això que fan li en diuen "Recrescut". Ja existeix aquest mot?

Enquesta: quants "amics" teniu al Facebook?

Cada cop tinc més amics a Facebook. Quan rebo una invitació, en principi dic que sí a tothom hi ha gent que sel·lecciona més. No sé vosaltres però jo he notat un fort increment de moviment i d'amics des del setembre. Ja durant l'estiu vaig constatar que és l'eina del moment: de viatge pels Estats Units, als albergs tothom consultava el seu Facebook. Per això he pensat que aquesta enquesta pot ser interessant: quants amics teniu al Facebook?

BCN / Les tanques que envolten una plaça Vila de Madrid "en recuperació" fan que estigui molt més neta i presentable. Doncs que l'envoltin sempre!

Què hi vaig veure jo fa una setmana a la plaça Vila de Madrid que em fes pensar que ara està més maca? Jo, que sempre critico que està deixada i mal acabada?

D'una banda té raó en Miq, l'amic blocaire de La Llumenera de NY, quan ahir ens deia: -"Un nyap! Tot i que a la teva foto sembla ben bé una altra cosa; però la Plaça de la vila de Madrid, des de la reforma és un desastre en tots els sentits, com moltes altres remodelacions de places dures/semi-dures de la ciutat. El primer premi se l'endú la de Lesseps."

I de l'altra, jo l'havia vist més maca. Així que he tornat a la plaça Vila de Madrid per pensar què hi vaig trobar per veure-la més atractiva. La pluja? La verdor de la gespa? Sí però sobretot, sabeu què era? Amics, la vida és dura i cal afrontar la realitat encara que ens mostri les nostres misèries. Podríem dir allò de: "Són les tanques, estúpid": com que està "en recuperació" la gespa està envoltada de tanques altes i no hi poden entrar ni persones, ni gossos. El mateix passa a la zona de les tombes romanes, també envoltada de tanques. Així que ... deu ser per això que la plaça està força impecable aquests dies.

La conclusió sembla evident: fins que la gent no aprengui a comportar-se l'única solució per a bona part dels mals de la plaça Vila de Madrid de Barcelona és que la gespa i les tombes romanes quedin envoltades per tanques i que ningú no hi pugui entrar a embrutar ni encutrir, com excepcionalment passa aquests dies.

Mèdia / Un llibre commemora el centenari del "Papitu", el setmanari eròtic i sarcàstic amb el que reien els nostres besavis (1908-1937)

Fa 100 anys que es va crear El "Papitu", la publicació eròtica i sarcàstica que llegien alguns dels nostres besavis, i l'editorial Dux elm ho ha celebrat amb el llibre que veieu a dalt i que es va presentar dijous passat a la llibreria Documenta de Barcelona. Dibuixants que hem conegut, com en Tísner, ens ajuden a connectar fàcilment amb tota una generació d'humoristes i cronistes que entre els anys 1908 i 1937 van reflectir la doble moral de la societat de l'època en aquesta publicació, plena de referències a les amants dels senyors de la Barcelona de l'època. Sota la direcció de Francesc Pujols, el setmanari va tenir col·laboradors de luxe com Ramon Casas, Isidre Nonell o Ricard Opisso. El llibre costa 25 Euros. Mireu a sota un exemple d'aquests dibuixos amb els que reien, potser d'amagat, els nostres avantpassats. A sota, un exemple.-"Sí dona, ja m'estimaràs! Sóc la quarta fortuna de Barcelona ..."

Espectacles / El circuit d'actuació "Rodalies 2" vol promoure la circulació d'exposicions per tot el país

Fa dies que veig aquest rètol de Rodalies 2: no té res a veure amb la Renfe, és un projecte per promoure la circulació d'exposicions per 10 ciutats mitjanes del país, entre d'altres La Seu d'Urgell, Mataró, Reus i Olot. El programa dura fins el 14 de desembre. Interessant però curiosament no he trobat cap pàgina a Internet a la que enllaçar aquesta informació.

BCN / La "nostra" tanca segueix a la Ronda Universitat, i ja porta tres setmanes al bloc

Jo diria que fa mesos i mesos que aquesta tanca "protegeix" els vianants que passegen per la Ronda Universitat del forat que té a sota. I ja fa tres setmanes que ens acompanya en aquest bloc. Com veieu, aquesta tarda continuava en el seu lloc ... Li seguirem la posició fins el dia que la treguin. Quan de temps ens acompanyarà?

divendres, d’octubre 24, 2008

La cutrada de la setmana / Una botiga de la plaça Bonsuccés lliga un osset de plàstic al mig del carrer per atraure clients

A la plaça del Bonsuccés hi ha una botiga de roba així moderna que es diu "Dress or die" i que en un intent de tenir més clients fa un temps encadena un osset de plàstic a un parterre que tenen al davant. Amb un cartell que porta cap a l'establiment. Mirat així, a la foto, dius "encara" però creieu-me que quan veus la imatge en viu fa pena, és cutre però d'allò més. Que algú tregui l'osset del mig del carrer, sisplau.

Mèdia / Cap de setmana de Festival de Cinema i " Documental Musical "

Aquest cap de setmana el Festival Internacional de Cinema i Documental Musical de Barcelona arriba al seu punt àlgid. Déu n'hi do la de gent que s'està acostant als barracons de plaça Universitat on venen entrades, sempre hi ha algú fent-hi cua. Si us animeu i hi voleu anar, en podeu consultar el programa. I sinó, que sapigueu que es fa.

dijous, d’octubre 23, 2008

Botigues / L'aparador de "La (comercial?) Bolsera" ja està a punt pel Halloween

Com sempre, "La Bolsera" del carrer Xuclà és la primera botiga que ens anuncia que Tot Sants i de rebot el Halloween són a la vora. El que veieu és només una part de l'aparador que han preparat per aprofitar al màxim la campanya de l'1 de novembre. Tot un referent per a comprar material de festes a Barcelona. Per cert, no en dèiem "Comercial Bolsera"?

BCN / La plaça Vila de Madrid, "provisional" però per un cop agradable

La plaça Vila de Madrid de Barcelona és d'aquelles que mai no estan acabades, sembla que mai no l'acabin d'encertar. Intenten equilibrar les tombes, els arbres i les plantes. Però de seguida s'omple de gossos i, perquè no dir-ho, també d'indigents que dormen on poden. El Time Out Barcelona critica aquesta setmana la "provisionalitat" de la plaça i el fet "que no acaba mai de definir-se: un dia hi planten flors perquè la gent no trepitgi la gespa. Un altre les treuen per replantar la gespa". Segurament té raó el cronista de la revista, jo sovint critico l'estat d'aquesta plaça. Però mireu per on, dissabte passat la vaig trobar preciosa. Potser perquè plovia, potser perquè la gespa era més verda que mai, tot semblava en el seu lloc. I tenia aquesta foto a punt per ensenyar-vos-la. Que duri. Molts veïns van criticar la reforma de fa uns anys, més pensada per estètica que per a l'ús dels que hi resideixen. Els que hi viviu o hi passeu sovint, com la veieu, com la trobeu?

© Blogger Templates | Tech Blog