BON ESTIU A TOTHOM ... i fins al setembre !!!

Aquest cronista se'n va de vacances. Ha estat un veritable plaer compartir tantes situacions amb vosaltres al llarg de tot un curs. En un entorn tan canviant que no deixa de sorprendre'ns. Moltes gràcies als que visiteu aquestes pàgines de tant en tant, sovint, per casualitat, deixant-hi missatges o passant desapercebuts. Queda molt de camí per fer, moltes cròniques per compartir, així que tantdebò volgueu retrobar-nos amb la nova temporada. Tornarem renovats d'energia i plens de novetats !!!

( Ah, i per cert, al final les orenetes ...

han tornat !!! ;D )

Foto de la Setmana / Estiu a Cerdanya

La fotografia és d'en Nat, un dels nostres col·laboradors habituals i la va fer dissabte al Pic d'Engorgs, a la Cerdanya. "És una pulsatil·la groga", em comenta. Ja em direu si no mereixia ser la nostra foto de la setmana !

Societat / Unes preguntes per quan tornem de l'estiu ...

- Baixaran d'una vegada els preus dels pisos? Si no es venen, com és que no baixen més?

- Haurem de seguir soportant que la gent escolti música pel mòbil al tren, als bars, al nostre costat? Avui un jove s'ha posat a escoltar marxes i himnes militars dels legionaris i qualsevol li deia alguna cosa!

- Encapçalarà algú les protestes pel vergonyós estat de la xarxa ferroviària a Catalunya?

- Quan començaran les obres del Mercat de Sant Antoni?

-Quan acabaran les obres de la Catedral?

- Es creuran que la bicicleta serveix per moure's per Barcelona i adaptaran de debò la ciutat a la bici?

... i les preguntes que vosaltres volgueu ...

Mèdia / Nou blocaires participen en la 3a Ateneuesfera, una tertúlia d'estiu sobre blogs a l'Ateneu Barcelonès

Nou autors de blogs ens vam aplegar el passat cap de setmana al Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès en la tercera Ateneuesfera, una tertúlia de dissabte a la tarda i de format distès a on assistim per compartir experiències, aprendre dels altres i fer un cafè al voltant del món dels blogs i dels nostres espais a Internet. Amb una beguda ben fresca al davant, tots nou vam anar-hi dient la nostra durant tres hores, de cinc a vuit de la tarda. En les tres edicions que fins ara s'han fet de l'Ateneuesfera hi hem participat un total de 15 blocaires. Tot indica que a la tardor farem la quarta edició.

Aquí teniu algunes pinzellades dels temes que s'hi van tractar:

Per a alguns el format blog no és més que una eina, que avui és un blog i demà pot ser un altre tipus de disseny web on creem els nostres continguts. Hi ha bastant consens en que els blogs poden passar però que la revolució són els espais personals de creació de continguts a Internet, en el format que sigui.

El blog el que ha aconseguit, tot i les seves limitacions, és facilitar que tothom qui ho vulgui pugui tenir el seu propi espai a Internet. Algú (en Janquim) va ser més agosarat en l'expressió i va parlar del seu propi "mitjà de comunicació".

Hi ha gent (com en Martí Cabré) que opta per espais temàtics: diversos blogs molt especialitzats. O un de molt especialitzat (Sílvia Cobo).D'altres (David Rodríguez) per un blog "contenidor", on hi cap de tot. Hi ha blogs més vinculats a la carrera professional (Andreu Orte), d'altres sobre usos d'Internet (Núria Masdéu i en Marcús) i alguns com aquest mateix són percebuts com a "periodisme de proximitat".

A alguns el que els ha motivat obrir el blog ha estat un repte familiar del tipus: -"A que no en saps obrir un?". És precisament això, el repte que li va llençar el seu fill, el que va portar en Miquel Saumell a començar el seu "Radar de Sarrià". Ell mateix va explicar les millors anècdotes de la tarda, com la d'un client seu d'exportació que li va demanar si li podia passar el blog "per fax" per veure què era allò que escrivia. I per cert, està clar que "no és l'edat" el que anima a algú a escriure'n un sinó "l'esperit".

Aprofito ara per dir una cosa que penso, que per mi és i serà bàsica i que s'ha constatat en les tres trobades que hem fet: la gent que escriu a internet, els que tenim el nostre petit espai de creació a la xarxa, ho fem sobre temes que ens encanten, amb il·lusió, amb ganes de ser veraços, tot i que de vegades ens equivoquem. És una comunicació directa amb el lector, sense mitjancers, sense pensar: "Ai que perdré aquest espai d'expressió". Això li dóna als blogs un "plus" de frescor, escrivim del que volem amb la garantia de seguir-ho fent si volem.

Però ei ! També suposa un repte. Perquè podríem caure en la trampa de l'autocomplaença i no és això. El més difícil és trobar el punt d'equilibri entre el que un vol fer i el com fer-ho per a crear interès i arribar a tenir lectors. Per a mi un mitjà com aquest ha de ser un punt de trobada, una explosió d'opinions, un espai súper-interactiu i està clar que encara no ho és. Tinc clar que ens queda moltíssim per endavant per avançar en aquesta direcció.

Participants de la tercera Ateneuesfera:

Miquel Saumell http://elradardesarria.blogspot.com/

Janquim http://janquim.blogspot.com/

Núria Masdéu http://nuriamasdeu.blogspot.com/

Martí Cabré http://papermullat.blogspot.com/

Andreu Orte http://aorte.blogspot.com/

Marc Roca http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/5685

David Rodríguez http://quotidianitats.blogspot.com/

Sílvia Cobo http://lolacomomola.blogspot.com/

Guillem Carbonell http://www.guillemcarbonell.cat/

Sobretot, no us perdeu les excel·lents i detallades cròniques de:

- En Marcús, la primera clicant aquí i la segona ací.

- En Miquel Saumell clicant aquí

(I per saber de les trobades anteriors aquí teniu les cròniques de la primera i de la segona)

Opinió / Doncs jo vull que Laporta esgoti el seu mandat. Podrà?

Ja sé que Joan Laporta ha comès molts errors, comprenc que ho té molt difícil per continuar, sóc conscient que el primer equip de futbol del Barça porta dos anys sense resultats esportius satisfactoris i que en aquests moments té en contra pràcticament tots els mitjans de comunicació, una gran part de la massa social del club i alguns dels seus propis directius. I que hi ha moltes possibilitats que hagi de plegar. Precisament per això m'he decidit a opinar. En sentir com parlava Josep Lluís Núñez el dia de la moció vaig recordar la vergonya aliena que tantes vegades em va fer passar. I no diguem en Reyna o Gaspart. Joan Laporta ha dut un projecte diferent al Barça, durant un temps ha sabut redreçar-ne la imatge, l'ha vinculat al país i sobretot als temps. Mai oblidaré que va atrevir-se com mai ningú abans a fer fora els violents del Nou Camp. D'acord, també s'ha baixat els pantalons a l'aeroport però no voldria que les ànsies d'alguns per recuperar el poder impedissin que legítimament aquesta junta i aquest president del Barça esgotin el seu mandat. Que deixin treballar la junta amb tranquilitat i quan toquin eleccions, que els socis votin.

BCN / Un veí del Gòtic penja cada matí al balcó el dia del mes, en números grossos

Un veí de la plaça Berenguer el Gran número 1 -cantonada amb Via Laietana, entre la Catedral i Jaume 1er- penja cada dia de dilluns a divendres la data al seu balcó. Bé, no hi posa el mes, però sí el número de dia en que ens trobem. Per exemple, avui és 7 de juliol i com veieu la data estava correctament indicada amb números grossos al tercer pis de l'edifici. Així que si algun matí us despisteu i no sabeu a quin dia som només cal que passeu per Via Laietana -just davant la muralla romana- i que aixequeu el cap mirant cap a aquest balcó.

(És una informació que hem d'agrair a en Blogbuster, un lector-corresponsal que fa uns dies ens ho comentava i deia: "És una curiositat que estaria bé fotografiar, no trobes?")

Tendències / Un noi transporta un gat al tren en una bossa Vogue transparent

Un noi transportava aquesta tarda el seu gat al tren en una bossa Vogue transparent. Com que era evident que el gat no acabava de trobar una posició del tot còmode -la bèstia no sabia ben bé com posar-se!- el seu jove amo no parava d'acariciar-lo. Ja se sap que transportar un gat d'un costat a l'altre de la ciutat és de les operacions més complexes, així que prenem nota de la tècnica d'aquest xiquet: una bossa Vogue amb nanses i el gat vinga amunt i avall, ara a l'aire ara a terra. Tenir animals domèstics a ciutat no és fàcil i té les seves contradiccions però aquí ja ens agrada que la gent en tingui i malgrat tot, se'ls estimi, és una d'aquelles maneres d'humanitzar (?) l'entorn.

Espectacles / El Mag Lari torna a Barcelona i presenta "Secrets" al Tívoli, fins el 27 de juliol

Tot està a punt perquè el Mag Lari estreni aquesta setmana "Secrets", la seva última obra, al Teatre Tívoli de Barcelona. Josep Maria Lari s'està convertint en el nou referent de la màgia al país, amb una popularitat en augment aconseguida de la millor manera: a poc a poc, de bolo en bolo, havent començat per les comunions, les petites festes i sent ara un habitual de programes com El Club, de TV3. I a més, amb la gràcia de tenir encara tota una carrera per endavant. Us imagineu la de sensacions que tindrà quan aquestes nits d'estiu surti a l'escenari d'una sala tan especial per a qualsevol barceloní com ho és el Tívoli? Per cert, el mag Lari és d'aquells personatges públics que es mulla i s'implica: fa uns dies deia en aquesta entrevista a El Periódico que "faria desaparèixer Rouco Varela". Vinga, vinga, a què esperes?!!! Així que sobretot, ... si podeu, no us el perdeu.

Societat / Un diumenge de sol i tempestes converteix els parasols en grans paraigües

Les anunciades tempestes han arribat en ple diumenge de sol i platja a diversos racons del país i han fet que molts banyistes s'hagin remullat per duplicat, al mar i al carrer. A Sitges, per exemple, les platges ja eren a vessar de gent a les 10 del matí però un sobtat i intens ruixat ha provocat cap a les 11 una riuada humana en direcció a diversos recers. La imatge de la foto no ha estat un cas únic: molts banyistes han hagut d'utilitzar els parasols com a grans, improvitzats i eficaços paraigües.

Oci / Èxit de la Nit Blanca de Montjuïc, cridada a convertir-se en un clàssic dels estius barcelonins

Per intuir en video l'ambient que hi havia a les piscines Picornell cliqueu aquí

Milers de persones van gaudir dissabte de la Nit Blanca de Montjuïc, amb més de 25 espais gratuïts oberts al públic. Veureu per a la foto de sota com repartien cava a les terrasses de la Fundació Miró. -"Bona nit" em va dir un amable i estival alcalde Hereu que sortia d'aquella sala just en el moment en que jo hi entrava. El Museu Olímpic i de l'Esport també estava ple de gom a gom. L'Estadi Olímpic es va convertir en una fantàstica discoteca exterior després de l'actuació de la Fura dels Baus. I a partir de mitja nit a les piscines Picornell centenars de persones van gaudir d'un bany nocturn al so de jaç en directe, en una nit que sens dubte convidava a capbuçar-s'hi. Diria que aquesta festassa ha arribat per convertir-se en un clàssic de les nits d'estiu barcelonines.

A la Fundació Miró donaven una copa de cava Sumaroca gratis

BCN / L'estació del Liceu ja està gairebé enllestida, després de dos anys d'obres

(-"Has vist com ha quedat l'estació del Liceu?" em preguntava divendres la Laia, amiga i lectora. "Hi has d'anar, és tema del teu blog", m'advertia ...)

Finalment sembla que la parada de metro del Liceu comença a estar enllestida. La fi de les obres d'aquesta estació de la línia verda està posant al descobert una parada esplèndida, que els antics de la zona no reconeixeríem. A banda i banda les parets han estat cobertes per vidres il·luminats que podran ser utilitzats com a suport publicitari. De moment hi han posat tot d'imatges de fulles d'arbres, que li dóna a l'estació un aspecte com de tardor ... L'entrada per la Boqueria continua sent només d'escala tradicional, però a l'alçada del Liceu dos ascensors condueixen cap al soterrani. S'han eliminat les taquilles i ja només queda un "Centre de Control" -a l'alçada Liceu costat Llobregat. Sembla que dos anys d'obres i incomoditats estan arribant finalment al seu fi i d'una manera bastant esplèndida, alegrem-nos, perquè des de fa uns mesos semblava un refugi de guerra!

M'agrada aquest anunci que continua demanant paciència pels últims retocs a l'estació de Liceu. També hi ha una versió en "barberia masculina clàssica".

Mèdia / L'edició impresa de The Guardian, un referent de diari per molta gent, cada dia utilitza més elements com d'Internet

Mireu quin recurs més bo que utilitzava fa uns dies el rotatiu The Guardian en portada, propi de l'era Internet: la foto de Hitler no va acompanyada de cap títol ni text, només un senzill número (24) i una fletxa que fa entendre que si en vols saber més has d'anar a aquesta pàgina, com si cliquessis un enllaç de pàgina web. Ho he fet: explicaven que Hitler ha tornat al seu búnquer de Berlín en forma de figura de cera. Moltíssima gent admira el diari The Guardian: anglès, progressista i sobretot innovador, capdavanter en continguts i en el plantejament de les promocions. Molt sovint les anuncien de forma atractiva sobre el propi títol. La primera admiradora d'aquest diari la vaig conèixer fa vint anys, una dona anglesa que cada matí el llegia i que en presumia davant del seu marit, que llegia el clàssic i conservador The Times, en una mena de duel entre diaris. Després ella es va fer capellana anglicana i el segueix llegint. Però és que ara visc envoltat de gent que me'n parla bé i alguns voldrien un diari català així, tantdebo algun dia el tinguem!

Mèdia / Una campanya de Media Markt crida els consumidors a comprar un televisor amb part dels 400 € de Zapatero

"Treu el màxim partit als 200 € d'hisenda" diu una campanya de Media Markt que crida els que ja hagin cobrat el 50% dels 400€ promesos per Zapatero a utilitzar-los per pagar part d'un televisor. A aquests de Media Markt no se'ls escapa ni una.

Tendències / Els skaters recuperen a la seva manera la tradició del jocs al carrer i amb poca cosa

Mireu què bé que s'ho passa aquest skater fent anar el seu patinet sobre una mena de barana baixa a l'exterior del pàrking Saba de la plaça de la Catedral de Barcelona. Anava i venia, anava i venia, amb alguna relliscada però en general aguantant bé l'equilibri. Durant algun temps he defensat que als skaters els hi falten espais arreu del país per practicar el seu esport. Però potser els ajuntaments ja fan bé de no obrir noves àrees exclusives per a ells. El que no em quadra és que observo que la guàrdia urbana els segueix de ben a prop, amb una certa malfiança. Divendres mateix uns urbans interrogaven joves de la plaça deñs Àngels, joves que feien pinta ben sana. Diria que el que em cau bé dels skaters és precisament que fan com els joves d'abans: s'ho passen bé amb ben poca cosa i juguen al carrer, potser això és el que molesta.

Botigues / A Portaferrissa 12 es manté la clàssica botiga "Corset Amparo"

Ja és dels últims establiments clàssics del carrer Portaferrissa i poc ens estranyaria que aviat es convertís en una botiga Calvin Klein. El cas és que encara hi és enmig de la modernor de les botigues del voltant i de l'olor a gofra provinent de ben a la vora. L'establiment manté uns vitralls com modernistes que queden molt bé al voltant de tanta roba interior clàssica. I els preus? Doncs hi ha de tot; que si 20 unes calcetes, que si 50 una peça gran.

BCN / Tornen a restringir l'accés a la plaça del Rei durant el Festival Grec

Del Festival Grec només hi ha una cosa que cada any em molesta: que la plaça del Rei -potser la més maca de Barcelona- quedi tapiada de la manera que veieu a la foto durant tants dies. A un espai tan popular i integrat a la ciutat com aquest s'hi haurien de fer concerts gratuïts i prou. És monstruós que hi posin l'estructura que veieu a la imatge i és penós veure com els turistes intenten veure algun detall de la plaça per entre les tanques. Per sort els barcelonins sabem que sempre ens queden les finestres de l'Antiquari, el bar de la plaça, des d'on es poden espiar el concerts mentre et prens una deliciosa copa a la menta. (Per consultar el programa del Grec cliqueu aquí)

BCN / Aconseguiran fer de Via Laietana un carrer agradable o simplement hi posaran un pegat?

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat reformes als carrers més incòmodes i desagradables de la ciutat: Balmes i Via Laietana. General Mitre, que competia amb aquests dos, ja està en fase avançada de canvis. De Balmes ja vam dir en el seu dia que hi trobem a faltar carril bici. I Via Laietana? Han dit que transformaran els cinc carrils en quatre: dos de pujada i dos de baixada. A mi m'hauria agradat un canvi més radical, fa temps que trobo Via Laietana un dels carrers més antipàtics de la ciutat, tot és soroll, fum i cotxes. Si tot el canvi que fan és deixar-hi quatre carrils crec que continuaré evitant aquest carrer i les seves botigues, mai hi compro.

Llibres / "Als llavis duc una fulla de menta", els retalls de memòria del poeta i polític Carles Duarte

Ja sortia de la llibreria Documenta sense haver comprat res quan en revisar l'aparador m'ha cridat l'atenció veure la fotografia de Carles Duarte (Barcelona, 1959) a la portada d'un llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. "Poeta, lingüista i polític català" diu wikipèdia d'ell. No és que el conegui molt però hem coincidit vàries vegades i és d'aquelles persones davant de les quals em treuria el barret si en portés.

En el seu dia la Plataforma per la Llengua li va encarregar una auca, "L'Auca de la Llengua" que ell de seguida va acceptar fer. I se'n van repartir moltíssimes!

Va ser Secretari General de Presidència durant un període del Govern de Jordi Pujol i actualment és director de la Fundació Lluís Carulla.

Total, que he tornat a entrar a la llibreria i l'he comprat. És una obra prima i costa 13 Euros. Quinze capítols que segons diu la contraportada són "la història d'un compromís amb la vida i amb el país, un breu però intens autoretrat d'un home polièdric". I amb un títol fantàstic: "Als llavis duc una fulla de menta". El llegirem amb calma.

Sibarita / El gaspatxo Alvalle, un vici de l'estiu a 3,49 € el litre

Cada any per aquestes dates arriba un dia en que trobo a faltar el gaspatxo Alvalle a la nevera. No sé si a vosaltres us passa. Sí, sí, ja sé que és molt fàcil fer gaspatxo, m'ho han explicat mil vegades: una mica d'això i una mica d'allò, tot barrejat i au, a la nevera. Però hi va haver un dia ara ja fa uns quants anys que vaig tastar el d'aquesta marca i des d'aleshores que a casa li sóc fidel. Ni Don Simón ni històries rares: Alvalle. Quan tinc convidats sempre em fa la sensació que els podria enganyar i els podria dir que he utilitzat la recepta de l'àvia Montserrat però mai goso i sempre acabo treient el pot d'Alvalle tal qual. És car, avui a Bonpreu m'ha costat 3,49 €, però si sabéssiu la de sopars d'estiu que em soluciona ! Fins que un dia, cap a finals d'agost, me'n canso i el vaig deixant, en un procés lent. I al setembre ja l'abandono fins que l'any següent el torno a trobar a faltar.

Internacional / " Fa sis anys que somiava amb viure aquest moment", diu Ingrid Betacourt en arribar a París. Serà una futura Premi Nobel de la Pau?

Suposo que tothom, qui més qui menys, ha sentit parlar Ingrid Betacourt aquests dies. He tingut la sort de ser a casa just en el moment que els canals internacionals retransmetien la seva arribada a París. He buscat Euronews en la seva versió francesa per sentir de viva veu el que deia Betacourt: les seves expressions i la seva veu han estat impressionant. He intentat deixar de banda per un moment la parafernàlia (Sarkozy esperant-la a peu de pista i rebent-la amb honors d'Estat) i l'he escoltat, com diu el títol d'aquest escrit ha començat amb un: -"Je rève depuis 7 ans de vivre ce moment" i ha seguit: "El miracle s'ha produït. Ni una bala, ni un tir. M'heu salvat la vida, si s'hagués optat per una operació purament militar, amb bales, no estaria aquí per explicar-ho, ha estat una operació intel·ligent. Em sento molt feliç de ser avui entre vosaltres, viva i lliure. He plorat molts dies de ràbia, avui ploro de joia. Us estimo tant! Us dec tant! Formeu part de la meva vida. Moltes gràcies". Després venen les especulacions sobre l'operació, que si han pagat, que si no, no hi entraré perquè no en tinc ni idea. Però jo crec que tenim davant nostre un futur Premi Nobel de la pau.

Oci / Montjuïc viurà dissabte la seva "Nit Blanca", amb espectacles fins a les 5 de la matinada

Déu n'hi do quina festassa faran aquest dissabte a la muntanya de Montjuïc. Tot un experiment de màrketing en forma de concerts, exposicions, festes, cinema i esports alternatius a 24 espais diferents. Diu que hi haurà actuacions de "clàssics" com La Fura del Baus, banys nocturns a les piscines Picornell i museus oberts fins les 3 de la matinada, entre moltes altres opcions. La "Nit Blanca" començarà a les 20 h i acabarà a les 5 de la matinada, "tot gratis i transport públic assegurat", segons m'expliquen els organitzadors. Serà qüestió d'anar-hi i de portar el banyador, oi? Per consultar el programa d'actes cliqueu aquí.

Sibarita / "El tío Che" del Poblenou fa gelats des del 1912 i ven la tarrina petita a 1,30 €

Seguim el nostre recorregut per locals d'estiu: els rètols de la gelateria "El tío Che" ho diuen molt clar: "fabricació pròpia des de 1912. Gelats, granissats, torrons. Orxateria". En plena Rambla del Poblenou i davant del mític Casino L'Aliança del barri, els gelats d'El Tío Che són tot un petit luxe. Per als veïns és un fantàstic lloc per anar a prendre la fresca a l'estiu i per als forasters un magnífic objectiu fins al qual arribar en bicicleta. Fa pocs dies m'hi vaig acostar i vaig tastar una tarrina petita, de torró i llimona, boníssima i per només un Euro trenta.

Societat / Nous costums que arriben: en bici i amb paraigües per protegir-se del sol

Sí, ja ho sabem que a Àsia és habitual que, sobretot les dones, es protegeixin del sol amb paraigües. Aquí no hi estem gaire habituats tot i que en aquestes cròniques ja havíem vist algun cas. Però era el d'una dona que anava a peu, mai fins ara havíem mostrat el cas d'una dona que es protegís del sol, amb paragües i anant en bicicleta. A mo m'ha semblat fantàstic ! I és que els immigrants ens van portant nous costums alguns dels quals potser haurem d'imitar ... si sabem mantenir l'equilibri, és clar !

BDN / Utilitzen una escala com de Meccano per fer la mudança

Tots hem hagut de buidar un pis alguna vegada i qui no ho hagi fet ja s'hi trobarà. Quan em va tocar fer-ho vaig contractar una escala com de bombers que van col·locar com van poder al carrer de la Portaferrissa. Va servir per baixar-ho tot: el sofà, la taula, la nevera, el llit -tot en singular perquè l'estudi era petit. Ara que si ho hagués sabut hauria contractat una eina com la que ahir vaig veure a la Rambla de Badalona: mireu quin estri més com de joguina, ja em direu si no sembla de Meccano. Però era ben real i amb la plataforma a punt.

Societat / A la Rambla del Poblenou sí que hi ha carril bici a banda i banda de les terrasses

Passejar per la Rambla del Poblenou sempre és un petit luxe, una Rambla a Barcelona amb les característiques de les d'un poble: amb terrasses però que no agobien, amb gent però no massa, a la vora del mar i al mig de la ciutat. I a més a més amb uns carrils bici molt ben col·locats a banda i banda, per on s'hi circul·la de meravella. És la solució que fa temps haurien d'haver aplicat a Rambla de Catalunya, oi?

Política / El blocaire Marc Belzunces ha declarat per "delicte electoral"

En Marc Belzunces, un company de la catosfera, ha hagut d'anar a declarar davant un jutge de la Fiscalia del TS de Justícia de Catalunya per delicte eletoral. L'havien convocat a vocal suplent de taula en les passades eleccions espanyoles i va al·legar objecció de consciència per no presentar-s'hi. Ara està acusat de delicte electoral. Des d'aquí la nostra solidaritat i ja ens explicarà. S'ha començat una campanya de suport, i s'ha obert el compte 2042 0095 50 3000026788 a nom de n'Enric Borràs per ajudar a pagar despeses. "En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola" explica en Marc. Per saber-ne més aneu al blog "De l'holocè estant" clicant aquí.

Societat / I quan prohibiran fumar a tots els bars?

Què voleu que us digui ! Sóc dels que em molesta el fum del tabac quan entro en un bar a fer el toc. Últimament no trobo cap local petit on no es pugui fumar i molt sovint es posen a fer-ho al meu costat just quan estic dinant. Penso que ha arribat el moment d'endurir la normativa i prohibir fumar a tots els bars i restaurants tancats, com a Itàlia. Perquè sinó, qui és el propietari babau, sobretot els dels bars petits, que s'atreveix a prohibir fumar quan l'establiment del costat no hi posa impediment? Vinga, una mica d'atreviment !

Sibarita / El Sausalito, un xiringuito molt original de Sitges, compleix 19 anys

El Sausalito és un fantàstic xiringuito de Sitges que porta 19 anys oferint els millors aperitius i dinars als banyistes que s'hi acosten. Va ser inaugurat el juny de 1989 a iniciativa d'un grup de joves que van tenir la idea de recuperar una espècie de cova en desús de les que hi ha al llarg del Passeig Marítim de la Blanca Subur. Suposo que anys enrera l'havien utilitzat els pescadors o els pocs veïns de la zona, això segurament ens ho aclarirà la Beli. La reconversió en bar va ser fantàstica i l'èxit rotund. Tan bé ho van fer que gairebé vint anys després el Sausalito continua amb la bona fama d'oferir producte casolà i diria que exiquisit a preus raonables. També lloguen amaques i tendals i el servei acostuma a ser jove i simpàtic. S'hi concentra públic de tot tipus: sitgetans de tota la vida, estiuejants de bona família, turistes i passavolants. A triar, el millor és anar-hi entre setmana, perquè els caps de setmana està ple a vessar. Que on és el Sausalito? Doncs a la platja del Sausalito, és clar ! Entre Benaprès i Terramar.

Mèdia / Si jo fos Mònica Terribas canviaria ràpid el nom del 33 i li diria TV4

Ja entenc que fins ara Televisió de Catalunya hagi volgut jugar amb el 3 per aquí i el 3 per allà i que sigui reticent a canviar-li el nom al 33. Ara per ara arreu del país el més habitual és que la gent sintonitzi TV3 en el tercer botó del comandament a distància i el 33 en el quart. Arreu del país? Bé, m'agradaria veure què estan fent els immigrants acabats d'arribar. Cuatro apreta fort amb tota la força del grup Prisa i com "la nostra" no espavili perdrà el quart botonet dels comandaments. Si això passa, el 33 quedarà relegat a les últimes posicions de l'aparell o, aneu a saber, potser al número 33 dels canals digitals. Ja se n'havia parlat però ara sí que és el moment de fer-ho: si jo fos Mònica Terribas l'1 de setembre de 2008 o l'1 de gener del 2009 convertiria el 33 en un simple "TV4", amb els mateixos continguts que el 33. Que no és un nom gaire original? Ja ho sé, però com a mínim plantaria cara a Cuatro i de tan simple pot ser eficaç: TVC tindria poc a perdre i potser aconseguiria mantenir el canal diferent de la corporació en el quart botó dels comandaments, amb tot el valor que això té. I aviat ens oblidaríem de la marca 33.

Societat / La calor que fa a les estacions de Passeig de Gràcia i Plaça de Catalunya a l'estiu és fastigosa i tercermundista

I aneu a saber, segur que a alguns països del tercer món això ho tenen millor solucionat que la fatídica parella Adif-Renfe ! La calor que a l'estiu fa a les estacions de plaça Catalunya i del Passeig de Gràcia és fastigosa, bruta. És com si la pols i tota la porqueria que sura a l'aire d'aquestes estacions se t'enganxés al cos. Una calor indescriptible, única, que et fa respirar merda. Sí, sí, ja ho sabem que les faran noves aquestes estacions, ja ho sabem. Si hi aneu, veureu que no exagero gens. És fastigós.

Pintades / La CNT-FAI, present encara en pintades als carrers de Barcelona

Suposo que tothom té dret a tenir nostàlgia del que sigui, fins i tot d'una organització com la CNT-FAI, amb tot el que va fer i representar a la Barcelona del 1936 i 1937. El cas és que algun d'aquests nostàlgics ha pintat el seu nom en un element urbà de la zona del Poble Nou. I aquí el teniu, per la nostra col·lecció de pintades.

Mèdia / Un rètol anuncia la nova Filmoteca del Raval, que ha d'estar enllestida el 2009

L'illa Robadors del Raval és una d'aquelles zones de Barcelona que vulguis o no et famirar a costat i costat quan hi passeges, perquè la moguda de tota mena és impressionant. A poc a poc la seva reurbanització (hotel, oficines ...) va avançant de forma impressionant, tot i que un no deixa de preguntar-se com encaixarà una cosa -turisme d'alt estànding- amb l'altra perquè la realitat, que és la que és i és tossuda. Suposo que l'ajuntament pensa que ja s'encarregarà d'arreglar-ho, no? Si ho va fer el 92 escombrant el que no li agradava, què no podrà fer ara? El cas és que aquest rètol que veieu anuncia la nova Filmoteca, que estarà situada a la plaça de Salvador Seguí, el famós Noi del Sucre, en ple Raval. Diuen que estarà enllestida el 2009. Ja tenim ganes d'estrenar-la!

Mèdia / Tornarà Flaix TV ?

Finalment he perdut el rastre de Flaix TV, ja no sé si tornarà o si ha desaparegut per sempre. No pot ser que es perdi un canal com Flaix TV i que aquí ningú no digui res. La història de la seva desaparició va ser rocambolesca i no la repetiré, la podeu llegir a wikipèdia. El cas ara és saber si tornarà i quan. En teoria havia de reaparèixer en una de les freqüències digitals assignades al Grup Godó, fruit d'un pacte entre Godó, Mediapro, Miquel Calzada i Carles Cuní però, algú l'ha vist? Qui sap si tornarà? Que torni, sisplau, no ens podem permetre el luxe de perdre un canal com aquest, que a més s'havia introduït molt bé en el mercat.

Mèdia / Miquel Ferreres i Vicent Partal, dos referents, com sempre

Els referents són això, referents, persones a les que saps que pots acudir per interpretar coses que passen al teu voltant i que no acabes d'entendre, o que entèns però respecte a les que necessites sentir-te acompanyat, orientat, que interpretin per tu sabent que t'hi identificaràs ... I com no podia ser d'una altra manera Miquel Ferreres des d'El Periòdico i Vicent Partal des de Vilaweb fan dues anàlisis veritablement excepcionals de tot plegat. L'article d'en Partal el podeu llegir clicant aquí. I felicitats als que estigueu contents, que ja sabeu que en aquestes cròniques hi cabem tots. Però jo ho veig igual, clavat que aquests dos referents.