diumenge, de juny 29, 2008

Mèdia / Quantes emissores de ràdio es poden escoltar al centre de Barcelona per FM?

Cinquanta-set. Al centre de Barcelona es poden sintonitzar actualment 57 emissores de FM i un xiulet que suposadament reserva espai per alguna de nova. Es troben una al costat de l'altra i de vegades trepitjant-se el senyal. Fa dos anys ja ens preguntàvem "quantes emissores de ràdio podem escoltar a Barcelona?" i en sortien 55. La xifra no ha variat gaire però sí les emissores, amb una presència notable de ràdios llatines i evangèliques. La llista és fruit d'una ràdio-escolta feta la matinada del 21 de juny de 2008. Veureu que en algun cas hi falta el nom, ja el trobarem. Comencem per la banda alta de l'FM de Barcelona, mireu quant tenim per triar:

57) 107.8 Radio Amistad
56) 107.4 Grama Ràdio
55) 106.9 RKB - Ràdio Kanal Barcelona
54) 106.6 Ràdio Estel
53) 106.1 Ràdio Flaixbac
52) 105.7 Flaix FM
51) 105.4 Radio Sentir Latino, Privilex
50) 105.0 RAC 105
49) 104.2 Màxima FM

(103.9 Xiulet que reserva espai)

48) 103.5 Ona Catalana
47) 103.2 Sants 3 Ràdio
46) 102.8 Catalunya Ràdio
45) 102.5 Alternativa Barcelona
44) 102.3 Ràdio Sensació
43) 102.0 Cope
42) 101.8 Radio Zona Latina
41) 101.5 Catalunya Música
40) 101.2 Ràdio Pomar
39) 100.8 Ràdio 4, RNE
38) 100.5 Ràdio Ciutat Vella
37) 100.25 Éxito Radio (Tarot)
36) 100 Cadena 100
35) 99.4 Radio Cadena Dial
34) 99.10 Radio 5 Todo Noticias, RNE
33) 98.6 Radio 3, RNE
32) 98.3 Radio Intereconomía
31) 97.7 Radio Teletaxi
30) 97.5 ¿?
29) 97.2 RKM
28) 96.9 Ràdio Barcelona
27) 96.6 Ràdio Pica
26) 96.3 Ràdio L'Hospitalet
25) 96.0 Ràdio Olé
24) 95.5 Kiss FM
23) 95 Europa FM
22) 94.6 Radio María
21) 94.20 Radio Tropical
20) 93.9 Los 40 Principales
19) 93.55 Onda Cero
18) 93.2 Radio Cadena de Vida
17) 93.0 Radio 3 Clásica, RNE
16) 92.8 Canal Latino, la super estación
15) 92.5 Icat FM
14) 92.3 Radio Cool FM
13) 92.0 Catalunya Informació
12) 91.4 Contranbanda FM
11) 91.0 COM Ràdio
10) 90.5 M80 Radio
9) 90.20 ¿ ?
8) 89.8 Onda Rambla
7) 89.5 EXA Radio
6) 89.1 Radio Marca
5) 88.7 RM Radio
4) 88.5 Fiesta FM
3) 88.3 Radio 1, RNE
2) 88.0 ¿? Música
1) 87.7 RAC 1

Sibarita / El litre d'orxata va a 1,50€ a la Sirvent, potser l'establiment més popular de Barcelona

El que em fascina de l'orxateria Sirvent del carrer Parlament és que s'hi respira un aire profundament popular. Malgrat no oferir pràcticament cap taula per seure la gelateria s'omple durant tot l'estiu de gom a gom de gent arribada de tota la ciutat i s'hi formen llargues cues al carrer. Molt sovint els números de "su turno" arriben fins a 30 de distància entre el que estan despatxant i l'assignat. Una dona explicava ahir:

-"La meva besàvia ja comprava a la Sirvent. De fet hi va treballar durant un temps, vivia al davant i coneixia els fundadors de l'establiment. No hi ha res tan bo a tot Barcelona. Bé, la botiga Sirvent de Balmes sí, és clar, perquè també és seva. Però la de Gràcia no, és d'uns altres amos. Per això insisteixen tant que no tenen sucursals".

Els preus també són força populars pels temps en que estem: cucurutxo petit 1,50€ i un litre d'orxata a 1,50 € si portes l'envàs. I per cert, al tap de les ampolles d'orxata hi col·loquen un oportú paperet que anuncia que per Nadal vendran fabulosos turrons. Fem un Sirvent?

Per cert ! En David Rodríguez també parlava de la Sirvent tot just fa uns dies, cliqueu aquí per llegir-ho.

Foto setmana / Un altre nyap a Barcelona: en ple 2008 l'Ajuntament permet aixecar dos pisos nous sobre un edifici de l'Eixample

Quin nyap !!! Creieu-me que, de les moltes coses que ja portem explicades en aquestes cròniques, aquesta és de les que més ràbia em fa, potser la que més. Sempre he odiat que en el seu dia es permetés construir més pisos sobre els clàssics edificis d'Eixaple. No m'agrada ni conceptualment ni sobretot, sobretot visualment. És un veritable nyap propi d'èpoques d'especulació. Doncs bé, com en les pitjors èpoques de Porcioles s'estan aixecant dos pisos sobre l'edifici que fa cantonada Urgell amb Manso, just davant del Mercat de Sant Antoni. Puaj ! Com poden? Com pot estar permès?

BCN / ... en canvi a Torrent de l'Olla hi ha coses que es fan bé, construïnt vorera endins ...

... i en canvi, seguint amb temes d'urbanisme, hi ha coses que es fan bé. Per exemple en aquest cas de la part baixa de Torrent de l'Olla, on s'està construïnt un edifici vorera endins, respectant l'afectació d'aquest carrer que, a poc a poc, permet anar guanyant espai a la vorera per als vianants. I per a les terrasses dels bars, és clar.

BCN / Un capellà de Canàries penja la bandera gay del màstil de la parròquia. A Barcelona uns milers de persones es manifesten el dia de l'Orgull

Es veu que la parròquia del Sagrat Cor "La Garita" , de Canàries, té un capellà frikie que va col·locar dissabte la bandera de l'Arc de Sant Martí al màstil de l'església, per afegir-se als actes de celebració del Dia de l'Orgull Gay. Caram amb el capellà, Francisco Pérez Bello, que explica la seva inciativa dient que vol una església "oberta a totes les persones". Bé, la imatge no és ben curiosa, gràcies al Joan, que m'ha enviat la notícia. D'altra banda, uns milers de persones es van manifestar en un ambient festiu a Barcelona per celebrar la jornada. Els vaig trobar en plena Rambla quan es dirigien cap a la plaça Sant Jaume.

Esports / Una part de Catalunya celebra la victòria d'Espanya i l'altra tanca les finestres

L'onada de la victòria espanyola a Viena està passant entre l'eufòria de pocs, l'alegria de bastants i la tristesa d'altres. Just abans de la final la rojigualda era molt present a la Rambla de Barcelona, portada sobretot per gent jove a peu o en moto que feien tocar el claxon. A la resta de la ciutat, en canvi, s'han vist molt poques banderes als balcons tot i que es viu un ambient expectant i predomina el sentiment de suport a la sel·lecció d'Espanya. Catalunya Ràdio ha retransmès la victòria en directe. I el bar Living de la plaça Vila de Madrid (BCN) ha col·locat una pantalleta on s'ha aplegat força gent.

Pintades (8) / En temps de crisi, ¿foc als diners?

Una pintada més per a la col·lecció, aquesta la vaig trobar davant d'una oficina bancària i diria que no calen gaires comentaris. Com veieu crida a calar foc als diners, una crida rebel en temps de plena crisi econòmica. Rebel i il·lusa quan el que has de fer és continuar pagant la hipoteca, malgrat tot, no? Però què faríem sense gent rebel i il·lusa?

Tendències / Llongueras ja té la seva pròpia línia d'assecadors i abrillantadors de cabells

Si us voleu posar al dia ja hauríeu d'haver comprat l'últim en assecadors de cabells i altres productes cosmètics amb llicència "Llongueras". Aquest el vaig trobar fa uns dies en un supermercat. El propi Llongueras ens diu al pàckaging: "Tu imagen debe ser lo más importante. Para cuidarla, te recomiendo mi secador de viaje "Travel dif 1200", de máximo nivel profesional, puesto a prueba por los equipos de mis salones". Hi ha una altra eina de la mateixa llicència que serveix per fer que els cabells brillin. El preu no el recordo, però no era pas car. És ben curiosa la tendència d'aquest país nostre a crear un tipus de personatges tots amb un mateix tipus de genialitat: són els Dalí, els Ferran Adrià i els Llongueras. El pintor no va arribar a comercialitzar "pinzells Dalí", però bé que ho hagués pogut fer, oi?

Botigues / El càctus de la nova gelateria de Besalú continua creixent

Es veu que al carrer Abat Oliva de Besalú (Garrotxa) han obert una nova gelateria i que el poble en va ple, perquè és el primer establiment així, italià, de gelats boníssims, freqüentat per locals i forasters. Per ensenyar-nos-ho ens envien aquesta fotografia. No sé a vosaltres però a mi el que em crida més l'atenció de la imatge és l'altíssim cactus, de l'alçada de tres persones i que no sembla tenir la intenció de deixar de créixer, ben arrapat a l'edifici centenari, ara gelateria.

Sitges / El carrer Nou renova pavimentació i permet els avis tornar a passejar amb tranquilitat

Bé, la notícia no tindria res d'espectacular més enllà que el carrer està quedant bé i elegant. El que m'ha agradat és el que m'han explicat les meves amigues, les àvies dels esmorzars de diumenge: -"Ja era hora, des del gener que estava aixecat". Es veu que tenen una amiga de 93 anys que viu al carrer i que tenia dificultats per sobreviure amb tot enlaire. Per als no sitgetans: el carrer Nou és un dels que baixa del centre cap a la Ribera, cap el mar.

Pintades (7) / Els grafitis efímers del Sónar

Mireu quin grafiti van pintar a una paret de davant del Macba durant els dies del Sónar. El de la imatge ja ha desaparegut, la paret torna a ser grisa. I perquè no sigui dit, observeu com estava de plena la paperera, en els temps que corren molt sovint passa que no és que la gent sigui bruta sinó que de vegades no ens permeten ser nets. De porcs també n'hi ha, és clar! Al carrer Tallers n'hi havia un d'igual, però més petitet.

Rodamóns / Bosses, carros i barba

Aquest rodamón que he vist a l'Eixample segueix el prototipus dels més típics: bosses, carro, barba blanca ...

dissabte, de juny 28, 2008

ART / ¿Cal aturar les obres de la Sagrada Família?

Voldria destacar aquests comentaris que han arribat al meu escrit sobre el manifest dels intel·lectuals del FAD (en que entre d'altres apectes qüestionen la continuació de les obres de la Sagrada Família).

Jo continuo pensant que la Sagrada Família s'ha d'acabar i que és lògic que l'estil evolucioni amb els temps, us deixo amb els interessants comentaris:

Anònim ha dit...
colla d'arnats aquests del Fad que encara viuen els anys 50

Beli ha dit...
Jo no sempre estic d'acord amb els membres del FAD, però aquesta vegada crec que tenen tota la raó. La Sagrada Familia cada cop té més pinta de Mona de Pascua. Això si, la veritat és que a mi també m'agrada molt la façana de la Passió i sóc una gran fan de Subirachs, però potser el millor hauria ser fer un plantajament de com es volien continuar les obres de construcció i no deixar que cada un dels escultors que hi treballen vagin al seu rotllo. Us recomano que us fixeu amb les cares de les escultures que ha realitzat el japonès que treballa al temple i que està convençut que és la reencarnació de Gaudí. Es tracta d'unes escultures horroroses que trenquen amb el classicisme de les figures que Gaudí i l'escultor Carles Mani van crear per a la Façana del Naixement. Potser si que haurien de repensar-nos com volen seguir la construcció del projecte que més va estimar i pel que va deixar-ho tot Gaudí....

David ha dit...
A mi em sembla que el despropòsit seria aturar les obres. En Gaudí ja sabia que, pel tipus d'obra que era, no tindria temps de veure-la acabada.

beli ha dit...
Però ell va deixar les directrius de com tenia que ser el temple, però l'incendi que va patir el seu taller de la Sagrada Familia durant la Guerra Civil. Penseu que la construcció d'aquest temple, en la qual hi va entrar a mitjans de 1880, Gaudí va posar-hi la vida. Va deixar-ho tot per poder dedicar-s'hi amb exclusivitat. Evidentment, pel fet de ser un temple EXPIATORI, és a dir que només es pot finançar amb els diners donats pels fidels (i actualment els turistes), l'arquitecte tenia clar que ell no el veuria acabat, però no crec que mai se li hagués passat pel cap que acabaria com està actualment

divendres, de juny 27, 2008

Mèdia / Cap a on porten Catalunya Ràdio? La marxa d'Antoni Bassas culmina el desmantellament d'un model de ràdio nacional que liderava audiències

Ja feia dos anys que es rumorejava a crits que Antoni Bassas tenia els dies comptats al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio. Per això que hagi anunciat que plega per desavinences amb la direcció de l'emissora no ha estat cap sorpresa i sí una mala notícia. Que s'havien de fer canvis? D'acord, però segur que en Bassas tenia molt a dir-hi i se l'hauria hagut de donar l'oportunitat de seguir.

No vull dramatitzar: a la seva manera també van fer fora Josep Cuní fa 14 anys i bé que en Bassas el va saber substituir i ha liderat l'espai. Però com es pot entendre, si no és per motius polítics -el PSC li tenia ganes des del començament del tripartit- que es prescindeixi de la veu que aglutina el 70% de l'audiència de Catalunya Ràdio? No s'haurien de preocupar abans els directius de l'emissora d'incrementar l'audiència en les altres franges horàries?

Per a mi la ràdio té molt d'equilibri entre canvi i quotidianitat. La nova Catalunya Ràdio, la dels últims 5 anys, ha ignorat aquest equilibri, ha prescindit d'espais i presentadors clau de l'emissora i en definitiva ha posat i està posant la seva audiència en safata a RAC 1 i a la SER. De la mateixa manera que Catalunya Ràdio no és fidel al seu model i als seus oients, els oïdors han deixat de ser-li fidel.

Una llàstima i tot un luxe que ja estem pagant car perquè Cat Ràdio era un referent nacional fresc i plural. M'agrada RAC 1 però no és cap referent, és pur oportunisme del grup Godó, que ha sabut aprofitar l'ocasió, i bé que fan. I m'agrada la SER, però juguen a una altra lliga.

Mèdia / Reediten " L'Amic de les Arts ", una mítica publicació avantguardista

A la foto sembla un llibre petit però no ho penseu pas, fa una mida com de Dina 3. Els 31 números que entre 1926 i 1929 es van publicar a Sitges de la revista L'Amic de les Arts han estat reeditats en edició faxímil i estan a la venda al preu de 90 Euros. No és barat però quan mires el detall de la informació veus que tens a la mà tot un tresor. Dirigit per l'escriptor sitgetà Josep Carbonell i Gener, la revista tenia com a col·laboradors a Dalí, JV Foix o Sebastià Gasch entre molts d'altres. Si trobeu l'obra en alguna llibreria, sobretot fullegeu-la, val molt la pena. És un llibre gros i blanc amb lletres vermelles en portada que diuen: "L'Amic de les Arts". La presentació es va fer fa una setmana i va comptar amb la presència de Vinyet Panyella, una de les expertes en el tema i que publica aquest interessant Quadern de Terramar, des d'aquesta fantàstica -en podem dir privilegiada?- zona residencial del final del passeig marítim.

dijous, de juny 26, 2008

Societat / La via que uneix Ripollès i Cerdanya s'atura temporalment a Toses

Ja em direu si no és curiosa aquesta imatge que hem pres recentment a l'estació de Toses, el punt exacte on es troben actualment les obres de millora de la malaguanyada via del tren que uneix la Cerdanya i el Ripollès. Ja fa setmanes que els viatgers que volen anar de Ripoll a Puigcerdà ho han de fer en autocar perquè l'Adif hi està fent "millores" i com aquí veieu de moment la via s'acaba a Toses i va avançant a base de bigues de fusta i de ciment.

Botigues / Quan diu que comencen les rebaixes? L'establiment Salsa, de Portaferrissa, també n'avança la data

A poc a poc qui més qui menys s'enrotlla i redueix preus abans d'hora. Ara li ha tocat el torn a la botiga Salsa, de roba esport, que està a la cantonada de Portaferrissa amb el carrer d'en Bot. Aquí directament sembla que diguin que redueixen el 50% del preu, no he entrat a comprovar-ho. Quan diu que és que comencen les rebaixes?

Botigues / Magda Planellas, establiment de bolsos i sabates per a dona, un altre comerç que tanca

En aquest espai ens estem acostumant als grans rètols que anuncien tancaments, ara li toca a la botiga Magda Planelles, de Rambla Catalunya 95. Ja ho sabeu noies, si necessiteu un bolso o unes sabates, no deixeu d'anar-hi, ni que sigui a tafanejar!

Esports / "La selección, antes blaugrana que roja" diu Losantos

"Ahora a la selección la llaman 'la roja', por la camiseta. Nunca antes se le había llamado 'la roja'. Pero si llevan medias negras y pantalón azul!!! Antes blaugrana que roja !!!" ha dit avui al matí Losantos a la Cope, una frase que m'ha fet saltar del llit i anar directe a la dutxa. Per cert, ja veieu que segons on regalen xupitos per cada gol d'Espanya, serà per això que l'altre dia cridaven tant ... avui, sant tornem-hi.

dimecres, de juny 25, 2008

AND / El rellotge de sol de la placeta Sant Esteve d'Andorra continua donant l'hora puntual, en plena època de canvi climàtic i d'Internet

Aquest rellotge de sol es troba en un dels racons més agradables d'Andorra la Vella, la placeta de Sant Esteve, a mig camí entre la parròquia del mateix nom i la casa de les Valls -el Parlament. Immune a tots els canvis, informàtics i climàtics, aquest preciós rellotge puntualment marcava migdia i escaig quan vaig fer la foto. Malgrat tot sóc dels que penso que l'Andorra vella -els pobles, les valls, la gent, les escudelles, les festes majors o la celebració del solstici- encara pot més més que el desori urbanístic i demogràfic. Però sisplau, que aturin d'una vegada el desori. Us convido a fer un passeig per aquesta breu fotocrònica d'un Sant Joan a Andorra.

AND / A Andorra n'hi ha que continuen construïnt per tot arreu, com si la bombolla no hagués esclatat

A Andorra hi ha rètols de venda i lloguer per tot arreu però malgrat això es continuen veient grues a cada racó del país per alt que aquest sigui. Mireu sinó aquest monstre que estan construïnt a Arinsal. Serà que creuen que estrangers de terres llunyanes seguiran comprant: americans, canadencs o escandinaus. L'únic comú que se salva un xic de la voràgime és el d'Ordino, que hauria de ser l'exemple a seguir a tot el país.

AND / Cafè, croissant i periòdic al nou bar de la Plaça d'Andorra

Fa dos mesos van inaugurar el nou "Cafè de la plaça" d'Andorra la Vella i hauríeu de veure què bé que l'han deixat. Un dels millors invents d'Andorra és posar la plaça del poble sobre la teulada de l'edifici del Govern. És una teulada plaça a la que s'accedeix des d'un ascensor exterior o des de l'interior del poble. Quan fa un temps vaig veure que refeien la plaça i tancaven el bar em vaig posar les mans al cap. En canvi ara que en veig els resultats felicito per una vegada els urbanistes que l'han ideat. A Andorra hi ha pocs plaers millors per entrar en contacte amb el país que llegir El Periòdic a la nova terrassa del Bar de la Plaça, proveu, proveu i veureu que repetireu.

AND / "Bon dia" i "Més" són els dos diaris gratuïts d'Andorra


Mentre a Barcelona seguim sense un bon diari gratuït en català, a Andorra en tenen dos: tant el "Bon dia" com el diari "Més" fan una interessant aproximació al dia a dia de les valls. Ara que jo em quedo amb les pàgines del Periòdic d'Andorra, sempre m'han agradat molt. El Periódico hauria d'aprendre molt del seu germà petit d'Andorra, creieu-me.

AND / Neveres més fredes i làctics més diversos als súpers d'Andorra

Com que els súpers d'Andorra reben productes per les dues bandes de la frontera, la varietat és molt superior a la dels establiments catalans. Es nota sobretot en productes com els làctics, als grans maatzems Pyrenées, per exemple, trobes moltíssims més gustos de iogurts que a Catalunya. I sobretot, un detall important: per què serà que sempre trobo que les neveres dels súpers andorrans refreden molt més i millor que les nostres? Jo crec que els Caprabos i Bonpreus descuiden molt aquest detall i mantenen la temperatura del fred al mínim possible ...

AND / Les esqueles es continuen llegint en vehicle i per altaveu a Andorra

Com qui posa una esquela al diari, a Andorra la mort dels veïns és anunciada i llegida en públic per furgonetes com la de la imatge, que conviden a participar del dol. És un petit detall dels pocs que queden que ens recorden l'Andorra d'abans. Quan tingui temps podreu veure el video...

Tendències / Leica es posa al dia amb les noves càmeres digitals però a preus poc assequibles

Aquí necessitarem que un expert -potser en Toni Bernat?- ens expliqui què té d'especial aquesta Leica M8 per costar 5.280 € en una botiga de l'Avinguda Meritxell d'Andorra. Bé, en una altra botiga el preu era de 4.000 € però ja se sap que no ve de mil amunt o avall. El cas és que les botigues més especialitzades en fotografia ja tenen ben exposat aquest preciós model de Leica, tot un clàssic posat al dia. Ja m'hi veuria si no fos pel preu i ... perquè no hi cap a la butxaca!

dissabte, de juny 21, 2008

Botigues / El preu d'un banyador oscil·la entre 4,95 € a Decathlon i 26.000 pessetes a les botigues Calvin Klein

Al carrer del Pi hi ha una botiga Calvin Klein amb un aparador petit però ben cuidat. Va variant segons la temporada i ara com veieu és l'època dels banyadors. Em va agradar el que és blau clar de les lletres fosques i grosses, potser massa descaradament Calvin Klein però xulo.

- "Quant valen els banyadors?" vaig demanar.

-" sha sha seixanta Euros" vaig entendre que em deia una simpàtica dependenta.

-"Seixanta Euros?"

- "No, cent seixanta Euros" va clarificar

- "Ah d'acord, gràcies"

Glups. I me'n vaig anar. Després he fet el càlcul: vint-i-sis mil sis-centes vint-i-sis pessetes ! Quina barbaritat, com es passen. I a més una mica més enllà, a la botiga Decathlon de la plaça Vila de Madrid, uns banyadors de la mateixa mida van a 4,95 €, no té color.

Botigues / Benvingudes siguin les rebaixes "camuflades" d'Springfield, que arriben abans d'hora

No són ben bé rebaixes sinó la segona peça al 50% per cent però vaja, mirant el cartell ja em direu comercialment quina diferència hi fa, a casa meva en diem rebaixes. Oficialment les rebaixes començaran més tard però diverses botigues van trobant fòrmules per avançar-les, és allò de feta la llei, feta la trampa, i en aquest cas desitgem que s'inventin moltes més trampes que ens permetin comprar més barat.

Botigues / Promotores de Bocatta disfressades de dones d'època reparteixen vànols als vianants

Alguna cosa es mou a Bocatta, que últimament està molt present a peu de carrer. Fa uns dies explicàvem que el seu establiment del carrer Comtal ha tancat. Ara ens hem trobat aquesta promotora passejant pel barri del Pi així, vestida d'època i repartint vànols de Bocatta. No és la primera vegada que les veiem, ja fa unes setmanes que van amunt i avall. És clar que ara l'encerten, perquè els vànols s'han convertit aquests dies en un estri molt recomenable.

Política / El PSC enganxa cartells contra l'Eurodirectiva de les 65 hores laborals

Mireu quins cartells que està enganxant el PSC als opis de Barcelona. El missatge és clar, no volen que s'aprovi l'Eurodirectiva de les 65 hores de treball a la setmana. Tenen vista perquè és d'aquells temes que arriben directament a la gent. Ara que, què voleu que us digui, seran 65 o 60 hores, de la mateixa manera que seran 70 o 75 els anys als que ens jubilarem els que tenim menys de 40 anys actualment, però l'onada va cap aquí i diria que no ens en deslliurarem tan fàcilment. I ja podem tenir pisos per poder-los llogar i que ens facin de pensions mensuals, que sinó patirem. No?

BCN / Les obres de la Sagrada Família avancen espectacularment però els intel·lectuals del FAD en tornen a qüestionar la continuació

¿Heu anat a veure últimament com estan avançant les obres de la Sagrada Família? És espectacular, per dintre i per fora. A l'exterior cada vegada m'agrada més la Façana de la Passió de Subirachs, que tants despropòsits ha hagut de sentir. L'interior està cada vegada més avançat i es comença a intuir que algun dia s'acabarà.

No és que em sorprengui però sí que em rebel·la que intel·lectuals vinculats al Foment de les Arts Decocratives -el mític FAD on les nostres àvies feien cursos de cuina a la cúpula del Coliseum- tornin a aquestes alçades a atacar la continuació de les obres d'aquest temple. Són gent de prestigi, com Beth Galí -presidenta del FAD-, Salvador Giner -president de l'IEC-, Miquel Tàpies -de la fundació del mateix nom- els que han signat un manifest dient que l'obra de Gaudí "està sent adulterada".

A saber què diria Gaudí del que s'està fent, però això ni ho sé jo ni ho saben ells. I estic convençut que seria un despropòsit deixar el temple a mig fer, és lògic que l'art avanci en paral·lel amb els seus temps.

Sibarita / "Una cullera per l'aigua de Vichy, sisplau"

Una senyora de les d'abans, de vuitanta-i-tants anys i amb pinta de ser de casa bona, de Sarrià o així, crida el cambrer :

-" Noi. Una aigua de Vichy !"

El cambrer fa que sí amb el cap, que ara li porta.

Ella afegeix:

-"Amb una cullera ... !"

Al cap d'una estona torna el cambrer i li pregunta :

-"La cullera la vol gran o petita?"

-"Gran, gran, perquè així puc aixafar la llimona"

I és que no només es cuida qui pot sinó qui vol. Quina bona idea i què senzill que és demanar un Vichy Catalán amb llimona. I sobretot el detall d'aixafar la llimona, craix, craix. El meu padrí, que d'això en sap molt, sempre recomana l'aigua de Vichy. Jo prefereixo productes sense gas, però amb el Vichy estic disposat a fer una excepció.

divendres, de juny 20, 2008

Societat / El bon temps i la crisi fan que s'incrementi la presència de rodamóns al carrer

Com hem anat veient, darrerament s'observa una forta presència de vagabunds als carrers de Barcelona. Que quedi clar que aquestes dels rodamóns no tenen la intenció en absoluta de ser cròniques de denúncia cap a les persones, a saber quines dificultats els han portat a viure i dormir així. Però sí que volen ser reflex del nostre entorn i llençar la pregunta a l'aire de si aquesta realitat no s'hauria de gestionar d'alguna altra manera, per molt que aquestes persones no vulguin dormir en centres d'acollida. No és un dogma, és una reflexió.

Mèdia / Llet ATO inclou el logo de La Caixa en els seus embalatges per promocionar un concurs

Els logos d'ATO i de La Caixa comparteixen embalatge en l'última promoció de l'empresa làctica, per anunciar així el sortei de 100 targetes regal de LKXA per valor de 1000€. La veritat és que ara ja m'he acostumat però m'ha produït un cert agòbio trobar el logo de La Caixa a l'embalatge de la lle. Ja sé que aquesta entitat financera és a tot arreu, i d'altra banda el logo de Joan Miró sempre m'ha agradat. Però fins ara La Caixa no se m'havia ficat a la nevera!

Societat / Bon cap de setmana de Sant Joan !!!

Ja fa dies que el propietari del Forn Mistral de la Ronda Sant Antoni anuncia per BTV les seves coques de Sant Joan. L'anunci és proper i simpàtic, una mica cutre però compleix el seu objectiu. Diria que el propi protagonista de l'espot em va cobrar a caixa ara fa poc. Les coques del Forn Mistral són sens cap mena de dubte de les millors de Barcelona, mantenen el gust de les millors coques tradicionals, equivalents a les dels millors forns de poble. Vaja, que són brutals. Així que he anat a veure quina pinta feien i a quant sortien i ja veieu: la gran a 28 €, la mitjana a 16 i la petita a 9, en comprarem !

Per cert, aquestes cròniques se'n van de pont -la festa del solstici d'estiu és de les meves preferides i serà molt apropiada per recarregar les piles! Feu el que feu, desitjo que mengeu molta coca, l'acompanyeu d'un vinet dolç, celebreu algun ritual de foc i sobretot, que en gaudiu i molt amb els vostres.

Ens veiem la pròxima setmana, amb més cròniques i notícies. Apa, siau !

Societat / Cinc "megatrons" costen cinc Euros a "Petardos Mar" de Badalona

No me n'he pogut estar de preguntar quant costa una piula a "Petardos Mar", un xiringuito de petards que munten cada any per aquestes èpoques a la Riera de Canyadó, a Badalona. Un com tants d'altres d'arreu del país. No m'han contestat perquè estaven atabalats, m'han donat un catàleg i que ho mirés. Uf ! Què difícil trobar el preu d'una piula enmig de tanta oferta! Ara venen els petards per packs: un preu inclou tot un lot de productes pirotècnics. Si els voleu comprar individualment, també es pot. Uns exemples: deu trons "superestruendo" costen 11 €. Cinc megatrons, a 5 €. Tres traques màgic, 4 Euros. I una piula? Doncs ni les he trobat, serà que ja no existeixen?

Pintades (6) / Un grafiti del carrer Pelai insisteix en que " el príncep blau no existeix "

És sempre una d'aquelles preguntes que suren en l'ambient, que si existeixen prínceps blaus o no. Sopa de Cabra ja ens deia fa temps que en tot cas, si existeixen, no els trobaríem mai. Bé, era una opinió. Ara són les parets que parlen amb claredat i ens diuen que "El príncep blau no existeix". He trobat aquest grafiti al carrer Pelai i ja és la nostra sisena pintada de la col·lecció. A mi aquesta, m'agrada.

BCN / El centre comercial El Triangle amaga visualment un edifici que sembla abandonat

Uns amics em van portar a fer una copa a la terrassa de l'Hotel Pulitzer del carrer Bergara número 6. El que va de Pelai a plaça Catalunya. Un lloc molt agradable, una mica car, amb poca cosa per menjar i tot el que volgueu per beure. "Un zumo de melocotón" li vaig haver de dir al cambrer, que no es podia ni arribar a imaginar què és un préssec. Plantetes per aquí i plantetes per allà, molt ben col·locades, i un racó de Rambla al fons. Però més enllà d'aquests detalls el que ens va cridar l'atenció va ser la increïble deixadesa de l'edifici que hi ha just sobre les botiguetes que hi ha a la continuació d'El Triangle pel carrer Pelai. Diria que a la foto no s'observa prou bé com està d'abandonat l'edifici que hi ha rera les lletres d'El Triangle, però en realitat fa pena. Diria que des del carrer no hi ha qui se n'adoni, no sé vosaltres però jo no m'hi havia fixat mai.

Societat / Com és que algú no s'emporta determinats rodamóns extrems a alguna residència?

Hi ha rodamóns que veig cada dia als mateixos llocs en estat tan lamentable com el de la foto. A saber pobre gent com han arribat fins a aquest extrem però el que no pot ser és que els deixin així tirats i passem pel costat com si no res. Algú se n'hauria de fer càrrec i no ho dic per estètica, en part puc com si no els veiés, és per ètica.

Mèdia / + sobre els bisbes, LV i la Cope

Sí, clar, què fàcil fer-ho ara. Ja ho dèiem fa uns dies però deixeu-me insistir: ara que la Cope ataca a Rajoy a mort i que veuen que han fet l'aposta equivocada, vinga a demanar canvis. I abans que ens matxacaven, res de res. Doncs jo ara no vull que el treguin, sentir les prèdiques de Losantos aquests dies és interessantíssim. Que valents aquests i LV 3/4 del mateix, ara vinga a insistir dia sí i dia també en el tema, tot sigui per defensar Rajoy. Ai, ai, ai, què hem fet per merèixer això?

Música / El Sónar ja ha començat. Es busquen corresponsals al festival !

La plaça dels Àngels ja ha estat ocupada per l'habitual estructura del festival Sónar, incòmoda pels skaters i lletja per fora però que permetrà que el festival es desenvolupi en ple Raval de Barcelona. Ja es veien molts anglesos amb el passi del festival penjat del coll. Benvinguts siguien i que s'ho passin i ens ho passem bé. La nit inaugural ha anat a càrrec de Goldfrapp, Leila i Ben Watt -tres noms que disculpeu-me la ignorància- no havia sentit mai abans.Tota la informació clicant aquí. A mi m'agrada l'ambientillo però no participo dels concerts, si algú hi va que ens faci d'enviat especial i ens ho expliqui !

dijous, de juny 19, 2008

Mèdia / El nou sistema de blogs recomenats. Us agrada?

Si us fixeu a la columna de l'esquerra veureu que he incorporat un nou sistema per fer seguiment dels blogs amics. Els ordena començant pels més recentment actualitzats i n'indica l'últim titular. Us agrada? A mi segur que em servirà per seguir de molt més a prop les novetats d'aquests blogs i espero que a vosaltres també!

Societat / Saben aquell que diu: "els trens pateixen un retard de 10 minuts"?

No en vull ni saber els motius però avui la Renfe m'ha tornat a deixar penjat. Una hora a l'estació de Badalona, començant a les 7 de la tarda i fins que he marxat cap a una altra banda. Com que ja n'estava fart i em molestava tant la ineficàcia de Renfe -ni un missatge més enllà del que menciono al títol, prometent trens en 10 o quinze minuts- com la passivitat d'uns usuaris resignats a aquesta anòmala situació, al final he decidit endolcir l'espera i anar a comprar berenar a la pastisseria J.Ventura, una de les millors de Badalona. He triat unes delicioses ulleres de xocolata que no sé quant han costat, però un preu raonable. Mentre me les cruspia he pensat: -què carai, me'n torno en bici a Barcelona!- i he fet un fantàstic recorregut 80% carril bici passant per Badalona, Sant Adrià, La Mina, el Fòrum, el Poble Nou, el Port Olímpic, vistes a Montjuïc i arribada a les Rambles. Una mitja horeta llarga de recorregut que en els propers dies es traduïrà en una crònica: de Badalona a Barcelona en bicicleta. I la Renfe, sisplau, l'expropiem a Espanya i la comencem de zero. Que no ens maregin ni amb Aves ni hòsties, són uns cutres inútils i han demostrat sobradament que no tenen solució.

Societat / Es pot fer alguna cosa per evitar que el català desaparegui aviat de Barcelona?

Sí, sí, ja ho sé, totes les llengües moriran un dia o altre, fins i tot el xinès o el castellà, de la mateixa manera que tots morirem o que algun dia s'acabarà la vida a la Terra, però permeteu-me que em preocupi especialment pel meu idioma. Crec que és el periodista Manuel Cuyàs qui de tant en tant repeteix allò que un catalanoparlant és sempre un sociolingüista en potència. I és veritat, perquè vulguis o no t'hi vas fixant, aquí se'n parla, aquí no, aquí ja no, aquí ara sí. Hi ha alguns signes d'esperança i molts de caiguda lliure. Té raó Mossèn Alemany quan més avall ens diu que "sempre acaba apareixent una generació que manté la flama encesa"? O Quim Monzó, que no para de repetir que això ja no té solució. Jo cada vegada em sento més minoritzat en sortir al carrer i com no canviem el xip col·lectivament i ràpid, quan siguem vells a Barcelona serem l'equivalent als avis que avui viuen a Perpinyà. Si, és clar! Sempre quedarà algú que el parli ! Què es pot fer? Copio als comentaris la versió llarga d'aquest post.

dimarts, de juny 17, 2008

Foto de la setmana / El paki que parla per telèfon sobre el tronc d'una palmera

Li vaig demanar permís per fer la foto, el que potser no sabrà és que la pot trobar per Internet. L'home va ser molt simpàtic, se la va deixar fer, la va voler mirar i em va fer un signe d'OK amb els dits. No em digueu que no és graciós, assegut així amb cames creuades sobre el tronc talat d'una palmera i parlant pel mòbil tan panxo al final de la Rambla de Raval. Per això és la foto de la setmana!

BCN / Fer fotos a les estàtues humanes de la Rambla i no pagar ja és un esport de risc. Per què no les fiquen a totes en un museu?

-"Però com pot ser que riguin els turistes d'una estàtua tan cutre?" vaig pensar. I amb ganes d'explicar-vos-ho, vaig agafar la càmera des d'una certa distància i clic, foto feta. A l'home de l'estàtua no li va agradar gaire que ho fes des de lluny i amb poques intencions de donar-li monedes així que ja veieu que va baixar del seu pedestal i em va començar a cridar: "Fuck you! Fuck off! Fuck you" mentre els turistes continuaven rient i buscant monedes, potser pensant que tot formava part del mateix show o, aneu a saber, potser creien que li estaven pagant un impost a l'amo de la Rambla. I no anaven gaire desorientats, oi? Són els amos del seu trosset de Rambla i pel que es veu de quinze metres al voltant. És bo saber-ho i adonar-se que fer fotos a segons qui i on s'està convertint en un esport de risc. Jo tinc la solució: igual que hi ha el museu eròtic o el museu de la ciència s'hauria d'obrir un museu d'estàtues humanes en algun edifici de la Rambla i així tots contents: ells que cobrin les seves entrades a qui les vulguin pagar i nosaltres passejarem més feliços i podrem fer fotos lliurement.

Pintades (5) / El grafiti del carrer de Bertrellans

El de Bertrellans és un carreró que uneix els més coneguts de Santa Anna i la Canuda, amb edificis centenaris i racons interessants com aquest que tenia a sobre una finestra enreixada i a sota una base decorada per algun dels nostres amics grafiters. Alguna idea de què vol dir? Cinquena pintada per una secció recentment estrenada i que ja veieu, donarà molt de sí ...

Mèdia / Els casaments gais arriben també a la secció "Weddings" del New York Times

De la mateixa manera que aquí posem esqueles quan ens morim, al New York Times són habituals les cròniques de casaments a la secció "Weddings/Celebrations". Avui que precisament s'ha parlat del primer casament entre dues dones octogenàries a Califòrnia, m'ha cridat l'atenció veure que al New York Times apareixen ja parelles gais que anuncien el seu casament. Els podeu veure a dalt a l'esquerra, en Jonathan Lewis i en Jonathan Adler, dos nois que es veu que es van casar a Massachusets seguint algun tipus de ritus jueu.

© Blogger Templates | Tech Blog