Societat / La caiguda d'unes "pedretes" obliga a posar una gran xarxa al sostre de l'església del Pi

Una impressionant xarxa ha estat instal·lada de punta a punta del sostre a l'església del Pi: des de la part que cobreix l'altar fins el rossetó de l'entrada. La gran magnitud de la xarxa fa que sigui visualment espectacular, com mostra la imatge. Ja fa temps que tot l'edifici està pendent d'una reforma integral que per fi ha començat però que va massa lenta. -"Per què han instal·lat la xarxa, hi fan obres?" li he demanat a una persona habitual de la parròquia. -"No, encara no, han cobert el sostre perquè queien pedretes". Caram, la ràpida restauració d'un dels temples més macos de Barcelona és realment urgent.

Mèdia / Llibres a preu de ganga a la llibreria de segona mà de la Boqueria

Mireu quina portada més modernista i maca té el llibre sobre la premsa a la Barcelona del segle XIX que he comprat a la llibreria de segona mà "The Art Market", la que està al carrer de les Cabres, camí de la Boqueria. Amb fantàstiques il·lustracions de la Barcelona d'època i portades dels seus diaris. Aquesta petita meravella em va costar 3,50€. La botiguera és una dona interessant i curiosa, sempre asseguda en la seva cadira plegable i veient passar la gent i les hores. -"Quants anys portes venent llibres" li vaig demanar pensant que em diria tota la vida. -"Sinco o seis" em va dir ella amb un fort accent francès, d'aquells que són impossibles de perdre. Tenen alguns llibres molt interessants. -"Es que los libros estan muy caros y en cambio aquí la gente los encuentra a presios mas rasonables", m'ha dit.

Societat / Ei, i sóc pacifista, eh?

No sé a vosaltres però a mi sempre m'ha fet una certa angúnia veure aquells guardes de seguretat acompanyats de gossos que sembla que et puguin destrossar al crit d' "ataca". D'acord, porten la boca tancada a la força, però si aquells gossos acompanyen aquella mena de policies privats serà perquè pensen que en algun moment l'hauran de fer servir, oi?

Avui precisament un gos com el de la imatge ha pujat al meu tren. La veritat és que gos i segurata semblaven tots dos simpàtics i jugaven l'un amb l'altre, fins que l'animal de quatre potes s'ha posat a dormir. Dos passatgers d'aquests que no vols que s'asseguin al teu costat han començat a enfotre-se'n del segurata:

-"Que está prohibío llevar perro, ¿no lo sabes? Y a más, yo cojo el mío y te lo destroza! Yo ej que flipo !"

A aquelles alçades el gos ja s'havia despertat i s'ha posat a bordar de mala manera, i ben fet que feia l'animal. El segurata s'ha posat a parlar pel mòbil com demanant reforços, i lluny d'acobardir els dos quillos encara els ha envalantonat més:

-"Yo ej que flipo! Tanto vacilar no sirve para nada. Por mucho peso que haiga ese chucho el mío lo destroza"

No he vist el final perquè he baixat del tren abans que passés res més però us asseguro que venien ganes de deixar el pobre gos lliure i plantar cara a aquells dos quarentons. Ei, i sóc pacifista, eh?

Societat / S'havia de fer la canonada o no?

Costa de creure que l'església de Sau que en els últims mesos hem vist sempre al descobert estigui ara coberta així d'aigua. Perfecte, la natura ens ha donat un pòcker i ens proporciona una nova oportunitat de planificarem, l'aprofitarem? Sabran jugar aquesta carta els nostres governants? A l'àrea metropolitana de Barcelona hem viscut amb l'ai al cor de tal manera que ja ens dutxàvem amb compta gotes i ens afaitàvem amb l'aixeta tancada. Ara és el moment de fer el que hauríem d'haver planificat fa anys, una bona xarxa de redistribució d'aigua pensada per la Catalunya dels set milions i mig i no per la dels quatre, cinc o sis milions. Del Roina i de l'Ebre. A l'enquesta que fem a l'esquerra guanya l'opció de no fer la canonada de l'Ebre. Jo sí que la faria. Fantàstic que construïm una dessalinitzadora però davant d'una circumstància així les solucions han de ser multiples. I és clar, també potenciaria una cultura d'estalvi d'aigua, una cosa no treu l'altre. Per cert ahir vaig sopar amb una amiga que estava indignada amb el tema dels vaixells que porten aigua a Barcelona: "Si amb un vaixell no ens arriba aigua ni perquè es dutxin tots els veïns del Paral·lel! Tot és imatge, hipocresia i interessos". Diria que té raó. Per cert, l'adhesiu contra el transvassament que veieu a dalt estava enganxat a una tanca publitària al metro de Barcelona.

BCN / "Dile a tu madre ..."

Potser els que sou de fora de Barcelona no els coneixeu però aquest escarbat tan fastigós és força habitual a mig Eixample. És l'escarbat americà, de color marró-claveguera i gros, bastant gros. Es tracta d'un animal especialment desagradable perquè a més t'apareix quan menys t'ho esperes i com que entra per tubs de desguaç, el trobes a la rentadora, a la banyera o a d'altres llocs humits.

A l'edifici on visc ve un cop l'any una empresa que es dedica a posar verí per aquí i per allà per matar la cuca que s'atreveixi a entrar als pisos. A 50 Euros el tub de verí. Divendres passat era el dia i es van presentar a casa dues dones d'uns cinquanta anys com sortides de "La Casa de Bernarda Alba". Tot i que per sort a on visc no n'hem vist darrerament, van fer el possible per espantar-les encara més.

En arribar al bany les dones castisses van veure la finestra protegida per un plàstic:

-"¿Ves? Dile a tu madre que ha hecho bien de poner este plástico, está muy bien porque eso impide que entren".

-"¿Mi madre?" Li vaig dir a la dona. "¿La meva mare?", vaig pensar ! Fantàstic, es pensa que visc amb la meva mare ! Em va encantar el comentari, jua, jua, jua!

-"Ah, es que como tienes la edad de mi hija pensaba que vivías con tu madre".

"I ara aquesta quants anys es creu que tinc?" em vaig dir. Així que li vaig fer la pregunta de forma indirecta:

-"¿Y cuantos años tiene su hija?

-"Veintitrés, pero como ahora trabajáis y os independizáis tan jóvenes ..."

Vint-i-tres anys, sí senyora, així m'agrada, que em posin 23 anys. Acabada la feina les dues simpàtiques i teatrals dones van agafar els seus verins i van marxar cap a un altre pis de l'escala. Siau i fins l'any que ve.

BCN / Malabarisme amb set pilotes a la Rambla

Feia temps que no m'aturava davant d'una estàtua de la Rambla. Bé, no és una estàtua però quan he vist aquest noi fent malabarismes amb set pilotes blanques no me n'he pogut estar de mirar què feia. Era formidable com les feia anar, a la imatge ja veieu com movia les set pilotetes a la vegada. Mireu quinze segons de com ho feia clicant aquí.

Societat / Com és que no paren de taladrar-nos amb el so de la televisió al metro?

Canal Metro Barcelona, es diu el fabulós invent que fa anys funciona a les línies de la ciutat. Recentment, mentre esperava a l'estació de Glòries, vaig començar a sentir una veueta publicitària que deia: “Ya es verano en illes Balears” i vinga a repetir el mateix missatge. A banda de ser mentida, perquè què voleu que us digui, enguany això no es pot dir ni tan sols metafòricament, em molesta que al metro hagis de sentir vulguis o no el canal de televisió. Que el facin visual i punt, no? Precisament quan tenim una estona per llegir, pensar o parlar ... que no ens atabalin amb la veu dels locutors!

Societat / Com volen que pugem les maletes?

Fixeu-vos en l'alçada que hi ha de l'andana fins al vagó a l'estació de Passeig de Gràcia, és impresentable. I a sobre, aquest en concret és el tren que va a l'aeroport, així que imagineu com pateix la gent per pujar el seu equipatge. El que va al Prat sempre és el mateix model, sempre la mateixa alçada, són així de lúcids. Fa uns dies una dona gran que podria ser el nostre familiar més vell pujava com podia al tren i deia: "Mare de Déu, no tenen vergonya!" I és que certament, no en tenen.

L'Eco de Sitges / Cròniques de la Ribera (20)

L'Eco de Sitges continua publicant les meves cròniques, els estic molt agraït perquè em permet practicar en un dels formats en que em sento més còmode: parlar de coses que considero importants però des del detall més proper. Quan us vingui de gust podeu llegir aquesta primera part del meu viatge al País Basc i ja em direu si m'he passat de llarg ...

Mèdia / Vintè i últim quèquicom

... han estat 20 quèquicoms, 60 reflexions crítiques sobre el que ens envolta a Barcelona, en un format que em va venir donat. M'ha permès tenir una finestreta impresa durant cinc mesos, un luxe fer-ho a la mateixa secció que Manuel Cuyàs. En fi, no és que se m'hagin acabat les idees -tinc un munt de preguntes més a punt-. Així que si us sembla anirem compartint més quès, quis i coms però ara en format blog ...

BCN / Una carnisseria de la Boqueria renova la parada seguint un estil neo-modernista

Mireu com han renovat la parada 145 de la Boqueria. És la carnisseria Serrano, una d'aquelles que fa anys que hi és però que ara ha canviat la imatge de manera esplèndida. Van estrenar fa només 15 dies un look que en podríem dir neo-modernista. Potser no es pot observar amb detall a la foto però el rètol, la columna, l'esperit de la nova parada recorda el modernisme i a més d'una manera molt pràctica perquè la nova col·locació del vidre permet triar molt millor la carn. Ens agrada!

Mèdia / Deu autors de blogs fan tertúlia en la segona Ateneuesfera

L'Ateneu Barcelonès ha acollit una mica sense saber-ho la segona Ateneuesfera, una tertúlia de dissabte a la tarda de gent que fa blogs. Aquesta vegada ens hem trobat a la sala 305: ja em direu si no t'ha de venir la inspiració seient en una taula de fusta clàssica com la que veieu a la foto i envoltada de llibres. És un contrast curiós que un grup de gent aficionada a comunicar a través d'Internet continuï a la seva manera la tradició de fer tertúlies a l'entitat.

Fer un bloc no deixa de ser una tasca molt individual. No sé si els passa als altres però jo ja veieu que vaig fent, vaig publicant, intento anar aconseguint una certa complicitat dels que em llegiu, però sóc conscient que costa, que l'oferta és infinita i que és difícil fidelitzar lectors. M'ho passo bé, aplico vocació, li poso ganes, paciència meva i dels que m'envolten i el temps dirà.

Per això és tot un luxe aturar el rellotge tres hores i seure a xerrar amb gent tan interessant com els que ens estem aplegant a l'Ateneu, amb total llibertat i sense un ordre del dia més que cadascú expliqui les seves experiències. La dinàmica ha estat la següent: les sis persones que ens vam trobar fa més d'un mes hem convidat d'altres autors de blocs. Això aporta una esplèndida diversitat de temes i formes de fer. Ahir érem:

En Javier Velilla, consultor de comunicació amb un gran blog sobre temes de la seva professió. Al Javier jo l'hauré d'escoltar molt i molt perquè té unes idees clares i lúcides sobre el present i el futur d'aquest mitjà. Les coses que diu són d'un gran sentit comú i intuïció i gairebé oposades a les que jo faig, per això dic que m'ha fet pensar molt. Ell opina que en comptes de fer una mena d'agència de notícies com sovint semblen aquestes meves cròniques, en l'època inflacionària d'informació en que vivim un bloc ha de tenir al voltant de 2 posts setmanals i sobretot, deixar molt de rastre en d'altres blocs (és a dir, visitar-los i fer-hi comentaris). I el seu sentit comú l'ha portat a tenir 13.000 visites al mes, que es diu ràpid. Per visitar-lo cliqueu aquí

La Montserrat Pinyol, amb qui feia temps que ens llegíem i ara ens hem conegut. Té el bloc amb més comentaris dels que conec. El motiu? A banda de les 180 visites diàries que té, la seva característica principal és que contribueix a crear comunitat entre els pares i els alumnes de la seva escola, per llegir-lo cliqueu ací

En Toni Bernat és tot un descobriment. Les seves fotografies en blanc i negre són un impressionant seguiment del dia a dia al Raval. Ja fa un temps que el segueixo i ha estat fantàstic poder-lo conèixer i xerrar. Sobretot, no us perdeu les seves fotos i cliqueu els seus enllaços de la dreta per veure més imatges. Per anar a la seva pàgina, "subjectes", cliqueu aquí

L'Andreu Orte ens l'ha fet descobrir el David R. Pentina l'actualitat amb el que sent per aquí i per allà, mireu com ho fa anant ací

L'Oriol López diu que ara no està tan actiu però va escrivint. Ara mateix té un bloc sota el paraigües de l'AVUI, cliqueu aquí per saber de què parla.

Els altres érem els que ja ens vam trobar fa unes setmanes:

L'Enric Tomàs, periodista de La Vanguadia Digital, a qui li agrada escriure sobre temes d'Internacional, llegiu-lo aquí

En Marcús, un clàssic dels blocs de Vilaweb que gaudeix explicant temes dels mèdia, el seu enllaç és aquest

La Sílvia Cobo, que des del seu bloc i a la seva peculiar i atractiva manera ens manté al dia del que es cou en el món de les empreses i les teories de la comunicació, ho veureu aquí

En David Rodríguez, a qui li agrada parlar d'on ve, on és i a on va Barcelona partint de la quotidianitat, per llegir-lo cliqueu ací

El més jove del grup, en David Guerrero no va poder venir per allò de ser estudiant i haver de fer treballs per la Universitat, el seu bloc aquí.

Seguirem? Com seguirem? Tots? Uns quants? Doncs ben bé no ho sabem perquè les tertúlies ja són això, oi? Mai saps ben bé quan serà l'última. Però s'hi està molt a gust, a poc a poc vas coneixent la gent i se n'aprèn molt. Temps al temps. I com veureu vam acabar com els bons tertulians, fent una copeta al Jardí Romàntic.

Sitges / L'aigua d'una primavera com les d'abans arrossega les flors de les catifes de Corpus

Quan menys ens ho esperàvem i en el moment en que més falta ens feia ha arribat un maig tan o més plujós com els d'abans. Avui diumenge molts veïns del casc antic de Sitges s'han llevat d'hora per mantenir la tradició de fer les catifes de flors. Ja miraven el cel amb una certa malfiança però poc es podien pensar els artesans del carrer Jesús que el seu art seria enguany tan efímer. A les deu del matí han hagut de treure les escombres, com mostra la imatge, perquè l'aigua no parava de baixar en forma de riereta per les vores del carrer. I les flors eren arrossegades cap avall direcció Cap de la Vila. Per cert, el conseller Baltasar -que des del seu agnosticisme va invocar la Moreneta perquè plogués - potser que s'ho repensi això de la fe, no?


I per cert, he triat aquesta com a foto de la setmana: l'Àliga de Sitges envoltada d'una catifa de flors al Cap de la Vila -el rovell de l'ou del poble. Déu n'hi do com ha aguantat, malgrat la pluja.

BDN / Un cap de setmana de Festa Major alternativa ("i popular") a Badalona

Uns cartells enganxats al terra del Passeig Marítim de Badalona (ells li diuen "La Rambla") anuncien que se celebra la Festa Major "alternativa i popular" de la ciutat. En concret, divendres teatre al Parc de Montigalà. Dissabte al matí, baixada d'andròmines i jocs infantils, al mateix lloc. Cinefòrum amb "Vampiros en La Habana", dissabte 19.30h a Can Cabanyes. I el vespre de dissabte actuaran "La carxofa i la ceba", "Paral·lel 84", "Mundo de papel" i "Que pum que pam", al mateix local de la Rambla de Sant Joan . Ja veieu que la cosa és veritablement alternativa! Per més info cliqueu aquí.

Societat / Crònica d'una hòstia en bici

No sé si ho sabíeu però les bicis també volen i avui m'he enlairat uns quants pams de terra. He anat a parar bastant enllà. No m'he trencat res però ha anat de poc. Una caiguda seca i d'esquena.

Hauríeu rigut però jo m'he fet mal. Travessava la plaça dels Àngels com tantes vegades envoltat per skaters, bicings, aprenents de futbolistes, jugadors de cricket, venedors de cervesa i venedors de haixix quan, de sobte, una pilota rosa, ben rosa, gairebé fluorescent, s'ha creuat en el meu camí.

D'acord, jo anava ràpid, però controlava bé les distàncies. És clar que en la vida, quan menys t'ho esperes apareixen imprevistos.

Total, que la piloteta aquesta s'ha anat a col·locar just en el mateix lloc per on anava a passar la roda davantera de la meva Brompton negra, ha estat cosa de segons i he volat.

Ara ja us puc assegurar que la plaça del Macba és dura, molt dura. Amb el crit -àààuuu!!!- i la caiguda he espantat el grupet de nens com filipino-catalans d'uns 10 anys que feien un partit al mig de la plaça i que en dècimes de segon han desaparegut. S'han esfumat. Serà perquè han vist que em quedava aplastat a terra.

-"Ai que s'ha fet mal", deuen haver pensat.

-"Ai que m'he fet mal", he pensat. No em podia aixecar.

Després, quan han vist que em quedava estirat a terra s'han anat acostant, sense dir res, com qui mira un animal ferit des de la distància. Sort del noi francès que m'ha demanat:

-"Te has eixo daño?"

-"Pues sí, ¿me ayudas?".

Ha estirat el braç i m'ha ajudat a aixecar-me. Quin mal a la part més baixa de l'esquena, al punt just fronterer amb el cul.

En aquell moment ha passat un rara abis, una espècie en extinció, una àvia catalana del Raval, d'aquestes que fan la pinta d'haver-hi viscut tota la vida:

-"És que no haurien de jugar a pilota" ha dit. "Abans hi havia un rètol que ho posava però ja no hi és".

Què voleu que us digui. A mi ja m'agrada que els nens juguin a pilota al carrer. Bé que també ho feien de petits Vázquez Montalbán o en Sebastià Sorribas, en el mateix barri. I també ho han rememorat amb nostàlgia Maria Aurèlia Capmany o Maruja Torres. Com ells abans, ara hi juguen nens asiàtics, llatins o africans.

Però és clar, és una putada que la ditxosa pilota se't foti just davant teu i la teva bici plegable es doblegui de cop i volta sense haver-te demanat permís.

-"També jo anava molt ràpid" li he dit a la dona en un atac de sinceritat.

I m'he girat cap els nens però no em deien de qui era la pilota, en solidaritat amb el propietari de la mateixa. He tallat la situació amb un clàssic "aneu més en compte!" més propi de les meves tietes-besàvies que de mi, però és que cadascú ha de saber anar jugant els seus rols, no?

-"Aquí ara ja no es pot ni passar", ha insistit l'àvia, que ja li estava explicant l'anècdota a una altra dona del barri.

Total que he recuperat la bici però no hi he pujat i xino xano, a peu, l'he arrossegat fins a la Rambla, el meu punt de destinació. Encara em fa mal. Ja veieu quin panorama: mig-castrat per tot el cap de setmana ! ¿Alguna recomanació, a banda de moderar el sexe?

Mèdia / L'exposició Lingua Món es fa present a mil racons gràcies a una lúcida i atractiva campanya

M'encanta la campanya publicitària de l'exposició Lingua Món, organitzada per la Casa de les Llengües. A moltes parades de metro hi ha cartells amb el mateix disseny que els que veieu a la imatge i que ens expliquen l'orígen de paraules que diem en català. Està fet amb molta gràcia:

-"Gràcies al grec pots trucar per telèfon. Del grec tele-i-fon"

-"Gràcies al turc pots omplir la nevera de iogurts. Del turc yoghourt"

- "Gràcies a l'occità la flauta pot sonar. De l'occità flautar"

- "Gràcies al francès et poden regalar un joc de fondue"

- "Gràcies al romaní pots portar la butxaca plena de calers. Del romaní caló"

- "Gràcies a l'italià et pots permetre un capritx de tant en tant. De l'italià capriccio"

- "Gràcies a l'àrab l'alcalde llegirà aquest anunci. De l'àra al-qadi"

- "Gràcies a l'hebreu ja pots fer plans per dissabte. De l'hebreu sabath"

I per demostrar en quina època s'ha fet la campanya arriba el serbo croat: "gràcies al serbo-croat el teu fill portarà corbata quan es casi". I van i diuen: "si és que es casa algun dia! Del serbo-croat hrvat".

Doncs això, que m'agrada. L'exposició la fan a unes visibles carpes de la plaça Universitat i durarà fins l'1 de juny.

Mèdia / Un concessionari Mini s'anuncia amb una publicitat llarga i prima que mereixeria un premi

Potser aquests dies heu llegit l'anunci del concessionari Keldenich, de Mini. Jo l'he vist publicat a LV i El Periódico però fa la pinta de ser una d'aquelles campanyes que surten arreu. El cas és que sempre he pensat que els anuncis que comparteixen pàgina amb una notícia haurian de ser més cars que els de pàgina sencera. Jo m'hi fixo molt més. Sovint els que ocupen tota una pàgina ni me'ls miro, els passo de llarg. En canvi aquests, per poc que pari atenció a la notícia sempre els acabo llegint. Aquest anunci llarg i negre és un cas especialment curiós perquè a més és ben prim -una sola columna- i va de dalt a baix. Jo donaria un premi a qui l'hagi dissenyat, per disseny i elegància el trobo súper-efectiu.

Tradicions / L'ou com balla ja dansa a l'Ateneu Barcelonès i a les fonts del Gòtic

Mireu com ballava l'ou aquest vespre a l'Ateneu. Del 22 al 25 de maig ballarà a diverses fonts del Gòtic de Barcelona, algunes menys que altres anys degut al decret de la sequera. S'expliquen moltes històries sobre l'orígen d'aquesta fantàstica tradició de fer que un ou s'aguanti en un raig d'aigua, una que m'agrada diu que els nobles del carrer Montcada el feien ballar per no avorrir-se mentre esperaven el pas de la processó de Corpus. També pot simbolitzar l'esclat de la fecunditat o la plenitud de la primavera. Sigui el que sigui el que representa, a mi m'encanta i m'hi puc quedar estones i més estones veient com l'ou puja, baixa o cau.

Medi Ambient / Tornaran enguany les orenetes?

Si m'ho permeteu dir així, aquesta imatge ja és un clàssic de les nostres cròniques. El niu està a punt, però de les orenetes de moment, ni rastre. L'any passat ja van arribar tard a aquest racó de Sitges, -cap el mes de juny. Serà així també aquesta vegada? Des d'aquí us ho explicarem.

Mèdia / Divuitè quèquicom

Tres quèquicoms més ! Aquí ja havíem vist fa un temps que això dels bancs passa a Rambla Catalunya, que alguns no estan prou ben lligats a terra i donen lloc a imatges divertides com aquesta, un banc travessat i una dona tan panxa asseguda i xerrant pel mòbil. El qui el trobo bastant bèstia, si aneu al carrer Calvet veureu tots aquests arbres que dic tallats, i els havien plantat no fa ni un any. I el com me'l van contestar. Sí que hi ha un programa infantil de ràdio, a Ràdio Gràcia i a la COM, trobareu més detall a www.elgalliner.info

L'eco de Sitges / Cròniques de la Ribera (16)

Ja sabeu que aquí ens fixem ens agrada fixar-nos en detalls tan quotidians que són d'aquells dels que gairebé ningú no parla. I el Superpollo és a Sitges un d'aquells establiments tan de sempre que costa de veure'l així escrit en un titular, vaig anar amb compte per no passar-me de xorra i fer-ho amè però seriós, no sé si ho vaig aconseguir, us el copio per quan tingueu 2 minuts ...

Botigues / La botiga Adidas del Passeig de Gràcia col·loca la sel·lecció espanyola a l'aparador

Al número 3 del passeig de Gràcia hi ha una de les principals botigues d'Adidas de Barcelona, però els amos deuen pensar que s'han instal·lat al 3 de la Castellana, sinó no m'explico com poden posar aquesta exposició de sel·lecció espanyola a l'aparador. Que no, senyors d'Adidas, que aquí hi ha de tot però som molts els que som al·lèrgics, per ser suaus, a la sel·lecció espanyola, malament si voleu ser forts a Barcelona, que anirem tots a botiga Nike de les Rambles. Oi? Qui els ho pot explicar?

Mercat / El haixix del "mercat" de la plaça dels Àngels, producte de la setmana

Ja s'ha dit que una gentada va aprofitar que la nit de dissabte molts museus eren oberts per visitar-los. Com que el cas del Macba era espectacular, gent jove entrant-hi sense parar, em vaig aturar a fer la foto que veieu. El que no s'observa a la imatge és el venedor de cerveses que em deia: "cerveza, bear". Com tampoc no es veu l'altra venedor, que no sé què em deia, xiuxiuejava alguna cosa així com: -"zacaté, zacaté". -"Què dius?" li vaig preguntar. -"Zacaté, zacaté". Jo no l'entenia fins que ja directament em va dir: -"Que si quieres chocolate". I ja més clar em va espetar: "para hacerte un porro!". No sí ara ja l'havia entès! Llàstima que no li vaig demanar el preu, però vaja, aquest és el nostre producte de la setmana: haixix del mercat negre de la plaça dels Àngels. I si algú en sap el preu, que ens ho digui.

Botigues / Per què insisteix Jordi Portabella a voler tancar les ocelleries de la Rambla?

S'està dient aquests dies que les ocelleries de la Rambla estan salvades, que molt provablement no les tancaran però que se les farà complir amb les normes necessàries. Ja he dit alguna vegada que no seria bo que tanquessin aquests quioscos d'animals, herència directe de les parades que els pagesos tenien al pla de la Boqueria per vendre el seu bestiar. en una Rambla cada vegada més impersonal aporten un valor afegit, una calidesa que no ens podem permetre perdre. A mi hi ha una parada que m'agrada especialment i és precisament la més pagesa de totes!

Per això no entenc per què el regidor Jordi Portabella s'entossudeix de nou, ara des de l'oposició, a voler tancar-les, en una creuada que va engegar fa temps i que m'agradaria que ens expliqués millor. A la nit els quioscos de diaris ja tanquen i la Rambla queda desconeguda, enfosquida. Què passaria sense les ocelleries de dia? Bé, n'hi ha que hi guanyarien, començant pels tril·lers, que tindrien més espai pels seus negocis!

Botigues / SONY obre una gran botiga d'oci a Rambla Catalunya

Atenció a la botiga Sony Style, un gran establiment de productes d'oci de la marca japonesa, al 121 de Rambla Catalunya. Espaiosa i amb una gran varietat de productes Sony. No sé a vosaltres però a mi SONY sempre m'ha funcionat bé. Per cert, una placa de Subirachs informa a fora que en aquest mateix edifici hi va viure el poeta Josep Maria López Picó (1886-1959).

Societat / Un jeep de l'exèrcit dels EUA passeja per Barcelona i s'atura davant la Diputació

Es feia força estrany veure aquest jeep de l'exèrcit dels Estats Units circulant Rambla Catalunya avall en direcció a l'edifici de la Diputació de Barcelona. L'espant no va ser gran perquè els que anaven a dins no feien gaire pinta de militars nord-americans sinó més aviat de folls pels tot terrenys. Ál darrera, una nota inconfusible: US 81681810. Veritablement cadascú s'ho passa bé amb coses diferents!

BCN / Veïns i comerciants de Gràcia van gaudir dissabte d'un carrer Gran sense cotxes

Moltíssima gent es va llençar dissabte al carrer Gran de Gràcia per aprofitar que per un dia la calçada estava tancada a cotxes i motos. En una iniciativa que s'hauria de repetir sovint, potser cada cap de setmana, diversos establiments han posat taules a la vorera per oferir els seus productes. La llibreria Cisne, al número 107, oferia la col·lecció de llibres sobre la vila que veureu a sota, d'entre els quals destaca el llibre "Les places de Gràcia" de Josep Buch (!), a 12 Euros.

Mèdia / No funciona l'intent que els usuaris del metro de Barcelona intercanviïn llibres

Els prestatges que s'han instal·lat a algunes estacions de metro de Barcelona estan tan buits com el primer dia. Jo diria que és una iniciativa condemnada al fracàs perquè: qui és que deixa un llibre interessant per agafar-ne un altre? Ho faríeu vosaltres?

Sitges / La pluja i el vent no impedeixen que uns valents facin bici estàtica al ritme de "Ni gestos ni miradas"

Sobretot, no us perdeu aquest video !!! "Ni una sola palabra, ni gestos ni miradas hasta el amanecer !!!" I per entendre l'escena fixeu-vos en quina ventada i com plovia ! Per veure'l cliqueu aquí.

Enmig d'un fort vent i de la pluja tot d'homes i dones feien bici estàtica dissabte al matí al passeig de la Ribera de Sitges. I ben fet que feien ! En teoria el Club Natació Sitges (1925) celebrava un dia d'activitats esportives però com que es va posar a ploure es van haver de distreure amb les bicis.

No sé vosaltres però jo cada vegada que miro el video em pixo de riure. I encara vaig fer curt, l'hauria d'haver allargat però és que creieu-me que plovia molt i a base de treure-la de la butxaca la càmera ha caigut vàries vegades a terra i la tinc amb el motor a la vista, no li pot entrar aigua que se m'espatllarà i m'haureu de subvencionar una entre tots !!!

Societat / Sis feministes s'encadenen dins l'església del Pi per demanar avortament "lliure i gratuït"

La informació/ Una cinquantena de feministes s'han concentrat avui a l'entrada de l'església del Pi de Barcelona per reivindicar l'avortament lliure i gratuït, solidaritzar-se amb les dones que estan en processos judicials per casos d'avortaments fora de la llei i criticar "la hipocresia" de l'església i del govern. Sis d'elles han estat una hora encadenades dintre del temple fins que a quarts de 9 del vespre han estat desallotjades. A l'exterior, les seves companyes han llegit un manifest on carregaven fort contra l'organització e-cristians i en concret contra Josep Miró i Ardèvol."La Virgen María, también abortaría", "Fora els vostres rosaris dels nostres ovaris" i els ja clàssics "nosaltres parim, nosaltres decidim" i "avortament, lliure i gratuït" han estat els crits més repetits.

El video / Per escoltar el manifest que han llegit a les portes de l'església, cliqueu aquí

La crònica / Allò que passa, just abans d'entrar a la llibreria Documenta de Cardenal Casañas, he vist mossos d'esquadra davant la rectoria de l'església del Pi i m'he acostat cap a l'església a veure què passava. La moguda començava just en aquell moment. Un grup de dones -i diria que alguns homes- s'han concentrat primer davant del temple fins que han decidit col·locar-se a la pròpia porta, de cara a la plaça.

Els moments més intensos s'han viscut amb l'arribada dels mossos antidisturibis: "les vostres dones, també van a avortar!" els han espetat les manifestants. Alguns mossos feien la pinta de no saber quina cara posar. Després d'uns quants estira-i-arronsa, l'ambient s'ha calmat i una manifestant ha llegit reiteradament el manifest.

"Joder tía, una boda de super-gente, de super-guais !!!" he sentit que deia una de les manifestants per telèfon. Certament, ha començat a arribar tot de convidats al casament, com de la zona Turó Park, i ja us podeu imaginar com anaven d'arreglats i quina cara feien en veure el rebombori. La cara que no hem vist és la de la núvia que, la pobre, que si no ha plorat avui no ho farà mai. Com que mig temple està en obres, la núvia no ha pogut entrar per la porta lateral i ha hagut d'utilitzar la principal.

Hauríeu d'haver vist les estenalles amb que un policia ha sortit del temple. Feien un metre de llarg i les deuen haver utilitzat per trencar les cadenes de les sis activistes que s'havien encadanat a dins. Veure aquesta eina volia dir que la protesta ja estava arribant al seu fi, vaja que la núvia podria sortir sense més dificultats.

Suposo que han triat el Pi perquè és un temple emblemàtic i cèntric. Que sàpiguen les organitzadores que al Pi segurament hi podrien fer una conferència, és un temple de portes obertes i fins ara no he sentit que li hagin tancat les portes a ningú, com bé va demostrar el desaparegut Mossèn Vidal en obrir les portes als immigrants pakistanís ara deu fer sis o set anys. No sé, una altra vegada tindria més sentit anar al Palau Episcopal o a la Catedral, tots dos allà a la vora. Però vaja, és només una idea.

Us deixo amb un reportatge gràfic dels esdeveniments. Alguna foto no té pèrdua, com una en que s'intueix un vestit blanc entrant a l'església o l'última, la dels mossos bloquejant la porta d'entrada al Pi, quan els manifestants ja s'havien retirat. I els llibres de la Documenta? Bé, ho he deixat per un altre dia, tampoc no era urgent. Ah ! I un detall referent a la pancarta. Jo diria que hòsties va amb "h", oi?

Arriben els Mossos

-"I ara què fem?", sembla que diguin les manifestants

Comencen els estira-i-arronses
Una de les activistes crida a favor de l'avortament

La situació, en perspectiva

La núvia entra com pot a l'església del Pi

Un cop desallotjades les sis persones encadenades la convocatòria s'ha autodissolt i els Mossos han barrat uns minuts l'entrada a l'església, mentre a dins se celebrava un casament.

Art / Una impressionant exposició d'escultures de Manolo Valdés ocupa Rambla Catalunya

Si encara no l'heu vista, aneu-hi ràpid i si sou de fora de Barcelona val la pena que vingueu a veure les escultures de bronze que Manolo Valdés (València, 1942) exposa a l'espai central de Rambla Catalunya, entre Consell de Cent i la Gran Via. Es veu que a l'Obra Social de La Caixa li ha agradat la idea d'exhibir en aquest privilegiat espai a l'aire lliure, perquè ja és la segona exposició que organitza en un any al mateix indret. La que veieu a la foto de dalt es diu Ariadna IV. Hi ha d'altres escultures igual d'espectaculars com "La Dama", "Lydia" o "Les Menines", que veureu a sota. De matrícula d'honor. Ah, i els organitzadors ens proposen un joc de pistes. No us la perdeu, veureu que us encantarà.

Internacional / Dones xineses recullen diners a la Rambla pels damnificats del terratrèmol

Les tres dones que veieu a la foto gairebé no parlen castellà, amb el català aquesta vegada ni tan sols ho he intentat. Jo els demanava: -"De quina associació sou?". I em deien: "mujeres, mujeres. Recogemos dinero para heridos". Al final he vist les inicials "AMCE", que deu voler dir "Asociación de mujeres chinas de España". Mai saps ben bé què en faran dels diners però he fet el meu modest donatiu i me n'he anat Rambla avall, confiant en que en facin bon ús.

BCN / Cap de setmana de festa major al passatge de Lluís Pellicer, amb balls, paella i jocs

Una bona opció per aquest cap de setmana és passar-se una estona per la festa major del passatge de Lluís Pellicer, un fantàstic carreró a tocar de la Diagonal -entre Casanova i Muntaner. Del programa en destaca la Nit de Ball de divendres a la nit (23h), el concurs de dibuix infantil de dissabte al matí (2/4 de 12), l'espectacle del mag Gafassolta (dissabte 18h), el gran ball de dissabte a la nit (23h), la paella de diumenge al migdia (15h) i les havaneres que clouran la festa diumenge a la nit. Més cèntric no pot ser així que ja ho sabeu, una bona opció pel cap de setmana !

Fuà ! Com pot ser que m'hagi passat desapercebut durant 36 anys el passatge de Lluís Pellicer? Mireu que hi he passat vegades pel davant, Casanova amunt, Muntaner avall ! Sí que l'havia vist però no m'hi havia fixat. El cas és que ara fa uns dies vaig rebre un mail d'aquells que fan tanta il·lusió, d'una lectora que deia:

"Fa molt temps vas penjar una foto d'un edifici del xamfrà Muntaner - Londres. Vas tenir alguns comentaris sobre el lloc: proximitat del bar el Velódromo (encara en obres) i proximitat del passatge Lluís Pellicer. Per si interessa: aquests dies 16, 17 i 18 es fa la festa major del passatge. Si hi passes ja hi pots veures les banderetes penjades. La festa l'organitza "Amics del Passatge Lluís Pellicer" amb local al mateix passatge. Per les botigues i baPerrs del voltant pots trobar el programa."

Com que sonava interessant m'hi he acostat. Per començar, una placa en fusta ens explica a banda i banda del passatge qui era en Lluís Pellicer i Penyé (Barcelona 1842-1901), àlies Nyapus: "dibuixant, pintor i costumista. Cronista gràfic de guerra. Il·lustrador, epigrafista. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona." Guau, doncs li van triar un bon carrer.

En els 28 números del passatge hi ha de tot: un restaurant asiàtic, l'Associació d'Amics del carrer, una botiga d'espelmes i canelobres ("a media luz"), l'espai gastronòmic i cultural de la Bretanya, còpies de plànols ("qualitat única a Barcelona", diuen) i el coktail bar "Por qué no", entre molta altra oferta.
Només heu d'anar en compte amb una cosa: pel que he vist moltes motos entren en contradirecció per Casanova i acceleren fort per travessar el carrer i arribar a Muntaner

Ah per cert ... si us interessa hi ha un pis en lloguer al número 24 del passatge. El lloga la immobiliària Ollé Bertran i heu de trucar al 93-4521515. I us asseguro que no m'emporto comissió!

Mèdia / Dissetè quèquicom

Aquest va ser el 17è quèquicom de Time Out, a veure què us sembla ! Si teniu d'altres quèquicoms i voleu que els publiqui, envieu-me'ls a guillemblog@hotmail.com

Tendències / La marca de roba Diesel crida a "ocupar" amb pancartes les parets del FAD

Si sou una mica artistes teniu fins l'11 de juliol per presentar la vostra proposta (de 15 x 9 metres) per cobrir la paret principal del Convent dels Àngels, la que dóna davant del Macba. Tot plegat forma part d'una mena de palla mental -ai, perdó!- que s'han inventat els creatius de la marca Diesel per a fer-se presents i ocupar espais públics de NY, Manchester, Zürich i Barcelona, amb dibuixos de joves artistes locals i a través d'una mena de competició. I diem "ocupar" i no "okupar", no s'espanti la gent del FAD. "Artistes, dissenyadors, creatius, activistes. Comença la competició d'art més gran del món !" diuen els de Diesel. Si voleu participar en la marcianada i somniar amb que un dibuix vostre cobreixi aquest edifici del segle XVI, podeu visitar l'exposició que aquests dies es fa a la plaça dels Àngels. I si guanya la vostra obra, el 15 de setembre cobrirà les centenàries pedres. Voleu que us digui? A mi el que m'agrada és la pancarta que han penjat a l'entrada, tan fashion i tan xula. I amb un eslògan tan ... sincer? "Enlarge your ego", vinga va, fem "gran" i augmentem el nostre ego !

Política / Mariano Rajoy intenta ara el gir que no es va atrevir a fer fa quatre anys

Jo crec que si el PP hagués canviat de discurs a temps, Mariano Rajoy hauria guanyat les eleccions. La ceguesa i l'autocomplaença dels líders del PP no els va deixar assumir la derrota i es van passar quatre anys al dictat del que deia la Cope i El Mundo, amb un discurs que faria tremolar qualsevol conservador europeu. No sé si ara Rajoy podrà modificar el tarannà del partit o si els que fins ara l'han control·lat portant-lo cap a la dreta extrema podran aturar el gir i fer perdurar la cavernícola visió de l'Estat Espanyol. -"Si ara fins i tot en Camps sembla moderat!" em deia avui un amic. Des de la perspectiva que em proporciona estar a les antípodes ideològiques del PP i en una altra galàxia nacional crec que l'intent de Rajoy de reorientar el PP és sincer. I ho penso perquè el sentit comú ens diu que un partit que vol representar les classes mitges benestants no es pot passar el dia espantant-les, anunciant dia sí i dia també la fi del món. Per cert, portar Rajoy cap al talante és un nou triomf de Zapatero. I els catalans ens ho mirem des de la barrera, esgotats encara per la muntanya russa estatutària, agafant aire i esperant temps millors.