Mèdia / La botiga Sunshine del carrer Ferran "allibera" Iphones per 75€

Així anuncia la botiga Sunshine -carrer Ferran 47- que allibera i desbloqueja Iphones, és a dir que qui n'hagi comprat algun als Estats Units o allà on sigui i el vulgui utilitzar a Barcelona amb la seva tarja ho pugui fer. Crec recordar que em van dir que cobraven 75 Euros per fer-ho ...

Societat / El vagabund de l'intercanviador de pça Catalunya

No em vaig poder estar de fer la foto, un d'aquells contrastos que trobem en el nostre dia a dia i que tan sovint observem des d'aquesta finestra. El lloc és la placeta subterrània de plaça Catalunya, la que connecta els Ferrocarrils amb la L3.

Barcelona / Un rètol alerta els turistes de la prohibició de veure alcohol

Una botiga al Raval ha penjat aquest rètol de l'Ajuntament amb un missatge - avís als turistes sobre la prohibició de veure alcohol al carrer. Què voleu que us digui, a mi em sembla exagerat! El que és curiós és que després no paren d'oferir-nos llaunes de cerveses pel carrer ... "cerveza - beer"... !

Botigues / Les sabates del Dolce & Gabbana van a 54.000 pessetes el parell

Ja fa setmanes que Dolce & Gabbana s'anuncia a la contra de LV i em van cridar l'atenció aquestes sabates, les trobo maques. La veritat és que no tenia ni idea d'on estava aquesta botiga així que vaig recuperar l'anunci: Passeig de Gràcia 95. Ja es veia venir que no podia ser un txollo. Vaig gosar deixar la Brompton a la planta baixa i que me la vigilés un dels depenents -cal dir que no va posar-hi cap inconvenient. Al pis de dalt vaig demanar el preu de les sabatetes: 325 € = 54.075 pessetes ! A qui li interessi, ja ho sap.

Botigues / El Juicy Jones

La gent es va espavilant com pot i aquest és el "Juicy Jones", un bar portàtil que de tant en tant es veu a la Rambla, condut per un barman que sembla pakistanès.

Mèdia / Flaixos varis al voltant de la cerimònia de Català de l'Any

Vau veure al mag Lari i al màgic Andreu clavant l'espasa màgica al coll de Pilar Rahola durant la cerimònia del català de l'any? Ja sabeu que aquí seguim puntualment la trajectòria del jove mag i en aquest cas ens va sosprendre actuant a duo amb el consolidat i ja clàssic Màgic Andreu i posant un llençol a la falda del president Montilla per si el coll de la periodista esquitxava sang (!). Uns comentaris sobre la cerimònia: extraordinari l'inici del duo Josep Cuní - Cuní de Polònia cantant el rap del "Prou", ho vau veure? Bones les entrevistes als tres candidats: Isidre Esteve, Carme Roscalleda i Pasqual Maragall. A mi el dia abans algú que semblava que sabia el que es deia m'havia dit que feia dos mesos que se sabia que guanyaria PM, però vaja, la veritat és que el testimoni de Maragall va ser excepcional i l'honora. Finalment una reflexió mediàtica: quin xollo pel Periòdico tota la cerimònia, no? D'alguna manera s'institucionalitza que qui tria el català de l'any és el diari de les dues edicions. Suposo que al grup Godó es deuen mossegar les ungles, com no se'ns va acudir a nosaltres primer?

Mercat / L'escarxofa s'apuja un 44% en una setmana a Bonpreu

Digueu-me exagerat i que "només són 30 cèntims" però no deixa de representar un 43% el que s'ha apujat en una setmana el preu de l'escarxofa al Bonpreu. Ja veieu com són les coses, de vegades és millor no dir res ni donar idees ! Dèiem que anaven molt barates i que ens diguessin com cuinar-les bé, que així les compraríem però el que han fet és directament pujar-ne el preu i a ara resulta que les escarxofes han passat de 0,69 a 0,99 € en només una setmana. La tecla per calcular el cost continua sent la mateixa, la 31 i ens continuen dient que està d'oferta, ai las ! I és que això dels preus de vegades sembla tan aleatori ... Per cert, ara ja sabem que no són del Delta del Llobregat sinó que les porten de Múrcia.

Mèdia / Desè quèquicom

Tres flaixos més al quèquicom de Time Out de fa 10 dies: la manca de sortides de l'estació Renfe a BDN -cada dia hi ha aquestes cues ! ; els ditxosos adhesius de "cerrajerías", dels que últimament s'està tornant a parlar ; i sobretot l'últim tema, llegiu-lo, llegiu-lo ! Corria el risc que ningú m'entengués, que semblés una xorrada però és que és veritat: són uns pesats aquests que escolten música amb el mòbil al tren o als bars sense cascos! i qui s'atreveix a queixar-se? Els fets com són: per algun motiu, el que sigui, acostumen a ser quillos i immigrants àrabs o llatino-americans, però vaja que són uns pesats.

Mèdia / Protesten pel tancament de Ràdio Pakcelona

Un grup de pakistanesos protestaven així aquest vespre pel tancament de Ràdio Pakcelona, emissora que en aquestes cròniques hem seguit des del començament. Els manifestants han format la paraula Pakcelona amb espelmes vermelles davant el Palau de la Generalitat. No sé com acabarà la història però el que està clar és que en una ciutat diversa com és la Barcelona d'avui en dia hi ha d'haver espai per a emissores com aquesta que a més ha promogut des d'un inici el coneixement de la nostra llengua. D'altra banda i més enllà de l'emissora, no sé com ho veieu però penso que la marca Pakcelona està tan ben trobada que jo diria que ens acompanyarà durant molt de temps.

Si us hi fixeu bé i hi poseu una mica d'imaginació podreu llegir: " PAKCELONA "

Mèdia / "20 Minutos" ha regalat Isostar a les sortides del Metro

Allò que fan de vegades els gratuïts, avui els de "20 Minutos" regalaven begudes Isostar de diferents gustos. La imatge és presa d'hora al matí a la sortida del metro a plaça Universitat. Com veieu i com ja hem comentat d'altres vegades, a la que regalen alguna cosa, sigui el que sigui, la gent s'hi abraça de forma gairebé compulsiva, sense tenir gaire en compte si el que donen els agradarà o no. Poc abans de fer la foto hi havia molta gent fent cua per agafar el seu Isostar.

ATN / L'Ateneu Barcelonès restaura l'ascensor modernista de Josep Maria Jujol

Ja veieu que en el moment de fer la fotografia l'operari estava mans a l'obra en plena restauració de l'ascensor noble de l'Ateneu Barcelonès. I és que si en els propers dies treieu el nas pel pati dels carruatges d'aquesta institució veureu que ja han començat les obres per posar a punt el preciós ascensor modernista de Josep Maria Jujol, un pas més de la completa restauració de l'edifici engegada fa uns anys. Es veu que quan el 1906 l'Ateneu Barcelonès va adaptar el Palau Savassona per acollir la seva seu el va convertir en un dels primers edificis barcelonins en dotar-se d'un ascensor que ha arribat als nostres dies amb el seu aspecte original.

Societat / Un altre matalàs abandonat, ara al carrer Petritxol

Aquests últims dies estem seguint la pista als matalassos que trobem abandonats pels carrers de Barcelona. N'hem vist un a l'Eixample, un altre al Raval i ara li toca el torn al carrer Petritxol, al rovell de l'ou de la ciutat. La foto és recent i el matalàs estava col·locat a les vuit del matí tal com el veieu a la imatge: just davant de l'entrada principal de la Sala Parés. A saber les històries que ens podria explicar aquest matalàs.

Barcelona / El monument a Macià sense aigua ni gespa per la sequera

Les restriccions per la sequera no li prova al monument a Macià de plaça Catalunya, però què hi farem ! Mireu com està a primera hora del matí, tot ple de coloms que deuen buscar alguna llavor de gespa que encara queda. Les restriccions fan que l'estany estigui buit i la gespa tota seca. Sempre he trobat d'un rar exotisme que hi posessin aquella gespa. Del monument m'agrada l'espècie de misteri de tants noms gravats per Subirachs a la pedra principal. Quan ara ja fa molts anys el van inaugurar una amiga meva que sempre ha estat molt lúcida em va dir: "És lleig però al menys han posat ben gros allò que és important: Catalunya a Francesc Macià". Cada vegada que llegeixo la frase penso en ella.

Barcelona / Temps de poda a plaça Catalunya

Estan podant els plàtans de plaça Catalunya. Mireu com trinxen les fulles dels arbres amb aquesta impressionant trituradora. Per un costat entren les branques i per l'altra surten ja empetitides.

Societat / Una gran filera de venedors ambulants africans ocupa la vorera de davant de la FNAC

Són impressionants i fan pensar molt les fileres de venedors ambulants que es formen en alguns racons de les nostres viles i ciutats. A Barcelona els que s'hi posen últimament són majoritàriament africans i fan uns dies n'hi havia moltíssims a plaça Catalunya, costat FNAC. Vaig fer la foto dissimuladament perquè no volia semblar un espia camuflat i perquè són gent que em mereixen un especial afecte, sabent que la majoria s'han jugat la vida per intentar trobar un futur millor entre nosaltres, ni que sigui oferint-nos productes així al carrer. Sabia greu veure'ls allà amb el cordill agafat per recollir la paradeta en un segon al crit de "que vienen" o similar. Sóc partidari d'una certa tolerància però no del caos, l'equilibri sempre complicat d'aconseguir. Per cert que a cinquanta metres hi havia un cotxe de policia que "tolerava" la presència dels venedors.

Mèdia / "La Via Làctia", el late show de Jordi Gonzàlez a 8TV

A Jordi Gonzàlez li van els late shows i ara s'ha llençat a la nova aventura de "La Via Làctia" a 8TV. No és mala idea la de la televisió dels Godó perquè posats a intentar competir a aquelles hores, un programa com aquest pot enganxar els que fan zàpping. La de l'esquerra és la Carmele -que si voleu que us digui, jo gairebé no coneixia però es veu que és molt popular als programes del cor espanyols. La sorpresa de la nit és que a més de ser molt simpàtica es va declarar votant d'Esquerra i admiradora de Carod-Rovira ...

Botigues / Les espardenyes de "La Casa de les sabatilles" van a 49,50 € el parell

Mireu quines espardenyes més maques. Una mica cares, això sí, a 49,50€ el parell. Les venen a "La casa de les sabatilles" una botiga de tota la vida que hi ha al carrer de la Llibreteria número 10. O Baixada de la Presó, que diria la meva àvia. Per als que no sou de la capital, és ún dels carrerons que uneix la plaça Sant Jaume amb Via Laietana. Les compraria però trobo incòmode que sempre s'acabin deformant per darrera...

Política / El ball de bastons d'Esquerra

-"Però què fan? Quanta gent no està dient aquests dies ... 'ho veus com vaig fer bé de no votar ERC'? Aconsegueixen seguir sent percebuts com a partit immadur, que és precisament el que molta gent vol que passi" li he comentat a un amic.

-"Però això passa a tots els partits i no se'n fa tanta mofa, o és que no recordem com el PSC va fer fora Maragall essent tot un President de Catalunya?" m'ha dit ell. I no li falta raó. Va ser molt gros com el PSC es va desfer de Pasqual Maragall i ja ningú no se'n recorda.

En plena eufòria d'ERC fa uns anys, un altre amic que n'era militant m'explicava un dia com estava el partit de dividit i com les diferents sensibilitats es repartien les quotes de poder. Em deia que no hi havia espai al mig: que o estaves amb uns o estaves amb els altres. Jo com a ciutadà m'ho mirava des de fora i preferia no veure tot allò que m'explicava i que després s'ha anat confirmant.

Els partits polítics arriben a la centralitat -que no vol dir al centre sinó a ser percebuts com a possibles dipositaris de la confiança d'una majoria- només quan saben representar sensibilitats molt diverses. I a sobre ERC ho tindrà sempre més complicat que els altres perquè, en voler canviar l'estatus quo, els integrants d'aquest poder establert -sobretot els grans mèdia, l'Estat i els grans partits- sempre se'l miraran amb molt de recel i a la que puguin li saltaran al coll.

Per això, perquè li tenen moltes ganes, ha de tenir especial cura en no posar massa fàcil la crítica, la ironia, el despreci. Tot el contrari del que estan fent aquests dies, de nou més que dividits. No sé com ho veieu vosaltres però jo suposo que Joan Puigcercós veia que els anys passaven i que o feia el cop de timó ara o arribaria tard a encapçalar el partit independentista i a portar-lo en la direcció que ell considera necessària.

Però que recordin que si mai volen arribar a representar una centralitat i a aixecar les quotes de sobirania d'aquest país només ho podran fer sumant i no restant. I que hauran de comptar amb candidats que també arribin a la fibra de l'àrea metropolitana, com en part fa Carod.

Política / L'adéu a Josep Benet, una generació que ens passa el relleu

Com sabeu, ens ha deixat Josep Benet (Cervera 1920, Sant Cugat 2008), una de les figures més emblemàtiques del catalanisme polític contemporani. Per explicar-vos alguna cosa diferent al que podeu llegir en d'altres llocs us diré que sense coneixe'l -vaja jo sabia qui era ell però ell no tenia ni idea de qui era jo- he estat molts anys veí de barri d'aquest gran historiador. Jo en plena post-adolescència i ell ja gran. Discret com era, em sorprenia i fins a cert punt em rebel·lava que ell passegés pel barri de Galvany a Sant Gervasi i ningú no el reconegués, que ningú no li digués res a algú com ell que tant havia fet. Sempre el veia molt fràgil, alt i prim. Jo innocentment i amb molt de tacte el saludava i el felicitava per algun article o per algun llibre recent, potser era una xorrada però m'agradava fer-ho. Una vegada que em va semblar oportú, sabent on vivia vaig deixar-li una carta a la bústia demanant-li una adhesió a algun dels primers manifestos de la Plataforma per la Llengua, debia ser l'any 1994 aproximadament. Fàcilment s'hi va adherir. En fi, dijous correrem a comprar la primera part de les seves memòries que justament surten aquesta setmana. Quina llàstima que pel que m'han dit no hagi arribat a temps d'escriure'n la segona ! En tot cas, que consti que hem estat contents de compartir època amb Josep Benet, oi? Ara ens passa el relleu del seu compromís social i nacional a nosaltres.

Societat / Arribar i moldre: amb 17 anys Bojan Krkic ja ha tingut la seva mona

Com veieu a la imatge, el jugador revelació del Barça, Bojan Krkic, ja ha tingut la seva pròpia mona aquesta Setmana Santa. Estava exposada a l'aparador de la pastisseria La Colmena de la plaça de l'Àngel de Barcelona, a cent metres del Palau de la Generalitat. Debia ser cara perquè qualsevol mona a la Colmena fàcilment costava més de 40 €. Ambientàs ahir a La Colmena amb tietes-àvies com les vostres i les meves, de tota la vida, barrejades amb turistes, tots agafant "su turno" i esperant el torn.

Societat / + matalassos i cadires de mal llençar

Els que aneu seguint aquestes cròniques sabeu que les elaborem amb el que veiem en el dia a dia, en el quotidià. En general no ho anem a buscar sinó que ens ho trobem. Si fa uns dies era un matalàs avui sembla que sigui una habitació sencera el que alguna família del Raval ha deixat al carrer: taula, cadires, fustes i matalàs. I així anem fent !

Societat / Barcelona esplèndida per Setmana Santa i turistes benestants que s'emporten rajoles hidràuliques

Barcelona ha estat esplèndida aquesta Setmana Santa, però com transmetre-us-ho? Em faltava la història, la foto. Sí, sí, ja ho sabem, les Rambles a vessar de turistes, les pastisseries plenes d'exquisides mones i ous de xocolata, les esglésies buides. A aquest qui escriu de vegades els esdeveniments també el superen, la ciutat canvia a una velocitat vertiginosa i les coses passen ràpides ... i no sempre arribo a fer la foto! Com avui quan he sentit que una turista deia: "Guau, mireu quines rajoles!". Era nord-europea, parlava anglès però no semblava anglesa, potser alemanya. -"Són precioses i les llencen !". Ho deia mirant aquest sac de runes que si aneu ràpid encara podreu trobar a Portaferrissa amb Rambla, davant la font i la història aquella enrajolada de la porta d'entrada a la ciutat. No sé què us sembla però a mi m'ha semblat una situació fantàstica, de les que et trobes sense esperar-t'ho, de les que podrien ser portada de tots els diaris per explicar l'ambientàs turístic de Barcelona aquests dies. Sense pensar-ho gaire la dona ha agafat una rajola com ha pogut -evitant que la runa se li vingués a sobre-. Era terra hidràulic provinent d'algun pis, o d'algun palau de Portaferrissa, que algú havia llençat sense gaires contemplacions i l'havia deixat en aquest sac de runa que en diuen "los sacos marrones". Turistes benestants que ens visiten i s'acaben emportant les rajoles hidràuliques que nosaltres despreciem ! I ben fet que fan que els rucs som nosaltres !

Societat / Entrem a la setmana de Sant Josep Oriol, festes del barri del Pi

I ara que acaba la Setmana Santa comencen les festes de Sant Josep Oriol, al barri del Pi. Bé, de fet es veu que Sant Josep Oriol queia en diumenge de Pàsqua, així que excepcionalment s'ha traslladat al cap de setmana vinent, 28-29-30 de març. El rector del Pi, Gaietà de Casacuberta, ens convida a participar-hi des dels fulls grocs de la parròquia. En tot cas podeu consultar el programa clicant aquí. Jo a triar em quedo amb la trobada de gegants i l'actuació dels falcons de Barcelona, diumenge al matí.

Barcelona / Netegen els grafitis de les portes de l'Estamperia del Pi

Mireu, mireu ! Fa uns dies aquest cronista denunciava des del quèquicom el lamentable estat de la façana del que fins fa un any fou l'Estamperia del Pi, tancada amb presses pel bisbat -en teoria amb l'objectiu de reformar ràpid l'edifici. Dues setmanes després de publicar-ho algú ha adecentat les dues portes principals de la façana, pintades ara d'un elegant color marró. Casualitat o no, ens en podem felicitar i desitjar que d'aquí dos dies les reixes i les fustes no tornin a estar plenes de grafitis. En canvi, el que fou el mostrador de postals de l'establiment continua ple de cartells i de pintades i hi ha tot de finestres obertes a les plantes altes com convidant el fred i la humitat a entrar per tot arreu perquè l'immoble s'acabi de malmetre. Ja sabeu que des d'aquí seguim de prop l'evolució d'aquest emblemàtic edifici barceloní.

Mercat / Les carxofes van gairebé regalades, a 0,69 € el quilo. Potser ens haurien d'ensenyar a cuinar-les millor?

Està clar que vivim en època de carxofes perquè ja veieu a quin preu van, a zero seixanta-nou Euros, qui en dóna menys? Serà que són del Baix Llobregat i no paguen transport. Permeteu-me dir que potser més que baixar tant el preu el que haurien de fer és indicar-nos una bona recepta per cuinar-les i que ens siguin més atractives, no? La imatge és de fa uns dies al Bonpreu, però l'oferta és semblant als súpers de proximitat pakistanís i a la Boqueria.

Sitges / Escultures de Pàsqua a peu de platja

Els artistes que habitualment fan escultures a la platja de Sitges per a guanyar uns calerons s'han adaptat a les dates i aquests dies presentaven les figures dels 12 deixebles i de Jesús. Les figures no es veuen gaire bé però creieu-me que feien goig. I ja veieu quina imatge més idílica tot plegat, en un dia de fred i pluja de començaments de Primavera.

Barcelona / Els "aparcaments" gratuïts per bicicletes s'extenen i són tot un èxit

Els ferros grisos que fan d'aparcament per bicicletes que l'Ajuntament ha anat instal·lant per aquí i per allà són cada vegada més utilitzats. A l'estil d'Àmsterdam o de Zürich, però amb candaus més gruixuts i de vegades treient els seients -per si de cas-, els ciclistes barcelonins aparquen les seves bicis en aquests nous elements urbans, que es van començar a instal·lar fa una mica més d'un any. El de la foto es troba a Aragó amb Rambla Catalunya. I especifiquem l'èxit dels aparcaments "gratuïts", perquè a Gran de Gràcia n'hi ha un de pagament que es veu que és tot un fracàs.