Cròniques electorals / Els caramels d'Esquerra van amb els tres colors del logo

-"Va, te pillo unos caramelillos, ya que me ensuciáis la calle..." li va dir fa uns dies amb to simpàtic una escombriaire a la noia que estava a la paradeta d'Esquerra de Rbla Catalunya amb Provença. -"Que no, que no ensucio yo que han sido otros".

Veieu com no sóc l'únic que va a les parades a buscar caramels? Ideologies al marge els d'Esquerra són les pegadolces més currades. Hi ha tres embolcalls diferents, un per cada color del logo: groc, vermell i negre. I per fer-ho més divertit quan obres els caramels el contingut no coincideix amb el color: el caramel de l'embolcall vermell ha surtit verd; el del groc, vermell; i el del negre groc. En tot cas, tots molt bons.

Curiós que s'hagin instal·lat a Rambla Catalunya i hagin abandonat les Rambles, territori ara ocupat per PSC i Ciutadans. Si més no fa uns dies Esquerra no hi era. Serà que prefereixen estar davant la bomboneria Mauri i darrera la botiga Panama Jack.

-"I teniu programes electorals?". El que tenen és un resum. Si vols el programa te l'has de descarregar per Internet.

Cròniques Electorals / A la parada d'Iniciativa no donen caramels

Oh ! Sí, sí, com ho llegiu: a la parada que Iniciativa ha instal·lat a Rambla Catalunya amb Consell de Cent no donen caramels ! Els vaig buscar, segur que debia ser un error i que els trobaria. Però no, ni un. Paperets per aquí i llibrets per allà però de caramels ni un. -"I programes, en teniu de programes electorals?". Sí però en CD Rom, que és d'aquells que agafes i després no mires, encara el guardo a la butxaca de davant de la motxilla. Vaja, que el millor d'aquesta paradeta és la pintada de la paret: "La belleza es tu cabeza", que suposo que vol dir que l'important és el que penses, no? I que no forma part dels eslògans d'IC, és un grafiti de veritat.

BCN / El forat del Portal de l'Àngel

En aquestes cròniques parlem poc del Portal de l'Àngel perquè és una zona que no ens resulta especialment atractiva: ni urbanísticament, ni pel tipus de botigues. Que hi hagi gent amunt i avall ja m'agrada però en determinats moments és exagerat. Només en gaudeixo baixant ràpid en Brompton, però sinó es fa pesat de travessar, la poesia no arriba fins a Portaferrissa o la Catedral. Potser per això m'havia passat inadvertit el forat que han fet a una de les finques que hi ha un cop passat El Corte Inglés, l'antiga Jorba, a mà dreta. "Proinosa, construimos valor", diuen. A veure què hi fan, una de dos: o pisos de luxe o hotels, que és el que ara es porta.

Societat / La migdiada llampec

-"Ja està?" em pregunta de vegades gent que em veu fer una migdiada ràpida. Ahir el diari la qualificava de "llampec". Potser vosaltres sou dels de la migdiada "règia" però jo sóc un gran aficionat a aquesta que han batejat com a "llampec". M'identifico amb la descripció que en fan: "Dura menys de cinc minuts però permet disminuir l'estrès i augmentar de forma ràpida el nivell d'energia vital abans d'afrontar un esdeveniment important". Té l'avantatge que és ràpida, eficaç i fàcil de fer: sempre pots trobar un raconet, un sofà, un seient de tren o un banc assoleiat on fer-la i t'ajuda a viure millor i amb més força la resta del dia.

Cròniques de la Ribera (9) / L'Eco de Sitges

Si mai probeu aquesta pasta de mona amb exquisit gust a anís de la pastisseria Sabaté de Sitges veureu que n'hi ha poques d'iguals, suau i deliciosa, com descric a la novena columna de Cròniques de la Ribera ...

BCN / L'edifici de Portaferrissa amb Petritxol també serà un hotel

Si passegeu pel rovell de l'ou de la ciutat i d'aquest cronista veureu que l'edifici que fa cantonada entre la Portaferrissa i Petritxol està cobert per unes lones. Diu que en uns dos anys hi obriran un hotel, un altre hotel, amb habitacions que donaran cap a un carrer i cap a l'altre. M'ho explica la dependenta de la perfumeria "Ella y Él", que jo sempre havia vist a Portaferrissa i que fa uns mesos s'ha traslladat a Petritxol, on malgrat la proximitat la botiga està desubicada:

-"Hem perdut més d'un 50% de clients, la nostra esperança és que quan tornem al local de sempre recuperem el negoci perdut perquè els turistes de l'hotel també compraran".

I és que la gent que passa per un carrer i per l'altre no és ben bé del mateix perfil: els que volen comprar roba a Portaferrissa travessen des del Portal de l'Àngel fins a la Rambla, com jo faig quan vull estar al dia en moda. I en canvi quan volem passejar pel barri del Pi o fer un vienès a Petritxol ens hi acostem pel carrer d'en Bot o gairebé directament des de la Rambla. Veritat?

Societat / La Plataforma "Aturem la Guerra" convoca una nova manifestació, cinc anys després

Al vestíbul de l'Ateneu Barcelonès he trobat aquesta convocatòria. Es veu que els de la Plataforma Aturem la Guerra convoquen una manifestació el dia 15 de març amb els lemes que podeu llegir a l'esquerra. Déu n'hi do com passa el temps, ja fa cinc anys. Aquí, a la que et descuides, t'han volat cinc anys, veritat? I quanta raó que teníem !!!

Societat / Vivint a Rambla Catalunya

Mentre el dia a dia a Rambla Catalunya no s'atura una dona s'amaga darrera de paraigües i carros de la compra. És gran i el seu estat físic és molt deixat -com és habitual en les persones sense sostre. Des d'aquestes cròniques volem fer-nos ressó de situacions com la de la persona de la imatge perquè ens rebel·lem a la idea que això sigui normal i que no s'hi pugui fer res. Sí, ja sé que sempre ha passat, però no pot ser. Algú hauria de portar-la a un centre d'acollida.

Mercat / Els sucs naturals es venen més i més

Els sucs continuen triomfant a la Boqueria i cada vegada en trobes a més parades. I és que com que els turistes els compren de dos en dos, els comerços s'hi van adaptant. -"Un de pastenaga i taronja" vaig demanar fa uns dies. -"Caramba, qué éxito" em va dir la depenenta, que era sudamericana. -"Hoy es el primer día que vendemos el de zanohoria y no paran de pedírnoslo" diu ella intentant repetir després el mot català "pastenaga". Que per cert tenia escrit en anglès: "carrot and orange juice". Era bo però massa dens, s'havien passat de pastenaga. Si hi aneu a última hora n'ofereixen dos per un Euro.

Cròniques Electorals (2) / Caramels i globus a la paradeta de Ciutadans

Els caramels que reparteix Ciutadans van en un embolcall blanc - que és absolutament blanc per un costat i que porta la "C" taraonja que parla i que diu "Ciudadanos" per l'altra banda. Els dos que he agafat eren de maduixa i de llimona i són prou bons.

El PP mai que jo recordi ha posat parada a les Rambles, sempre busca lloc més amunt, cap a Rambla de Catalunya amb Aragó -de moment no hi són. En canvi els de Ciutadans des del primer dia han ocupat espai a Canaletes i ben fet que fan. Deixant de banda els caramels el que més regalen són globus i és bona idea perquè els globus sempre tenen bona sortida -ja sabeu que per Sant Jordi hi ha dues llistes, la del llibre més venut i la del globus que més s'ha repartit.

M'he acostat a l'estand buscant descaradament els caramels que són l'eix vertebrador d'aquestes cròniques electorals, una mica vergonyós i amb poques ganes de mostrar gaires complicitats, que serien difícils de trobar. A banda que ja em sembla bé que existeixin perquè gent que pensa com ells al país n'hi ha.

A la meva família, la grossa, la dels cosins i recosins, en sé de tres que els van votar. No sé si ho tornaran a fer però en aquell moment pel que vaig veure es van quedar ben a gust i així m'ho van explicar. Així que vinga que s'ajuntin, s'expressin i després comptin els vots.

-"Teniu caramels?", li he demanat a la simpàtica dona que m'oferia un globus.

-"Agafa, agafa els que vulguis" m'ha contestat.

Ja us he dit que n'he agafat dos. Si una cosa tenen la gent de Ciutadans és que tots els que trobo fan pinta de ser barcelonins i de Diagonal en amunt o similar. Com els que cridaven "Libertad, Libertad" davant de l'Hotel Calderon ara fa més d'un any en la que va ser la seva gloriosa nit electoral, quan el PP encara no deia les mateixes coses que ells.

Barcelona / Les obres de Rambla Catalunya canvien ara de banda i mostren la cara del nou intercanviador

Els soferts usuaris de Rambla de Catalunya estan veient aquests dies com les incòmodes obres que fa mesos ocupen la banda alta del passeig estan canviant de vorera i s'incorporen ara a la de baixant a l'esquerra, de l'avinguda habitualment més agradable i clàssicament barcelonina de la ciutat. Com veieu a la imatge, ja ens comencen a ensenyar com quedarà el nou intercanviador de ferrocarrils a metro, i sembla que farà bona pinta. Queda aproximadament un any d'obres. Per cert, mai no he entès com es pot caminar i llegir a la vegada, jo no ho sé fer, i vosaltres?

Societat / Crits de "terrorisme no, justícia sí" a la manifestació d'immigrants a BCN

Una manifestació en defensa dels drets dels immigrants ha recorregut el centre de Barcelona aquesta tarda. La gent d'aquí i els turistes miraven la marxa encuriosits però també amb cara de pensar: -"Què feu demanant drets si heu vingut perquè heu volgut?" Quan he coincidit amb la protesta hi havia gent però no gentada. De seguida he relacionat la moguda amb els cartells que al matí havia vist al carreró de Jerusalem -el que uneix el de Santa Anna amb la Boqueria-, que convocaven a una manifestació per aquesta tarda.

En els cinc minuts que he vist de manifestació justament passava davant meu un camió amb un pakistaní que amb molta estridència cridava: "Terrorismo no, justicia sí" i la gent que el seguia repetia les mateixes paraules. Posats a triar una frase, aquesta no està malament que la cridin, m'ha semblat encertada tal i com estan les coses. Després canviaven per la de "Papeles para todos" que considero una mica desfassada tenint en compte l'allau de persones arribades els darrers deu anys. Per a tots, el que és per a tots penso que no pot ser, millor que ho fem pas a pas.

La imatge i els crits m'han recordat recordaven el tancament de fa uns quants anys a l'església del Pi i a Mossèn Vidal, el capellà que els va obrir les portes amb tanta valentia. Qui tindria el valor de fer-ho avui en dia? Un monument li haurien de fer a Mossèn Vidal a la plaça del Pi ! Per cert, si jo hagués estat un dels organitzadors de la marxa d'avui només hagués afegit un altre eslògan que hagués dit "deberes para todos, también", però vaja, suposo que això no es reclama sinó que t'ho han de fer complir.

Societat / Les mimoses ja estan florint i van a 3€

Som en temps de mimosa en flor com és ben evident a les floristeries de tot el país. Per exemple a la número 13 de la Rambla on aquests dies tenen una espectacular exposició de mimoses en flor. Les venen a 3 € el ram. Visualment són espectaculars i olfactivament es fan notar.

Llibres / Les memòries de Jordi Pujol són més grosses en castellà

El primer dia que les vaig veure ja vaig trobar que el format de les Memòries de Jordi Pujol era una mica massa petit. A mi m'agraden els llibres un xic més grossos, no gaire però sí una miqueta. Per això avui m'hi he fixat quan he vist que en un quiosc-llibreria del Gòtic tenien l'edició catalana de Proa exposada al costat de la castellana de Destino. Totes dues costen el mateix: 26 €. Però, com mostra la foto, la traducció al castellà és de mida sensiblement més gran i diria que més estàndard.

Cròniques Electorals (1) / Caramels i propaganda per bluetooh a la parada del PSC a la Rambla

Us proposo que els caramels siguin el nostre fil conductor de les cròniques electorals de cara al 9 de març com en el seu dia els taxistes ho van ser de les de la Fira de FKT. No sé si a vosaltres també us passa però a mi el que més m'agrada de les parades electorals són els caramels i les piruletes que regalen.

Per això, quan he vist que la Catalunya Optimista ja havia desembarcat a la Rambla, m'hi he acostat i he mirat si en tenien. L'oferta era bastant modesta així que només n'he agafat dos. Els caramels són dins d'un embolcall de color corporatiu que en podríem dir "vermell PSC" i duen escrit un discret "socialistes.cat". N'he tastat un de pinya i què voleu que us digui: normalet.

El PSC ha estat el primer partit polític en muntar paradeta a prop de Canaletes, són a l'alçada del Poliorama i a la vora d'una ocelleria que ven els ànecs a quatre Euros i els pollets a només un Euro vint, tot un xollo. L'estand és tot ell com els de sempre, res no faria pensar que els temps passen si no fos pel punt cat (http://www.carmechacon.cat/) i per una discreta però innovadora inscripció en color blau que diu:

"Activa el Bluetooth del teu mòbil i rebràs informació sobre la Catalunya optimista".

Guau. ¿No penseu que aquesta frase mereix com a mínim un article de Quim Monzó a la seva columna diària? Com que passava ràpid, no he provat d'activar el bluetooth de la palm -que és on en tinc i que si voleu que us digui no utilitzo mai perquè segur que és fantàstic però mai no m'ha fet prou falta-. Així que us demano un favor: si algú tot passejant per la Rambla descarrega aquesta informació, que ens ho expliqui, a veure si això de la Catalunya optimista es contagia.

La gent passa tan ràpid com jo per davant de l'estand, excepte una parella que se'l mira encuriosida des d'una certa distància com dient: -"Ei, que mirem però no ens atabaleu". Així que les dues dones de la parada segueixen fent cara d'aburrides i van xerrant per passar l'estona. Al final la parelleta fa com que ja en té prou i marxa. I jo he fet la foto i també me n'he anat.

Unes hores més tard he tornat a passar pel davant. La parada estava tancada però amb llum a dintre. Just al davant una prostituta buscava clients. I al darrera he vist que hi han instal·lat un d'aquests lavabos portàtils.

Doncs això, que si voleu us convido els propers dies a observar amb mi les paradetes polítiques que es vagin fent un lloc al carrer. I així tastarem junts els caramels que hi donen, a veure si són bons ...

Mèdia / La vitalitat dels OPIS a Barcelona

El que veieu és un OPI acabat de buidar. És a dir que li havien tret tots els cartells que duia a sobre, que eren molts. Pocs minuts després tornava a estar cobert d'anuncis. No sé si vosaltres us els mireu però jo sí: que si Razzmatazz, que si Palau de la Música, que si Espacio Movistar. A Barcelona els OPIS són un mitjà molt proper, t'hi pots fixar més o menys però saps que hi són. Hi va haver una època que em molestaven amb tant de gruix de paper esparracat, però ara m'agraden, potser perquè de tant en tant els deixen així de pelats i au! Reset i a tornar a començar.

Internacional / El País Basc present en els mèdias d'arreu en parlar de Kosovo

Si una cosa ha aconseguit el posicionament de l'Estat Espanyol no reconeixent la declaració d'independència de Kosovo és que a tot el món s'expliqui aquesta postura per la por d'Espanya a una possible declaració semblant d'Euskadi. És allò que no s'assembla en res, però per si de cas Espanya es posa ferma. Sí, sí, salvem totes les distàncies que volgueu però avui mateix a la CNN no paraven de mencionar el País Basc mentre informaven en directe dels disturbis de Belgrad.

Sisè Quèquicom / Mèdia

Aquest va ser el quèquicom de Time Out fa una setmana, a veure què us sembla! El tema de les portes de metro, és que a mi m'estressa que només obrir-les ja comencin amb el pip-pip-pip. I el tema de la poda dels arbres m'ho va fer veure un amic, realment deixen els plàtans massa pelats. Tot i que hi ha gent que es queixa que no hi hagi poda cada any. Je, je i ja veieu que de constància no me'n falta així que recupero l'estamperia del Pi. Heu vist com està la façana? Ben deixada i plena de pintades. Com dic, "tanta pressa per tancar la botiga més antiga de Barcelona i ara tant de temps que triguen en restaurar la seu de l'Arxicomfraria del Crist de la Sang, plaça del Pi 1.

Societat / Les goteres de Sants diuen hola al TGV

El que veieu és un dels trens AVE que esperava avui al vespre la sortida de Sants. L'he vist per casualitat en passar per l'estació. A Sants hi ha molta presència policial -unes quantes furgonetes a fora i molts Mossos a dins-. I la gent no para de fer-li fotos al tren. Per cert, com veureu a sota a l'andana del davant de l'AVE, crec que era la via 9, hi havia goteres. Déu n'hi do la d'aigua que queia -suposo que són coses del directe. Bé, ja el tenim aquí, alegrem-nos, ara falta que ens porti cap al nord, que és el que volíem des del començament: haurem d'esperar.

Societat / La remodelació de la parada de Liceu deixa l'estació com nua

Uf, heu vist quina pinta que fa l'estació de la línia verda al Liceu? Ja fa mesos que està en obres i si hi passeu un d'aquests dies veureu que precisament aquests dies està com nua. Vista així sembla una estació soviètica. Per sort no és així i el que passa és que està a l'espera d'un nou recobriment que l'adecenti per als propers anys.

Societat / L'aigua arriba i sorprèn alguns turistes

No s'hi val a acusar aquest pobre home d'hortera. És que avui plovia al nostre eixut país i és clar, la gent no hi està avessada. El visitant es deu haver posat la primera capelina que ha trobat per a protegir-se de l'aigua, que benvinguda sigui, i que duri !

Societat / "Traca" final de rebaixes a BDN

Ja veieu que a Badalona parlen d'una "traca" final de rebaixes per al 29 de febrer. Ho anuncien les botigues del centre de la ciutat, agrupades en el BADA Centre -que es troben al voltant del fantàstic carrer de mar, el veritable rovell de l'ou de la ciutat. Vaja, doncs no seria mala idea anar a veure què ofereixen a la traca final, oi?

Societat / Gangues immobiliàries a Manhattan

D'un temps ençà van apareixent als diaris anuncis d'inversions immobiliàries peculiars. D'una banda hi ha els sempre atractius edificis a Manhattan, suposades gangues que venen a dir: "Ara que a Europa no pots, vine i paga en dòlars". Si buqueu un edifici per obrir un hotel a NY i teniu estalviats 40 M d'Euros, potser aquesta és la vostra oportunitat. I sinó tranquils perquè cada vegada hi ha més varietat d'oferta. Ahir en vaig veure un d'inversions immobiliàries al Marroc. A l'Eixample una llibreria anuncia venda de pisos a Bulgària. I el que vindrà !

Societat / Les càmeres s'extenen i ara les volem

Quan fa uns anys van començar a instal·lar càmeres als carrers -per exemple al d'Escudellers de BCN- recordo com molts es posaven les mans al cap i comparaven el cas amb el 1984 de George Orwell o d'altres exemples similars. Indignava que l'Estat pogués saber què fèiem, a on anàvem. A mi mateix no em feia gaire gràcia. Després les càmeres s'han anat generalitzant per aquí i per allà: les de les caixes -han permès detenir joves que apallissaven indigents, les de trànsit, perseguir bojos al volant, les del temps -mostrar-nos el moviment de la plaça de Vic i les del tren, que entre d'altres coses han servit per posar en evidència alguns agressors i detenir-los. Vaja, que tant ens hem acostumat a les càmeres que fins i tot els amics de SOS Racisme -que provablement en altres temps hi haurien estat en contra- les posen ara com a exemple de fins a quin punt hem d'estar atents al que passa al nostre voltant. Venen a dir que n'hi hagi més de càmeres que vigilin però que "on no n'hi hagi que hi hagi ulls". Doncs això.