Pintures de Lam Duc Manh / Art

Us agrada? És una obra del pintor vietnamita Lam Duc Manh que he trobat per Internet. En el seu dia vaig veure una obra seva a una sala d'exposicions de Hanoi i em va agradar molt. En vaig retenir el nom i de tant en tant miro a veure quins quadres fa. Va néixer el 1972 i es va graduar a la Universitat d'Arts de la mateixa ciutat. Com veieu acostuma a pintar escenes costumistes de pageses del seu país. Quina diversitat de colors i quina força, oi?

Els carrers es preparen pel Carnestoltes / Societat

La imatge és de Sitges on han col·locat aquestes màscares a carrers cèntrics -el de l'illa de Cuba, el Cap de la Vila, Parellades...- per anar creant caliu. Avui a Badalona m'he creuat amb una àvia que li deia als néts: "No, el rei carnestoltes es disfressa amb roba que tingueu per casa", com esquivant alguna sol·licitud de compra! I amb tot de nens de l'escola Minguella amb la cara pintada i bigoti de gat. I és que ja el tenim aquí, arriba temps de disbauixa!

Quart quequicom / Mèdia

Alguns ja l'haureu llegit i d'altres no. Aquí teniu el quart quequicom, que va sortir la setmana passada al Time Out. Al final vaig rebaixar una mica el to de la primera pregunta que incialment havia pensat en "Què ho fa que alguns taxistes siguin tan antipàtics?". Després una reflexió sobre les obres que s'han eternitzat i mutilat temporalment la Rambla de Catalunya. I finalment que com és que deixin que la gent es coli al metro. És que és veritat, eh? Els taquillers estan allà al davant i vinga a passar gent, si al final els babaus serem els que paguem! Ah, per cert, la foto està feta a l'estació del Passeig de Gràcia, passaven com si res ...

Els quioscos de les Rambles es converteixen en búnquers de postals / Societat

Potser haureu vist que cada vegada és més difícil comprar un diari o una revista als quioscos de les Rambles. Com que cada dia viuen més dels turistes els han envoltat per expositors de postals, situats ara ja tot al llarg dels establiments. És com una paret de postals, una lluita per la supervivència en un temps convuls per al sector.

Bancs com nous que continuaran buits a Santa Maria del Mar / Religió

Diria que han canviat els bancs de Santa Maria del Mar. I sinó, els han vernissat, estan molt brillants i com nous. Molts quedaran buits durant la major part de les hores perquè aquesta església tan esplendorosa es va construir en èpoques molt catòliques però viu hores de gran decadència de culte. Tan fantàstic que és l'edifici i tan tètric que queda quan hi fan missa i només hi ha quatre fileres de bancs ocupats, l'heu vist mai així? I és que veient com hem vist aquests dies els Mirós i Ardèvol i companyia amb tot un cardenal al capdavant predicant odi, la instititució cada dia fa més angúnia. Si poguessin en tornarien a cremar uns quants. Por? Ara mateix fan més aviat pena, per sort.

Maduixes "molt dolces" a 1,99€ / Mercat

Ja tenim aquí les maduixes ! A la Boqueria el preu més habitual aquests dies és 1,99€ el quilo. I com veieu comencen a fer bona pinta. En les properes setmanes veurem com aniran baixant fins que arribin als 0,99€...

Arriba la publicitat als lavabos / Mèdia

Sembla que la comunicació als lavabos de bars i restaurants s'està revolucionant. Si la setmana passada trobàvem màquines que venen raspalls dents ... quina sorpresa trobar ara que al lavabo del restaurant Salamanca de la Barceloneta hi han posat publicitat: "Para mirar y ser vistos ha nacido un nuevo medio", diuen. El sistema porta la marca de "Zoom Ad" i han posat els panells just sobre els urinaris i del vàter del lavabo d'homes. Al de les dones no hi vaig gosar entrar a fer la foto. I pensant-ho bé, potser no és mala idea: així mentre vas fent, et distreus i ells et venen la idea que vulguin. Ara que de moment encara busquen anunciant.

El fòrum de Davos i les blackberries / Internacional

La imatge és de la televisió suïssa, que aquests dies feia programes especials i en directe des del Fòrum de Davos. No sé ben bé a quines conclusions hauran arribat aquest any ni si serviran de gaire. El que sí que he sentit és que, els primers dies, els participants van patir d'allò més amb les informacions que els arribaven en directe sobre l'evolució de les seves accions en borsa. Ells que esperaven passar uns dies tranquils a Suïssa, amb debats i alguna baixada amb esquís, es veu que van haver d'estar enganxats a les seves blackberries tot rebent i enviant missatges contínuament per intentar salvar allò que podien.

"El Celler de la Boqueria" / Mercat

Sortint de la Boqueria pel costat de la plaça de Sant Galdric trobem el Celler de la Boqueria. Ja veieu que amb una bona imatge podríem fer tot un pòster de l'establiment perquè vist així des de la distància, fa molt de goig i venen ganes d'entrar-hi i triar una de les moltes ampolles de vi d'aquí i d'allà. Ara que el dependent fa pinta d'aburrir-se. Cal dir però que era tard i ja estaven a punt de tancar i marxar de cap de setmana.

L'home que passeja nu per Barcelona / Societat

Aquest és l'home que passeja nu per Barcelona. O un dels homes, aneu a saber. Me n'havien parlat però jo encara no l'havia vist mai directament. Com veieu, avui caminava tan panxo per Montjuïc. Sort que al menys porta bambes ! Cal dir que se'l veia una mica com si estigués en una altra òrbita. Jo anava amb familiars i les reaccions han estat diverses: els nens vinga a riure; els joves dient que l'Ajuntament va aprovar una normativa que permet passejar despullats per la ciutat; i els adults al·lucinant. -"Que no pot ser, com vols que estigui permès anar així?" em demanava una cosina.

Els repartidors de butà, encara / BCN

L'ofici de repartidor de bombones de butà és d'aquells que encara perduren. Ja fa anys que tots els que veia eren com pakistanesos però ara fa uns dies vaig veure l'home de la imatge travessant la plaça Bonsuccés amb els característics contenidors taronges. -"Butanooooo" criden perquè els veïns surtin als balcons i els indiquin quantes bombones volen i a quin pis han de pujar. Perquè aquesta és l'altra, molt sovint el pobre home ha de pujar el gas fins els àtics sense ascensor.

Més i més botiguers encarreguen murals per evitar grafitis / Societat

Us heu fixat que cada vegada hi ha més botiguers que fan pintar les reixes dels establiments per evitar que les embrutin de grafitis? I el sistema funciona força bé, sembla que els grafiters respecten la norma de no embrutar reixes on s'hi ha fet un mural. La cerveseria que veieu a la foto és al carrer Gravina de Barcelona i diria que la decoració és força recent. Per cert, sempre ens quedarà el dubte de si han escrit "cerveseria" en català -tota la resta és en castellà- o si qui ho hagi fet és dels que no pronuncia la /z/ castellana i la converteix en /s/. En fi, bromes a part, us proposo que anem observant si en aquest cas els grafiters respecten la persiana o no...

Una volteta per Castelldefels / Societat

Fa uns dies vaig fer un tomb per Castelldefels i aquí teniu 3 imatges que vaig prendre. D'una banda aquesta, que anunciava un acte "per una nova cultura de l'aigua". Més que n'haurien de fer i més nerviosos que hauríem d'estar tots plegats de la situació que molt probablement ens vindrà a sobre. Jo veig els nostres governants massa tranquils pensant que tot s'arregla amb la paradoxa de portar aigua d'Almeria, si jo fos al govern no pararia de pensar-hi.

... aquesta pancarta penja a un local del centre de Castelldefels, l'etern problema. Però diria que ho tenen xungo perquè em sembla que cada vegada tindran més ocells dels que no desitgen i menys dels que voldrien veure volar...

... i a la plaça de l'estació de Castelldefels hi ha aquestes "papereres" per recollir piles, una bona idea per fer-ho més fàcil i que no llencem un element tant contaminant a qualsevol lloc. A Barcelona no n'he vist, ¿i vosaltres?

Tot pujant el Gra de Fajol / Foto de la setmana

Quin luxe de foto de la setmana que hem tingut, veritat? No és meva, me la va enviar en Nat i aquí teniu l'explicació: "És d'aquest cap de setmana no l'altre, tot baixant del Gra de Fajol Gran (2.708m) anant devers el coll de la Marrana (al Ripollès). Feia un dia excel·lent. Havíem pujat per la coma de l'Orri i vam baixar per l'altre costat , per Ull de Ter."

L'Amadeu Vidal de sempre / BCN

Potser coneixeu l'Amadeu Vidal, la botiga d'animals del carrer Santa Anna de Barcelona. Fa molts anys que en sóc client. Vaja, amb mi no és que hagin guanyat gaires diners perquè el que m'agrada fer és anar-hi a tafanejar i mirar els cadells, els canaris i els periquitos. Abans també tenien aquaris però es veu que els peixos tropicals no sortien a compte i els van treure. Hi vaig començar a anar quan jo debia tenir onze anys i el depenent era un senyor gran que es debia dir Amadeu Vidal i que era el pare de qui ara n'és el propietari que no sé com es diu però fa cara de dir-se també Amadeu Vidal. Fa uns dies mentre tafanejava tots els cadells es van posar a cridar de sobte i a la vegada. Es veu que saben que quan tanquen la porta de vidre i posen el rètol que veieu ha arribat l'hora de sortir de la gàbia de vidre i menjar. No em deixaven fer cap foto als animals però em van donar permís per fer-ne una al rètol que veieu aquí dalt. Sí, ja sé que molts criticareu aquest tipus de botigues però què voleu que us digui, a mi m'agraden i gaudeixo mirant com juguen els petits "labradors". Quan algun dia passeu a la vora us recomano que hi entreu i aneu fins al final de l'establiment.

L'arròs negre de "La Mar Salada" / Sibarita

L'arròs negre que fan al restaurant La Mar Salada, del Passeig Joan de Borbó, és una mica l'herència de la cuina de mar que feia l'avi Ramon, l'avi de qui encara avui regenta aquest restaurant. L'establiment, obert l'any 1992, continua la tradició familiar iniciada l'any 1910. A uns preus raonables s'hi pot gaudir d'unes boníssimes arrossades i fideuàs. La clau és no demanar gaires extres ni entrants i gaudir amb els plats principals.

La comunitat pakistanesa de Barcelona s'equivoca de missatge / Societat

Buscava una foto com aquesta i l'he trobat -com no!- a Subjectes, el blog d'en Toni Bernat. Des que es van produir les detencions fa uns dies penso que la comunitat pakistanesa de Barcelona s'està equivocant de missatge. El que he sentit pels mitjans és que es queixen que la gent els assenyala pel carrer i els relacionen amb terroristes. No dic que en algun cas no hagi passat però en general no és veritat, els ciutadans sabem que en tota comunitat hi ha de tot. El que és cert és que notícies com les d'aquests dies es viuen amb molta inquietud i encara més en una ciutat en un procés tan gran de canvi de població com Barcelona, que ha rebut un veritable allau migratori, descontrol·lat, en pocs anys que ens fa sentir estrangers en algunes zones de la ciutat. Els pakistanesos de Barcelona haurien de reaccionar com a barcelonins que volem que siguin, indignar-se pel que diuen que havia de passar aquest darrer cap de setmana i, quin remei, esperar a que la justícia es pronunciï.

La Vanguardia inmobiliària ja només pesa 80 grams / Mèdia

Fa més d'un any vam pesar el suplement immobiliari de LV i pesava molt, buscant per cròniques d'aquells dies trobaríem el pes exacte però era una revista molt gruixuda. Dijous passat només pesava 80 grams ... i és que els temps ara sí que estan canviant, sembla. Tot i que malgrat tot les immobiliàries intenten resistir i aguanten bastant els preus.

"Can vies és del Barri", diuen / BCN

Les parets de Barcelona van plenes aquests dies de cartells com aquest que diuen que "Can Vies és del Barri". Com que no sabia de què anava la moguda he buscat una mica i resulta que es refereix a un "Centre Social Autogestionat" del barri de Sants. Diuen d'ell que és "un indret de difusió i trobada de diferents col•lectius polítics i socials d'arreu" i el quid de la qüestió, que "va ser ocupat el 10 de maig de 1997", déu n'hi do, només cinc anys després dels Jocs. Es veu que la propietat de l’immoble és de TMB i ara l'Ajuntament vol reurbanitzar l'espai i fer-hi habitatges privats. Jo entenia el moviment okupa inicial, després he anat veient coses que no m'agraden, sobretot a Gràcia. El que expliquen de Can Vies sona al moviment inicial, no ho sé si algú en sap més ... Per cert, tenen aquesta pàgina web.

+ pintades a Ciutat Vella / BCN

... ja veieu que algú s'ha dedicat a decorar de colors blau i ataronjat les parets del carrer xuclà, just al davant de l'església de Santa Anna ... art efímer que l'Ajuntament s'encarrega d'anar tapant ben ràpid.

+ sobre les estàtues de les Rambles

Jo, què voleu que us digui, ja fa temps que us dic que no suporto les estàtues de les Rambles. I aleshores veus això i t'agafen unes ganes immenses de fugir cap a Rambla de Catalunya ...

Els diaris de diumenge / Mèdia

Quan he vist aquesta muntanya de vanguàrdies a un quiosc de l'Eixample no me n'he pogut estar de dir-li al quiosquer:

-"Déu n'hi do, quantes vanguàrdies no?".

-"Sí, però no creguis, és que fan molt de bulto el diumenge perquè porten de tot però El País la segueix més de prop del que sembla". I ha anat a consultar les seves xifres:

-"Mira, m'han deixat 86 Vanguàrdies, 64 El País, 46 Periòdicos sumant les dues edicions, 15 Avui's i cinc Punt's".

Jo segueixo pensant que la pil·la de vanguàrdies és impressionant i que la imatge, ens agradi més o menys, diu molt de com és i pensa avui en dia el nostre país. Què interessant que seria comparar-la amb la d'altres ciutats, veritat?

El segon quèquicom del Time Out / Mèdia

Ara que ja fa uns dies que va sortir, us copio aquí el segon quèquicom. És que el que dic és veritat, oi?

- El tril·lers són uns cutres que fan molta ràbia! Tot i que recordo un amic que sempre em deia que els tontos eren els turistes per deixar-se enganyar pensant que ells eren tan llestos i els tril·lers no, quan en realitat els resultats porten a pensar el contrari.

- I la idea del cinema, hi vaig pensar ara que les distribuïdores estan dient que l'assistència està baixant amb la competència dels DVD's i Internet. Doncs que facin ofertes i T-10's, no?

- Del tercer tema, el de per què ens deixen correu comercial quan per tot arreu estem deixant cartells que no en volem em toca especialment la fibra perquè, no sé com ho veieu vosaltres però jo trobo que són uns pesats, no?

Les dents ben blanques per només 1 € / Tendències

Als lavabos del restaurant "L'Antic Forn" Fornet del carrer Pintor Fortuny em va sorprendre descobrir aquesta màquina expenedora de raspalls de dents. "Quant costa el vostre somriure?". Ja veieu que per només un Euro podeu comprar-ne un i mostrar les vostrs dents ben blanques a la persones o les persones que us acompanyin just després de sopar. -"També n'he vist un, precisament avui, en una àrea de servei de Manresa", em comenta un amic. Serà que tot just ara les estan instal·lant? O ja les havíeu vist abans? En tot cas, per sort o per desgràcia, potser aquestes màquines seran més útils que els habituals expenedors de preservatius ...