Comencem aquí una secció en la que repassarem les fonts pensades teòricament per beure aigua que hi ha a Barcelona. La idea em va venir en publicar al bloc aquell model de font tan cutre que l'Ajuntament instal·la ara per tot arreu. Comparem aquell model amb les fonts clàssiques que trobem a la ciutat i que tan sovint ens passen desapercebudes. Per exemple la de la imatge de dalt, la Font de la Tortuga, situada a la plaça Goya, entre la Ronda Sant Antoni i el carrer Sepúlveda. Curiosament quan de tant en tant passo a peu per aquí circul·lo molt ràpid perquè és un espai que acostuma a estar brut i, sobretot, que posa en perill la netedat de la teva roba perquè cauen moltes cagades de colom a terra.
Per això estic convençut que la majoria de gent que circula pel costat d'aquesta font ni tan sols la veu i això que és molt maca: sobre les aixetes dos nens juguen amb una tortuga, de fet un va "a cavall" de l'animal i l'altre està dret a sobre. Són dos nens petits molt ben traçats. Hi ha tres aixetes i tres piques. Més o menys ragen aigua si les pitges i una de les piques acostuma a estar embossada, per la qual cosa es converteix sovint en abeurador de gossos i de coloms.
La Font de la Tortuga la va fer l'escultor Eduard B. Alentorn (Falset 1855, Manresa 1920), un desconegut per al gran públic però que és autor de moltes de les millors fonts que veiem cada dia. Les obres d'Alentorn eren majoritàriament realistes però quan va fer la font de la Tortuga l'any 1915 el seu estil estava evolucionant cap el noucentisme imperant. Us asseguro que a partir d'ara miraré aquesta preciosa font cada vegada que passi pel la plaça Goya, davant del teatre del mateix nom. I des d'aquí, a poc a poc, anirem retent honor a aquest barceloní d'adopció, i assaborirem les seves fonts. (Compareu-les si voleu amb aquesta altra font tan d'avui en dia)

2 Comments:
Que fort! Jo també hi passo gairebé cada dia, quan torno a casa des del centre, i mai no hi havia parat atenció. L'estat de la placeta és per apretar a córrer: brutíssima, gent de la mala vida... M'aturaré la propera vegada per admirar aquesta tortuga que fins ara he ignorat :)
Quanta raó que tens, Montse: l'estat de la placeta és per apretar a córrer. Quan la miris amb ulls d'aquest bloc ja em diràs si t'ha agradat o no, treu-li la brutícia de l'entorn a veure què et sembla ... ;D
Post a Comment