-"Però què fan? Quanta gent no està dient aquests dies ... 'ho veus com vaig fer bé de no votar ERC'? Aconsegueixen seguir sent percebuts com a partit immadur, que és precisament el que molta gent vol que passi" li he comentat a un amic.
-"Però això passa a tots els partits i no se'n fa tanta mofa, o és que no recordem com el PSC va fer fora Maragall essent tot un President de Catalunya?" m'ha dit ell. I no li falta raó. Va ser molt gros com el PSC es va desfer de Pasqual Maragall i ja ningú no se'n recorda.
En plena eufòria d'ERC fa uns anys, un altre amic que n'era militant m'explicava un dia com estava el partit de dividit i com les diferents sensibilitats es repartien les quotes de poder. Em deia que no hi havia espai al mig: que o estaves amb uns o estaves amb els altres. Jo com a ciutadà m'ho mirava des de fora i preferia no veure tot allò que m'explicava i que després s'ha anat confirmant.
Els partits polítics arriben a la centralitat -que no vol dir al centre sinó a ser percebuts com a possibles dipositaris de la confiança d'una majoria- només quan saben representar sensibilitats molt diverses. I a sobre ERC ho tindrà sempre més complicat que els altres perquè, en voler canviar l'estatus quo, els integrants d'aquest poder establert -sobretot els grans mèdia, l'Estat i els grans partits- sempre se'l miraran amb molt de recel i a la que puguin li saltaran al coll.
Per això, perquè li tenen moltes ganes, ha de tenir especial cura en no posar massa fàcil la crítica, la ironia, el despreci. Tot el contrari del que estan fent aquests dies, de nou més que dividits. No sé com ho veieu vosaltres però jo suposo que Joan Puigcercós veia que els anys passaven i que o feia el cop de timó ara o arribaria tard a encapçalar el partit independentista i a portar-lo en la direcció que ell considera necessària.
Però que recordin que si mai volen arribar a representar una centralitat i a aixecar les quotes de sobirania d'aquest país només ho podran fer sumant i no restant. I que hauran de comptar amb candidats que també arribin a la fibra de l'àrea metropolitana, com en part fa Carod.
dijous, març 27, 2008
Política / El ball de bastons d'Esquerra
Enviat per Guillem Carbonell a 12:19 AM
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)

1 Comment:
El problema de tot plegat es si això és un debat per als 10.000 militants, si ho és per als 300.000que encara els votem o si ho es per tota la societat catalana.
No veig que les disputes siguin més dures que a altres partits, però si que tinc la sensació que aixó hauria d'interessar només als 10.000 votants i ara estant utilitzant els mateixos liders d'erc els mitjans com a camp de batalla.
Intentant mirar la part positiva: es barallen quan no hi ha eleccions a curt termini i a més sembla que el partit, a diferencia d'altres vegades no ha de trencar-se. QUi perd, perd i s'ha acabat. Esperem'ho.
Boix
Post a Comment