Escrits
Feia temps que no entrava a la Catalònia i mai havia estat a la sala dels arcs d'aquesta llibreria. Aquest espai del pis de dalt s'ha omplert avui en la presentació del llibre "Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu", de Bernat Gasull (Barcelona, 1971). L'obra, editada per Cossetània, és una guia d'itineraris que ressegueixen les ascensions que Mossèn Cinto va fer al Pirineu els estius de 1882 i 1883, ara fa 125 anys.
Es veu que Verdaguer va fer l'Aneto, la Pica d'Estats i també el Canigó i que va ser un precursor de l'excursionisme -penseu que aleshores el Pirineu quedava força lluny de la capital del país. El llibre presenta vint-i-nou rutes repartides entre el Pirineu Oriental, Andorra, el Pallars-Alt Urgell i la zona Aran-Alta Ribagorça-Arieja.
La veritat és que el lloc on es feia la presentació crea molt de caliu: els arcs com el que veieu a la foto, amb la plaça Catalunya de fons, la gent tan diversa que hi passeja i El Corte Inglés just al davant. Les setanta persones que érem a l'acte escoltàvem atentament com el Bernat i els experts que l'acompanyaven ens explicaven moltíssimes coses interessants: que la faceta excursionista de Verdaguer és la més desconeguda, que va ser un precursor del paisatgisme com l'entenem avui en dia, que fins als seus temps d'excursions se'n feien màxim pels voltants d'on la gent vivia, que va ser clau en el descobriment del Pirineu i del Montseny.
-"Quan la vaig voler comprar em vaig adonar que no hi havia cap guia escrita sobre els recorreguts que va fer Verdaguer i vaig començar a fer excursions seguint les anotacions del poeta" ha explicat més o menys el Bernat. I d'aquelles rutes en van sortir uns guions que ara estan aplegats en la nova guia.
Creieu-me que no ha estat un acte qualsevol d'una presentació d'un llibre com un altre. D'acord, el Bernat i jo som molt amics, no pretenc pas ser objectiu, però s'ha creat un ambient molt especial, d'aquells que les televisions i els diaris d'aquest país ni saben ni volen cobrir. D'una banda, perquè Verdaguer té el seu grupet d'especialistes apassionats fins a l'extrem que avui han sabut contribuir a donar encara més valor a la presentació. I sobretot perquè, creieu-me, escoltar l'autor explicant detalls sobre el poeta i al voltant dels camins que ell mateix ha reseguit és un autèntic plaer.
"I quan ets a la muntanya i llegeixes els textos que Verdaguer va escriure trobes detalls que encara hi són, com la cabana dels castellans", ha explicat. Al final hi ha hagut vint intensos minuts de discussió sobre si Verdaguer havia fet això o allò. És difícil seguir aquestes discussions tan apassionades quan no n'ets expert però sona bé. Per casualitat he estat assegut al costat de l'escriptor Albert Manent que en un moment de l'acte, quan la sala es trobava en plena passió m'ha dit: "quins erudits muntanyencs!".
5 Comments:
Guillem, has fet una molt bona crònica de la presentació del llibre d'en Bernat. Va ser una presentació molt interessant i apassionant, molt verdagueriana.
I recordeu, el 16 d'abril a Òmnium Cultural en Bernat torna a donar una altra conferència sobre en Verdaguer; i, segur que hi haurà un altre imrpovisat i apassionat debat verdaguerià, no us ho perdeu !
Cesc
Ha estat una presentació molt interessant! Aquesta guia val la pena i resseguir els camins del Pirineu seguint les passes d'en Verdaguer és molt apassionant!
Ho recomano!
Dius: "D'aquells que les televisions i els diaris d'aquest país ni saben ni volen cobrir". A tothom li agradaria que les càmeres i la prensa estigués al lloc on un vol, però si això passés potser els diaris tindrien 200 pàgines i els telenotícies durarien hores.
Hola als tres,
Gràcies Cesc, sí que ha estat bé, no sé si aniré a Òmnium però si de cas que algú ens expliqui com va l'acte!
Calaix, sí i tant, jo tb la recomano! El més agradable és saber que el Bernat a anat provant les diferents rutes, que sí per aquí, que si per allà, fins a anar deduïnt quins camins va agafar en Verdaguer. I en dies de pluja, com ell, i reconeixent els racons descrits !
Enric, sí ja tens raó que no es pot parlar de tot, potser ho portava una mica a l'extrem. No sé a tu però a mi dels diaris el que m'agraden són: les entrevistes, els articles d'opinió i les cròniques subjectives, fetes en primera persona per algú que trepitja els llocs de que parla.
En general, el 80% de la informació d'agència o pura informació m'aborreix, perquè o ja l'he sentit per ràdio o no m'interessa prou entrar tant en el detall.
I el fons del que volia dir era això, que crec que els redactors de diaris haurien de sortir més al carrer i anar a mil actes com el de la Catalònia, respirar l'ambient que es viu i el que es pensa. Ja n'hi ha que ho fan, els bons, però en general ho trobo a faltar. No sé si m'explico.
Que vagin a presentacions com la del Bernat i a actes semblants, potser molt minimalistes perquè ajunten a un sector de gent molt determinat, però gent que disfruta tant del que parlen que ho transmeten als que els escolten.
Com em va passar a mi, que de Verdaguer en sé "lo" just però que vaig gaudir d'allò més amb la moguda que hi va haver i amb la cara de felicitat de l'autor i els seus amics.
Guillem, estic totalment d'acord amb el que dius, quan defenses que els redactors haurien d'anar als llocs -siguin quins siguin- i trasnmetre/escriure des d'allà el que veuen. Lamentablement això, per molts motius, passa cada cop menys. Penso que és la única manera de donar un valor afegit a la informació, pq com bé dius, tot prové de les agències.
Post a Comment