www.guillemcarbonell.cat: La Vanguardia inmobiliària ja només pesa 80 grams / Mèdia

dimarts, gener 22, 2008

La Vanguardia inmobiliària ja només pesa 80 grams / Mèdia

Fa més d'un any vam pesar el suplement immobiliari de LV i pesava molt, buscant per cròniques d'aquells dies trobaríem el pes exacte però era una revista molt gruixuda. Dijous passat només pesava 80 grams ... i és que els temps ara sí que estan canviant, sembla. Tot i que malgrat tot les immobiliàries intenten resistir i aguanten bastant els preus.

1 Comment:

David said...: Dijous ens hi vam fixar. I no només això: per primer cop en moltíssim temps els pisos nous duien el preu a l'anunci, cosa impensable temps enrere.; 12:17 AM

Post a Comment

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)

CAN XAFARDER
(rumors i el que diu la gent del carrer)

_ _ _

Una mare parla amb la seva filla per telèfon. La mare té uns seixanta anys, així que la filla en deu tenir trenta-i-tants:

Diu la mare:

- "Vés a poc a poc i no te n'enfiïs de ningú, que corren mals temps!"

_ _ _

Un matrimoni d'avançada edat, que fa pinta de viure a Sarrià va en tren i llegeixen El Periódico. Avui surt una estadística de la situació de les caixes:

-"Mira, La Caixa es la mejor" diu l'home

-"Ahora hay que tener otra mentalidad i limitar los traspasos" comenta ella

_ _ _

Una dona parla per telèfon, suposo que amb el seu company i li diu:

-"¡No me chilles!"

Després insisteix:

-"Oye, ¡que me estás chillando!!!!"

_ _ _

Un nen d'uns 12 anys ha vist passar el tour per Passeig de Gràcia. La seva germana més petita es pregunta que quan passaran més corredors. Però ja han passat tots, per això ell li diu:

-"Tu has vist 'lo' que ha passat? Doncs era això! Ja està!!!"

És veritat que a la sortida de Barcelona van marxar tots junts i ràpid.

_ _ _

"Subanse a las aceras, dejen libres las calzadas!" deien els cotxes de la Urbana just abans que passés el Tour

_ _ _

Unes amigues parlen d'algú a qui se li ha mort un familiar i del mal rotllo d'una companya de feina:

-"No le ha dado ni el pésame!"

_ _ _

Unes amigues xerren d'una companya:

-"Y en cambio conmigo es tope de simpática. Me dice: 'hola tía!, 'qué tal guapa?', ...."

-"Esa tía es bipolar" conclou una que escolta la conversa

_ _ _

Una adolescent li espeta a la seva mare:

-"Mami, és una vergonya anar amb tu!"

_ _ _

Avui he vist una cosa que no havia vist mai: un cotxe de la Guàrdia Urbana amb la sirena posada i dient alguna cosa per l'altaveu, pujant en contradirecció per un carrer de l'Eixample. Com a mínim ha pujat dues illes de cases. Això sí, anava per la dreta! Per sort no li ha vingut cap cotxe de cara.

_ _ _

Al carrer Montcada, una parella no sap ben bé cap a on tirar. Ell és italià i ella catauna conversa d'una parella, ell italià i ella catalana.

-¿Cómo se dice, "preguntamos consejo" o "pedimos consejo"?

-"Pedimos" li diu ella

_ _ _

Mentre faig un cafè en un bar del Gòtic, uns anglesos volen dinar a les 12h. No demanen res pugui fer fàcilment. Però la resposta del cambrer és clara:

-"¡La cocina está cerrada!"

Alguns es guanyen la crisi a pols.

_ _ _

A plaça Catalunya uns nois joves ballaven divendres a la nit imitant els moviments de Michael Jackson. Ha hagut de morir perquè la gent recuperi coses que van agradar, destriant-les de tanta cosa rara que va venir després.

_ _ _

Això de les motos moltes vegades és un signe de poder varonil passat de moda. Ahir a l'Eixample un noi va començar a fer soroll d'aquell insoportable amb l'accelerador: "bruuuuuummmm, bruuuuummmm", esperant que es posés verd. I a la que el semàfor va canviar de color la moto va fer un salt cap amunt, amb la roda aixecada uns quants palms de terra durant un parell de segons. Xulo piscines i a aquests mai veig que els posin multa.

_ _ _

Entren tres noies al tren, d'uns 18 anys, guapes però ben quilles.

Fan una cosa que em molesta molt, trencar el silenci amb la música que escolten al seu mòbil.

En comptes de demanar que baixin la música, em resigno: tanco el llibre i tanco els ulls. A descansar una mica.

-"¡Esta se la dedico a Javi!"

És una cançó com aflamencada, que diu:

-"Hasta aquí hemos llegao

Yo necesito un hombre

y no un niñato

que no me respeteéééé"

Per sort, quan ha acabat la cançó no n'han posat cap altra i les tres s'han quedat ben clapades. Quin descans.

_ _ _

Avui 4 de juliol es publica una esquela d'un tal Fidel Castro, president de l'Associació Cultural Gallega Toxos e Xestas. Tenia 49 anys, és a dir que els pares li van posar el nom de Fidel amb tot coneixement de causa!

_ _ _

Una de les coses que compleixo però amb desgana són els off-the-record's.

De tant en tant n'arriben fins i tot a un blog com aquest.

És allò que vas a un lloc, sopes amb algú, t'explica alguna cosa però després acaba dient:

"Ei, que això era off-the-record, eh?"

I justament t'havia explicat tot de coses interessants!

O reps un sms d'algú que et diu:

-"Ei, que passarà això. Però no ho expliquis, eh? Que encara no es pot dir"

D'acord, d'acord, m'espero.

Però aix, quina ràbia els off-the-records !!!

Malgrat tot, que me'ls expliquin, sé mantenir els secrets.

_ _ _

Veig un noi que baixa en bici per Enric Granados amb els peus sobre la carcassa. Quan s'atura al semàfor li demana a una noia:

-"Saps on hi ha una parada de bícing? És que m'ha petat la cadena i m'ha deixat penjat!"

Per sort hi havia una parada un carrer més avall, tot i que la noia en qüestió no en tenia ni idea.

_ _ _

Així és com pixa un home que torna de marxa a l'Eixample.

Primer mira a l'esquerra. No ve ningú.

Després mira a la dreta. Tampoc no hi veu ningú.

No mira amunt, on hi ha veïns que el miren.

Aleshores s'arracona a l'entrada d'una botiga, baixa la cremallera, treu el que ha de treure i es posa a pixar.

Quan acaba, puja la cremallera i marxa.

_ _ _

Una de taxista:

Agafo el taxi tan poc com puc perquè és car i perquè els taxistes no són el meu col·lectiu preferit. Avui raons de força major m'han obligat a deixar la Brompton i agafar un taxi. Vuit Euros quaranta de Gràcia a Sarrià. Amb les presses, només portava un bitllet de 50 € a la cartera...

Quan ha arribat el moment de pagar, el taxista ha posat molt mala cara. Deia que només tenia 10€ de canvi. I que només estan obligats a tornar canvi de 20.

Buscant, buscant m'he adonat que amb monedes podia ajuntar 8,30€, només faltaven deu cèntims. ¿Voleu creure que l'home ha agafat el 8,30€ amb molt mala cara i queixant-se que faltaven 10 cèntims? Bah!

_ _ _

Una dona grassoneta li diu a la seva amiga:

-"Conchita, yo he adelgazado así: comiendo poco..."

_ _ _

Moltíssima gent feia cua fa uns dies a les taquilles de la FNAC al Triangle. Quan vaig passar pel davant vaig sentir que un noi li comenta a un amic:

"És increïble! Sembla que reparteixin bitllets de 500!!!"

_ _ _

En una discussió sobre els toros sento aquest argument:

"¡Los toros sufren mucho más en la naturaleza que en una corrida! Se pelean ferozmente entre ellos!"

Fantàstic, oi?

_ _ _

Veig una parella d'avis al Mercadona.

Pel que diuen és la primera vegada que hi entren.

L'avi ho va agafant tot de marca, no fa ni cas als productes Hacendado.

La dona li diu:

- "Aquí els productes de marca valen el mateix que a tot arreu, has d'agafar productes seus!"

_ _ _

Al metro se sent l'anunci:

-"Pròxima estació, Verdaguer"

L'avi que tenia al davant diu:

-"¡Pues ya nos hemos pasado!"

- "Aquí hablando, hablando, es que en el metro no se puede ir despistado, hombre!"

_ _ _

"¿Te has operado las tetas, mamá?"

...

... li ha demanat una nena d'uns sis anys a la seva mare que anava en top-less a la platja

"¡Nena, no chilles!"

Pel que he pogut veure diria que sí que se les havia operat.

_ _ _

A la vora unes dones anaven xerrant:

-"Ha estirat més el braç que la màniga. Y claro, se ha quedado enganchado"

_ _ _

- "¡ Oye, que bañador más chuli !" li deia una dona a una altra.

_ _ _

Una mare se n'adona que el tren està a punt d'arribar a l'estació on han de baixar i li diu al seu fill:

-"¡ Estáte al loro !"

El fill, que està jugant amb uns cotxets sobre el seient, li demana:

-"¿Qué quiere decir al loro, que deje de jugar verdad?"

-"Eso, eso"

_ _ _

A una noia se li cau una sabata a les vies:

Un que passa per allà li diu:

-"¿La zapatilla se le ha caído? Pues yo no voy a bajar a buscarla, lo siento"

_ _ _

Els llatins estan incorporant tot un lèxic una mica exòtic a la nostra ciutat.

-"Estas son horas de llegar, gordito???"

... li etzibava avui cridant des d'un balcó del Raval una dona com boliviana al seu marit que arribava a mitja nit a casa ...

_ _ _

Una amiga em diu:

"En el fons aquesta crisi m'encanta. No ho diguis a ningú però m'encanta. N'estava farta dels excessos de tota mena comessos els últims anys per polítics i empresaris. Espero que hi hagi un sobre-estoc de pisos i de naus industrials durant molts i molts anys. És una vergonya el que han fet..."

_ _ _

Davant del tema etern de les gavines agressives amb les persones, en època de cria, Quim Monzó era ahir contundent en la seva columna:

"Què fer amb les gavines? Mengem-nos-les!"

I parlava d'aprofitar els ous que l'Ajuntament diu que retira i tot això...

Ècs! Però jo sóc un anti-gavines de ciutat declarat.

_ _ _

El dia després de la victòria a la Champions dues dones netejaven una estació de metro del centre:

-"Què tal?" li va demanar una

-"Pues aquí, ¡comiéndome la mierda de los demás!" va etzibar l'altra.

_ _ _

Veig una dona cega una mica perduda. Va donant cops de pal a la paret. En notar la meva presència pregunta:

-"Disculpe, ¿me he pasado els Slesher?"

Com que té un Slclecker al costat, entenc la pregunta.

-"No, heu d'anar una mica més endavant i a l'esquerra tindreu la porta. Vol que l'ajudi?"

-"No gracias, gracias, ya voy sola"

I efectivament la dona va trobar la porta de l'Schlecker i hi va entrar.

_ _ _

Al Raval, em cau aigua però no sé d'on ve. Després veig que és del cotxe que tinc al costat, el conductor estar rentant els vidres i l'agua salta molt més enllà d'on ha d'anar.

Una dona que també en surt mullada mira el conductor i li diu:

-"Que no veus que quedem xops?"

-"Es que está un poco estropeado" li contesta el que va al volant

- "Doncs arregla-ho, però no ens mullis!" diu la dona, plena de sentit comú.

_ _ _

"Últimament a Barcelona tot sembla que passi al Raval", diu Manuel Cuyàs en un article a El Punt. Quanta raó que té!

_ _ _

Feia temps que no comprava una bandera del Barça.

-"Posi'm dos metres", li he demanat a una botiguera de l'Eixample.

M'ha cobrat 2,40 Euros cada metre.

- "N'heu venut moltes?"

- "Moltíssimes" m'ha dit

Després d'un breu silenci ha continuat:

- "I demà ens arriben estelades, la gent les demana molt, la gent les vol" m'ha dit amb cara d'esperar fer-ne un bon negoci.

_ _ _

Entre els plàtans i d'altres arbres de davant de casa avui he vist ... UNA PAPELLONA !!! Feia temps que no en veia a Barcelona. És que no m'hi fixo o que no n'hi ha? Segurament una mica de cada.

_ _ _

Ahir explicaven a la NPR que degut a la crisi als Estats Units s'està donant per primera vegada el que anomenen "Reverse Remitances". És a dir, cada dia hi ha més immigrants que en comptes d'enviar diners a la seva família en reben, per poder subsistir i no haver de tornar al seu país.

_ _ _

Per motius que ara no venen al cas, de tant en tant rebo mails informatius de l'Ajuntament d'Argentona El d'avui diu: "El passat divendres, dia 15 de maig, membres del cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge van enxampar in fraganti un caçador furtiu que tenia col·locats dos llaços sense topall per caçar porcs senglars al paratge de Can Cabot"

_ _ _

¿Heu llegit la carta que avui publiquen alguns diaris, amb el títol "Estimat Mosso"? La signa en Jordi Molins Amat. El seu fill va anar a celebrar la victòria del Barça a Canaletes i ara mateix és a Urgències del Clínic, amb 10 punts al cap, l'orella reconstruïda i hemorràgia interna. Adreçant-se al Mosso que li fer el pare diu: "I a sobre t'hauran felicitat".

_ _ _

Una noia d'uns 20 anys baixava pel carril Balmes en moto. A mitja baixada deu haver sentit o notat que li havia arribat un sms. Ha ficat la mà al bolso que portava creuat cap a la dreta. I n'ha tret el mòbil. Sense deixar de circular Balmes avall ha anat llegint l'sms a cops d'ull cap avall: ara miro el carrer, ara miro el mòbil, ara miro que no se'm travessi cap cotxe, ara miro el mòbil. Del missatge deu haver deduït que havia de trucar algú perquè, sense deixar de conduir però ara sí reduïnt una mica la velocitat, ha marcat un número, s'ha posat el mòbil inclinat en diagonal respecte el terra per dins del forat de la boca del casc i ha començat a parlar. El que no sé és com sentia el que li deia l'altre, per molta opció de "mans lliures" que hagués triat ...

_ _ _

A Barcelona mai no hi havia hagut números de telèfon fixes que comencessin per l'1. Era o 932 o 934 ... Per entendre'ns 93-241 o 93-209 o 93-457 però 93-187??? Últimament en canvi comencen a sovintejar aquests números, que fan de fixe però que en realitat són mòbils instal·lats a domicilis, restaurants o oficines. Els que conec són, en gran part, fruit d'ofertes de Vodafone ...

_ _ _

Per cert, respecte la nota anterior un lector em puntualitza amb la seva experiència:

"He vist l'article on comentaves allò dels telèfons que comencen per 931. Jo tinc la linea de telèfon que comença per 931 desde fa uns 6 anys, i és de la companyia ONO (abans AUNA). M'el vaig fer per no pagar a Telefónica, però no és un mòbil"

Moltes gràcies al lector per la informació !

_ _ _

Un pare pasejava dissabte amb els seus tres fills, tots nens, davant la clàssica botiga de roba masculina Señor, del Passeig de Gràcia.

L'home no es va poder estar d'assenyalar l'establiment, fer cara de persona feliç i comentar als seus nens:

-"Els 'tratges' de treballar me'ls faig aquí"

_ _ _

En canvi, ben a la vora, una dona d'uns 30 anys semblava agobiada de les preguntes que li feia la seva mare:

-"Mamá, ¡ hago lo que puedo ! ¿Te das cuenta de que no paras?"

_ _ _

Vàries mares m'han explicat que pels nens va ser un petit drama que el Barça no guanyés la lliga diumenge passat contra el Vilarreal. Ai aquests nens si sabessin com n'és de dura la vida! Espero que algú els vagi explicant que això d'enguany és excepcional.

Jo crec que aquell empat va ser la penúltima lliçó de Guardiola aquesta temporada: "Ja us ho deia que encara no l'hem guanyat". Els nens i alguns no tan nens s'han acostumat a un Barça que pot amb tot però ai las! diumenge va empatar. "Va anar bé perquè així aprenen que no sempre es guanya" em deia una amiga.

_ _ _

... i quina espero que sigui l'última lliçó de l'any de Guardiola?

Que no sempre es guanya ja ho hem après amb el Vilareal, ara toca aprendre que en una mateixa temporada es poden guanyar tres títols! Veurem si ens pot ensenyar aquesta lliçó contra el Manchester...

_ _ _

No he trobat informació enlloc però diria que avui dissabte 16 de maig els veïns del Passatge Pellicer, a tocar de la Diagonal, estan de Festa Major...

_ _ _

Un grupet de joves de vint-i-tants anys fa un cafè en una terrasseta. Gairebé tots estan fumant.

Un diu:

-"Jo als 30 ho vull deixar, perquè així tindré temps per recuperar-me..."

_ _ _

-"Si tuviera un año de paro, ¡ yo fliparía !" sento que li diu un noi a una noia.

I continua: -"No pararia de ir a escalar...!"

_ _ _

- "I noteu molt la crisi?" li demano a un taxista de Barcelona amb lleuger accent lleidatà

- "Moltíssim. Sobretot de gent d'empresa, ara viatgen molt menys. Els vols venen al 50%. Abans es movien molt en taxi, de l'hotel a l'oficina, al restaurant ... I ara molts ja no venen, les empreses han d'estalviar. També es nota molt en la gent d'aquí. Mira, ara fa dos anys a aquesta hora ja hauria plegat, però com estan les coses, he de treballar més hores ..." em diu a les 11 de la nit.

_ _ _

Un noi jove negre portava un carret ple de papers i ferros en un carrer de l'Eixample.

Quan ha arribat a un contenidor d'escombreries l'ha obert i amb una barreta de ferro l'ha remenat a veure què hi trobava.

Tenia uns vint-i-tants anys i se'l veia fort i sà.

Són estampes de la crisi que es fan especialment evidents en els més febles.

_ _ _

-"¿Qué día puedo tirar un mueble?" li ha demanat un paki veí del Raval a un escombriaire de BCN Neta.

_ _ _

De vegades alguns publicistes volen fer de filòsofs ...

Per exemple, avui he vist un anunci en un autobús que deia:

-"No importa on vagis sinó on arribis"

És allò que dius: " Èh? "

Sort que després van al gra:

"Irlanda"

Vaja, que ens animen a anar a Irlanda, tot plegat decorat amb una foto de prats verds irlandesos.

Però realment la frase, té algun sentit?

_ _ _

L'ADN publica avui que un estudi del CSIC ha trobat rastres de cocaïna a l'aire de dos barris de Barcelona.

Un cambrer de Gràcia comenta la notícia:

-"Què fort ! Ara ja entenc l'eufòria de la gent ! Jo que pensava que era pel Barça i resulta que és per la cocaïna ..."

_ _ _

Una esquela d'un estudiant a La Vanguardia acaba dient:

-"Es prega, enlloc de fer arribar flors, fer una donació a una ONG"

_ _ _

Una parella està dicutint en un bar dels típics de l'Eixample. Fan cara de molt agobiats. Al final ella diu:

-"No vull parlar de tot això. Que si ahir et va molestar això, que si l'altre dia allò ... Si vols ho deixem"

Silenci. Al cap d'una estona segueixen la conversa, en el mateix to.

_ _ _

Veig un ciclista que circula lent pel carril bus de la Gran Via, davant de la vorera del Coliseum. Quan menys s'ho espera l'avança un autobús, a tota velocitat i a dos pams de distància.

El bus era un 54 i anava inútilment ràpid, perquè ha hagut de parar vint metres més enllà, a la parada.

Quan el ciclista ha arribat a l'alçada de la cabina de l'autobús ha picat al vidre del conductor per cridar-li l'atenció.

Jo m'he quedat mirant, a veure què passava.

He sentit el ciclista cridant, molt indignat:

-"Que estàs boig? Estàs boig!!! Però què em volies matar?"

El conductor, amb aquella elegància característica d'alguns xofers de taxi i autobús de Barcelona, ha obert amb cara de pocs amics el vidre de la finestra i va i li respon:

-"A ver si vas más rápido, gilipollas !"

_ _ _

Em creuo amb una noia que porta unes ulleres color verd fosforito i amb forma d'estrella. Fa uns dies, al mercat, també van passar uns turistes amb ulleres ben estranyes. Cada cop es veuen més lents amb formes "diferents" ...

_ _ _

Al programa de Xavier Solà, els migdies a Catalunya Ràdio, "suc de coco", busquen idees dels oients. Avui una dona proposava "mossos amb dorsals", és a dir que els Mossos antiavalots portin un dorsal al davant o al darrera similar al que porten els corredors de curses i així si hi ha algun incident se'ls podria identificar ràpid. Caram, amb les idees dels oients...

_ _ _

... i després el periodista Carles Quílez, que es veu que és especialista en temes policials, ha dit que això dels "mossos amb dorsals" era molt bona idea...

A mi a priori també em sembla bona idea però trobo que en aquest país, on tantes coses tenim pendents, massa sovint ens volem passar de moderns i de llestos. I en canvi hi ha tants d'altres països ens porten anys llum de distància ... que potser abans en hauríem de fixar en com ho fan a fora i per què ...

_ _ _

Cada dia es veuen més bícings a llocs on no toca. N'he vist algunes candades al carrer, d'altres que les entren en un edifici o ahir en un tren de rodalies de zona sense bícing.

_ _ _

Veig com una dona gran, molt gran, cau a terra en plena vorera. De seguida gent jove se li acosta i l'ajuda. Unes 10 (tots els que en aquell moment passen al seu voltant) persones s'interessen per ella i l'ajuden. Se la veu molt feble. Fa cara d'agraïment i de molta por.

_ _ _

Dos amics es troben casualment pel carrer, sembla que fa temps que no es veuen. Un li diu a l'altre:

-"¡Qué bien te veo! ¡Pareces más joven que antes!"

_ _ _

Una amiga m'envia un sms:

"Per la secció de 'cor' del blog:

Noia parlant per mòbil, no fa massa bona cara, diu:

- Yo a ti no te busqué, tu surgiste!"

M'ha fet gràcia el "surgiste"! diu

_ _ _

Surto del vagó de metro i una noia se'm creua corrent, com intentant entrar al convoi però se li tanquen les portes, no arriba a temps.

Uns metres més enllà un home que porta una bossa a cada braç es posa a cridar:

-"¡Toma! ¡ Jódete ! ¡ Jódete !

I l'home continua:

- "¡ Hija de puta, que te jodas !"

No sé si és rodamón o només ho sembla però el que està clar és que la dona ha estat a punt d'emportar-se'l pel davant en la seva cursa cap al vagó.

_ _ _

Al metro hi ha anuncis dels estudis d'FP: L'eslògan és: "Futuro Prometedor".

_ _ _

M'envien un sms:

"Frase del dia a un bar de la plaça Universitat:

-'Mañana tengo clase de boxeo. Si me ponen otra vez como una berenjena, lo dejo. ¡Qué dirá mi abuela!' "

_ _ _

Una noia no para de xerrar mentre dina al meu costat:

-"Sóc bona persona, però tot té un límit ! Ma mare està aconseguint allò de "viu dels teus pares fins que puguis viure dels fills! Què fort, ella estalvia i jo no !"

_ _ _

Heu sentit com estava d'afònic Joaquim Maria Puyal durant la retransmissió del Barça - Getafe??? Ha mantingut la retransmissió però amb una absoluta afonia !!!

_ _ _

Dois nois passegen pel carrer de la Mercè i un li diu a l'altre:

-"No, si aquest barri està bé..."

Com volent dir que no està tan malament com es pensava.

_ _ _

En un mateix matí he rebut 2 cops la mateixa trucada publicitària. El telèfon marcava 2277 i una veu enregistrada, per cert amb so molt dolent i artificial em deia: "Duplique su velocidad, nuevo ADSL, llame al 1004". Són uns pesats i es fiquen on ningú els demana! A més, dubto que siguin eficients

_ _ _

Dos homes parlen a la sortida d'una cafeteria. Un d'ells fa un comentari d'aquells que marquen una imposició de com volen que siguin els seus fills.

-"Quan sigui gran la meva filla no anirà en moto, anirà en bicicleta!"

Per l'edat de l'home la filla ha de ser petita, però ell ja sap que no anirà en moto, vaja que farà tot el possible pq no hi vagi.

_ _ _

Un grup d'estudiants adolescents descansen asseguts per on poden al carrer Ciutat, a tocar de plaça Sant Jaume. La professora els està fent un qüestionari del que han visitat. Just quan jo passo els fa una d'aquelles preguntes que m'agraden:

-"Com es diu el que durant la guerra es coneixia com a 'Plaça del Milicià Desgonegut'?

La placeta del Pi, la petita de del darrera de l'església, i la pintada amb aquest nom de la que tantes vegades ens agrada parlar aquí: placeta del Milicià Desconegut. Que mai se'ls acudeixi esborrar-la ni per accident, eh? No l'haurien de protegir amb un vidre?

_ _ _

-"Cada dia hi ha més gent que demana almoina al carrer!" em comenta un amic.

És veritat. Avui, per exemple, he vist una dona molt petita, asseguda de cara la paret de Rosselló amb Balmes com amagant la cara, estirant el braç i balancejant-se demanant diners.

_ _ _

L'escena passa a plaça Universitat. Un pare empeny el cotxet on viatja ben còmode la seva filla que deu tenir uns dos anys. En un moment determinat la nena assenya-la la noia del davant i crida mig-histèrica:

-"Hello Kitty!!! Hello Kitty!!!"

El pare va i li diu:

- "Sí, Hello Kitty, és la motxilla de la nena, tu també en tens una, oi?"

No deu fer ni 9 mesos que la nena sap parlar i ja identifica la Hello Kitty!

Així no m'extranya que s'esgotessin les mones d'aquesta llicència!

_ _ _

Per cert, les pastisseries ¿han de pagar llicència per fer mones com les de Hello Kitty? Suposo que no però és un cas curiós, tan curosos com són els gestors de llicències per treure diners de sota les pedres...

_ _ _

En Ramon Pellicer ha presentat una informació sobre uns extremistes musulmans. Segons ell el succés havia passat al "sud de França". En realitat era una informació de Banyuls (Rosselló) i el reporter era Pere Codonyà.

_ _ _

Una noia parla de la seva feina, caço la conversa al vol:

-"Así que oye tu, ahora me piro a las 6 dos veces a la semana y que se jodan ..."

_ _ _

Diu que més de tres-cents sociòlegs analitzaran la immigració a la societat catalana, els dies 17 i 18 d’abril a Bellaterra. Serà el 5è Congrés Català de Sociologia

_ _ _

Una senyora es queixava avui dels ajuts que els governs donen als bancs:

-"Que espavilen un poquito los bancos, ¿qué es eso de que ahora porque les va mal les den un préstamo? ¡Que me lo den a mi! Mal, mal, eso lo están haciendo mal".

_ _ _

Ja dic que últimament pel carrer no paro de creuar-me amb gent que és coneguda. Avui li ha tocat el torn a Jorge Fernández Díaz, a qui d'a prop se li noten més els anys ... que per televisió! L'he vist passejant per Sant Gervasi.

_ _ _

Uns altres que estan amb les piles posades de cara al Juny són les empreses d'oci gay que estan preparant la Pride Barcelona, tota una setmana (del 20 al 28 de juny) d'activitats i festes, que tindran un dels seus punts àlgids en la desfilada que unirà la plaça Universitat amb l'Avinguda Maria Cristina i acabarà en una gran festa.

_ _ _

Diu que ja s'està preparant un gran homenatge a Pepe Rubianes al Palau Sant Jordi. Si tot va bé es farà el 8 de juliol i un dels que ho està movent és en Claudi Feliu, de Fila 7. La recaptació es destinarà a fins benèfics. "Per al padre Manel de la Barceloneta", em diuen.

_ _ _

-"No els puc ni veure!!!" li diu una dona gran al seu marit quan uns nois l'esquiven en patinet.

_ _ _

Últimament veig força coneguts pel carrer. Avui m'he creuat amb el Raimon que anava passejant. No deixa de sorprendre'm com els nostres cracks passen tan desapercebuts. En part per una qualitat de discreció de la nostra societat. Però també per aquell punt de feblesa de la nostra cultura. En veure'l m'ha vingut al cap allò de "al meu país la pluja no sap ploure". I he seguit la meva ruta cantant aquesta cançó tot i que enguany la pluja sí que ha sabut ploure.

_ _ _

Avui he sentit Pau Riba a "La Primera Pedra", el programa que fa en Joan Margarit els matins de cap de setmana de RAC 1. En un moment determinat han parlat del sistema econòmic, del capitalisme i més o menys ha dit: "qualsevol persona que pensi una mica se n'adonarà que el que ens demana aquest sistema no pot ser: créixer, créixer, créixer. És impossible, no es pot sempre anar a més, a més, a més. Per Sant Jordi a vendre més roses que l'any anterior i més llibres. És una bogeria, ens ho estem carregant tot. Però ens hi hem acostumat i ara dir-li a la gent que freni és molt difícil. Jo penso que hem d'anar a menys."

_ _ _

Tinc un bon amic que fa anys que diu el mateix que avui he escoltat a Pau Riba. L'amic en qüestió, economista i que no és precisament un antisistema, fa anys que em repeteix que no pot ser, que aquesta fe en el creixement pel creixement porta a la destrucció de tot: del territori, del paisatge, del país i del món.

El problema és trobar una alternativa, dic jo. Però ell insisteix que només mirar-s'ho tot des del punt de vista del creixement és desmesurat. És allò de a cada poble, deu polígons.

_ _ _

Sobre la indústria musical, escolto una reflexió interessant a la NPR, la ràdio pública nord-americana: "Pels músics i els fans s'acosten bons temps. Els músics són això, músics, i no faran una altra cosa, perquè el que volen fer és música. I per tant, només poden que veure oportunitats en la nova situació: estan arribant directament a més i més fans, i fàcilment. Pels fans també arriben bons temps. Com sabem, el problema el tenen les empreses discogràfiques que han de trobar el seu rol: o es transformen en alguna cosa semblant als mànagers moderns dels artistes o simplement desapareixeran, perquè el que ja no calen són els mitjancers"

_ _ _

Sento el soroll que fa una moto quan la tiren a terra. Em giro i veig que estava ben aparcada, en un espai per a motos. Ha caigut en ser colpejada per un cotxe que estava incorrectament aparcat en el mateix espai. L'home ha colpejat la moto per darrera en l'intent patós de treure el vehicle. Finalment se'n va i la moto queda estirada.

_ _ _

-"Mira Guillem: ratolins!" em va dir fa uns dies un amic.

Estàvem a l'estació Paral·lel de la línia lila, i efectivament a les vies hi havia tot de ratolins. És allò que primer en veus un i després no pares de veure'n fins que arriba el tren. Un per aquí i un per allà ... Són grisos i petitets.

_ _ _

M'assabento a través de l'Independent de Gràcia que ha tancat el bar de les guitarres. Era un local molt especial, situat a la Rambla del Prat, davant del cinema Bosque. Tenia tot de guitarres penjades del sostre i tu en podies demanar una i tocar-la. Jo sempre l'havia trobat un local cutrillo i brut, però vaja, els que en saben deien que aquest look voluntàriament deixat era precisament una de les seves gràcies. Explica l'Independent que qui regentava el negoci, l'Antoni, s'ha jubilat, i que els propietaris del local no l'han volgut traspassar, prefereixen que el local canviï de negoci. Diu que es deia Can Quimet, però vaja, tothom el coneixia com el bar de les guitarres.

_ _ _

A l'estació de Sitges una senyora intenta baixar del tren. Ara tornen a circular convois d'aquests que quan paren queden tan allunyats de l'andana. La dona va i diu:

-"Cada dia està més alt!"

_ _ _

Trobo unes àvies amigues fent l'esmorzar de diumenge. Avui van molt guapes i elegants, vestides de colors alegres i amb algunes joies. Com que hi ha confiança, dic:

- "Caram, avui sí que aneu elegants"

I em contesten:

- "És que és Pàsqua !"

_ _ _

En un balcó de Gavà hi ha una pancarta que diu: "En aquesta casa som cívics, estalviem aigua"

_ _ _

Unes noies esperen el tren, la que fuma vol anar al lavabo però és clar, no sap que fer de la cigarreta:

-"Si quieres, te aguanto el cigarro" li diu l'amiga

-"Ai no, qué asco, ¿cómo me lo vas a aguantar si tu no fumas?"

Però al final li aguanta. Mentre l'espera la truquen al mòbil i ella l'agafa com pot, amb la cigarreta a una mà i el mòbil a l'altra. I en reconèixer qui la truca diu:

- "¡Hola churri...! ¿Qué tal?"
_ _ _

Alguns venedors ambulants de cervesa de Gràcia ara van en bicicleta. Se t'acosten i continuen dient allò de "cerveza, beer" però porten les bosses de plàstic penjades del manillar i si veuen que no en vols apreten a córrer a pedalades, a buscar un altre client. De venedors n'hi ha molts, en bici uns quants.

_ _ _

A la plaça dels Àngels avui sonaven bongos o alguna cosa semblant de percussió. El so era fort, estrident. Com no se li havia acudit encara a ningú posar-se a tocar allò de pum-pum-pum. I pum-pum-pum. I vinga una altra vegada pum-pum-pum. Serà passatger o s'hi quedaran? To be continued.

_ _ _

Fent zàpping radiofònic avui he descobert un programa de Ràdio Contrabanda (91.4 FM) en italià, que està molt bé. Es defineix com a "programa de música, notícies, lectures poètiques, informació i agendes musicals" i pel que he vist va fent entrevistes a italians que viuen a Barcelona i fa un repàs a tot d'activitats que organitzen.Han parlat de la casa de gelats Dino, fundada per Dino Pavese, no tinc clar si era a ell a qui entrevistaven.També han entrevistat un grup de música del Piamont que tocaven un instrument suís, el hang.Deien que molts italians són a Barcelona fugint de l'agòbio de la situació ideològica italiana i del control dels mèdia per part del poder. Que han vingut aquí atrets per una imatge de Barcelona com a ciutat de les arts i de l'art al carrer.Però al mateix temps es queixaven que aquesta imatge que Barcelona dóna i vol donar a l'exterior contrasta amb la realitat que després troben aquí, que no sempre poden tocar al carrer i tot això.En tot cas, farem seguiment d'aquest interessant programa que he escoltat un dimecres a 2/4 de 8 del matí, en repetició.

_ _ _

Quan estàs en contacte amb xinesos de la Xina profunda de seguida te n'adones que tenen el costum d'escopir bastant, xerrupar quan mengen i fer sorolls amb la gola.

Per això no m'ha sobtat que un xinès de Barcelona que baixava per Pau Claris fes aquell soroll d'anar a escopir: l'habitual "Jrrrrrrrs..."

"Ècs!" he pensat, "ara escopirà aquí al mig!"

El que sí que m'ha sorprés és que l'home en comptes d'escopir a terra s'ha acostat a una paperera del carrer, hi ha posat el cap a sobre i l'escopinada hi ha entrat com qui fa un triple en bàsket: cistella !

Per una vegada la paperera ha fet d'escopidora, quin bon servei a la ciutat.

_ _ _

Si voleu llegir + xafarderies cliqueu aquí

www.guillemcarbonell.cat

ELS VOSTRES COMENTARIS + RECENTS

Barra de vídeo

GOOGLE TRANSLATOR

Arxiu del bloc

LES SECCIONS DEL BLOC

ENLLAÇOS A D'ALTRES BLOGS

GUILLEM YOUTUBE

REFERENTS

QUIM MONZÓ PARLA D'AQUEST BLOC (clica a sobre per saber què en diu)

Cronistes

Votaràs a les eleccions europees?

¿Et fa il·lusió que el Tour vingui a Barcelona?

Ja saps què faràs a l'estiu?

¿Has batejat o batejaries els teus fills?

S'ha de multar els U2 per incomplir la normativa de soroll durant els assajos?

Aniràs a veure el Tour?

dimarts, gener 22, 2008

La Vanguardia inmobiliària ja només pesa 80 grams / Mèdia

1 Comment:

Seguidors

www.guillemcarbonell.cat

ELS VOSTRES COMENTARIS + RECENTS

Barra de vídeo

GOOGLE TRANSLATOR

Subscriure's al bloc

Arxiu del bloc

LES SECCIONS DEL BLOC

ENLLAÇOS A D'ALTRES BLOGS

GUILLEM YOUTUBE

REFERENTS

QUIM MONZÓ PARLA D'AQUEST BLOC (clica a sobre per saber què en diu)

Cronistes

Votaràs a les eleccions europees?

¿Et fa il·lusió que el Tour vingui a Barcelona?

Ja saps què faràs a l'estiu?

¿Has batejat o batejaries els teus fills?

S'ha de multar els U2 per incomplir la normativa de soroll durant els assajos?

Aniràs a veure el Tour?

dimarts, gener 22, 2008

La Vanguardia inmobiliària ja només pesa 80 grams / Mèdia

1 Comment:

Seguidors