El ressó de la convocatòria arriba tant a Inymèdia com a alguns suros d'església /Societat

Quan tant Indymèdia com els suros d'algunes esglésies convoquen a una manifestació és que la cosa va de debò. El suro que veieu és el de l'Església del Pi i el que diu Inymèdia ho veureu clicant aquí. Fa pinta que serà un dia d'aquells que es recorden i que tenen conseqüències. Tot i això també conec molta gent que "passa" de la protesta i ni tan sols s'han plantejat d'anar-hi. El PSC no hi serà, ells sabran, jo crec que és un error. Però sobretot, quina vergonya que els sindicats majoritaris no s'hi hagin adherit. ¿Potser en Cesc que hi entèn ens pot explicar per què no hi són?.

Women'secret ha inaugurat botiga a Rambla Catalunya /Botigues

Una llarga cua ha donat la benvinguda a la nova botiga que la cadena Women'secret ha inaugurat avui a Rambla Catalunya 75. La passió de la gent -bàsicament dones- per comprar la motivava el fet que s'oferia un descompte d'inauguració d'un 40% en totes les peces. A quarts de nou del vespre la cua girava la cantonada. Com que la foto del carrer que veieu a sota ha quedat fosca he anat a la web del grup i he triat la que veieu a dalt - i així de pas variem una mica el to d'aquestes cròniques quotidianes.

¿Hi ha prou diferència entre Flaix FM i Flaixback? / Mèdia

Hi ha una cosa que no entenc de les emissores del grup Flaix. Seria d'esperar que Flaix FM fos el que és -música d'última generació- i que Flaixback fos música de temps anteriors, ¿no? En canvi fa temps que penso que no han diferenciat bé les dues emissores, que la segona no fa cap "flaixback", vaja i penso que és un error. Per cert, segons el Baròmetre el rànking de les cinc primeres emissores de temàtica musical a Catalunya és la següent, en total d'oïdors:

40 Principals = 541.000
Flaix FM + Flaixback = 321.000
Cadena Dial = 261.000
Ràdio Teletaxi = 197.000
RAC 105 = 173.000

Pinten de groc un edifici a la Rambla de Badalona / Societat

"La Rambla" és com a Badalona li diuen al que en altres pobles seria el passeig Marítim. I és clar, les cases a un passeig que segueix la línia del mar acostumen a ser blanques o blaves. Amb tocs que poden ser marrons o verds. A Badalona, però, algú ha volgut ser original i ha pintat la façana de l'edifici que veieu de color groc. Trobo que a la foto encara queda modern i bé però creieu-me que en viu està fora de context. Vaja, que "contra gustos no hay disputa" però haguessin pogut seguir una certa lògica estètica.

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura es presenta en societat / Mèdia

Baròmetre: Per veure un video de l'acte (45') cliqueu aquí.

L'Auditori Idec de la UPF s'ha omplert de gom a gom per escoltar com el sociòleg Salvador Cardús presentava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, el nou estudi fet per la Fundacc , que mesura i analitza les audiències i els consums culturals als territoris de parla catalana. Dues empreses líders s'han encarregat de buscar -Nielsen- i creuar -Odec- les 40.000 entrevistes.

Un dels aspectes més interessants és que qui compri les dades podrà arribar a tenir detall del consum de mitjans i culturals per segments de consumidors i amb detall comarcal, fins ara inexistent. Els que no aspireu a comprar dades podeu consultar les que són de lliure accés, que trobareu aquí. Durant l'acte s'ha repetit que ara cal donar solidesa a l'estudi amb cada una de les "onades" d'entrevistes que s'aniran fent.

"És el primer treball sobre audiències i consum cultural en alta definició, tenim una mostra extraordinàriament precisa i rigurosa. Per exemple és la primera vegada que es fa una enquesta en produnditat a 6424 estrangers, el 16,4% de la mostra -que s'ajusta a les xifres oficials de població estrangera".

Per entendre la magnitud de la investigació que s'ha presentat cal saber que al món es fan uns 100 estudis d'audiència. Els més grans a països com la Xina, la Índia o el Brasil. Aquest darrer país fa mostres de 40.000 entrevistes, concentrades a les ciutats. "Amb el mateix número d'entrevistes el català se situa entre els 10 primers en quantitat de persones enquestades i -en ser inferior la població- la precisió estadística és de les més elevades" ha explicat Lluís Tolosa, director tècnic del Baròmetre.

Entre les persones que l'han realitzat parlen de "Territori Baròmetre" per referir-se ràpidament a l'àmbit d'estudi. El Baròmetre pot presentar dades a mida que ajudaran a detectar nínxols de mercat desatesos. Per exemple, "no és que els joves no vulguin consumir en català. És que no ho poden comprar perquè no hi és. Ara el mercat sabrà que hi ha aquest nínxol de mercat desatès i hi podrà donar resposta. Es podran forçar canvis estructurals en sectors que fins ara treballaven a cegues. Tothom podrà tenir la informació que necessita per prendre les decisions més intel·ligents", ha dit Cardús.

I una referència bíblica de Cardús: "L'eclesiastès diu que qui fa créixer el seu saber veu créixer el seu dolor. I en un sector de canvis tan accelerats la realitat no és dura, és duríssima. Però estem convençuts que mostrar aquesta realitat és indispensable per garantir la solidesa del país en el seu conjunt. Sàpiguen que el Baròmetre és la nostra manera de contribuir a fer uns països, una cultura, unes empreses, uns mitjans i uns ciutadans capaços de decidir per ells mateixos".

Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, també ha participat en l'acte i ha dit que "l'administració creu i ha col·laborat en el Baròmetre i confia que serà autosuficient". I ha parlat de la importància d'atendre aquest mercat captiu i "invisibilitzat" ajudant afer-lo real i tangible perquè després hi hagi empreses que s'hi adrecin.

Ja tindrem temps per destacar una o altra dada. S'haurà d'explicar bé per què al Baròmetre TV3 surt com l'emissora amb més share a Catalunya, que entenc que és l'audiència comptada en "temps total" mirant un canal. Per cert: ¿Sabeu quanta gent sap anglès als Països Catalans? Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura n'hi ha un milió que diuen que el parlen i un milió i mig que l'entenen. Si la mostra és sobre 13 milions sembla més aviat poc, ¿oi?

+ sobre Llet Nostra / Societat

El 7 d'Octubre parlàvem de com estava pujant el preu de la llet i un lector va fer aquest comentari:

"La política de marqueting de Llet Nostra és una presa de pèl. "Catalana, de casa !" Això serà per qui s'ho vulgui creure. Han tingut tant d'èxit en vendes que han de comprar llet a França per donar l'abast a la demanda del mercat. Suposo que l'increment generalitzat del preu de la llet i que qui compra Llet Nostra prefereix pagar una mica més per un producte d'aquí (encara que això últim no és del tot cert) justifiquen aquesta política de preus. Jo continuo comprant ATO".

Avui un altre lector ha contestat i em sembla interessant deixar-ne constància:

"Llet Nostra ha tingut un exit que ningu s'esperava, ni ells mateixos. Per la teva informacio, amb les ventes que tenen ara mateix, no arriben ni al 30% del volum que disposen les 7 cooperatives. Es a dir, tindrien que multiplicar les vendes per 3 per quedar-se sense llet,i aixo de comprar llet de França em fa riure.Tu fas molt be comprant ATO, per la teva informacio pertany a Central lechera Asturiana desde l'any 1997.Aixi de catala unicament compres la marca , perque la llet es la mateixa que la ASTURIANA, la mateixa."

L'Òptica Universitària envia publicitat en sobres negres / Societat

És una bona tècnica de màrketing: enviar publicitat però en un sobre negre que provoca la intriga de saber què hi haurà a dintre. L'únic espai transparent és el que correspon a l'etiqueta de l'adreça del receptor. En aquest cas a dins hi havia publicitat de l'Òptica Universitària de l'Avinguda Diagonal. Diu que fan un 60% de descompte sobre tarifa.

Vivim en temps de José Manuel Lara / Societat

José Manuel Lara està sortint aquests dies per tot arreu i parlant de tot plegat, ¿us hi heu fixat? Que si el Cercle d'Economia diu això, que si Vueling fitxa a no sé qui, que si l'accionista principal de l'Espanyol opina allò d'allà. Cada època té els seus personatges públics poderosos, vindran altres dies i portaran nous protagonistes, però sens dubte ara mateix vivim en temps de José Manuel Lara.

El carrer de la palla té els llums de Nadal més macos del Gòtic /Barcelona

El comerciants del carrer de la Palla -un dels que van a parar a la plaça del Pi- han il·luminat el seu carrer amb uns senzills llums de color blau elèctric. Dels que he vist són sens dubte els més macos. I és que de vegades no cal complicar-se molt la vida per fer les coses bé. Per cert, com veieu que els nens que apareixen a la imatge ja estan agafant idees per fer la carta als reis. S'inspiren en l'aparador de la casa Monforte, la botiga de joguines de la plaça del Pi, una de les que sempre hem vist.

Tanca l'antiquari Mari Carmen /Botigues

I en aquest carrer de la palla tan ben decorat resulta que trobem un altre antiquari que tanca, ara li toca al "M. Carmen", que està al número 5 i com veieu anuncia que liquida el negoci. Déu n'hi do la de botigues així especials que estem veient tancar a Ciutat Vella des d'aquesta finestra. Potser algú ens hauria d'explicar amb detall què està passant: ¿lloguers elevats, que la gent es jubila ... una mica de tot? El cas és que van tancant i són substituïdes per gelateries i botigues per a turistes.

"Els grans grups comencen des de baix" /Música

Si passeu pel carrer Tallers de Barcelona potser veureu aquest pòster penjant d'una paret al costat de molts d'altres. És publicitat de soterrani , una empresa que lloga sales i instruments de música perquè grups que comencen -o no- hi puguin assajar. M'ha agradat l'eslògan del cartell: "Els grans grups comencen des de baix". Sens dubte la gent de soterrani ha triat el millor carrer per anunciar els seus serveis ! Per cert, llogar una sala costa entre 8 i 10 Euros l'hora. Una bona idea, perquè no tothom té un garatge, una bateria o una guitarra elèctrica ¿oi?

Foto i Columna de la setmana / Fi de Nov

LA COLUMNA DE LA SETMANALlums de Nadal i Dret a decidirComencem la setmana que ens portarà dissabte la manifestació "Pel Dret a decidir, també en infrastructures" . Ja veieu que us pregunto a l'enquesta si hi anireu, ho faig una mica per començar a intuir si anirà bé i sobretot per crear ambient. Tot plegat està molt escaldat però veig l'organització freda, hauran d'escalfar motors ràpid si volen repetir l'èxit de convocatòria de fa un any.Trobo que són molt significatives les pancartes que us ensenyo a les cròniques, les de Bellvitge de gent farta de la situació. Fins ara semblava que tothom acceptés amb paciència i resignació que com que no hi podíem fer res queixar-se és inútil. Però aquestes pancartes comencen a relacionar coses que fins ara no es deien.Veurem si neva o no neva al Pirineu. Molta gent està pendent del que passarà per la Puríssima. Veurem. De moment hi ha franges de neu artificial. I d'altra banda, ja hem vist com s'han encès els llums de Nadal dels carrers comercials. A Barcelona m'agraden especialment els de Gran de Gràcia i els del carrer de la Palla. Bona setmana!
guillemblog@hotmail.com

Els macarrons del Demasié /Botigues

Mireu quines pastes de colors són la novetat de 'Nadal' del Demasié de Petritxol -aquella botiga que ven galetes a dos Euros la peça-. Les anomenen "macarrons": les verdes són de festuc -pistatxo-, les roses de gerd, les grogues de "fruita de la passió" i les marrons de dolç de llet. Jo em quedo amb aquestes últimes! Van a 0,80€ la peça.

Temps de codony i codonyats /Mercat

Els de ciutat coneixem els codonyats però ¿a quanta gent no li costaria identificar un codony? Bé, doncs aquí en teniu uns quants que estaven a la venda fa uns dies a 1,59 €. No és fruita de la setmana, perquè supera la barrera de l'Euro, però sí que podem dir que estem "en temps de codony i codonyats".

L'església de Santa Maria de Montalegre, al Raval /Religió

Mireu quina església ha quedat al descobert. Ja hi era però quedava força amagada entre edificis. I compte, que és menys del que sembla: no és una església romànica sinó neoromànica, però ja em direu si no és maca. En ple redisseny de la plaça de Castella i els seus entorns, aquesta imatge es pot veure ara des del renovat tram del carrer Torres i Amat. El que no sé és ven bé què hi fan al davant, esperem que sigui una zona que deixi la façana visible des de la distància. Es veu que en aquest racó del Raval fa temps que hi ha un convent ja que una comunitat de monges procedents de l'ermita de Montalegre de Tiana s'hi va instal·lar el 1362 i d'aqui en ve el nom. L'ordre es va extingir el 1593 i el monestir passà a ser Seminari Episcopal. El 1802 s'hi establí la Casa de la Caritat. El 1901 s'encarregà a l'arquitecte August Font la construcció d'un nou temple, que és aquest d'estil neoromànic. Va resultar malmès durant el període revolucionari de l'any 1936 i va ser restaurat acabada la guerra per Isidre Puig Boada. I ai las ! Es veu que el 1967, quan la Casa de la Caritat va abandonar el conjunt d'edificis, l'Arquebisbat va lliurar la custòdia de l'església a l'Opus Dei. Custòdia que diria que continua, quan tinguem temps ho anirem a comprovar.

Les parets de Bellvitge comencen a parlar /Societat

Amb tot el que ens ha caigut en infrastructures, m'extranyava el silenci d'un barri afectat tan especial i treballador com Bellvitge. Per primera vegada alguns balcons comencen a parlar: "Basta de chapuzas", "Queremos más seguridad" o el que veieu: "Corbacho, vais (h)a llenaros las carteras chapuzas". ¿Potser algú de la zona ens pot explicar com s'hi viu la crisi? ¿És realment una reacció d'uns quants veïns emprenyats o hi ha més rerafons?

La tarta de poma de la Granja Viader / Sibarita

Ja em direu si aquesta "Tatin" no fa bona pinta ! Al nostre gust la que veieu és la millor tarta "Tatin" de Barcelona i la podeu trobar a trossos o sencera a la Granja Viader del carrer Xuclà, on en el seu dia van inventar el Cacaolat. Ara el que fan són uns excel·lents suïssos i vienesos, a base de grans ingredients: un bon cafè, la seva pròpia llet i nata fresca. La tarta de poma que veieu era acabada de fer: poma cuita complementada amb una prima capa de pasta. Us podeu endur la tarta sencera a casa, va a pes i en aquest cas costava 25€.

Un Periòdico a la paperera / Mèdia

No hi busqueu pas interpretacions polítiques a aquesta imatge: estic encantat que Artur Mas "flirtegi" amb el "dret a decidir" i amb més idees que hauria de "flirtejar". Tampoc no l'entengueu com una crítica a "El Periíodico": m'agrada molt llegir la versió catalana d'aquest diari, amb els articles d'Antoni Bassas i Espinàs o els acudits de Ferreres. Com són aquestes cròniques, la imatge és simplement un "flaix" que he trobat en el meu dia a dia: tot just abans de travessar la Ronda Sant Antoni he girat el cap cap a l'esquerra i he vist que algú havia deixat "El Periódico" de dimecres així tan ben exposat sobre la paperera. M'ha semblat una imatge curiosa.

Pessebre i capella ardent coincideixen a la plaça Sant Jaume /Societat

El Palau de la Generalitat oferia avui aquesta imatge: a fora hi preparaven el pessebre. A la dreta podeu veure la grua que ajudava a posar-ho tot a lloc. Dins el Palau circulaven ciutadans que assitien a la capella ardent de Paco Candel, oberta fins demà a les nou del matí. El vestíbul del Palau oferia la imatge de les ocasions especials, amb Mossos de gal·la, il·luminació que pintava les pedres d'antic i una cinta que indicava per on havia de passar la gent que s'hi acostava.

En la mort de Paco Candel /Societat

Amb Paco Candel se'ns en va un referent i ens queda el seu missatge i el seu treball sobre la immigració a l'àrea metropolitana, en un temps en que ens fa i ens farà molta falta. Compromès amb el que creia, quan al cridaven a participar en actes públic sempre estava disposat a anar-hi però amb modèstia preguntava: "Voleu dir que hi he d'anar jo?". Les vegades que l'he vist transmetia una gran humilitat, una certa feblesa física, i un fort compromís amb els barris i amb el país. Com tothom, és irrepetible, però tant de bo creixin a Catalunya pensadors pakistanís, xinesos o equatorians com ell: serà gent que ara va a escola al nostre voltant! M'agrada ser d'un país que dóna al món persones com en Francesc Candel i Tortajada (Racó d'Ademús 1925, Barcelona 2007).

Tardor a la Rambla / Barcelona

La Rambla Catalunya és avui en dia el carrer barceloní per excel·lència, l'avinguda per on passejarien els nostres avis si poguessin -o si encara visquessin- i un dels pocs llocs on se sentirien com a casa. El carrer on encara pots trobar amics i coneguts, a peu o en bicicleta i per on passeja gent que ve de Gràcia, de Sant Gervasi, d'altres llocs de l'Eixample o pugen del Gòtic. O que arriben en metro d'altres barris. Hi passegen tot i que enguany està plena d'entrebancs. Aquests dies ofereix aquesta imatge tardorenca que als barcelonins ens arriba ben endins. ¿Veritat?.

El Consell de Dones fa actes contra la violència /Societat

Diu que el 25 de novembre és el "dia internacional contra la violència de gènere" i com que s'acosta, avui el Consell de Dones de Ciutat Vella ha instal·lat aquest mural i una taula informativa a la plaça dels Àngels. "Demanem que s'aturi la violència i sobretot que aprobin ja la llei contra la violència de gènere", m'ha dit una dona gran, amb cara de ser vella militant de moltes causes justes. Hi havia actes com aquest al barri de Sant Pere, a la plaça del Pi i a la Barceloneta i diumenge en fan un a la plaça Sant Jaume. I encara més: dimarts 27 una xerrada al Convent de Sant Agustí per "dotar homes i dones de les eines per aprendre a establir relacions de parella satisfactòries basades en el diàleg, el respecte i la comprensió". Potser que hi anem! I el 28, al mateix lloc, "Taller de producció de banderoles contra la violència de gènere".

(2) Al carrer s'imposa la caputxa / Tendències

Ja dèiem fa uns dies que vivim temps de caputxes i al carrer ho seguim constantant: els de la foto són dos maniquís de l'aparador de la botiga American Men, al carrer Elisabets. Una elegant combinació de marrons i de grisos.

Menjador Popular a la Facultat de Filosofia / Societat

El microclima universitari ja ho té això i hi ha missatges que només poden sortir de les facultats. Pensava que pancartes com les de la foto eren exclusives de l'Autònoma -que per les seves circumstàncies sempre ha tingut alguna cosa de República Independent- però la que veieu penjava avui de la porta principal del flamant edifici de les facultats de Filosofia i de Geografia-Història del Raval: "Avui menjador popular! Vine a dinar a la sala de tappers a les 14:15". No sé què en penseu però jo trobo fantàstic el missatge. I la guinda és que utilitzin la paraula "tappers" -tan aliena i tan nostre, oi?. Vaja, que si sou dels que dineu amb "taperwares" -que és com li dèiem a casa, amb acabament britànic- en podeu compartir el contingut al carrer Montalegre. I no me n'en foto: m'agrada, m'agrada.

+ sobre els flams de La Fageda / Societat

La Laia i el David ens parlaven fa uns dies dels flams de vainilla de La Fageda, així que he aprofitat una visita al Bonpreu per tastar-los i són realment exquisits: amb aquell punt just de dolç, són especialment suaus i tenen un carmel molt ben triat. Qualitats que fan bona la frase que apareix a l'etiqueta: "Postres de Granja". Postres de la Garrotxa.

Vivim ja a un país d'impressionant diversitat de cultes / Religió

Diu que 112 dels 193 llocs de culte oberts a Catalunya en els darrers tres anys són esglésies evangèliques. El país canvia a marxes forçades i l'agonitzant església catòlica es troba al davant amb la competència de centres que segurament estan complint amb la doble funció de ser espais de pregària i llocs d'acollida -on gent arribada d'arreu se sent com a casa. Tenint en compte on érem fa 10 anys, la diversitat actual és impressionant: 2534 esglésies catòliques, 453 protestants, 169 mesquites, 42 centres budistes, 147 cases del Regne dels Testimonis de Jeovà, 30 locals hinduistes, 18 esglésies ortodoxes, 16 adventistes, 10 bahaites, 6 taoistes, 6 sikhistes i 4 sinagogues. Ah, i 14 esglésies dels sants dels darrers dies, aquests nois joves que trobes a totes les ciutats predicant la vida de Josep Smith. I segur que aquestes xifres -de la Direcció General d'Afers Religiosos- ja han augmentat, perquè són del mes de març.

Dos logos per a dues èpoques en l'adéu a Gregorio López Raimundo / Política

Polítics i mitjans estan dient aquests dies l'últim adéu a Gregorio López Raimundo, marit de Teresa Pàmies i pare de l'escriptor Sergi Pàmies. L'històric polític català d'orígen aragonès, que fou secretari general del PSUC, ha mort sent president honorífic del PSUC-Viu, l'escissió apareguda al 9è congrés del partit. Wikipèdia explica bé qui ha estat , així que no m'allargaré. M'ha cridat l'atenció veure com els dos logos que apareixen a l'esquela representen dues èpoques: el del ja mític PSUC i l'actual d'ICV. Quatre barres, falç i martell l'un, amb caligrafia clàssica; una "i" acompanyada de l'alegre i ecològic sol l'altre, amb lletres rectes, sòbries i clares. Dos estils per a dos temps.