Pensament / La vida

Em llegeixen l'esquela d'una parenta gran que feia temps que no veia. No sé què us semblarà però quan l'he llegit he pensat que és d'aquells pensaments a tenir ben a mà cada dia :

"La Vida

... és una oportunitat, aprofita-la,

... és un somni, fes-lo realitat,

... és un repte, afronta'l,

... és un deure, compleix-lo,

... és amor, gaudeix-ne,

... és tristesa, supera-la,

... és un misteri, desxifra'l,

... és un himne, cànta'l,

... és felicitat, mereix-la,

... és la vida, defensa-la".


Mare Teresa de Calcuta

Societat / Li roben el bolso i es queda per uns moments sense res

-"El bolso, me han robado el bolso", ha cridat una dona dins el tren.

Era una dona gran, d'uns 80 anys. Portava un cistell ple de coses per anar a la platja i es veu que en algun moment, a Sants, li havien pres el bolso sense que se n'hagués adonat.

-"¿Qué voy a hacer? Lo llevaba todo ! Las llaves, el móvil, las direcciones, tarjetas de crédito ..."

-"Tingui, vol trucar amb el meu mòbil?", li ha dit una noia

-"Es que no me sé ningún número, los tengo todos en el móvil!"

-"Doncs baixi a la següent estació, torni a Sants i vagi a la comissaria de Sants !"

-"Es que me esperan en Cunit, pero no tengo la dirección, ni el móvil, ni dinero".

Vaja, la dona estava col·lapsada, plorava i no sabia què fer, era una bona dona. Al final algú li ha donat 10 € per si els necessitava i ha preferit seguir camí cap a Cunit. Amb l'esperança que els lladres només volguessin diners i no fessin cas de les claus, l'adreça ni de les targes de crèdit al menys fins que ella tingués la claredat i l'oportunitat de fer-ne la denúncia.

Però està clar que la dona era bolso-dependent. S'havia quedat sense res. La cara que feia era la que se'ns posaria a tots si de sobte ens adonem que ens hem quedat sense res al mig del carrer i amb l'angúnia de que si volien li podien prendre tot.

Mèdia / Les paraules de Lluís Foix a un institut d'Olot

Lluís Foix ha resumit en seu blog una intervenció molt interessant que va fer a un institut d'Olot fa uns dies:

"Se me ocurrió hablarles de unos cuantos conceptos que me parecen interesantes. Les dije que en una sociedad informada como la nuestra, es más importante saber relacionar que saber muchas cosas sin tener la capacidad de situarlas en su contexto. El conocimiento es relación".

Podeu llegir tot el resum clicant aquí.

Mèdia / Internet i la privacitat

Cada vegada és més fàcil fer fotos i videos i penjar-los a Internet, com jo mateix he fet aquí a sobre. Podem enregistrar un video i que al cap de pocs segons qui vulgui i hi arribi el pugui veure. Youtube fa una certa criva però cada cop serà més difícil fer-ne i els mitjans seran més diversos. Ja m'agrada que sigui així però la pèrdua de privacitat també fa respecte perquè, qui marca el límit? I si nosaltres podem veure el nostre pis a Google Earth, què no deuen poder veure els més poderosos?

Mèdia / Polònia comença a fer nosa

Els polítics fins fa poc guardaven les "formes" davant del fenòmen Polònia però sembla que a alguns els comença a fer nosa. Des del blog ja ens demanàvem després de les municipals si crèiem que Polònia contribuia a l'abstenció. Certament molt sovint tens més presents els personatges de ficció que els reals però crec que la ironia de Polònia és molt sana.

El filòleg Josep Murgades -a qui segueixo des del temps de les magnífiques i enyorades Orquestres dels divendres que tants referents em van donar- s'hi referia ahir a El Punt en aquests termes:

"Sembla que ja hi hauria hagut pressions. Per part de manaies que s'hi senten «banalitzats». Que pretenen carregar-li els neulers de l'abstenció. Que són de la mateixa corda dels qui en el seu moment van liquidar L'orquestra del Jordi Vendrell i les Persones humanes del Miki-Moto. El Polònia és, en canvi, això altre: una conya estripada. Dins la millor tradició humorística de L'Esquella de la Torratxa i d'El Be negre". Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Mèdia / "És l'espai català de comunicació un objectiu encara possible?"

Us imagineu com seria la política i la relació dels ciutadans amb els polítics si tots els consellers i els ministres tinguessin la vàlua professional del Conseller Tresserras? Ja que tant se la critica, com a mínim cal reconèixer-li a Esquerra aquesta lúcida aportació.

Avui fa una setmana la Fundació Escacc va organitzar l'acte "20 anys de l'espai català de comunicació: un objectiu encara possible?" on el Conseller Tresserras i el Catedràtic de Comunicació de la UPF Josep Gifreu, van intentar contestar aquesta pregunta. Gifreu és tot un referent acadèmic i en el seu dia va ser va ser el primer en teoritzar sobre aquest "espai", és a dir del repte de crear productes i mitjans en català pensats per a arribar amb naturalitat fins a l'últim racó del domini lingüístic.

La sala era plena a vessar de professionals i públic interessat en els mèdia. Tresserras va insistir molt en que el futur passa per aprofitar les aportacions de tots els nouvinguts i que ens equivocarem si no ho fem així. D'aquest acte he llegit tres cròniques interessants:

- "Tresserras cierra el grifo", de Lolacomomola

- la crònica "Tresserras decreta la fi de la transició en polítiques culturals i comunicatives", de Comunicació 21

- i la de la pròpia Fundació Escacc, amb un recull dels articles sobre l'acte.

En aquest mateix sentit ahir El Punt deia: "Tresserras advoca per construir amb el País Valencià un mercat audiovisual" tot i que ja sabem que els polítics del Govern Valencià no estan gaire per la tasca.

En tot cas, un plaer i un luxe escoltar els dos professors, si mai teniu ocasió no la deixeu escapar.

Mèdia / "Només dos de cada 10 barcelonins tenen el semen òptim per fecundar", diu Metro

Després ens sembla estrany la baixa natalitat dels catalans però ja veieu què deia avui al matí el diari Metro: "El semen de los barceloneses no es bueno. Un estudio concluye que sólo el 35% de los ciudadanos de la capital puede vanagloriarsede producir unos espermatozoides de una calidad óptima para la fecundación". Bé doncs per si de cas no ens "vanagloriem" gaire. I rematen la informació amb un destacat: "Hicimos una porra para ver quién lo tenía mejor". I és que 6 nois han fet una porra a ver quien es más macho". Ei, però també diu que "ellas se preocupan tanto como ellos por saber cómo tienen el semen sus parejas".

Publicitat / Publicitat 3XL

"ADSL al preu de dos cafès amb llet". El cafè amb llet al bar em costa 1,05 € i no arribaria als 3€ necessaris, però crida l'atenció el plantejament de l'anunci. ¿És això un anunci 3XL?

Pensament / "All we need is Love"

Jordi Labanda ens obsequiava diumenge amb aquest pensament que ens ha arribat dels 60's i que lliga amb els nostres clàssics. I és que canviem poc, en allò bàsic nosaltres som com érem de petits i les nostres generacions es mouen pels mateixos instints que les anteriors, amb els seus èxits i fracassos, seguretats i inseguretats. En un món, això sí, cada vegada més veloç.

Pensament / Amor i desamor

"162. Amor i desamor es trobaren en un verger on parlaven secretament l'Amic i l'Amat. I amor preguntà a desamor amb quina intenció havia vingut en aquell lloc; i respongué desamor que per a desenamorar l'Amic i per deshonrar l'Amat. Molt desplagué a l'Amat i a l'Amic el que deia desamor; i multiplicaren l'amor per tal que vencés i destruís desamor".

Ramon Llull, "Llibre d'Amic e Amat"

Societat / "Si Déu vol"

-"Adéu Paquita, hasta la setmana que ve"

-"Adios, adios, fins diumenge si Déu vol"

... s'han dit unes àvies aquest matí.Aquest "Si Déu vol" és una manera suau i agradable de dir "si encara som vives".

I m'he demanat: ¿a partir de quina edat una generació comença a dir "Si Déu vol"? ¿Dels quaranta? ¿Dels cinquanta?

¿O és que nosaltres, fills d'uns altres temps i que fem ioga en comptes d'anar a missa, ja no utilitzarem aquesta expressió que sempre han dit tots els nostres tiets i avis?

Societat / Les famílies surten al carrer en una plàcida nit de revetlla

Famílies amb nens, adolescents i grans han sortit al Passeig Marítim de Sitges per llençar coets i petards fins a altes hores de la matinada en una plàcida nit de començament d'estiu. Veritables focs d'artifici que en alguns casos deuen haver costat una fortuna. Em quedo amb la imatge d'uns nens de pocs anys passejant pel Cap de la Vila, com sols, i fent esclatar inofensives bombetes contra el terra, com tots hem fet alguna vegada.

Recull de Premsa / LV

JORDI BARBETA i CiU

"Está claro que CiU tiene una revolución pendiente que estallará más pronto o más tarde por varias razones. He aquí tres que valen por cuatro: porque ganar y no gobernar provoca mucho ardor guerrero; porque la federación ya no es capaz de aglutinar los suficientes votos nacionalistas. Y porque pactó un nuevo Estatut que se ha convertido en el peor negocio de Catalunya en general y de CiU en particular desde el compromiso de Caspe". Quanta raó que avui té Barbeta !


ENRIC JULIANA CITA ARRIOLA

"Que nadie lo dude, hoy los sectores sociales más dinámicos votan al PP, excepto en Catalunya y el País Vasco". Glups.


SORTIR DE L'ARMARI A SAC

"Sóc gai, tinc nòvio i me'n vaig de casa", diu que són els 9 mots que un noi d'un poblet de 1000 habitants de Lleida va utilitzar per sortir dràsticament de l'armari amb els seus pares. I és que en aquesta vida cadascú ha de trobar la seva tàctica !

Societat / ¿9,1 milions de persones parlem català?

Passejant fa uns dies pel Raval amb uns amics una mica grans vaig demanar a uns adolescents magrebins que els petards que llençaven els fessin esclatar més lluny. La sorpresa és que em va contestar en un català perfecte:

-"Vols un petard? En vols llençar un?"

Un estudi de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya diu que som 9.118.882 persones -clavades?- les que parlem català. I que això situa la nostra llengua en la posició 88 del món just darrera del Ruandès (9,3M) i el Zulú (9,1) i per davant del búlgar (9M) i del suec (9M).

Ja està bé que de tant en tant ens donem ànims i parlem de gent que sap parlar i no d'ús social, tot i que sabem que la realitat del carrer a gran part del país és una altra. Perquè ¿On són aquests percentatges quan surto al carrer? Serà que fugen de mi? Perquè de parlants n'hi ha molts però no en aquest percentatge. Tot i que certament en els temps que vivim trobem sovint sorpreses com l'anècdota del començament.

Està clar que les xifres parlen de "gent que sap parlar" més que no pas de "parlants habituals". Però fins i tot deixant això clar, segur que a l'Alguer no és un 61,3% sinó més aviat un 10%. La xifra de la Franja me la crec, `malgrat tot aguanten púrament per inèrcia i per absència d'immigració espanyola o estrangera. A Andorra ni en pintura parla català un 78,9% tot i ser la llengua de prestigi. ¿74,6% a Balears? El 53% del País Valencià sembla realista però a l'alça, quan surts de la capital sí que encara sents l'idioma. I el 85% a Catalunya em sembla hores d'ara exagerat, perquè la immigració recent no el parla, els fills sí.

Dues conclusions: sisplau, siguem realistes, no passa res si som la llengua 95, ja portem massa anys enganyant-nos amb xifres triomfalistes dient que "mai abans tanta gent havia parlat català" que xoquen amb la realitat del carrer, amb usos socials sovint marginals.

I d'altra banda, allò que és positiu és que alguna cosa de certa tenen les xifres. Sense català com a llengua vehicular a les escoles estaríem agonitzant i en canvi ara hi ha una bossa de parlants i consumidors potencials en català que hem d'aconseguir seduir.

Mercat / Les peres de Sant Joan, fruita de la setmana

La fruita de la setmana no pot ser una altra que les peres de Sant Joan. Ja veieu que en aquesta parada de la Boqueria anaven a 2,49 Euros. La veritat és que avui al mercat moltes no se'n veien.

Flaixos Varis / "¿Y para cuándo la ordenanza?"

"Y para cuándo la ordenanza?"

Lluís Permanyer parlava avui d'un dels seus temes recurrents, les bicis -li molesten molt perquè en resum les considera un perill per als vianants. En concret parla de l'èxit del Bicing però critica que s'hagi engegat la iniciativa abans que s'apliqui l'ordenança. I carrega contra Jordi Portabella "quien ha permitido que se instale el caos en este terreno". Certament hi ha caos, però la solució no és aquesta ordenança sinó un circuit pensat de carrils bici. Que algú a l'Ajuntament agafi un mapa, pensi i faci.

Mercat / Els preus pels núvols al passadís central

A la Boqueria venien avui bones cireres a 2 €, han baixat un Euro respecte a fa unes setmanes. Tot i que com veieu a la foto els preus varien molt: aquestes cireres -un xic més fortes- les venen a 6,99€. I és que ja se sap que les paredes del passadís central, molt accessibles als turistes, sempre són "una mica" més cares ...

Societat / Ells són uns inútils i nosaltres uns passius. ¿O uns passotes?

He sentit tantes vegades la cançoneta de "i si el tren arriba 15 minuts tard li retornem els diners" que divendres, enmig del caos ferroviari provocat per un descarrilament, tot i que em feia mandra vaig anar a reclamar els diners.

Em van donar aquest bitllet que veieu a la foto. En aquell moment jo era l'únic en reclamar el bitllet i no m'extranya perquè tot és tan cutre que l'últim que vols és quedar-te més temps en territori RENFE. El caos seguirà com a mínim fins dilluns, amb diverses línies estratègiques tallades, una vergonya. D'acord, un tren ha descarrilat però és que les infrastructures són del segle XIX.

Comprenc la resignació dels usuaris però me'n comença a revoltar la passivitat: quan aquella veu repetitiva ens explica que "degut a un descarrilament bla bla bla", com pot ser que ningú xiuli? Com és que no passem en massa sense pagar?

És una combinació de passivitat i passotisme. A aquestes alçades, com és que ningú lidera una veritable campanya contra aquest desastre en concret i a favor d'un canvi radical de model? No podem esperar a que el govern de torn transfereixi rodalies o a que les obres del TGV acabin, cal una solució ja, que per això els paguem i per això governen.

Societat / Bona revetlla a tothom

Que passeu una molt bona revetlla allà on sigueu i gaudiu de la llum del sol i del foc.

BCN / La plaça de Sant Felip Neri, vestida de groc

Els arbres han decorat de groc el terra de la plaça de Sant Felip Neri, que aquests dies ofereix aquesta agradable imatge.

Societat / Custo ja ha obert la botiga de la plaça del Pi

Les botigues a Barcelona obren i tanquen ràpid i el que era una botiga de llums s'ha convertit en pocs mesos en un nou establiment Custo, al rovell de l'ou de la ciutat.

Comerç / L'aire condicionat del Decathlon

Al Decathlon de la plaça Vila de Madrid -una botiga que s'ha convertit en una visita gairebé obligada per comprar material esportiu- estan renovant el sistema d'aire condicionat. Ja veieu que en el període de transició la instal·lació no és que sigui molt sofisticada. Per si fa massa calor, pels altaveus anuncien que hi ha aigua fresca disponible a cada planta de l'establiment.

Recull de Premsa / Seguim destruïnt territori

Més sobre la destrucció urbanística, aquest cop va de Portlligat i Cadaqués. No puc deixar de recomenar aquest article de Manuel Cuyàs.

Mèdia / 10.000 programes de Luis del Olmo

Com veieu en aquest anunci que avui publicava El Periòdico Luis del Olmo ha emès avui des de Saragossa el seu programa número 10.000. Els mèdia i el país han canviat molt en tots aquests anys, però del Olmo va tenir el mèrit de fer un programa matinal diferent a tot el que existia a finals del franquisme que va ser un referent durant la transició, inaugurant a l'Estat el format dels magazines matinals.

La seva veu em transporta encara a la meva infantesa: la dona que venia a ajudar a casa tenia tot el matí la ràdio engegada escoltant Protagonistas. A més, quan anava a tallar-me els cabells i tancava els ulls per notar la navalla que aliniava els cabells del clatell també sentia la seva veu perquè els dos perruquers n'eren oïdors. Després va arribar Antena 3 i més tard Catalunya Ràdio i vaig anar canviant de veus.

A banda d'aquests mèrits professionals i dels records que la seva veu em porta, cal reconèixer-li el valor d'haver-se barallat i explicat reiteradament a la resta de l'Estat que a Catalunya si una llengua necessita suport és la nostra i que la llei de normalització és necessària i això en els períodes en que arribaven les campanyes més bèsties i xenòfobes. La seva contundència em feia entendre que no ho feia per interessos comercials sinó que el que deia li sortia de ben endins perquè veia que el que s'explicava era mentida.

Feia temps que no l'escoltava però darrerament en el meu breu zàpping matinal si sento la seva veu m'hi aturo. Felicitats doncs a aquest ciutadà de Barcelona per la seva constància i la seva trajectòria en un dia important per ell com el d'avui.

Societat / Portar el mòbil al canell

No sé si us passa però de vegades no sé on guardar el mòbil: a la butxaca del pantaló? A la de la camisa ben a la vora del cor? A la bossa i no sentir-lo? Doncs aquest noi ha trobat una solució: un porta-mòbils de canell. El mòbil, al canell !

Societat / Les coques del Forn Sant Salvador

... i a mida que avança la setmana van apareixent a les pastisseries els cartells que anuncien les coques de Sant Joan. Per exemple el de la imatge, que han posat al Forn Sant Salvador del carrer Balmes, just abans d'arribar al Passeig de la Bonanova. Des d'aquí felicitem els seus propietaris per aquests rètols tan animats i que ens alegren la passejada !

El carrer Balmes entre General Mitre i la plaça Universitat és dels més lletjos i desagradables de Barcelona. Un cop vas arribant a l'Avinguda Tibidabo es va convertint en més plàcid i no precisament per qüestions de classe. I just abans d'arribar-hi, pujant a mà esquerra, trobareu el forn i tot de gent que va entrant i sortint per comprar i menjar els seus fantàstics productes. Algú en tastarà les coques i ens ho explicarà?

BCN / Els de Barcelona són potser els pitjors carrils-bici del món

Enlloc he vist carrils bicis pitjor pensats que els de Barcelona. N'hi ha pocs que se salven. Per molta bicing que facin, sembla com si ningú s'hagi posat mai davant d'un plànol a pensar una mica com fer-ho. El cas més paradigmàtic és el de Diagonal: tan fàcil com seria fer-hi un de digne i seguim amb unes ratlles pintades a la vorera que ni jo mateix sé respectar quan sóc vianant. No hi ha millor manera de fer entrar en conflicte vianants i ciclistes.

Societat / Els pisos a Barcelona continuen a 1M/m2

Per molt que diguin, de moment el preu dels pisos a Barcelona es manté molt alt. Certament la gent que els vol vendre comenta que no és fàcil, però és que mireu quins preus ! 68 m2 = 69,9 M de pessetes, a milió el metre quadrat. Ah i per cert, curiós: us heu fixat que el preu psicològic el segueixen fent en pessetes i no pas en Euros (420.287)?

BCN / Avança el "boulevard" Calvet

Des del blog hem anat seguint l'ampliació de vorera del carrer Calvet, diu que el volen convertir en un "boulevard". Bé això al marge, ja veieu que l'ampliació avança, cada cop hi ha més arbres i un carrer dens de cotxes i incòmode per als vianants s'està convertint en un passeig agradable.

Mèdia / + sobre el "Made in Barcelona"

Algú ha mirat el "Made in Barcelona"? Jo quan hi penso el poso una estona i segueixo pensant que està molt bé, informacions i comentaris variats, interessants i propers. Cada nit a Urbe TV. Us agrada?

Societat / El fuster de Benasc

... i parlant de Benasc , el meu fuster -un senyor de 64 anys- és nascut a un poble de la Vall de Benasc. Casualment avui ha vingut a instal·lar uns prestatges. Va arribar a Barcelona als 15 anys i mireu, llegiu quines coses més fantàstiques explica, crec que visitaré sovint la seva botiga :

"... ara tanta tonteria amb el cànem als balcons de la ciutat -diu amb un to molt graciós- i nosaltres allà al poble en cultivàvem molt, teníem el pati ple de canyes de cànem. Són com les de bambú però més primes i s'aprofiten per fer fil. A casa teníem llençols de cànem, encara en conservo uns, i les dones filaven cànem ..."

"Era un petit poble de 100 habitants. Però el tinc cada dia aquí !", diu assenyalant contundentement amb un dit el cap. "Cada dia hi penso. Ens coneixíem tots des que érem al ventre. Però tots en vam marxar ! Ara d'allà a la vora en treuen l'aigua Veri ... "

"Hi havia unes plantes molt verinoses. Les vaques i les cabres passaven de llarg, però els cavalls se les menjaven i els havíem de tapar la boca perquè no morissin per haver-ne menjat. Aquelles plantes a casa es feien servir per matar els rats, dissolta en aigua era un verí molt eficaç !"

"És una vall en forma de Y . Els pobles estan a la solana".

"El meu pare de 93 anys encara recorda molts detalls. Ell sí que ha sabut viure. Ha treballat molt però de gust, no ha fumat i, a casa, només bevíem vi del bo".

"Sí, parlàvem un patués. Pel parlar sabies de quin poble era cada persona. Els grans havien rebut molta influència francesa perquè travessaven la frontera molt sovint per anar-hi a fer feines. A una banda de la vall s'entenien millor amb els catalans i a l'altra amb els aragonesos. Però tots ens compreníem".

Societat / Les sorpreses de la diversitat

La diversitat cultural porta sorpreses contínues com la d'aquesta dona asiàtica que de cop es va posar a aplicar tècniques com d'acupuntura enmig d'un trajecte de rodalies. Punxava el cap del seu company de viatge amb una mena de pals o agulles. Hi van estar uns cinc minuts fins a acabar el tractament.