Mèdia / Les revistes de Sàpiens Publicacions

Mireu quines portades més atractives les de les revistes de Sàpiens Publicacions d'aquest mes. Totes amb aquell punt de misteri que fan venir ganes de tenir-les a les mans i anar fullejant les pàgines una a una ... oi ?

El Descobrir Cuina se'n porta sens dubte el premi a la portada del mes !

I és que per una revista de cuina és tot un atreviment col·locar l'hamburguesa com a tema principal: "Reivindicar la recepta original pot semblar una irreverència gastronòmica o, fins i tot, una provocació antisistema. Però mireu-vos-la sense prejudicis".

Un altre atreviment: "Les verdures del mar: les algues": "Ja és hora que l'enciam de mar, la kombu, la nori o la wakame -i així fins al centenar de varietats comestibles- trobin el seu lloc a la nostra cuina".

La revista fa també un fantàstic repàs als colmados, "les botigues amb ànima": "Sense ells l'Eixample seria menys Eixample".

"Ramsés II, faraó de faraons, ha passat a la història com el gran guerrer, el gran constructor i el gran amant, uns èxits que van ser suficients perquè fos divinitzat en vida".

I també es parla de l'invent del futbolí, dels passatgers del primer tren Barcelona-Mataró i es contesta a la pregunta: "quin és l'orígen del carnestoltes?"

"¿Poden sobreviure les espècies autòctones? El despoblament del medi rural posa en perill animals domèstics tradicionals: ases, vaques i ovelles formen part del nostre patrimoni però ja han desaparegut més de 10 races i d'altres estan en perill ... ".

S'entra en el detall de la situació de l'oca empordanesa, l'ase català, el conill d'Eivissa, el gos d'atura aranès, el cavall bretó cerdà, l'ovella pitiüsa, la cabra de rasquera, el porc negre balear, el gos rater valencià, la gallina penedesenca, el colom d'enreixat i la vaca pallaresa !!!

I també: "Així serà el parc eòlic més gran de Catalunya, a la Terra Alta".

I el linx al Pirineu: "El naturalista David Saavedra afirma que va observar un linx al Cadí el novembre del 2001".

... i a aquesta portada poc es pot afegir:

"La tranquil·litat fora de Rutes a la Garrotxa ! Les valls d'Hostoles i de Llémena configuren una personalíssima subcomarca que no té res a envejar a les Garrotxes d'Olot o Besalú". Doncs ja ho sabeu !!!

I a més la història dels masos garrotxins, "que no es pot desvincular de la gent que hi viu i dels paisatges que els envolten".

Religió / L'abbé Pierre

Els francesos tenen la qualitat de saber crear referents, tot i que la crisi cultural en que estan immersos els fa viure una mica de renda. En tot cas, la potència de la seva autoestima, una certa voluntat de tenir punts de referència propis, uns mèdia potents força impermeables, malgrat tot, al món anglòfon i la seva potent cultura ho fan possible.

És així com entenc la força mediàtica i social d'un personatge com l'Abbé Pierre (Lió 1912-París 2007), en un país laic i en un món on la religió és cada vegada una realitat més marginal.
Aquest home, nascut amb el nom de Henri Grouès, va ser la personalitat preferida dels francesos entre el 1989 al 2003. I ho va deixar de ser perquè va demanar no formar part de les llistes dels sondejos. És emblemàtica la crida que va fer el febrer del 1954 des de Ràdio Luxemburg en favor dels sense sostre.

A banda de ser fundador del Companys d'Emaús, una organització caritativa laica creada per ajudar els pobres, els exclosos i els refugiats, representava el catolicisme més compromés i crític de França. Sempre me l'he mirat amb curiositat, amb una certa distància perquè no en coneixia prou les seves qualitats o defectes.

Però la seva imatge i el que transmet és de les que no deixa indiferents. A Catalunya tenim pocs referents semblants i amb una força mediàtica molt menor. Potser el més evident és el bisbe Pere Casaldàliga, que entre una part de la gent del nostre país representa una referent semblant.

The Economist n'ha fet el recordatori aquest.

Societat / Indigents i fred

Per molt habitual que sigui un no s'acostuma a veure dormir gent al carrer, per sort ens continua provocant sensacions fortes. Molts indigents dormen a caixers i a l'exterior aquests dies de fred, per poc que ens fixem de nit es veuen sacs de dormir a diversos llocs de la ciutat. En aquest cas, molt a la vora de Rambla de Catalunya, un home dormia dins el seu sac en una nit, la de dissabte, que va ser molt freda.

Recull de Premsa

Treballar

"Si treballi, em cansi.
Si em cansi, suï.
Si suï, em constipi.
Si em constipi, sóc malalt.
Si sóc malalt, no puc treballar .
..Tant se val no treballar "

Miquel Berga ens recordava a El Punt aquesta reflexió dels pescadors de Cadaqués, que m'ha encantat, pel contingut i el lèxic !

El paper s'acaba

"Només un company de taula em va dir a l'orella: «El diari de paper, de totes maneres no morirà mai.» Va ser com si m'hagués dit que la Terra és plana o que no venim d'aquells monos que un dia van baixar dels arbres que hem de preservar".

"Jo només els dic que l'altre dia l'APPEC, l'associació que reuneix les publicacions en català, em va convidar al seu sopar anual i que abans de començar l'àpat un senyor proveït d'un ordinador i un projector de vistes va explicar unes coses que em van fer abraçar definitivament la nova fe".

Vaja, que "el paper s'acaba", com ens explica Manuel Cuyàs en aquest interessant article.

La neu que no va caure

Escolto molt als meteoròlegs i per això quan previsions importants com les de la neu de la setmana passada no es compleixen m'agrada saber les seves explicacions. L'Alfred Rodríguez Picó parla de la creació d'expectatives i de la neu que no va caure en aquest escrit de El Periódico.

Salvador Cardús i el debat polític

Els articles de Salvador Cardús a l'AVUI són sempre un luxe que ens ajuden a pensar críticament i a seguir l'actualitat:

"Tanmateix, la pregunta ara ja no és sobre què ha de fer ERC (que ja ho té decidit), sinó sobre si un país com el nostre es pot permetre el luxe que ningú no representi, políticament parlant, la veu dels que no estan d'acord amb les estratègies acomodatícies i que, de propina, han comportat estils fratricides entre nacionalistes catalans."

Qui el vulgui llegir sencer trobarà l'article aquí.

Societat / Els foguerons de Sant Antoni, un any més a Gràcia

Potser algun any heu participat a les festes que la gent de Sa Pobla organitza a les places de Gràcia traslladant-hi per una nit la música, l'alegria i la picantor mallorquina. A mí el que més m'agrada és veure els grans amb les simbombes -com veureu a una foto aquí sota- cantant cançons amb tot de dobles intencions on el sexe, l'humor i la sabiduria popular no paren de barrejar-se. Ja veieu que la plaça de la Virreina, al cor de la vila, era plena de gom a gom.

Si voleu compartir una mica l'ambient que s'hi vivia cliqueu aquí i escoltareu breument un dels grups que van cantar a Sant Antoni.

Veure no veureu ... però us va el sexe popular, no us perdeu les cançons que canten els avis de la foto, clicant ací. A veure si algú de vosaltres s'anima a transcriure als comentaris tot el que diuen.

Societat / Precipicis

Potser a alguns us semblarà una xorrada, però en les converses amb el meu entorn d'amics diversos en els darrers mesos ha sortit vàries vegades la paraula "precipici", volent identificar amb aquest mot les pors, la incertesa del futur, no tant laboral com sobretot personal, allò de sempre: la vida, la mort, la parella, el futur.

En altres temps aquestes pors les resolia en poques paraules l'església, suposo que els nostres avis quan veien aquests precipicis pregaven una mica i es consolaven. Avui en dia hi ha tota una sèrie de gent que viu d'oferir serveis que ens ajuden a "gestionar" aquestes pors, tracten d'oferir una tranquilitat similar a la que rebien els nostres avis.

No és casualitat que a les llistes dels llibres més venuts de les darreres setmanes trobem per exemple l'obra "Els secrets de la felicitat" del fantàstic sòcio-lingüista Sebastià Serrano, el títol ho diu tot. I sovint veig bastant ple l'establiment que veieu a la fotografia, "El rincón del silencio", situat al costat del cinema Renoir Floridablanca a Barcelona, un altre exemple d'aquest tipus de serveis que avui en dia anem a buscar a llocs diversos. No sé ben bé què s'hi fa però entenc que la gent hi va a trobar silenci amb tècniques tipus Tai-chi.

No sé què en penseu vosaltres, però crec que, segurament per sort, estem una mica més sols davant d'aquests "precipicis", ningú no ens guia i de tant en tant ens trobem de cara amb ells, ja no hi ha una veritat absoluta que respongui aquestes preguntes que venen del més endins i és un mateix que ha d'anar veient com trobar l'equilibri amb allò que té i amb allò que troba. Segurament l'estil de vida que portem fa que, en general, haguem de buscar més que els nostres avis per trobar respostes i equilibris. Segur que ells també buscaven però la direcció estava més marcada. Oi ?

Història / Guillems Carbonells

Em permeto una referència a una anècdota personal, no me'n puc estar:

Potser recordareu que Guillem Carbonell va ser l'arquitecte del Saló del Tinell i de les muralles de Barcelona, per ordre del rei Pere el Cerimoniós.

D'altra banda, els que aneu seguint aquest blog sabeu que tinc una especial estima per l'Església del Pi, m'agrada arquitectònicament i em transmet bones vibracions.

Doncs resulta que l'any 1402 el rector de l'església es deia com jo, una curiositat que desconeixia. Si més no això és el que entenc del següent text:

"Es tenen notícies de l’església gràcies a una concòrdia del 1402 entre el rector de Santa Maria del Pi, Guillem Carbonell, els administradors de l’hospital i el Consell de Trenta. A conseqüència d’això, el bisbe de Barcelona va autoritzar els administradors de l’hospital a construir una església, amb diverses capelles i altars. La Capella es va acabar de construir l’any 1444, a la part sud-oest del conjunt, sobre una estructura anterior, pertanyent a l’antic hospital d’en Colom."

Curiós i maco, oi?

Converses / "Mira ese nene"

-"Mira ese nene con la bicicleta", li ha dit un pare al seu fill que tenia en braços.

M'he girat a veure a qui es referien i resulta que el "nene" era jo. Suposo que té el seu punt positiu que a aquestes alçades em tractin de "nene" !

Així que he seguit baixant pel túnel que porta cap a l'andana de Passeig de Gràcia per agafar un tren en direcció a Girona.

Societat / + sobre la globalització de les pomes

Al mateix espai que fa uns mesos ocupaven unes fantàstiques pomes de la Xina avui hi trobem la mateixa fruita però de Xile. I França, però aquestes hi són sempre. Ja ho veieu, les de Xile són ben vermelles i a 1,99 €. I les golden de França, a 1,79€. Qui ens hagués dit que les pomes vindrien de la Xina o de Xile !

Medi Ambient / Badalona

Societat / En venda un pis "nou" de més de 100 anys

Al carrer Tallers hi ha un pis en venda. Vaja, segur que al carrer Tallers n'hi ha uns quants, però crec que era al número 15 on he vist aquest rètol que té el seu què:

"Se vende 100 m2 NUEVO"

I allò que mires l'edifici i observes un immoble que com a mínim té 100 anys, d'aquests que a través dels vidres de la porta de l'entrada hi veus una escala amb molta pendent i amb 11 esglaons així de bon començament.

Ja sé que el pis deu haver estat ben renovat , que deu semblar nou de trinca i que el deuen vendre una milionada, de tan cèntric com és l'indret. I tot i no tenir espai per cap mena d'ascensor que els inventors puguin arribar a dissenyar.

Qui hi estigui interessat pot trucar al 650.953.289.

Societat / A comprar en patins !

Com no se'ns havia acudit abans això d'anar a comprar en patins de línia ! Potser a la foto no queda prou clar però aquest noi està fent la seva compra en patins. I Déu-n'hi-do com anava de ràpid, d'un costat cap a l'altre, triant aquí i triant allà. I el millor de tot és que semblava la cosa més natural del món, que segurament ho és, oi?

Distribució / Rentaplats Bonpreu i Mistol

Suposo que un dels avantatges de fer marques blanques és que un no s'ha de trencar molt el coco en dissenyar els productes: és suficient amb seguir el model del líder. Mireu sinó el disseny del líquid per rentar plats de Bonpreu, amb el taronja, el blanc i el blau característics del Mistol de tota la vida ! El preu del líder ja el veieu, i el de Bonpreu no arribava als 90 cèntims. "Limpieza de confianza" o "la neteja més eficaç". Endivineu quin m'he quedat?

Mèdia / Canal 9 i les grans nevades d'avui al País Valencià

El Canal 9 s'hauria de veure a tot l'àmbit cultural català amb naturalitat, és una llàstima que molts tinguem tanta sensibilitat perquè TV3 i el 33 es vegin arreu de l'espai lingüístic i en canvi ningú no hagi mogut un dit perquè el canal valencià arribi a totes les llars catalanes.

Sí, ja ho sé, d'una banda és per motius polítics, el PP ha controlat aquest mitjà i des dels sectors que nacionalment desacomplexats del País Valencià es va desaconsellar en el seu dia l'expansió del C9 a Catalunya. Però a aquestes alçades hauríem de promoure que els principals canals que emeten en la nostra llengua es veiessin arreu.

El cas és que des de fa uns anys puc veure per satèl·lit un recull dels programes de c9 a la TVVI, el canal valencià internacional. Els informatius i una part de la programació pròpia és molt interessant i utilitzen una llengua estàndard valenciana preciosa.

Avui al País Valencià ha nevat. És la nevada que el Tomàs Molina anunciava per les terres de l'Ebre però que finalment l'ha fet quedar malament. Perquè el fred ha arribat, però per allò que passa ha nevat a als Ports però 30 quilòmetres més amunt gairebé no ho ha fet.

Mireu aquests videos com a exemple del que deia abans: bé, no els mireu gaire però la imatge és pèssima, però escolteu aquest 1 i pareu l'orella també a aquest segon video ...

... i entendreu perquè vull que tots tinguem accés aviat al Canal 9. Seria una reciprocitat molt sana !

Mèdia / Jordi Labanda

De Jordi Labanda m'agrada com descriu els homes i dones d'avui en dia, les situacions, com vesteixen, com parlen i com pensen. Portant les situacions del dia a dia a l'extrem, he comprovat des de fa temps com el seu és un llenguatge que arriba a adolescents, joves, adults i als nostres ancians. En aquest cas va ser tot un encert de LV identificar que els dibuixos de l'aleshores joveníssim i força desconegut artista aportaven un llenguatge propi i modern que després ha anat confirmant amb escreix.

Mèdia / Flaixos Varis

Els Telenotícies

Fa temps que penso que els TN de TV3 s'han tornat llargs, excessivament localistes -plens de notícies que considero que no ho són-, repetitius (al vespre repeteixen gran part del que diuen al migdia). Des del darrer canvi que hi va haver engeguen amb una primera informació llarguíssima, massa llarga. Tandebò ara que diuen que finalment s'han adonat que el model de notícies de TV3 està en crisi i en caiguda d'audiència facin un replantejament a fons.

Cal abreujar, dinamitzar, opinar, tenir uns referents clars, saber-se i voler-se referent.

Per cert, resulta que ara l'informatiu més vist a Catalunya és el d'Antena 3, serà que la conya de Polònia amb Matías Prats també posa el seu granet d'arena?


Els mèdia de la caverna

L'Església espanyola continua creant odi, literalment, a través de la COPE, quina vergonya ! No sé si parleu de tant en tant amb gent que escolta els matins aquesta emissora, però els reconeixereu ràpid per l'amargura que porten a sobre.

Avui he pujat a un taxi que portava l'emissora. "No le entiendo", m'ha dit amb cara -creieu-me- d'odi. "Caram, doncs és difícil no entendre'm", li he dit.

En fí, gràcies, bisbes espanyols, moltes gràcies. I és un missatge que va cal·lant entre un sector social d'arreu de l'Estat, cada dia, cada dia, l'agressivitat de la COPE, els insults, els desprecis es fan notar.

Per sort després he sentit una conversa de dos joves valencians, al tren, malparlant del personatge:

- "Si aquesta és l'emissora de Déu, com deu ser la del diable?", es demanaven.

Exposicions / " Per bruixa i metzinera "

"Gloriosa Santa Quitèria
vulgau-nos afavorir;
guardeu-nos de mal de ràbia
que és mal que no es pot sofrir"


Diu el folklorista Cels Gomis (1841-1915) que aquesta oració contra la ràbia era viva a Barcelona quan ell va fer el recull sobre la bruixa catalana, "aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915". Un altre dia en podem parlar amb més detall d'aquest interessant treball.

El cas és que avui s'inaugura al Museu d'Història de Catalunya l'exposició "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVII)". S'hi exposaran documents com les "Ordinacions de les Valls d'Àneu", de 1424. Diu que les pràctiques i creences sobre la bruixeria van sobreviure en la cultura popular, i més especialment en el món rural, fins el segle XIX i principis del XX.

Qui vagi a la inauguració podrà també escoltar contes tradicionals sobre la bruixeria recollits en el seu dia pel propi Cels Gomis i per Joan Amades. Serà a les 7 de la tarda d'avui 25 de gener, al MHCAT.

Cultura / Endevinalla

Què és una cosa

que pertot es posa

i a la mar no gosa ?

Societat / "Crits de Barcelona"

"És de doldre que dels crits de carrer de la ciutat de Barcelona no n'hagi quedat alguna remembrança més o menys artística. Londres va conservar els seus amb la magnífica col·lecció de gravats "Cries of London", que avui té un valor considerable.

(A Gràcia), dels crits del carrer que més ressó tenien, cal asenyalar els de "paraigüer barato", i "esmolet, estissores i ganivets ", i el de les maduixaires amb el seu estrident "qui compra maduixes ... ?", era un crit de primavera, naturalment. En plena collita s'hi afegia el preu "a dotze, a dotze". Era el que costava una lliura de 400 grams en quartos de tres cèntims de pesseta.

Aquest crit es feu més curt a còpia de cridar-lo i va reduir-se a "aquí ... maduixes" i això va donar nom a un famós sainet del Teatre Català"


... és un altre text que m'ha agradat de les memòries d'infantesa del meu besavi, us imagineu la ciutat amb aquests crits? Els de la meva generació només recorden el xiulet que anunciava l'arribada de l'esmolador, oi?

Societat / El timo de l'Euro

Segueixo el recorregut engegat fa un temps del timo de l'Euro. Al Cafè Café de l'estació de plaça Catalunya he pres un Cacaolat i una madalena de xocolata. El Cacaolat a 1,60 €, és a dir 266 pessetes ! I la madalena al mateix preu. En total doncs Cacaolat + madalena = 532 pessetes. D'acord que la madalena era molt bona, però ... en l'època de les pessetes, haguéssiu pagat més de 250 pessetes ?

Medi Ambient / Arriba el temps d'hivern

Durant les tempestes de finals d'estiu vaig posar l'enllaç ( el "bot" que diu que en diuen ) de la foto satèl·lit proporcionada pel Meteocat. Ara que s'anuncien dies interessants i sembla que finalment arriba l'hivern us recomano tenir-lo ben a mà i anar consultant l'evolució de les imatges, no sé si us passa a vosaltres però a mi un accés tan fàcil em sembla molt atractiu !

Veureu les darreres 10 imatges aquí i si només voleu la darrera cliqueu ací .

Per cet que l'Alfred Rodríguez Picó diu que "curiosament i malgrat l'augment notable de les temperatures, en el que va d'aquest nou segle, les nevades han tornat a freqüentar la ciutat", podeu llegir l'article sencer clicant aquest enllaç.

I a gaudir de l'Hivern !!!

Societat / La imatge unificada dels autocars de ruta

Ja fa un temps que els "Transports Públics de Catalunya" han anat unificant la imatge dels autocars de les diferents companyies que tenen concessió de rutes públiques d'autocar. Com el de la fotografia, podeu trobar autocars de marca Alsina Graells, Julià ... Segurament han aconseguit l'objectiu de deixar clar qui dóna la concessió, perquè a primer cop d'ull tots semblen igual, amb aquesta franja vermella ...

Mèdia

Icat FM

La idea d'una emissora per FM i Internet com Icat em sembla bona, però que algú m'expliqui quin és l'atractiu d'aquest anunci que apareix cada dos per tres a TV3 ! No el suporto i em causa rebuig cap a l'emissora. Per cert, no l'he trobat a youtube ...


Caçadors de Paraules

He tornat a veure el programa i em reafirmo en el que deia fa una setmana: m'agrada la combinació de cercar paraules al Raval, al Sónar, o al poble de València on parlen salat ( ai, em recordeu el nom del poble ??? ).


La cuina de l'Isma

En canvi trobo que TV3 s'equivoca posant l'Isma Prados cada vespre en antena abans del Telenotícies. El mateix cuiner hauria de ser el principal interessat en dossificar la seva presència a la televisió. A mí em feia gràcia quan va començar amb "Cuina de solters" però ara cada dia cansa, hauria de tornar a sortir només el cap de setmana.


Els sons dels mòbils

M'avorreix el so que per defecte porten els telèfons nòkia, el sents per tot arreu, vagis on vagis, no us sembla ? I aleshores passa allò que un parell o tres persones miren si és a ells a qui truquen ...

Societat / "Aquí están todos tus libros"

La veritat és que prefereixo comprar llibres a la llibreria però ja fa temps que veig aquesta màquina a l'estació de la línia verda de Passeig de Gràcia. Home, què voleu que us digui, posats a fer vènding doncs que també ho intentin amb els llibres em sembla bé, i el lloc és adequat perquè si en algun lloc pots llegir és al tren. Ara que, no sé què us sembla a vosaltres, però em fa la impressió que molts llibres no deuen vendre.

I ja m'està bé perquè la sel·lecció que fan no m'és gens atractiva i a més ens tracten com si fossim ciutadans d'alguna ciutat monolingüe castellana: ni que sigui per dissimular -i perquè és negoci !- podrien vendre algun llibre atractiu i en en català. I això que diuen "todos tus libros están en éste punto". Doncs els meus, no.

Recull de Premsa

Allò que Zapatero no és

Jordi Barbeta deia avui a LV: "El gran mèrit de Zapatero no és allò que és sinó el que no és" i trobo que té molta raó !


Centenari d'Artur Bladé

Fa cent anys del naixement de l'escriptor Artur Bladé i el 2007 ha estat declarat Any Bladé. Per iniciar-lo, dilluns es va inaugurar a Barcelona una exposició. Reconec la meva ignorància, no coneixia l'escriptor Artur Bladé, nascut el 1907 a Benissanet, a la vora de Miravet, fins que he llegit un article d'avui, i com que confio en el periodista que l'escriu aniré ràpid a buscar el llibre "Francesc Pujols" que recomana Manuel Cuyàs. Podeu llegir l'article aquí .

Societat / La primera borratxera

Segueixo llegint els records del meu besavi, en aquest cas un record dels volts de 1880 ...

"A Montesquiu vaig tenir la primera borratxera. Teníem un hort que hi treballava l'ordenança del meu pare, que es deia José Perejil, i que m'estimava molt. Un dia que se m'endugué a l'hort i havia deixat penjada en les canyes d'unes mongeteres la bóta de vi, se'm va ocórrer xarrupar-la i ho debia fer una mica massa, ja que al cap d'una estona en José em va veure tirant pedres a un passant que no m'havia fet res. En veure'm i renyar-me es va adonar que jo estava alterat i de la causa de la meva excitació, que el va posar neguitós per la filípica que li donarien els meus pares".

És una cosa que un no espera llegir mai, oi? ... els records de la primera borratxera del teu besavi. També en descriu l'última, però ho deixo per un altre dia ...

Societat / " És que s'ha de viure el moment ! "

Mentre miro les portades dels diaris un home troba una amiga i li pregunta, amb un d'aquells parlars i veus que entren bé:

- I la teva mare com està?

- Doncs va fent, és que ja és gran, 92 anys ...

-Si és clar ! Jo he estat malament, ja ho saps ?

- Sí

- Em van treure un teixit maligne d'aquí -diu assenyalant l'orella. Ja estic bé, però em noto cansat i és com si tingués una espasa de Damocles a sobre !

... és clar que no tot és la malaltia, ja tinc 77 anys i es noten ... et vas fent gran però no te n'adones perquè per dintre ets el mateix !

- És que s'ha de viure el moment !


No sé com ho veieu vosaltres però trobo que, al final, sempre arribem a la mateixa conclusió, i el que cal és aplicar-la !

Societat / A la RENFE, tot a mitges

Quan diem que la RENFE és cutre, és que ho és. Ja se n'ha parlat molt de com ens han deixat sense unes infrastructures dignes i que corresponguin als impostos que paguem. Però a més després hi ha els detalls, com els de la foto.

No sé ben bé què estaven arreglant o netejant però si aquest matí ningú ha ficat el peu en aquest forat ple d'un greix fastigós és perquè la gent és més intel·ligent que els gerents de la companyia de ferrocarril espanyola o de les estacions i perquè la sort també existeix. L'operari que estava vessant aigua amb greix sota aquesta reixa ha deixat el forat obert, a les vuit del matí, amb un bassal negre a dins i l'escombra coberta que veieu ... i a saber si ha anat a fer una cigarreta, un tallat o una copeta de whisky.

El cas és que els usuaris de l'estació de Plaça Catalunya, encara mig adormits, havíem d'esquivar el bassal si no volíem començar el dia ben pringats.

Societat / Només una caixa i molta cua a les rebaixes de Massimo Dutti

Més de 10 persones féiem cua al Massimo Dutti d'El Triangle. Som de rebaixes i la botiga és plena. Quan em toca el torn se m'acut demanar-li al caixer, tan educadament com sé:

-"I no hauríeu d'obrir la segona caixa?"

Al noi no li fa gaire gràcia la pregunta i, amb cara d'estar esperant que acabi la jornada, contesta:

-"No hi ha més personal"

A la botiga hi ha un guarda de seguretat i diversos dependents. -"Seria millor que un d'ells deixés de fer de venedor i es posés a la caixa, agilitarien la cua i jo crec que vendrien més" penso, però no li dic perquè no crec que porti enlloc. Ja s'ho faran els gestors de la botiga, però de cara al client és absurd.

Quanta raó tenia Antoni Bassas quan fa uns dies deia a El Periódico que a Barcelona "falten dependents de veritat", en resum comentava:

"Fins que els nostres dependents no tinguin una actitud semblant a la de tants comerços dels Estats Units on no te'n vas de la botiga sense que algú t'hagi preguntat "¿està trobant el que busca?", Barcelona no serà la millor botiga del món, com publicita ufanós el nostre ajuntament. I ja que dóna un premi anual a un establiment, ¿i si també premiés el millor dependent? Aquell que quan entres a la botiga penses: "Jo vull que m'atengui aquell".

Recull de Premsa

Georges Moustaki a Barcelona, roda de premsa i traductora

Caram, no havia sentit enlloc aquesta anècdota que explica Eva Piquer a l'AVUI. Si fos per gent com la traductora que descriu a la crònica, no duraríem ni tres dies més:

"En una roda de premsa amb molta premsa, Georges Moustaki anuncia que, com que no sap parlar en català, parlarà en francès. L'editor Pere Sureda li diu que, si vol, també pot parlar en castellà, però Moustaki insisteix: com que no parla català, s'expressarà en francès. Mira que bé, penso jo, ni que fóssim un país normal. El cantautor parla, doncs, en francès, i la traductora ens ho tradueix... al castellà.
Quan s'obre el torn de paraules, una companya periodista s'adreça a Moustaki en català. Després de traduir la intervenció al francès, la traductora ens demana en castellà que, per agilitzar la cosa, tinguem el detall de fer les preguntes directament en castellà, una llengua que Georges Moustaki entén. Així ella s'estalvia feina i el cantautor constata que la conya aquesta del català fa més nosa que servei.
Si tingués sang d'artista, ara mateix compondria una cançó protesta."


Manuel Cuyàs i l' "abans"

Interessant reflexió de Manuel Cuyàs a El Punt sobre els que pensen que abans tot anava millor. Veig al meu amic Roger dient que en Cuyàs té raó, que potser l'ara no és perfecte però l'abans tampoc no ho era ... per llegir cliqueu aquí.

Sortida de sol

Aquest any em vaig marcar el propòsit de veure més sortides i postes de sol i, com veieu, l'estic intentant complir. Sortida de sol d'avui 17 de gener.