divendres, de novembre 30, 2007

El ressó de la convocatòria arriba tant a Inymèdia com a alguns suros d'església /Societat

Quan tant Indymèdia com els suros d'algunes esglésies convoquen a una manifestació és que la cosa va de debò. El suro que veieu és el de l'Església del Pi i el que diu Inymèdia ho veureu clicant aquí. Fa pinta que serà un dia d'aquells que es recorden i que tenen conseqüències. Tot i això també conec molta gent que "passa" de la protesta i ni tan sols s'han plantejat d'anar-hi. El PSC no hi serà, ells sabran, jo crec que és un error. Però sobretot, quina vergonya que els sindicats majoritaris no s'hi hagin adherit. ¿Potser en Cesc que hi entèn ens pot explicar per què no hi són?. Posted by Picasa

Publicat per Guillem Carbonell a 7:57 p.m.  

1 Comment:

Guillem Carbonell said...

Interessant el que comenta en Cesc en el seu blog:

Sindicalistes x la Sobirania s'adhereix a la "Mani"
cesc | Del país del treball | dissabte, 1 de desembre de 2007 | 06:38h
Sindicalistes per la Sobirania, plataforma formada per gent que participa en diversos sindicats catalans (UGT de Catalunya, Intersindical-CSC, CCOO, CGT, IAC, USTEC) es va adherir ja fa dies a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir reclamant pròpiament unes infraestructures i transports públics dignes pels treballadors i treballadores catalans.

Així mateix, representants de Sindicalistes per la Sobirania, (que alhora són membres de la UGT de Catalunya, de CCOO i la I-CSC), aniran a la capçalera de la manifestació formada per membres de la societat civil. podeu veure la notícia en algun mitjà aquí. Als arxius adjunts hi podeu trobar el manifest i la nota de premsa de l'adhesió.

També voldria destacar que l'AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya també participarà a la manifestació tal i com deia aquesta crònica d'El Periodico d'ahir.

Petit comentari personal:
Agraeixo a tots aquells que durant aquests darrers dies us m'heu adreçat per preguntar com veia el paper dels sindicats en la convocatòria de la manifestació sobre les infraestructures i el dret a decidir. (El Guillem des del seu excel·lent bloc-retrat-crònica quotidiana m'hi interpel·la explícitament. També ho feia l'escriptor i blocaire lluçanenc Ramon Erra) Si no ho he penjat al bloc és perquè penso que els debats interns de les organitzacions no cal que sempre tinguin altaveu públic. En organitzacions molt grans i molt plurals és normal i lògica la discrepància i el debat. Cal escoltar, però, sobretot als afiliats i afiliades del sindicat i la seva opinió.

No cal que us digui que aquesta tarda estaré a la manifestació. Representant-me a mi mateix, o com a molt com a membre i impulsor de Sindicalistes x la Sobirania (SxS). Ara més que mai els interessos i la defensa dels treballadors i treballadores i el procés sobiranista sobre el model d'estat coincideixen plenament. (El propi Secretari General de la UGT de Catalunya va dir als matins de TV3 d'ahir divendres que el sindicat no convocava però que cadascú era lliure d'anar-hi o no, que ho respectava).

El debat és de fons i no el vull despatxar amb un post de matinada i urgència. En el procés no sempre s'ha ben fet per totes les parts, (Si es volia contar amb la presència dels sindicats caldria haver cuidat les formes de la convocatòria des del començament i haver intentat que hi haguessin hagut els ponts, les formes i vies d'aterratge a la mani correctes i aptes).

Més enllà, però, del fet concret, voldria destacar quatre elements que no es poden perdre de vista:

1. Cal defensar plenament i no perdre mai l'autonomia sindical basada en la priorització dels interessos dels treballadors i treballadores.

2. La centralitat a Catalunya ha basculat de l'autonomisme dels anys 80 i 90 cap al sentir majoritari que cal superar -poc o molt- el model d'estat actual (Segons el darrer estudi del CEO això ho pensa el 70% dels ciutadans de Catalunya). Uns sindicats que es volen majoritaris cal que això ho tinguin clar

3. Cal que els sindicats reflexionem sobre el nostre paper en la societat catalana, no sols la dita societat civil, sinó el seu global, sent-ne plenament representants.

4. Els que trepitgem empreses cada dia sabem de sobres que l'associació del sindicalisme amb la dinàmica dels partits polítics, i el seu descrèdit com a eina pública de transformació social, fa que sovint ens posin en el mateix sac. Els 22.000 delegats i delegades sindicals de la UGT de Catalunya a les empreses catalanes, i el conjunt del poble treballador català, no s'ho mereixen. Estic plenament convençut de la dignitat absoluta de la tasca i feina que fem els sindicalistes.

En fi, ja en parlarem, que el debat, per sort, ni s'acaba ni comença amb la mani d'avui.

2:33 p.m.  

Post a Comment

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)

© Blogger Templates | Tech Blog