Entrades
Comentaris
Avui, 29 de Setembre de 2006, han nascut els meus nebots bessons Oriol i Marc. Us mostro el seu primer biberó que han begut set hores després del naixement. L'Oriol l'ha begut tot. En Marc només l'ha tastat ! No sé com els distingiré, de moment en Marc porta gorra i l'Oriol no. Qui vulgui veure més fotos les he penjat a http://bessonada.blogspot.com
-" Fills de Puta ! Oh quina ràbia que em fan. Allà on abans els arbres i els conreus trencaven el ciment ara hi ha tot de carrers asfaltats que esperen naus. Tenim el país que ens mereixem", m'ha dit avui el meu company ensenyant-me aquest anunci del diari. Quanta raó que té !
Ell hi passa sovint i aquest era un d'aquells racons que encara recordaven aquell Vallès del que Pere Quart (1899-1986) deia que no hi ha res semblant però del qual ara hem de dir que a poc a poc ja "no en queda res".
I "Park", amb k, que així som tots més moderns i tolerants, no fos cas que ens miréssim massa el melic.
Fent de backpacker pel món te n'adones de la força de la marca Lonely Planet. Aquests darrers estius de viatge per Àsia hem anat seguint la Lonely de Tailàndia, Cambodja, Vietnam i Laos i és brutal: líder indiscutible de mercat, veus Lonely Planets per tot arreu ! És una guia amb explicacions fantàstiques i que es posa al servei del turista inquiet, amb ganes de conèixer a fons el lloc que visita.
Feia dies que volia saber què els diu la Lonely de Barcelona als turistes que omplen els carrers catalans. I me l'he comprat, a mida que trobi coses interessants us les aniré comentant, així sabrem com ens venen i com ens veuen.
-FNAC / Diu que el grup PPR està sondejant la venda de la FNAC. Es veu que la van fundar el 1954 dos trotskistes, que volien acostar la cultura al poble a preus baixos. El 1994 va ser adquirida per Pinault Printemps Redoute i es va començar a expandir pel món. Actualment té 109 botigues a 9 països, però la seva rentabilitat és només del 3,5%.
No sé com poden tenir una rendibilitat tan baixa, a Barcelona les botigues estan molt plenes i venen els productes un 10% més cars que altres botigues especialitzades. I sinó aneu a la FNAC de pça Catalunya, demaneu el preu d'una càmera digital, travesseu el carrer Pelai, aneu a Nivell 10 i demaneu el preu de la mateixa càmera !
-Les Rambles / Avui el Vivir de LV titula: "Veto a la Rambla cutre". Quina casualitat, ahir a l'escrit de sota vaig estar a punt d'utilitzar la paraula cutre però me la vaig estalviar, em sabia greu per les Rambles, però mira que ara són ben cutres ! Per cert, fantàstic article de Lluís Permanyer que no puc reproduir, no tinc accés a LV digital, més o menys ve a dir: "Lo esencial es pasear. No me molestan los foráneos. Lo que de veras me incomoda son otras cosas que se toleran. Se debería tomar ejemplo de la Rambla de Catalunya". Una part del que jo deia ahir era molt semblant.
Potser alguns recordeu les cadires blanques que abans hi havia a Canaletes. Quan t'hi asseies s'acostava un senyor gran amb gorra, com sortit d'una pel·lícula dels anys seixanta que et cobrava 100 pessetes. Quan les cites em feien esperar jo sempre probava de seure fins que l'home aquell, sempre el mateix o semblant, s'acostava. Aleshores m'aixecava i no pagava perquè em semblava absurd pagar per seure al carrer.
Ja fa uns anys van canviar les cadires blanques de ferro per uns seients de fusta i ferro, col·locats com veieu a la fotografia. N'hi ha menys que abans però ja no fan pagar. Paradoxes de la vida, ara que són gratis gairebé mai m'hi assento, en part perquè les cites no em fan esperar però en bona mesura perquè ja no quedo a Canaletes ...
... a més les Rambles ara m'atabalen una mica, què voleu que us digui, serà sibaritisme però prefereixo la tranquilitat i el gust de la Rambla Catalunya a l'horterada de les Rambles actuals.
Ahir vaig haver d'esperar una estoneta -els Ferrocarrils de la Generalitat de tant en tant també tenen avaries ... !- i m'hi vaig seure. Malgrat tot, de nit les Rambles són tot un espectacle.
Vam anar a sopar a l'Attic (Rambles 120), un restaurant pràctic i agradable però una mica massa car.
Entrant a Barcelona per la Gran Via -venint del Besós- m'he creuat amb un tranvia en proves que havia descarrilat poc abans. Bombers i grues estaven mans a l'obra.
Als que ens movem en tren no ens calen les avaries per obres del TGV per saber que la RENFE segueix sent una empresa mediocre. I saber de la manca d'inversions i el mal estat de la xarxa de RENFE a Catalunya i a l'arc mediterrani, darrerament al blog he anat donant exemples.
Ara us en mostro un altre, fa uns tres mesos que aquest banc de ciment-pedra de l'estació de Passeig de Gràcia està trencat i quan seus balla. Per mí que ni l'han vist. Però és que l'estat d'aquesta estació i de la de Pça Catalunya és de les coses més deixades que tenim. Hi ha un túnel de sortida al carrer que és penós.
Sort que al menys a l'hivern la calor dins d'aquestes estacions no és tan desagradable com ho és els mesos d'estiu. Diuen que properament s'acosten millores, veurem i en parlarem.
A la Fira d'entitats l'estand 92 l'ocupava l'associació "Ateus de Catalunya". Si voleu apostatar ja sabeu a qui buscar. Realment hi ha entitats al gust de tothom !
- El 48% de la despesa alimentària dels nord-americans es dedica a l'eating out. A Catalunya cada vegda ens assemblem més als americans, sobretot si has de dinar fora de casa.
- La meitat dels barcelonins ja sap respondre a les enquestes el nom del nou alcalde. Em causa una barreja de sensacions: el poder dels mèdia, de les estructures de partit ... però també que la gent està interessada en el que passa al seu voltant. I que en català el nom Hereu ha ajudat en aquest cas !
Sap greu conèixer la importància d'algú només arran de la seva mort i massa sovint em passa. Fruit de la meva ignorància he hagut de saber de la grandesa de mossèn Loïs Combas -Joan de Cantalausa, autor del Diccionari General Occitan, arran d'una columna d'El Punt que informa de la seva desaparició. Ha dedicat els seus darrers anys a dignificar la llengua d'Oc, us copio l'article als comentaris.
Sempre tinc a la meva taula de treball un magnífic llibre que resum la correspondència entre Loïs Alibert i Josep Carbonell i Gener, escriptor sitgetà germà del meu avi. Són cartes anteriors a l'exili intern de Carbonell i Gener, l'objectiu de les quals és ajudar a Loïs Alibert a redactar el diccionari llenguadocià. Loïs Combas en deu haver estat un excel·lent continuador, serà que el nom Loïs ajuda !
Aquest estiu vaig conèixer al Vietnam dos back-packers de pobles propers a Pau -a la vora del País Basc francès. Els vaig conèixer per separat i tots dos explicaven com els seus avis encara parlaven un perfecte occità, però que ells ja no. Amb un d'ells vam quedar que ens escriurem i em passarà vocabulari encara viu de la seva tieta-àvia, us en mantindré informats. Eren de Nay http://nona.net/features/map/placedetail.693596/Nay/ i de Pontacq http://pontacq.com/.
Loïs Combas en deu haver estat un excel·lent continuador d'Alibert, serà que el nom Loïs ajuda !
-Li fa por la mort?
-Home, li asseguro que no tinc cap interès en morir-me, però quan toqui tocarà.
- Pensa en la mort?
- Sí hi penso, però no em preocupa tant la mort com la vellesa. Cal preparar-se psicològicament per a una vellesa llarga i ens hi hem de preparar molt, perquè el teu món s'acaba abans que tu i suposo que et pot envair una extranya sensació de soledat.
Ho deia ahir Pujol a La Vanguardia i m'ha semblat interessant.
Us agrada aquesta imatge del Passeig de Gràcia des d'una escala d'un cotxe de bombers, a uns 38 m d'alçada ? Dins de les seves polítiques de RR.PP. els bombers i la Guàrdia Urbana instal·len vehicles al Passeig de Gràcia durant la Mercè i aquest any hi he pujat, realment impressionant.
Des de l'alçada l'edifici de Zara al Passeig de Gràcia, que ara acull pisos de gran luxe, fa molt més goig i recorda edificis de grans capitals mundials.
Jordi Pujol anava Passeig de Gràcia amunt avui dia de la Mercè a la tarda. I potser a la foto no s'aprecia però ho feia amb senzillesa, se'l veia gran, més gran del que el veiem en la imatge. Avi que camina xino-xano i se sent apreciat per la gent que el va saludant. Què voleu que us digui, quan el veus de prop el perceps com a President i te n'adones que passarà a la història com un un President de Catalunya històric, per moltes renúncies que hagi (hagut d'?) exercir.
-Llach i la plusvàlua / Els mèdia continuen insistint que Lluís Llach fa la gira de comiat, tot i que ell sempre ha dit que després actuarà en solitari, veurem. En tot cas avui sortien unes declaracions on deia:
"Puc dir que he arribat als 60 sense avergonyir-me de mi mateix, això és una plusvàlua".
Certament és important sentir que durant la vida ets tu mateix i no renuncies a allò en què
creus, quan el més fàcil és renunciar.
- 25 anys de TGV / França celebra aquests dies el 25è aniversari del TGV, per ells ja és un medi de transport integrat a la seva forma de vida. Recordo en Pujol dient molt aviat que necessitàvem un TGV que ens connectés amb Europa. El PSOE es va inventar aleshores la connexió Sevilla-Madrid, que des d'aleshores funciona de fàbula però no ens connecta amb Europa. I així estem, amb un servei de rodalies cada cop més cutre i amb averies per les obres de l'Alta Velocitat. Quanta raó tenia Pujol i potser perquè en tenia ningú a Espanya no li va fer cas, i aíxí estem.
- Herències i Baby Boom / "Ahora en España están heredando los hijos del Baby Boom y aunque hay más a repartir, como hay un número elevado de hermanos, las cantidades no son en general muy importantes. De aquí a 30 años eso va a cambiar radicalmente ya que además de que se vaya a acumular más riqueza, el reparto tendrá que ver entre un número menor de hijos. Éstos cobrarán herencias mayores pero lo harán más tarde, cuando tengan cerca de 60 años, como ocurre ya en Alemania". Ho diu A. Gerardo Miel autor de "Padres e hijos en la España actual", avui a LV. És veritat que per sort la gent viu ara més anys i les herències les rep la generació següent a edats més grans del que passava fa mig segle, i que duri !
- Us copio als comentaris un article de Manuel Cuyàs sobre Creus de Sant Jordi i comiats.
Iniciativa i el PSC han omplert de cartells el metro de Barcelona. Iniciativa color verd i PSC-Montilla color gris, colors ben triats en relació als personatges. Quina mania amb anomenar precampanya a un període de plena campanya electoral. Dels altres partits encara no n'he vist, però no trigaran a arribar ...
Ja ho veieu, si busqueu un "ático o loft con jardín" al rovell de l'ou de Gràcia, truqueu al 93.185.10.00, un número ben extrany, per cert. Us reformaran un pis de tota la vida que un cop morta la tieta estan renovant per fer l'agost ara que comença la tardor.
És un dels barris que ha patit un increment més brutal en els preus dels pisos en els darrers anys. Un barri popular per excel·lència ha esdevingut una zona on només pocs poden permetre's instal·lar-s'hi. L'edifici i el rètol són al carrer d'Astúries, a la vora de la parada de Fontana.
He tornat a passar davant del Súper-Vènding de Metro ( línia Verda, pça CAT ) i ja veieu que clients no en falten. Cacaolat a 1,10 € i Donettes a 1,80 €.
Els dissabtes a la tarda la FNAC està plena a vessar. Quan l'èxit està consolidat és fàcil veure les bones idees però en el seu dia la FNAC va obrir un concepte de botiga nou i fresc, una nova manera de vendre cultura en totes les seves formes, que s'ha consolidat.
El Grup 62 té una bona exposició a l'aparador de la FNAC de pça Catalunya (Barcelona).
A Terramar (Sitges) la riera de Ribes baixava avui plena i arribava així al mar.
Les vegades que he estat a Bangkok m'ha admirat la qualitat del Bangkok Post, un diari en anglès molt modern i democràtic. Pel que he vist aquests dies per Internet de moment manté aquestes característiques així que si voleu saber què es diu al país en aquests dies convulsos us recomano que el consulteu.
http://www.bangkokpost.com/
Rally draws 20 anti-coup protesters
The Sept 19 Network against the Coup d'etat raised placards saying ''No to Coup and No to Thaksin'' at a small rally at Siam Center yesterday and called on the coup leaders to withdraw soldiers from the capital and restore the abolished 1997 constitution.
La portada d'avui del NYT diu que l'alcalde gai de Berlín és la nova estrella en una política alemanya mancada d'estrelles, veurem si li dura la llum !
Berlin Mayor Has Wide Appeal in Germany
Charming, sociable and openly gay, Klaus Wowereit, right, is the newest star in a German political firmament short on stars.
