Entrades
Comentaris
Avui he tornat a parlar amb el depenent del colmado de sota casa, recordareu que és un noi de Bangladesh d'uns 10 anys, que en el seu temps lliure ajuda el negoci familiar. Va arribar a Barcelona fa dos anys:
- "Estàs de vacances?"
- "Sí, tres mesos !"
- "I a Bangladesh quant duraven les vacances?"
- "Només un més."
-"Doncs en això has sortit guanyant !"
-"I tant ! "
Als meus amics sempre els dic que evitin Barcelona en ple Estiu, però la ciutat és plena de turistes, no sé com poden gaudir de la ciutat amb aquesta calor ! Però ho fan i van amunt i avall.
Tan apassionat per l'skating són la gent que cada dia es troba al MACBA que ni tan sols el sol i la calor els allunyen de patinar en texans i a ple sol sobre un ciment que crema.
I el mateix podem dir del sabater de les Rambles. És clar que en aquest cas aguantar li és imprescindible per tenir uns ingressos. Però té mèrit mantenir-se assegut esperant clients a trenta-i-no-sé quants graus de temperatura.
Aquesta foto presa avui a La Molina indica fins a quin punt no es para de construir al Pirineu. A la Cerdanya hi ha grues i cases noves per tot arreu. I ja ho veieu , si voleu un piset al costat de les pistes podeu començar a triar un d'aquests 127.
Com algú no hi posi fre la cutreria de construccions de l'Àrea de Barcelona continuarà extenent-se per tot el país. Ara comença en una espai-cercle al voltant de Barcelona (Maresme-Vallès-Penedès) i que es va extenent...
Al forn de Martinet (carretera de Puigcerdà a la Seu) hi trobareu el millor pa i pastes de Cerdanya. No us perdeu el pa d'anous i la coca de xocolata !
Arsèguel és un paradís a cavall de la Cerdanya i l'Alt Urgell. Com cada any al cor de l'estiu s'ha fet la trobada d'Acordionistes del Pirineu, una magnífica excusa per gaudir de les meravelles del poble: els estels a la nit, la posta de sol sobre el Cadí, la natura durant el dia, i sobretot ... el vent fresquet que trenca la calor. Qui vol veure l'escenari ha d'arribar una bona estona abans de les 10 de la nit perquè la plaça de l'Ajuntament de seguida s'omple de gent arribada d'Andorra, Cerdanya, Urgell i d'arreu del país. Hi actuen acordionistes del Pirineu i d'arreu del món.
Fa setmanes que no em fixo en la informació política catalana: la passo ràpida als diaris i simplement no l'escolto a la ràdio.
És per una barreja de cansament -després de la muntanya russa dels darrers 3 anys-, ensopiment -ha quedat un govern gris i transitori fins les eleccions- i una certa frustració nacional per com va acabar tot el tema de l'Estatut.
Tinc la sensació que no només em passa a mí, la ciutadania ha quedat força embafada de política i els sectors més implicats pel país decebuts. Veurem si després de l'estiu, quan passi aquesta calor enganxifosa, els polítics aconsegueixen motivar-nos de cara a l'1 de Novembre.
El meu projecte de país és a llarg termini i jo em recupero aviat ! Però els polítics que espavilin.
20 de Juliol de 1776: "En la nit se sobrevingué un aiguat fortíssim fora de les muralles de Barcelona, hàcia Sant Jeroni de la Muntanya, de manera que lo gran ímpetu de l'aigua se n'entrà dins dels corrals de Jesús, aon s'hi té custòdia el bestiar de la ciutat, rompent la tanca de la paret a la part de tramuntana. I moriren ofegats de l'aigua cinc-cents cinquanta-nou moltons, los que han dut a carretades plenes al matadero, aon s'hi ha tingut junta de metges, acerca de si se podrien menjar o no. I han deliberat ser nocius per al públic, i ha donat la ciutat providència de cremar aquelles carns de moltons que no s'haguessen despatxat a les cinc de la tarda".
Baró de Maldà
A la façana de l'Església del Pi hi ha l'única pintada que es manté de la Guerra Civil a Barcelona. O si més no l'única que conec. La placeta del Pi -la que hi ha darrera l'Església, no pas la del davant- fou rebatejada com a "Plaça del Milicià Desconegut" durant el període revolucionari a la ciutat. I encara ho podem llegir a les pedres de l'Església. Espero que el dia que netegin la façana respectin aquest senyal ja històric.
-The Economist defineix el que està passant al Líban així: "Una guerra sense sentit que ningú hagués volgut i que ningú no pot guanyar hauria d'aturar-se ara mateix".
-Oslo (Noruega) és la ciutat més cara del món.
-Enric Juliana publicava ahir un fantàstic article a LV. En copio el + interessant: "Éste era el programa oculto de la segunda legislatura de JM Aznar. Ningún dirigente del PP lo certificará en público, pero el destino de aquella mayoría absoluta era manifiesto: crear las condiciones para pactar con un PSOE renacionalizado -acaso con José Bono en la secretaría general- la reforma de la Constitución de 1978. " "Proceder a una reforma de la ley electoral que elimine o disminuya el chantaje de las minorías en las Cortes".
Aquest rètol es troba a la porta del museu del calçat, a la plaça de Sant Felip Neri de BCN. Ja veieu: "Fundada el 1202" !!! Tot el que n'he trobat a Internet al respecte és: Adreça Plaça Sant Felip Neri, 5 - 08002. Finalitat: "...retre culte a St. Marc Evangelista... agrupar els Mestres
sabaters artesans...administrar el museo del calçat..." (art. 3). Seguiré investigant a veure quines activitats fan, una entitat fundada el 1202 no es pot obviar així com així ...
Encara que els europeus estem bastant curtits de segons quines suposades veritats religioses a poc a poc els moviments neocons van arribant, sobretot a partir d'alguns col·lectius nouvinguts. No arribaran a ser majoritaris -com sí passa als Estats Units o a part de l'Amèrica Llatina- però cada cop en sentirem a parlar més. La dona de la foto cridava histèrica no-sé-què dels plaers passatgers d'aquest món. Ja ho sabem que són passatgers, no cal que ens ho recordis cridant d'aquesta manera al mig de la plaça Universitat !
Les imatges parlen per elles mateixes, aquest cap de setmana tothom ha fet el que ha pogut per a salvar-se de la impressionant onada de calor. A Sitges ja hi havia gent a la platja a les 9 del matí. Les imatges són de les sis de la tarda.
La Vanguadia informava avui que el clima més càlid dels últims anys a Europa ha provocat fenòmens com l'aparició de les primeres collites de raïm a la Gran Bretanya que han permès el naixement dels primers vins anglesos de qualitat, comparables als de clima mediterrani.
On és la comunitat jueva de Barcelona?
La d'Europa?
La d'Israel que no està d'acord amb la guerra?
No dient res es fan còmplices de la política bèlica d'Israel.
Joan Laporta és sens dubte el millor president del Barça que jo he conegut. El primer que no fa patir quan parla, saps que dirà coses coherents i intel·ligents, el primer que actua amb consiciència nacional i a la vegada el primer que vol poteniar a fons el Barça com a marca global. L'únic que s'ha atrevit a plantar cara als violents -havent-se jugat el físic- i això per mí és determinant. I a sobre durant el seu primer mandat l'equip ha aconseguit els títols més importants.
Tindrà els seus defectes però pesa molt i molt més el costat positiu. És ridícul que ara els 8 dies de temporada que va governar després de les eleccions li obliguin a convocar eleccions, i si l'arribessin a inhabilitar seria un escàndol.
Però com que som on som: vnga doncs, eleccions i que guanyi la seva candidatura, es mereix 4 anys més.
Alguna vegada he comentat que el colmado del costat de casa el regenten des de fa 12 mesos uns immigrants de Bangladesh. Van arribar fa un parell d'anys a BCN. El fill d'uns 11 anys m'atèn sempre en català. La mare fa cara de no parlar ni català ni castellà, de fet no els parla. De tant en tant tenen la ràdio a tota potència escoltant l'oració musulmana.
Avui he vist la dona amb la filla als braços -deu tenir 3 mesos- i cantant-li:
-" Cargol treu banya, puja la muntanya, cargol ..." i ha seguit mentre jo he passat de llarg amb la bicicleta.
Això del mundial ha tingut un efecte positiu, segurament efímer, a l'aeroport de Frankfurt: s'ha omplert de futbolins gratuïts com el de la imatge. No és mala idea, es podria imitar. Us asseguro que la gent juga amb gran passió !
Vista parcial de la nova terminal que construeixen al Prat. No serà una T4 perquè som un aeroport regional, però déu-n'hi-do la moguda de terres que hi ha.
La Vanguardia informava ahir que el New York Times canviarà de format el 2008 i reduirà mides (a més de disminuir plantilla de treballadors). És una decisió intel·ligent, en tenim bons exemples a Anglaterra i amb bons resultats perquè avui en dia una gran part dels que tenen temps de llegir premsa són els que viatgen en transports públics. I al metro o autobús un diari gran és molt poc pràctic. El que no entenc és perquè, un cop presa la decisió, esperen fins al 2008, ells sabran.
El que volia destacar però és que LV és sempre molt generosa amb aquest tipus d'informacions. A cada disminució de la mida d'un diari li ha dedicat una notícia generosa: The Times, The Guardian i altres que ara no recordo. D'altra banda fa temps que el format de LV que es ven a Madrid i que es reparteix en (ara ja pocs) avions és més petit i les pàgines salmó són blanques.
Com vaig dir fa uns mesos, estic convençut que LV prepara el terreny per anunciar una disminució del seu tamany, i segurament faran bé. Temps al temps ...
