Esports / Per estadística havia de guanyar el Brasil

Segons uns argentins que vaig sentir després de la derrota contra Alemanya, per estadística tocava que guanyés un equip americà. Està clar que les estadístiques existeixen per a deixar en evidència els pronòstics.

Societat / Espelmes al Pi

 
Una part de l'insuficient pressupost de la Parròquia del Pí -no prou per mantenir un monument com aquest- prové de la venda de cera. Fa uns mesos el full parroquial en va publicar les xifres i una gran part dels ingressos provenia de la venda d'espelmes! 

Col·laboracions al blog / Els incidents d'Okupes a Gràcia vistos per un veí

Transcric el mail d'un amic que descriu com ha viscut els incidents que hi ha hagut aquesta nit a Gràcia. No tinc temps de fer retocs al text que surt amb alguns errors de recepció:

"Sortia de coral, a Sant miquel dels sants i arribat a Sant salvador, vaig veure al fons del carrer que feien una foguera. -Renoi-vaig pensar, encara es conserven les tradicions i fan revetlla per sant pere (aprofito per felicitar tots els Peres). Fixant-m'hi, la foguera semblava que ocupava tot el carrer, que s'acostava perillosament a les cases. vaig decidir acostar-m'hi. A mesura que recorria el carrer sant salvador, vaig veure que la gent anava sortint al carrer o treia el cap per les finestres. Uns sortien esverats, els altres amb galledes i els altres amb extintors. Anava creuant cruïlles, els containers d'excombraries estaven pel terra i al mig del carrer (potser en vaig veure més de 20 llençats a mesura que passava), els de plà stics cremaven amb gran fumera pels carrers adjacents, els cotxes aparcats els havien col·locat al mig del carrer. Tot era un caos. Vaig començar a col·laborar amb la gent; movent entre tots els cotxes, aixecant i recol·locant els containers. Al carrer verdi hi havien posat dos containers amb tota la brossa llençada i una cadena amb cadenat (tancat en clau) de punta a punta del carrer per tal que no hi passessin els cotxes. Pel terra vaig trobar dos "escuts blaus" fets amb bidons amb uns forats pels ulls i unes corretges per dur-los. La gent parlava d'uns encaputxats que ho destrossaven tot i que anaven amb escuts, tots tapats. Hi havia gent molt espantada. La foguera més grossa era enorme (de dos containers a la vegada), però la vam poder apagar entre tots. Vaig baixar pel carrer verdi. Els carrers adjacents estaven a les fosques. Hi havia molta gent col·laborant a refer les destrosses, però ni bombers, ni policia, ni periodistes.

aquest matí he llegit els diaris, em penso que no reflecteixen la gravetat de la situació, ni l'abast dels carrers, parlen d'una parell de carrers i n'eren molts més".

Societat / + sobre forns

 
Pa del Bopan de BCN. Boníssim però, des de sempre, a preus abusius ! 

Societat / Es ven quiosc

 
Un altre quiosc en venda, aquesta vegada a la plaça Molina de BCN. A qui li interessi, ja ho sap ! 

Flaixos Varis

Ratzinger a València: Ai, avui m'he descuidat la càmera ! Llàstima perquè obriria amb una foto de balcons de Ciutat de València. Passejar pel centre de la capital del País Valencià aquests dies suposa veure tot de banderes espanyoles, del Vaticà i senyeres amb el blau als balcons. Déu-n'hi-do les que hi ha. De tant en tant trobes focus de resistència: rètols dient: "Jo no t'espere!".

Conreus des de l'Euromed: Val la pena viatjar de tant en tant en Euromed fins a Castelló, València o Alacant. És còmode, no és un TGV però només s'atura a les capitals grans. També serveix per veure com tothom estan destrossant el territori. Sort que encara queden algunes vistes de conreus amb el mar de fons.

Mundial, petards i Raymond Domènech: Sempre he confiat en la frase que a cada mundial em diu un amic: "tranquil que sempre acaben perdent". Uf, semblava que no arribaria i molta gent a Barcelona estava a punt per celebrar un triomf davant França. Al final, al meu interior d'illa, uns veïns han estat 15 minuts llençant petards per celebrar la victòria de l'entrenador francès -d'orígen català- Raymond Domènech. Vau veure el seu germà parlant per TV3 explicant que en Raymond se sent molt orgullós de l'orígen català i republicà -foren exiliats- dels seus pares?

Dieta mediterrània i sexe: Un amic em venia la moto de la dieta mediterrània, que és fantàstica. Em deia que en comptes d'un cafè amb llet i un donut hauria d'esmorzar cada dia cereals i fruita. Des del dia que m'ho va dir he introduït barretes de cerals Hero en el meu esmorzar de mig matí. Quan li vaig dir que tampoc no m'atabalés massa, que faria el que podria em va espetar: "Bé, al menys tu tens una vida sexual activa!" Es fa el que es pot, tant de bo compensi els dèficits de la meva dieta !

Darrers dies del PAP: I parlant de sexe, entenc que alguna mà invisible fa que Prohibit als Pares desaparegui. La llàstima és que segurament reapareixerà en alguna emissora espanyola ... ara que coses fortes es continuen sentint, la última una tia li diu a una amiga: -"Mala puta, et vas liar amb el meu nòvio però el teu germà ja no és verge, me'l vaig follar el dia del teu 'cumpleanys'." Si és teatre ho fan molt bé, jo diria que no ho era pas !

Geografia / El naixement del riu Segre

 
... al petit poble de Llo (Cerdanya). 

Política i Societat / El patiment de Mas

 
Allà on neix el riu Segre vaig trobar aquest rètol que tal com estan les coses pot ser premonitori... 

Capcir / Espousouille

  

Capcir / Cal Xerraire

 
Al petit poble d'Espousouille -algú sap quin és el topònim en català?- vam trobar Cal Xerraire !!! Escriuen Xareire, però ja deu ser això ! 

Capcir / Formiguers a Formiguera

 
Com no podia ser d'una altra manera: mireu quin formiguer va trobar un amic meu a prop del municipi de Formiguera (El Capcir). 

Societat / FNAC

  
FNAC de pça Catalunya, Barcelona

Ciència / Forn Solar de Font-Romeu

 
Mireu quina imatge més fantàstica la del forn solar de Font-Romeu. El cel encara no era del tot fosc i ja eren les 22.10 h. - un privilegi que en aquestes latituds només tenim aquests dies de juny.

És el forn solar més gran d'Europa. Una exposició permanent explica l'energia reciclable i la transformació de la llum en energia neta. Un simulador sobre la fusió del metall i una presentació d'un vídeo explicant el funcionament del forn completa l'exposició.

Aquest forn gegant, una de le meravelles de la tecnologia moderna, és també el Centre de Recerca Europeu per estudiar les reaccions químiques i físiques dels materials sotmesos a temperatures extremes. Més de 70 professionals hi treballen, el·laborant nous materials que siguin resistens a la calor per aviació, exploració i altres utensilis.

 

Política / Maragall, Terribas i les causes perdudes

Si pot ser prefereixo que les meves causes guanyin, però sempre he trobat que les causes perdudes tenen un punt d'atracció. Heu vist l'entrevista d'avui al President de Catalunya? Ha estat un interview insòl·lit amb moments de gran lucidesa i sinceritat i d'altres en què sobtava veure un President tan sol, deprimit i melancòlic al Pati dels Tarongers.

Medi Ambient / Anem cap a un clima tropical

Un dels meus millors amics és tot un mestre en geografia, biologia, filologia catalana, literatura, muntanyisme i medi ambient. Més que per estudis en sap perquè busca i pensa. Sentir-lo parlar és anar aprenent així que quan tinc la sort d'estar amb ell l'intento escoltar molt.

Fa uns dies m'explicava que està convençut que el clima a Catalunya i a la zona mediterrània en general s'està modificant cap a clima tropical, monzònic. Per això ens passa com a determinades zones del món: la calor s'avança als mesos de maig-juny amb canícules com les que hem viscut aquests dies i els darrers anys, amb calors que abans eren pròpies dels mesos de juliol i agost.

Les tempestes de mig estiu esdevenen i sobretot seran més potents i s'avancen a meitats del mes de juliol. L'escalfor de la mediterrània provocada per l'activitat humana modificarà en part la nostra flora i fauna cap a trets més tropicals.

No és que aquest amic no s'equivoqui mai, de vegades no l'encerta. Però acostuma a endevinar la tendència, el diagnòstic -i molt sovint també el detall- i jo l'escolto.

Societat / Foc del Canigó il·lumina la nit més curta a Puigcerdà

  

Flaixos Varis

- "Com més i amb més detall coneixem el cos humà, més augmenta el nostre convenciment que no sabem res del que som en realitat, ni del que fem aquí, ni cap a on anem; sols sabem que hi som i per on hem de passar, i això hem d'assumir-ho tranquil·lament i serenament". Moisès Broggi, cirugià, 98 anys. Ho diu al final de les seves Memòries -i ho transcribia Presència aquest diumenge.

- "Un SÍ català hauria de permetre una mica de relax als catalans. El nou Estatut hauria de durar al menys dues dècades. 'We won't be able to go back to it during our political lifetime' " que vol dir més o menys que no en podrem tornar a parlar "durant la nostra vida política". Ho diu Duran i Lleida al The Economist.

- Cutre-RENFE: Seguim el serial. D'una banda he patit la lentitud del tren Ripoll-Vic-Barcelona. Més lent impossible i amb l'aire condicionat al mínim. Algú sap si aquest tren el traspassen a la Generalitat? És l'última esperança ! D'una altra banda en un altre tren el conductor, en veure que molta gent entrava als mateixos vagons del tren ha dit d'una forma molt poc afortunada: " ¡Pueden utilizar ustedes otras puertas !!!" Ho ha dit quan tothom havia entrat i amb un to desagradable. Continuarà.

- Al tren uns nois i noies mallorquins cantaven seguint el ritme picant la mà del company del costat: "Aquí ve es conill de sa sort, fent reverències, amb cara d'innocència: tu pegaràs as nin o sa nina que t'agradi més!" Ho alternaven amb "menys" i amb la versió en català estàndard "noi i noia" i, al principi, en castellà. Es fotien unes bones hòsties !

 

Llo (Cerdanya), al costat de l'inici del Riu Segre. 

  

Societat / El mercat de Puigcerdà

 
Que un poble faci mercat en diumenge és tot un luxe per al visitant, sobretot per a tafaners com jo que ens agrada palpar el dia a dia però tenim poc temps per fer-ho i menys entre setmana. Doncs bé, com ja vaig escriure fa uns mesos al mercat de Puigcerdà descobrim moltes coses, però sobretot que la demografia de la capital de Cerdanya ha variat molt en pocs anys: hi ha hagut molta immigració sobretot de llatino-americans però també es veuen alguns àrabs. Al mercat se sent parlar molt de castellà -espanyol de Barcelona i d'Amèrica- i francès -ceretans del Nord que prenen el de Puigcerdà com el seu mercat-. Nats a Puigcerdà semblen minoria i tots d'edat avançada. Entre els botiguers hi trobes de tot: pagesos i, sobretot, els típics ambulants. 

  

  

Societat / Sant Joan, solstici d'Estiu: "Molta gent de pertot"

Avui és un dels dies més macos de l'any, dia llarg, caloreta ... encara que de grans no comencem avui les vacances són uns dies ben especials. Molt bon Sant Joan !!!

De "Calaix de Sastre", Baró de Maldà:

Divendres dia 23 de Juny de 1786. Han fondejat a la vista del moll, a la Marbella, no sé si quatre xabecs de moros argelins, escapant dels maltesos que els donaven caça; refugiant-se los moros a la vista de Barcelona per haver-hi pau, o tregua.

Dia 24 de Juny, la Nativitat de Sant Joan Baptista. Hi ha hagut festa grossa, sent la principal en la iglésia de monges de Sant Joan de Jerusalem i dels cavallers de Malta. Festa en la capelleta de Sant Joan, en los Tallers, ab ofici cantat per frares servites, o del Bonsuccés, ab música, no sé si de la capella de Santa Maria, si del Palau, si cobla o si cegalls. Molta gent de pertot, sent diada de tota creu.

BCN / El carrer d'en Roca

  
El Gòtic és ple de contrastos: carrers comercials al costat de carrers degradats, carrers de moda i d'altres oblidats. El d'en Roca és dels últims, potser perquè sempre ha hagut de competir amb un Petritxol d'èxit assegurat que es troba en paral·lel a pocs metres de distància.

Mai no havia recorregut el gris carrer d'en Roca fins que ho vaig fer fa anys en bicicleta i vaig trobar aquestes sorpreses ....

En primer lloc una sala d'art de luxe ...

  
... en segon lloc els suggerents darreres d'alguns bars de les Rambles ...

  
...en tercer la imatge de Sant Roc, amb flors...

  
... i finalment una botiga de lloguer de bicicletes ! Malgrat tot continua sent un carrer on fa por i una certa angúnia entrar a peu ! No s'hi pot fer res per recuperar-lo? Un bon amic ja jubilat em diu que sempre l'ha vist igual el carrer d'en Roca, tot un rera-carrer de les Rambles i de Petritxol.

BCN / Fregar les pedres de Sant Felip Neri

 
Mai no em cansaria de mirar la plaça de Sant Felip Neri. Us heu assegut mai a un dels portals de la plaça a veure passar la gent i a mirar els edificis? La paret trencada per la metralla de les bombes és una imatge que ens hauria d'arribar al més endins nostre.

Un amic meu ja gran vivia a la plaça el 30 de gener de 1938, el dia del bombardeig que va canviar l'estètica d'un dels racons més fantàstics de Barcelona -i la seva vida. Quan el veig sempre li demano que em recordi com era i m'explica que abans de caure la bomba la plaça era molt més petita perquè el carrer de Sant Felip Neri entrava fins on avui hi ha la font, que no existia -es va afegir després de la guerra. Els edificis a banda i banda d'aquest carrer van quedar destruits i mai més no es van reconstruir, deixant la plaça amb la mida que les generacions posteriors hem conegut.

Ja ho diu magistralment Obrint Pas: "les pedres ho recorden quan avui les freguem". 

Flaixos Varis

- Referents / Montserrat Roig: Fantàstic el reportatge de TV3 sobre l'escriptora. Per sort m'han trucat per avisar-me que l'estaven fent i l'he pogut veure. Per edat recordo sobretot els seus articles a l'AVUI durant la primera guerra del Golf, el seu compromís, actualment només igualat a diari per Isabel-Clara Simó. A casa tinc el llibre sobre "Els catalans als camps nazis" com si fos una Bíblia. Hauria estat elegant que mencionessin l'historiador Josep Benet com a inspirador d'aquesta obra, va convèncer la Roig que corrés a parlar amb els avis que havien estat als camps de concentració, i que ho fes ràpid encara que estigués embarassada perquè eren una generació que estava morint. No hi havia molts recursos econòmics però finalment Josep Benet en va aconseguir prous perquè l'obra anés endavant.

- Esquerra: Ja pot vigilar Esquerra a no muntar ara un espectacle que divideixi el partit. Si jo fos líder o militant d'ERC no em preocuparia perquè els votants hagin dit SI, blanc, nul o NO a l'Estatut, en general els votants d'Esquerra comprenen que per com han anat les coses -i sobretot arran del pacte Mas-Zapatero- ERC ho tenia difícil i li ho poden perdonar. Més complicat de perdonar seria ara una crisi interna, els cal unitat i sentit comú, coherents ja ho intenten ser.

- Badalona: Aquests dies estic descobrint que Badalona és una ciutat anti-ergonòmica per les bicis. Començant per les voreres: a Barcelona si més no pujar i baixar de la vorera és senzill. Les mestresses de casa ho deuen tenir difícil a Badalona per pujar i baixar els carrets de la compra de la vorera perquè aquestes no estan ben preparades ni per carrets ni per cadires de roda, sembla mentida però Barcelona ho està molt més. Sí, ja sé que no hauria d'anar per les voreres ! Però a Badalona no he vist cap carril bici transversal i els cotxes ni et miren si vas en dues rodes sense motor.

Referèndum / Descripció dels resultats per Joan Oliver

Joan Oliver ha publicat a l'AVUI aquesta acurada descripció dels resultats del referèndum que en la meva opinió descriu molt bé el que ha passat:

Lectura reposada dels resultats

Una lectura reposada dels resultats del referèndum posa en relleu que l'abstenció és clarament menor a les zones on tradicionalment hi ha un fort vot nacionalista. El sí és més contundent als llocs on és forta CiU. El no és més important a les zones amb una forta implantació del PP que no pas a les d'Esquerra. De tot plegat se'n dedueix que CiU ha aconseguit mobilitzar els seus seguidors per al sí en un percentatge (de participació i vots afirmatius) superior a l'esperable. Que el PSC ha aconseguit que tots els seus que han anat a votar votessin sí però que no ha aconseguit que tots els seus anessin a votar. Que el vot dels seguidors d'Esquerra ha estat repartit entre el no, el sí i el vot en blanc i l'abstenció. Que el PP ha engrescat els seus amb l'estratègia de la confrontació. Que el comportament dels electors d'Iniciativa ha estat entre el de CiU i el del PSC: sí rotund i mobilització mitjaneta.

Flaixos Varis

Societat - "Ven Jasmin, vamos a ver qué ha pasado en el fútbol" li ha dit una dona gran al seu gos abans d'entrar al quiosc.

La Catalunya Metropolitana - L'altra dia al tren unes noies es van posar a cantar algunes de les cançons més aflamencades d'Estopa. Van baixar a Castelldefels. És la Catalunya metropolitana, sens dubta la sociològicament dominant a l'àrea de Barcelona. Per això -i perquè canten bé- els Estopa arrasen i els seus fans omplen el Sant Jordi.

Estatut / 1 - Està clar que el PP ha arrossegat molts dels seus votants cap el NO i que Esquerra no ho ha aconseguit tant. A Sarrià-Sant Gervasi, principal feu del PP a Barcelona, el NO ha arribat a un 29,4%. A la independentista i llibertària vila de Gràcia en canvi els vots negatius han representat la no menyspreuable però sí inferior xifra del 20,57%. Al Tarragonès el NO ha arribat a un 27,82% i, no sé perquè, també em sona majoritàriament a PP + una mica de vot independentista.

Estatut / 2 - Vaig sentir en Piqué cridant a votar NO com un crit de rebeldia. Sí senyor, això és un partit conservador que busca estabilitat amb crits de rebeldia !

Estatut / 3 - ¿ i algú es pensava que votaria més gent un 18 de Juny que al nostre país convida a fugir cap a les platges, combinat amb les ganes que una bona part de la societat tenia de passar dels polítics ? De fet difícilment podíem superar el 60% i per tant l'abstenció no estructural ha estat màxim d'un 10%: una part per convicció i una altra per passotisme.

RENFE CUTRE - "No tengo ni puta idea" deia un revisor als viatgers que li demanaven perquè el tren que ens havia de dur a Sant Andreu Comptal s'havia aturat definitivament a Sants i canviava de direcció cap a Tarragona. Aquests de RENFE segueixen caient en picat.

Societat / Nous mitjans de transport

 
Ja n'he vist uns quants d'aquests per Barcelona ! No sé si es posarà de moda o no, jo crec que no però que en veurem uns quants. Més que pràctic ho trobo divertit, tot i que per algunes persones pot ser molt útil: a Sitges hi ha un senyor lesionat que utilitza aquest mitjà per moure's. 

Barcelona / Assistència als sense recursos

 
A la Rambla del Raval hi ha aquest punt d'assitència per a gent que necessita ajuda. La foto em va costar una frase una mica desagradable: "Gilipollas, que no eches fotos!". Entenc que els pugui molestar que la faci, però la voluntat és mostrar que aquests racons també existeixen encara que de vegades quedin amagats. La cua era molt llarga !  

Societat / aparells de televisió

 
Potser ara és el moment de comprar una televisió de les clàssiques en comptes d'optar per una plana, mireu quina diferència de preus he trobat a la FNAC de l'Illa ! Conec tots els avantatges de les teles planes però amb aquesta diferència de preus potser que optem per les clàssiques ! 

BCN / Personatges de les Rambles

 
Aquest senyor de la foto que apareix fregant el terra amb un cartell amb eslògans contra l'escalfament de la Terra és un clàssic de les Rambles. A mí aquesta avinguda de Barcelona cada dia m'agrada menys i no suporto les cutre-estàtues que et trobes cada dos per tres. Però aquest de la foto és diferent, potser perquè porta molts anys fent de les seves, diria que més de 15 anys. Corria tota una llegenda urbana sobre ell, deien que és -o era- professor d'anglès d'una acadèmia.