Entrades
Comentaris
¿Heu vist quina foto de Marilyn Monroe? Tenia només 9 anys però ja sembla la Marilyn de sempre, impressionant. És una imatge present a l'exposició "Marilyn i el cinema. Una estrella sense Olimp" que podem veure fins el 3 de Setembre al Palau Robert de Barcelona. Si no hagués mort tan aviat, Marilyn Monroe hauria fet avui 80 anys. 
- Montilla candidat / Josep Piqué va puntuar ahir a Minoria Absoluta (RAC 1) amb un 10 = "Màxima provabilitat" que José Montilla sigui el candidat a la Generalitat del PSC. Les altres respostes eren totes molt més moderades. Tanta seguretat ha de venir que en sap alguna cosa de cert. Jo ja veig a Artur Mas de President -si torna a ser el més votat- i a José Montilla de Conseller en Cap, aquest debia ser el pacte Zapatero-Mas. Si a algú no li cal ser president de moment és a Montilla.
- Òmnium Cultural, després d'haver consultat els socis, no es pronunciarà sobre un "vot" recomenat al referèndum de l'Estatut. Imagino que els dirigents d'Òmnium esperaven un recolzament al NO i resulta que per pocs vots una majoria dels que van participar a la consulta van votar SI.
- Es veu que el blog http://www.rebeccablood.net/ de la periodista del mateix nom és una de les pàgines d'Internet més influents al món. Serà qüestió d'anar veient què hi diu. Fa uns dies escribia això: » Will you be in Barcelona next week? Please come join us May 29 for Beers & Blogs en Barcelona con Rebecca Blood. [ 05.23.06 ] Efectivament aquests dies participa en el Congrés d'Internet a Barcelona.
- RENFE cutre / Seguint el meu serial us copio a "comments" un article de Josep Murgades al respecte, bastant lúcid.
- Excel i Word on line i guerra comercial entre Microsoft i Google: Mai no havia sentit a parlar de la Web 2.0, l'escenari d'un futur immediat en què les eines informàtiques que utlitzem habitualment ( Excel, Word... ) estan a penjades a Internet. "La majoria de les coses que ara fem a l'ordinador a través del sistema operatiu les farem totalment on line. Ja hi ha un Excel on line". Microsfot i Google es disputen aquesta nova etapa d'Internet. Ho explica un innovador d'internet, Jesse James Garrett, a l'entrevista que copio a "comments".
En el meu pujar i baixar diari de l'estació de Sant Quirze del Vallès fins a la feina he conegut en Narcís, un dels darrers pagesos que queden al poble.
-"El blat no puja un pam enguany, no ha plogut. Però és així la nostra feina, un any va per l'altre", em deia fa un any.
Fa unes setmanes li vaig comentar: -"Aquest any tampoc, veritat?". I va fer cara de circumstàncies.
Recordo que un dia es queixava: -"Amb tant de ciment haurem d'anar a buscar la feina a una altra banda". I és que Sant Quirze del Vallès ha passat en pocs anys de ser un poble de blat i garrofers, on la gent de Sabadell anava a passar el diumenge, a omplir-se d'urbanitzacions.
Ja veieu que té una manera pràctica i graciosa d'aparcar el seu tractor, plena de dignitat. La trobo fins i tot una reivindicació segurament inconscient del dret a la pagesia enmig de tantes urbanitzacions noves. En set anys i mig he vist com el ciment se li ha menjat un bon troç dels seus camps de cultiu potencials.
Endavant Narcisos, que sou molt necessaris !
Pel meu gust, de mestre cronista a Barcelona només n'hi ha un: Lluís Permanyer. Les seves cròniques sobre la Barcelona de dintre-muralles, les històries sobre l'Eixample i les explicacions de qualsevol racó de la ciutat són úniques i un magnífic motiu per comprar La Vanguardia els dissabtes.
Ara bé, discrepo profundament amb ell sobre el tractament de dos temes als quals sovint fa referència:
D'una banda critica que la gent pengi roba als balcons perquè "fa lleig". ¿On vol que pengi la roba la gent a la ciutat dels mini-pisos a 6.000 € el m2? És clar que seria millor que no calgués penjar els calçotets cap el carrer, i qui pot no ho fa, però no tots els pisos tenen prou espai ni donen a pati d'illa.
Però el que motiva aquest escrit és l'interessant article que va escriure dissabte passat -us el copio a "comments" i el recomano-. D'una banda està clar que Barcelona no està preparada per l'ús de la bicicleta, sembla que ningú no s'hagi posat davant d'un mapa a pensar com organitzar d'una manera eficaç el pas de les bicis, en una època en què quan molts menys s'ho esperaven les dues rodes sense motor s'han convertit en un mitjà de transport habitual per a molta gent. Els carrils bici fan pena, ja en parlaré a fons un altre dia.
D'una altra banda està clar que hi ha molt ciclista incívic i això és el que denuncia en Permanyer amb la història de la Sra Montserrat López Batllori que patí un accident amb un ciclista a la Rambla de Catalunya, amb la fugida posterior del ciclista. I la Sra Montserrat té 92 anys.
Del que discrepo d'en Permanyer no és en demanar una normativa i més ordre per les bicis, que evidentment cal en aquests nous temps de nova abundància de bicicletes, sinó que generalitza i sempre utilitza un to molt crític amb l'ús d'aquest vehicle a Barcelona, no ens vol deixar passar per la Rambla de Catalunya en dies festiu perquè no hi poden passar cotxes ni motos !
M'agradaria deixar-li la meva un dia perquè veiés com Diagonal avall tots viuríem millor si hi hagués més bicis i menys vehicles a motor.
Sitges sempre està de festa: quan no és la Festa Major d'estiu és la d'hivern; Carnestoltes o processó de Pàsqua; festival de cinema o actuacions de teatre; Cercle d'Economia (puaj!) o convenció de policies gais. Quan hi arribes en cap de setmana saps que una cosa o altra hi trobaràs. Aquest dissabte feien la "Trobada de Colles de Diables Centenàries" a un dels racons mig-secrets de la Blanca Subur: l'Hort de Can Falç -espai a on, tot i estar al rovell de l'ou, només hi arriben els sitgetans-. La de la foto era la colla de Vilanova i com veieu a sota, de públic no en faltava.
Ja ho vèiem fa uns mesos però segueixen insistint i ara amb més arguments: ja no només ens recorden que la UPF es posiciona com la Universitat "Pública i de Qualitat" sinó que a més ara apliquen la tècnica publiitària dels detergents: "Perquè el 93,8% dels seus estudiants la recomanarien a altres persones".
Ja havia tancat l'ordinador quan he sentit els primers anuncis del referèndum a RAC 1. Un era d'Esquerra i explicava perquè demanen que votem "NO". L'altra era de la JNC i la Unió de Joves, l'heu sentit? Comença amb unes frases de Carod-Rovira i després en fan una crítica i diuen: "Encara te'ls creus?". Des d'aquí he criticat molt l'estil de'n Carod però ara la JNC i UdJ s'han ben lluit. Que ens fotin garrotades des de fora sap greu però que els partits catalanistes se les fotin entre ells i d'aquesta manera barroera fa pena i vergonya aliena. Així mai no farem res !
De la Boqueria m'agrada especialment el racó on encara es posen els pagesos, a la plaça de Sant Galdric. És el darrer espai que recorda els inicis del mercat i on a més no topes amb turistes. La logística és senzilla: taules plenes de fruites i hortalisses. No sé d'on són aquests pagesos, sempre he pensat que deuen ser del Baix Llobregat, el proper dia els ho demanaré.
Aquesta setmana he comprat aquestes fantàstiques cireres a 1,50 € a la Boqueria. D'altra banda em va sobtar -i revoltat una mica- que les mateixes maduixes que la setmana passada anaven a 0,99 € el quilo aquest dissabte costaven 1,99 € ! Les mateixes maduixes a la mateixa parada del mercat però un Euro més cares ! Aquest nostre sistema de preus és cada vegada més difícil d'entendre. Què pot haver variat en una setmana que provoqui aquest increment?
Dissabte la meva mare em va comentar que havia sentit que les depressions sovint van lligades a recòrrer massa al passat. I que l'estrés està vinculat en atabalar-nos només en el futur. I la seva conclusió és que ens hem de deixar d'històries i viure el present, recorrent només una mica al passat i una mica al futur.
Perquè serà que quan jo tenia 16 anys la meva mare només deia tonteries i ara que en tinc 34 diu coses molt lúcides ? Oi que si hagués dit aquestes coses aleshores jo l'hagués escoltat? És clar que segurament aleshores també les deia però jo sortia corrent !
Immigració: Des que fan les obres de l'AVE els passatgers que venen en tren de l'aeroport fins a Barcelona han de fer transbord a l'estació del poble del Prat. Avui han pujat dos homes negres que semblaven ben bé acabats d'arribar d'algun país al centre d'Àfrica. Primer ha pujat el més jove i després, un de més gran li ha començat a passar maletes i bosses: una, dues, tres ... fins a deu o onze sacs d'equipatge. És una escena que descriu el temps que estem vivint igual que la dels trens que arribaven d'Andalusia els anys 60. Per cert que alguna vegada, d'adolescent, vaig qüestionar als meus pares que com és que no havien fet res aquells anys per ajudar els immigrants que arribaven. Però que estem fent ara la majoria de nosaltres davant d'aquesta realitat?
Enric Juliana: és un dels corresponsals de La Vanguardia a Madrid. No comparteixo gairebé mai les seves tesis. És de les típiques visions catalanes avergonyides de nosaltres mateixos, més patidores pel què diran a Madrid que pel què ens passarà com no espavilem.
La Guàrdia Civil: Diversos comentaristes de la premsa estan aprofitant l'arribada de "reforços" de la Guàrdia Civil a Catalunya per dir que "ara sí que els catalans volem que vingui la Guàrdia Civil, ara que els necessitem" i que "la gran majoria dels catalans no volien que marxessin". Però per què ningú no recorda que si està passant això és perquè els cossos de seguretat de l'Estat s'estant retirant del nostre país abans d'hora? No és que vulguem que tornin, és que hi ha un timing de desplegament (dels Mossos) i replegament (de la policia espanyola i la Guàrdia Civil) que el Govern Espanyol estava incomplint.
Més sobre el timo de l'Euro. Sabeu quant val la caixa gran de pastilles Juanola? 3,90 €, és a dir i perquè ens entenguem de debò: 649 pessetes ! D'acord és una caixa força gran però mai no haguéssim pagat aquest preu abans. Tres noranta sona tan poquet... Però és que una de les de tota la vida, de les petitetes, em va costar ahir 1,45€ en una farmàcia: 241 pessetes ! Què tal si tornem a parlar en pessetes?
"Yo ya les advierto que si tienen niños escuchando la radio apáguenla, no nos importa, porque lo que ahora leeremos es repugnante. No criticamos la obra de Quim Monzó, cada uno escribe lo que quiere, pero sí que ésta obra se haya selccionado para una prueba de selectividad. En estos momentos puede haber un menor de edad que se haya despertado pronto para estudiar y esté leyendo este texto pornográfico. Éstos cuentos pornográficos de Quim Monzó se imponen a menores, suponen el 20% de la nota y son lectura obligatoria desde 2004:
'Me tuve que masturbar delante de perros y animales que ...'
'para satisfacerla tuve que utilizar berengenas y otros ...'
Esto es lo que tienen que estudiar los alumnos en Cataluña. También habla de conductas perturbadas por drogas, intentos de asesinatos. ¿Qué opina de ello, Sr. Vidal Quadras?
VQ: 'Que una entidad pública suministre una basura, un material repugnante como éste es que quiere que la sociedad se degrade y que ...'
¿Y ustedes creen que algún medio catalán ha reflejado ésta situación? No, nos hemos tenido que enterar a través de un colaborador de ' Libertad Digital '. "
COPE, dissabte 27 de maig, 2006, crònica agafada per casualitat fent zàpping. Han llegit úna mica més del que he transcrit. S'hi han recreat molt, molt. És que els catalans som tan estranys que tenim escriptors perturbats i volem que els nostres fills també ho siguin. No sé si és la lectura més adequada però és que aquesta gent ens vol deixar per bojos, perturbats, i la cosa més rara que hi ha al planeta Terra.
Si jo tingués un bloc com el Guillem, avui hi penjaria aquest "post":
Mugrons al vent
Ahir vaig anar a comprar-me uns sostens.
La venedora no parava de cantar-me les meravelles dels sostens amb “foam”, una mena d’escuma que fa com una cassoleta. Jo em pensava que aquests sostens els feien per qui volia donar més volum al pit --només em faltaria això a mi!--, però em va explicar que van molt bé per dissimular els mugrons: ‘així, quan entres en una oficina amb aire condicionat no has de patir per si els mugrons se’t marquen’, em deia, orgullosa de les prestacions del producte.
Ostres, vaig al·lucinar. Amb aquest argument sí que no hi comptava. I perquè hauria de voler dissimular una reacció fisiològica natural que no molesta ni fereix cap sensibilitat!?!?! Personalment, ho trobo fins i tot divertit que de tan en quan les noies anem “amb les llargues posades” (expressió dels meus companys de la facultat que sempre m’ha fet molta gràcia).
Cremes antiarrugues, anticel·lulítiques, operacions estètiques, faixes, correctors per això i per allò altre, culs postissos, liftings, sol artificial… i ara resulta que també hem d’ocultar que els nostres pits estan, simplement, “vius”!?!?! Au va…
Visca els mugrons eixerits!
Laia
PS: evidentment, me’ls vaig quedar sense “foam”
¿Recordeu aquest bitllet? La cara era de Cristóbal Colón i apareix la data del cinquè centenari del Descubrimiento: Madrid 12 de Octubre de 1992. Cinc-mil pessetes eren molts diners ! Podies comprar bastantes coses, donaven per bastant. Quant de temps us duren ara 30 Euros a les mans? És un escàndol com ha pujat tot amb l'excusa de l'Euro. L'altra dia vaig pagar 3,80€ per una pasta i un cafè amb llet. D'acord que la pasta era bona, amb pernil i formatge però mai en l'època de les pessetes no hagués pagat 632 ptes !
Els tècnics de neteja de l'Ajuntament de Barcelona haurien d'anar a Girona i aprendre com s'ho fan per tenir el Call net. Ja sé que pel Gòtic de Barcelona hi passa moltíssima gent i que els carrers són ara més nets que fa un any -La Vanguardia va apretar molt i a més ens acostem al període de pre-eleccions municipals-. Però segueixo sense entendre que per passejar pel Casc Antic t'hagis de tapar el nas i passis vergonya aliena quan veus turistes esquivant pixades. A la foto la Baixada de Santa Eulàlia el carrer que uneix el barri de Sant Felip Neri amb el del Pi.
-Has vist que ràpid que van? - m'ha dit la quiosquera
-Qui?
-Aquests del davant, la botiga ja està gairebé a punt.
-Ah, és veritat, en pocs dies l'han fet nova. I sabeu que hi vendran?
-Serà una SONY store.
-Una altra? Però si ja n'hi ha vàries al carrer !
L'Eto'o és un gran jugador de futbol però a mi no em cau bé, fa temps que ho dic. No m'identifico gens amb el seu caràcter, un punt xulo, amb una religiositat que no m'agrada, una falsa actitud d'home senzill. Per això quan aquest matí he llegit l'article que us copio a "comments" he pensat que Quim Monzó expressava molt bé el que jo penso del futbolista.
I vosaltres, ja us descarregueu tota la música sempre per Internet o encara la compreu a la FNAC o al carrer Tallers?
"L'i-pod no ha revolucionat la música sinó el consum de música" ha sentit que deia John Levy, Executive Editor dels Rolling Stones avui a la CNN. És el de la dreta de la foto. Ha dit unes quantes coses interessants, parlant sore l'i-tunes, la "botiga" musical d'Apple a la xarxa:
"Ningú té ja la possibilitat de mantenir la seva música fora d'Internet o d'impedir que la gent se la descarregui gratuïtament. Madona, la música dels Beatles tothom va canalitzant la manera d'oferir la descàrrega a un preu per petit que sigui".
"Fins i tot pagant, és molt diferent pagar 99 cèntims de dòlar per una cançó i saber si el grup t'agrada que pagar-ne 16,99 per saber-ho."
"És una elecció per les bandes i els músics. La música és a Internet, o guanyen tants diners com puguin a través de serveis com i-tunes o no en treuran gens de diners. Afronten una decisió senzilla: farem que la gent s'ho baixi gratuïtament o en treurem una mica de diners?"
El presentador ha vingut a dir que l'i-pod està bé però que també s'espatlla i li ha demanat a John Levy quants i-pods té: "En tinc dos, un que m'han regalat i un altre. L'i-pod no és perfecte tot i que és molt bo, es pot trencar però a mí quan se m'ha espatllat és perquè m'ha caigut!".
També he copiat aquests titulars que sortien a la pantalla:
-Els consumidors han descarregat 420 milions de cançons el 2005.
-Apple ha venut 1000 milions de cançons des que obrir i-tunes.
Jo de moment he de reconèixer que el meu petit consum musical és encara a través de CD's que després copio a l'MP3, glups, sóc l'únic desfassat? Necessito consells urgents dels meus nebots.
Sembla que els astres em facin parlar d'editorials aquests dies, tot plegat fruit del meu interès en els mèdia i la casualitat de trobar entrevistes interessants. Potser ja l'haureu llegit, avui a La Contra de La Vanguardia parlen amb Ricardo Rodrigo, la R de RBA. Les altres lletres corresponen a Balcells i Altarriba. L'entrevista té alts i baixos però serveix per entendre millor una de les principals editorials catalanes. Copio el text a "comments".
Que som un país exportador d'infermeres fa temps que ho sabem, marxen per Europa perquè en manquen i els sous són més elevats. Em va fer gràcia però aquest anunci. Comença bé: "Perpinyà-Catalunya Nord". Però aleshores els de Llançà Consulting tracten d'ignorants els destinataris de l'anunci quan especifiquen: "35 km. Nord de Figueres". Vaja, que si coneixeu algun infermer o infermera que vulgui millorar la seva situació ja li podeu dir.
- "El Código Da Vinci": Poc han trigat els top-manta a vendre el DVD d'aquesta pel·lícula. Diumenge, dos dies després de l'estrena, ja me'l van oferir a un bar de l'Eixample. Per cert, algú l'ha vista? N'he sentit disparitat d'opinions.
- El Mossos i Barcelona. El desplegament dels mossos va portar força enrenou a comarques. Van rebre moltes crítiques per part sobretot de grups de joves. Jo tenia els meus dubtes de com serien rebuts a l'Àrea Metropolitana de BCN, per poc que es mostressin xulos el rebuig podia ser fort. Però les ciutats d'el Barcelonès estaven assedegats de policia. El futur desplegavement de la policia catalana havia provocat una fuga de policies espanyols: les places dels que marxaven no quedaven cobertes davant la poca perspectiva de futur professional. Sovint veia robatoris al barri Gòtic i percebia una sensació de deixadesa de la seguretat ciutadana. Això ha canviat molt amb el desplegament dels Mossos i crec que en general la gent està satisfeta. Entenc la gent que aquests dies es queixa de la manca de policia a pobles de comarques on els Mossos encara no hi són i els quatre Guàrdies Civils que queden no donen l'abast.
- "Hem de tenir més que mai els peus a terra i ser humils". Ho deia ahir Joan Laporta. Segur que se li poden criticar moltes coses i que aquesta frase té un bon contingut de màrketing, però a mí de moment que no me'l treguin !
Nosaltres que presumíem de tenir una ciutat socialment discreta, sembla que a poc a poc l'alta societat ens va descobrint. Dissabte cap a les 9 del vespre anava pedalant i esquivant turistes pel Passeig de Gràcia amb l'objectiu de no perdre el tren i de sobte: aglomeració davant de la Casa Batlló !
Mossos, turistes, urbans. "És que arriben famosos" vaig sentir que li deia un policia a un curiós. Aleshores vaig veure el cap d'en Clos però què voleu que us digui, entre el glamour de l'alcalde i no perdre el tren, vaig triar arribar a temps, per això no tinc cap foto de la situació.
A més vaig pensar que Mari Ángel Alcázar segur que ho explicaria amb més detalls i millor que jo avui al diari i sí senyors, aquí ho tenim: diu que era el primer sopar amb motiu del lliurament dels premis Laurus, que per si no ho sabíeu són els òscars de l'esport. L'àpat havia estat preparat per El Bulli, perquè ja que tenim el millor cuiner del món val la pena aprofitar-lo. Hi va assitir bona part de la família Reial (Reis, Hereus i infanta catalana), Severiano Ballesteros, Boris Becker, Michael Johnson, Mónica Seles entre d'altres. És el glamour que ve a Barcelona. Creieu-me que la imatge era de pel·lícula.
Pàgina 17 de LV:
"Áticos en venta. Rambla Catalunya / Avinguda Diagonal. Finca Catalogada y rehabilitada. Áticos de 50 y 75 m2. Grandes terrazas de 40 m2. Nuevos a estrenar. 788.000 € (131.112.168 milions de ptes) i 975.000 € (162.226.350 M ptes)"
Si us interessa podeu trucar a Restaura 902.11.88.22.
Increïble per molt fantàstica sitació i àtics que siguin.
- Haureu sentit a parlar dels Artic Monkeys, el grup anglès que ha venut milers de discos i és la moda adolescent del moment. Us copio a "comments" la crònica publicada a El Punt de la seva recent actuació a Razzmatazz, a Barcelona. Ajuda força a entendre el fenòmen.
- Article de Pedro Nueno l'expert sobre temes d'internacionalització d'empresa que escriu cada diumenge a La Vanguardia. A partir d'una anècdota amb un cardenal critica que fàcilment es parli malament de la indústria farmacèutica.
- Ha mort Aleix Vergés (Barcelona 1973), un dels principals DJ's catalans, reconegut internacionalment. El seu nom va lligat al del festival Sónar. En poc temps han mort dos DJ's joves al nostre país. Aquesta crònica de La Vanguardia ajuda a saber millor qui era l'Aleix Vergés i el que ha aportat al món artístic i musical en la seva desgraciadament massa curta vida.
Mireu quines maduixes més bones he comprat avui a la Boqueria ! Van a 0,99 € el kilo i de gust són immillorables.
Com veieu a les Rambles continuen posant aquestes baranes per endreçar el trànsit dels vianants per la vorera i evitar que travessin per on no toca. Les baranes ja es van acostant a plaça Catalunya.
Aquest matí han rodat un anunci davant la botiga de gèneres de punt La Torre, al número 63 de la Ronda Sant Antoni, tocant a pça Universitat. Aprofitant l'aparador de l'establiment han creat una ambientació d'època.
El sociòleg Salvador Cardús, tot un referent ideològic per als independentistes i per al catalanisme en general, s'ha mullat, al seu article setmanal de l'AVUI explica perquè votarà NO. L'article sencer l'he copiat al "comment", la conclusió és aquesta:
"El meu vot negatiu és un sí a l'irrenunciable Som una nació. Si no és encara el moment que ens sigui reconegut o que ho puguem dir pel nostre compte, cap problema: jo tinc espera. El que no accepto es que en manipulin el sentit, en desdibuixin el perfil i m'ofereixin una nació sense atributs. Prefereixo un voler ser al qual encara no ha arribat l'hora que no pas acceptar un ser sense voluntat. És per tots aquests sí que diré que no."
John Kenneth Galbraith, l'economista keynesià mort el 29 d'abril als 97 anys era segons The Economist "no tant un economista com sí una barreja de sociòleg, politòleg i periodista". Per qui en vulgui ampliar o practicar una mica d'anglès us copio l'article en record de Galbraith al "comment".
19 de maig de 1789: "Se veia a alta mar un bastiment de moros i s'ha dit si han apresat un barco napolità ab bandera catalana i càrrec català".
Si fa 10 dies hagués vist aquesta petita concentració provablement hagués passat de llarg. Però és clar, després de tot el que us he explicat de Mèxic i de la moguda que aquests dies està portant a terme el sub-comandant Marcos al DF m'hi he aturat. Denunciaven la mort del noi de San Salvador de Atenco i nombroses detencions. Eren pocs però no dubto que a mida que la notícia del que passa a Mèxic vagi arribant a Europa i s'acostin les eleccions, aquest tipus de concentracions provablement augmentaran. Certament els mitjans d'aquí no n'informen gaire. Els Mossos en prenien nota.
Si aneu a aquesta adreça d'Indymedia Mèxic veureu que en va ple:
http://mexico.indymedia.org/tiki-index.php?page=Atenco
No us perdeu aquesta entrevista publicada ahir a El Punt, a José Manuel Lara Bosch, president del Grup Planeta i del Cercle d'Economia.
La teniu dividida una part a dalt (amplieu-la) i una altra a sota, on diu "Comment".
És molt interessant per saber on som, entendre la situació política i mediàtica. Lara sembla especialment sincer, en part gràcies a les preguntes del periodista Oriol Ribet. És un personatge que es mou en tots els àmbits clau de la vida catalana i val molt la pena saber què opina.
D'una banda és la sòciovergència en acció. Però de l'altra és una visió molt pròpia del nostre país, ens agradi o no.
Però també és un xip ben diferent del que tindria un personatge com ell si fos madrileny.
Comença així:
"José Manuel Lara Bosch.
PRESIDENT DEL GRUP PLANETA I DEL CERCLE D’ECONOMIA
Al seu despatx a la seu de Planeta a l’avinguda Diagonal, que mira cap a l’edifici de «la Caixa», un altre centre de poder econòmic català, José Manuel Lara Bosch repassa l’actualitat política i del seu grup d’empreses mentre fuma incansablement tabac negre Habanos. Lara és president de Planeta i un dels primers empresaris catalans. A través de la societat Inversions Hemisferio ha impulsat l’aerolínia Vueling, controla un paquet d’accions important del Banc de Sabadell i prepara la creació amb «la Caixa» i Enciclopèdia Catalana d’una nova empresa editorial en llengua catalana. Ostenta la presidència de l’influent Cercle d’Economia, i alerta que l’economia vol estabilitat, i no enrenous com els dels últims mesos..."
De tot el que he vist avui el que més posa la pell de gallina és d'una banda veure tants immigrants identificats amb el Barça -la rua ha passat al costat del Raval on les escoles s'acosten o arriben al 100% d'immigrants africans, llatino-americans i asiàtics- i d'una altra veure tants nens i joves, pares amb els seus fills participant alegrement de la festa. És l'encert de fer la celebració d'aquesta manera. I veient tantes famílies m'alegro especialment que els violents hagin estat expulsats de l'Estadi per la junta de Laporta. Per cert, també he entès perquè tenim la sort que la Dharma actuï ara cada vegada al Camp Nou: el president del Barça en sembla un gran fan !
Aquesta nit s'ha tornat a demostrar que l'important és l'èxit final encara que comencis malament. Un Barça que aquesta temporada ha remontat els partits sempre que ha fet falta ho ha tornat a fer.
Avui sí que hi havia moltíssima gent al carrer després del partit. Moltes estelades i banderes del barça de totes les modalitats. Era realment una festa catalanista i barcelonista a la vegada. La Gran Via, el carrer Balmes, la Rambla Catalunya, el Passeig de Gràcia oferien una imatge impressionant.
Pel meu carrer ha passat un cotxe descapotat fent sonar l'himne del Barça amb la potència d'una discoteca.
I el punt final, quin luxe per un equip de futbol de primera línia tenir un jugador tan íntegre, compromès socialment i que entèn tan bé el que representa com l'Oleguer.
Vau veure el 30 minuts? Hauria d'haver-hi molts programes com aquest que tractava l'erosió, la destrossa constant i definitiva del territori que estem patint a causa d'interessos especulatius i ecònòmics per un mal entès avenç. Sé d'una dona de 94 anys que era pagesa de l'Hospitalet. Per sort es va exiliar a Mèxic i no ha tornat a veure el seu poble. Del Vallès no en queda gairebé-res. I a nosaltres ens ha tocat viure l'encimentada de la costa i de l'interior: Empordà, Garraf, Penedès, Bages, Garrotxa ... Qui ho havia de dir que les destrosses dels 60's eren superables ! Això no hi ha qui ho aturi, és una causa força perduda, però no ens en podem desentendre, creixement sí però no el que ens estan venent que arrassa el país i el deixa lleig, irreconeixible.
Es veu que financerament la multinacional IKEA no és tan sueca com sembla: el seu fundador Ingvar Kamprad ha estructurat la companyia a base de fundacions com la Ingka Holding, exempte d'impostos, amb seu a Holanda i que gestiona 207 de les 235 botigues que el grup té al món, les altres -bàsicament les d'Orient Mitjà, són franquiciades.
Són fundacions dedicades a causes banals per minimitzar els impostos i distribuir els beneficis a la família Kamprad. El sistema aconsegueix a més fer el grup immune d'una compra no volguda. Són les finances globalitzades d'IKEA, no il·legals però sí espavilades i en el límit de l'al·legalitat. Qui en vulgui més detalls pot llegir l'estudi del The Economist que he penjat a http://reculldepremsa.blogspot.com
El que té de cutre la RENFE, no és que s'espatlli una catenària o que un camió rellisqui per una carretera i estigui a punt de caure a les vies, el mateix dia que un incendi provoca una averia.
Tampoc no és cutre que tot això deixi milers de passatgers penjats durant tot el dia amb trens "fora de l'horari habitual". Tot això ho pots arribar a entendre perquè amb el que gasten en el TGV i en la T4 l'Estat no pot arribar a tot...
El que trobo cutre de debò és que als usuaris (treballadors, passavolants, turistes, qui sigui) se'ls quedi cara d'idiotes en no rebre cap explicació més que la trista "los trenes circulan fuera de su horario habitual, disculpen las molestias". I no t'expliquen què passa ni si t'has d'esperar o millor vagis a veure una pel·lícula al cinema més pròxim. Va passar ahir a Barcelona.
Per cert, el meu company d'avió de fa una setmana em va dir que rodalies RENFE a Madrid és una meravella, oi que no pot ser veritat?
Josep Carner i Ribalta (BCN 1884-Brussel·les 1970) fou col·laborador de Pompeu Fabra a l'IEC, redactor dels mítics diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat i participà del grup polític Acció Catalana. El 1939 s'exilià a Mèxic i després a Bèlgica. Fou membre del Govern de la Generalitat a l'exili. El poema Nabí (1941) es considera la seva obra de maduresa, dramàtica i greu reflexió sobre la condició humana.
Al número 33 del carrer Josep Carner, a prop de les Drassanes, hi ha les oficines provisionals d'Hisenda, per ajudar-te a fer la declaració. Suposo que al pobre Carner se li posarien els pèls de punta en veure tanta burocràcia espanyola junta. Per anar-hi has hagut abans de demanar dia i hora i quan hi arribes veus tot de conciutadans esperant torn. La veritat però és que un cop allà està prou ben organitzat.
Tot i això no deixa de ser una d'aquelles situacions on un se sent el que som, un simple membre de la societat on viu. Com quan es neix, es mor, quan vas al metge o a votar, ets un número, un ciutadà més.
La sala és llarga i has d'estar pendent que aparegui el número i la taula que et correspon: "Z-232, mesa 33" era el meu.
M'ha atès una amable noia gallega que no comprenia el català -ni tan sols un breu document escrit de la declaració de l'any passat-.
-¿Estás sólo durante la época de la Declaración en Barcelona?, li he demanat.
- No, trabajo en la Delegación de Hacienda.
Ai las, és que parlem una llengua complicadíssima, jo diria que deu ser la més difícil del món, oi que sí? Els seus jefes feien pinta i acústica dels típics funcionaris d'èpoques en teoria passades.
De les dues declaracions que havia de fer -la meva i una que m'han encarregat- he pogut fer la primera però l'altra ha estat impossible, malgrat els mútiples intents: la ditxosa màquina no acceptava una de les xifres de pagaments d'hipoteques: "Cifra no válida" i ningú no ens sabia ajudar. Ella bé que s'hi esforçava però la veritat, aquests que t'ajuden an hisenda no tenen gaire idea del tema, per molts llibres de declaracions que tinguin al costat. Quan falla la màquina es col·lapsen.
En tot cas, de la visita a Josep Carner 33 el que més m'ha agradat és compartir aquell fred espai allargassat amb el centenar de persones de tota condició que esperaven el seu torn. D'això no en gaudireu els que la feu per Internet.
Una generació que en general no el va veure actuar mai ha omplert aquesta nit el Palau de la Música Catalana per recordar el cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor i declarar-se hereva del seu pensament i de la seva música.
A l’escenari s’hi han anat alternant músics i intel•lectuals d'arreu dels Països Catalans, amb forta presència valenciana:
-Vicent Partal ha presentat i coordinat l’acte.
-Isabel-Clara Simó ha recordat que tots els actes que es fan en record de l’Ovidi estan sempre plens. “En aquest món de contradiccions hem comneçat a entendre el seu esperit revolucionari. Deu anys després de la seva mort l’Ajuntament d’Alcoi es va negar a ajudar financerament el seu record perquè diuen que “10 anys són pocs”. Són uns miserables”.
-El pagès i antic dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera ha dit que l’Ovidi és un punt de referència als Països Catalans i l’ha recordat com un ciutadà compromès.
-També han intervingut l’economista Arcadi Oliveres i el futbolista Oleguer Preses.
Reiteradament hi ha hagut intervencions a favor de votar “NO” a l’Estatut i també s'ha denunciat el desatllotjament d’un espai cultural ocupat a Sants. Entre d'altres, han actuat les següents formacions i cantants:
-Toti Soler, ha interpretat “Fera Ferotge”.
-Biel Mesquida ha recordat que l’Ovidi havia arribat a vendre síndries per la platge per tirar endavant i ha recordat el també desaparegut cantant de Manacor Guillem d’Efac.
-El fabulós grup Bercel ha interpretat una cançó reivindicativa sobre la seva Alcoi i el seu entorn.
-Feliu Ventura ens ha recordat que “ja no ens alimenten molles”
-Miquel Gil ha cantat flamenc en homenatge als llauradors, acompanyat de Lídia Pujol.
-L’Associació de Veïns de Gràcia –de la que en va ser membre l’Ovidi-ha parlat dels actes que han portat a terme sota el títol de “Recordem l’Ovidi”.
-Titot i un casal de Joves de Berga han recordat Josep Maria Isanta, assassinat a la Patum del 2005, els pares del qual eren presents a l'acte.
-S’ha llegit una carta de la família de Guillem Agulló, assassinat fa 13 anys a València: “Ens lleven el nom de la llengua i ens destrossen la costa”. També han actuat Toni Xuclà, Al Tall i -a la fotografia de sobre- Obrint Pas.
Jo hi he anat perquè m'hi han convidat mitja hora abans. -"Guillem si pots venir tenim una entrada", m'ha dit l'Oriol. Per sort he dit que sí.
Els dos anys llargs de debat d'Estatut ens han portat a una situació en què cap partit polític se salva:
ERC ha anat fent uns errors que l'han portat a la situació actual. El pitjor per Esquerra és que tenia l'oportunitat de ser percebuda com un partit independentista de govern i ara mateix és percebuda majoritàriament -i més enllà del NO a l'Estatut- com un partit que crea problemes i immadur. Perpinyà va ser un primer exemple del que passaria. El trist és que aquests errors amaguen el bon treball fet a les seves conselleries. És imprescindible una autocrítica a fons, unitat i que Carod passi aviat a segon plà.
A CiU li pesa massa la rancúnia i la necessitat de tornar al poder. Greu error de Mas pel país anar a Madrid a negociar per separat i a prioritzar ser el proper president.
Maragall s'ha vist sobrepassat pels esdeveniments, què voleu que us digui, jo li veig la bona fe del que sap que li deu el càrrec a Esquerra i ha gestionat la seva delicada situació el millor que ha sabut. Intueixo qie el pacte Zapatero-Mas li impedirà tornar-se a presentar tot i que ell farà el possible per fer-ho i jo voldria que ho fes.
El PSC-PSOE de moment ja control·la de forma absoluta el Govern ni que sigui fins a les eleccions. Em trobo amb la incomoditat que vull Zapatero molts anys a Madrid però que al mateix temps nacionalment ens ha pres el pèl (que ens hem deixat prendre).
Iniciativa ha fet la seva feina amb dignitat com a partit de segon plà. Tot i això penso que no hauria hagut d'admetre aquest últim govern tan control·lat pel PSC, hauria de sortir del govern fins a les eleccions.
Del PP només dir que el vull ben lluny, em fan pànic, s'han comportat com uns ultres i per tant ho són. Piqué no hi pinta res més que fer cara de babau.
En fi, eleccions ràpides sisplau.
Ara que ja he tornat a casa us vull dir que he trobat un Mèxic força combuls i pendent del que passi a les eleccions del proper juliol.
Les classes mitges volen que guanyi Calderón (PAN); els sectors populars del DF votaran majoritàtiament per López Obrador (PRD). El candidat del PRI, Madrazo queda arraconat a la tercera posició.
L'aparició del sub-comandant Marcos amb la "Otra Campaña" ha afegit una sensació de desconcert general. Com us he anat explicant Marcos està recorrent tot el país amb la cara tapada, vestit de militar de dalt a baix i parlant amb fons molt i molt radical però d'una forma raonada i educada a televisions i ràdios arran dels fets de San Salvador d'Atenco dels que informo més avall. El seu discurs pot ser atractiu i profund però també és pintoresc i un xic teatral -apareixia a la CNN llatina fumant pipa.
Tot Mèxic és un país amb moltes desigualtats: la capital i el camp. Algunes ciutats com Monterrey i Veracruz són més benestants. Dels 100 milions d'habitants es diu que uns 50 viuen amb pocs o molt pocs recursos. Els altres 50 fan de Mèxic el principal mercat de llatino-amèrica per les empreses mundials, es diu que arriba a representar un 60% del total -els altres grans mercats o estan molt protegits com Brasil i Argentina, o en crisi com Veneçuela, o són petits com Xile-.
Naturalment Marcos s'adreça als 50 milions amb pocs recursos, en part indígenes, i els està dient que han de crear un model nou que sorgeixi del poble perquè els partits polítics mexicans se serveixen a ells mateixos, als interessos nord-americans i a les classes dirigents. En concret això últim és poc discutible: la classe política mexicana transmet la sensació de viure en un mar de corrupció.
A l'avió de tornada he estat assegut al costat d'un forner sard de 46 anys que ha estat tres mesos viatjant per Centre-Amèrica. A Mèxic ha fet un seguiment dels moviments de l'EZLN a la Ciutat de Mèxic i d'aquí uns dies ens enviarà unes fotos del sub-comandant participant als actes de l'1 de maig al DF. Ell que els ha seguit de prop diu que dilluns vinent hi haurà una marxa a Mèxic i que si hi intervé la policia podria acabar a trets, i en tot cas diu que si no és aquesta en serà una altra.
Tot plegat fa que el clima al DF estigui molt enrarit. No sé si els mitjans catalans en fan seguiment, jo no n'he vist res. El DF sempre és un caos de cotxes. Ahir vaig passar el dia aturat als carrers, fent recorreguts de 3 hores de client a client perquè anàvem lentíssims. Però és que a la lentitud habitual d'un divendres al DF s'hi afegien talls de carrers dels seguidors de Marcos.
- Les signatures a Mèxic es "regalen": ¿Me regala una firma? Jo sempre penso, si això és tot ...
- Avui he tingut una reunió a una empresa a Monterrey i els empleats fitxaven marcant la seva empremta digital en un petit aparell a l'entrada. Semblava una imatge de pel·lícula, com si entressin en una nau espacial en què les portes s'obrissin amb l'empremta d'un dels dits.
- A més d'un mes i mig de les eleccions les ciutats ja estan plenes de cartells dels candidats, avui n'he vist sobretot de Felipe Calderon.
-En aquest país has de vigilar una mica amb les diferències del mexicà amb el castellà. Avui li he dit a un taxista:
-"Mucho follón hoy por el DF"
-¿Cómo dise, follón?
-Mucha movida
I ha somrigut per allò de follón, que a Mèxic es veu que no es diu. Pensava que feia referència a si avui hi havia molta gent amb ganes de sexe a la ciutat.
Segueixo els fets polítics catalans des de la distància, tot plegat lamentable, els uns i els altres, és un fracàs innecessari que el tripartit hagi acabat així després de topades des del primer dia. Però què hi farem.
Respecte ERC, ahir un amic em va trucar queixant-se del to xulesc d'en Carod. Certament jo tampoc no em sento gens còmode amb les seves reaccions, amb el seu to. No entenc com en Carod no veu que ha fet una feina important, recordem que Esquerra provenia d'una cruent escissió i només la unió dels diferents sectors l'ha portat a la força electoral dels darrers anys. Però ha arribat el moment de deixar pas a altres aires a presidir ERC i el seu rol ha de ser un altre. A mí fa temps que moltes de les seves reaccions em fan passar vergonya aliena i com a mí a gran part dels que m'envolten. Només hi ha un candidat possible a presidir ERC, és l'hora que Puigcercós faci el pas endavant. Crec que és urgent tot i que em temo que de moment les coses no canviaran.
No sé si us haurà arribat que tota la moguda d'aquests darrers dies del subcomandant Marcos als mitjans de comunicació i a la Ciutat de Mèxic ha esdevingut arran d'uns greus incidents que hi va haver fa uns dies a san Salvador de Atenco on uns policies van carregar durament i detenir uns camperols indígenes i durant els quals va morir un noi de 14 anys de la comunitat acuexcomac. Membres de "La otra Campaña" promoguda al voltant de la figura de Marcos s'hi van traslladar i també van ser agredits.
La ciutat de Mèxic, ja de per sí amb un trànsit caòtic, ha patit avui tallades de circulació per part de simpatitzants del sub-comandant. Diuen que les protestes continuaran a tot el país fins que s'alliberin els detinguts i la campanya de Marcos de recórrer tot el país seguirà fins si més no les eleccions, el 2 de Juliol.
Avui el subcomandant ha tornat a ser entrevistat a CNN en espanyol vestit de milicià i repetint el missatge que es dóna una realitat social semblant a l'esclat de 1994 a Chiapas, però ara a tot el país, degut a les desigualtats socials i a que els polítics viuen en un món apartat d'aquestes realitats.
Aquí sota, a comment teniu un text que explica la seqüència dels fets, copiat de http://www.derechos.org/nizkor/mexico/doc/atenco2.html.
El Subcomandante Marcos, de l'EZLN de Chiapas es passeja per Mèxic fent declaracions polítiques amb la cara tapada als principals mitjans del país, en la que anomena "la otra campaña" per comunicar que amb les properes eleccions res no canviarà al país davant la que considera greu crisi política i social. El que no entenc és com li permeten fer entrevistes sense que se li vegi el rostre, si vol recórrer el país i parlar com a mínim hauria de donar la cara.
Avui està parlant a la CNN en castellà. S'ha de dir que parla molt i molt bé, amb molta senzillesa i convicció, m'ha sorprés molt, i ha fet servir cites com per exemple d'Eduardo Galeano. Entre d'altres coses diu que abans a Mèxic governaven els polítics; després els polítics amb els mitjans i ara només els mitjans.
També argumenta que s'ha creat una enorme separació entre les classes dirigents i benestants del país i la massa pobre, semblant a la que va fer esclatar la violència a Chiapes el 1992. "No estem parlant de Bòsnia sinó de Mèxic, la justícia està a favor dels poderosos. Ningú no ha faltat més a la llei que la classe política, començant per la dona de Fox, i el fet que no surti als mitjans no vol dir que la gent no se n'adoni."
"Si hay algo similar a un jefe militar es un reportero" ha estat la última frase del sub-comandant.
- El Día de la Madre: Dimecres hem celebrat a Mèxic el Dia de la madre. Res a veure amb el nostre dia del Pare o de la mare d'El Corte Inglés i companyia. Aquí és un dia molt important, veus a les mares molt felices. No és un tòpic, hi ha una atmosfera especial de debò. Diuen -i es palpa- que és un dia més intens que el Nadal. Tothom deixa de treballar al migdia per anar a dinar amb la seva mare, germans, fills i nebots. Fa temps que he notat que a Mèxic la família és molt important.
- Mireu com n'està de present el tema que ha estat una de les preguntes a la CNN al subcomandant.
-¿Sabes qué día es hoy?
-Como no, 10 de mayo, el día de la madre.
-¿Está viva tu madre?
-Pues no lo sé.
-¿Qué le dirías si te está viendo?
-Que se cuide mucho.
- Mòbil entre pit i pit: Just quan entrava a l'edifici de Televisa, l'imperi televisiu mexicà, ha arribat a la recepció una noia molt lleugera de roba i amb el mòbil col·locat seductorament entre els dos pits, aguantat pels sostenidors i sobre-sortint-los. "A mí me gustaría atenderlo", ha dit qui m'acompanyava cap a la reunió. Jo no l'hi posaria mai ni que fos per la poca gràcia que em fan les ones dels mòbils. Ara que si voleu lligar i no sabeu com, per rotllos més aviat breus i experiències puntuals, doncs ja ho sabeu, és una aposta guanyadora perquè salta a la vista.
- Calderón (PAN), favorit: El 2 de Juliol se celebren eleccions presidencials i del Congrés a Mèxic. Tot dinant he escoltat una conversa molt interessant d'amics directes de Felipe Calderón, candidat del PAN a succeir Fox (del mateix partit) com a president. La classe mitja instruïda dóna suport a Calderón enfront el populista alcalde de la capital, Andrés Manuel López Obrador i el candidat del PRI, Roberto Madrazo. Ara per ara Calderón es perfila com a guanyador -a diferència del que passava fa uns mesos-.
Sembla que López Obrador està perdent terreny, té fama d'estar mentint les classes més modestes per guanyar el seu vot amb promeses difícils de complir. Però fins a les eleccions hi haurà molta incertesa. (Tot i això ara he sentit el sub-comandant diu que guanyarà López Obrador, tot i que ell no dóna suport a cap partit, perquè tots volen aprofitar-se del poble.)
Al PRI encara molts no el poden ni veure després de 70 anys seguits al govern, però es diu que mai se sap perquè tenen màfia i influència arreu. Ara que tot el sistema polític mexicà sembla empantanegat en la corrupció.
- Diu que a la Xina els blogs han d'anar esquivant paraules per no ser detectats per la censura i eliminats. Em sap greu pel govern xinès, segur que altres batalles les guanyaran però aquesta la tenen perduda perquè ara per ara per molt que es pugui controlar la xarxa un o altre hi trobarà forats.
- Els fantàstics bisbes espanyols van dir fa uns dies alguna cosa com que la fe s'estava perdent perquè falla la transmissió a la família. Quina visió aquesta gent ! Els ha costat temps adonar-se'n! Ens han perseguit amb moralitats fastigoses i creadores d'odi deixant de banda les necessitats espirituals del seu públic potencial i ara que el vaixell s'enfonsa, que li entra aigua per tots costats se n'adonen que des de fa 20 anys no hi ha transmissió familiar. És el cas més semblant que conec a la desaparició d'una llengua. Quan per un motiu o un altre deixa d'haver-hi transmissió oral, adéu-siau llengua. El seu dogmatisme i immobilitat enmig d'una societat en canvi constant és el principal causant de la no transmissió del que ells anomenen "experiència de la fe".
- Es veu que la paraula gay ve de l'occità gai, alegre, i que per això en català hem de dir tal qual, gai, m'agrada saber-ho.
- Els taxistes de Barcelona és un dels gremis que menys suporto, n'haurien de fer una jubilació anticipada general. Quan menys ens ho esperem aquesta generació força insuportable de taxistes serà substituïda per una nova fornada de llatino-americans, pakistanesos, marroquins i xinesos. Com a mínim variarem de defectes.
Ciutat de Mèxic, la meva segona residència en els últims temps.
Ibèria ens ofereix un vol anomenat "Catalunya-Amèrica" que simula ser directe però en realitat és una opció cutre d'ajuntar tothom que se'n va a l'Amèrica llatina des de Barcelona via Madrid. Sempre amb retards i tractats com si fóssim sardines. Cada dia veig pitjor a Ibèria -el servei a bord és molt dolent- deuen estar esperant una bona oferta de compra aprofitant que certament s'ha convertit en un referent europeu de vols a Amèrica.
En tot cas, cap a les sis de la tarda de Mèxic i després de 12 hores de vol que he aprofitat per treballar una mica, estudiar i tenir una interessant conversa amb el company de vol, l'avió fa el sempre impressionant gest de tocar terra.
Control de Passaports. Molta cua i, com altres vegades, arribada de nois missioners, tots ben elegants i amb agnè, amb l'indicatiu de l' "Iglesia de Jesucristo de los Santos de los últimos días", mormons d'Utah vaja. Venen a predicar dos anys a Mèxic que José Smith ens salvarà a tots, com fan a Barcelona i arreu del món.
Des del taxi veig una ciutat grisa, fa un dia lleig i el recorregut de l'aeroport a l'hotel és lent. Pel camí cartells electorals, Mèxic s'acosta a les seves eleccions.
- "Buenas tardes Señor Carbonell, que tenga una feliz estancia".
- "Bona tarda, gràcies".
Us mantindré informats de com va la setmana. De moment m'he despertat a les cinc de la matinada, amb una mica de jet-lag, i encara és fosc. ;D
És molt trist però ara sí que el ciutadà mig n'està fart dels dos anys que fa que dura el debat de l'Estatut. Quin desori ! La política catalana està fent el ridícul precisament pel contrari del que va passar a l'Octubre: per anar desunida. Als convergents els han tornat a enredar i Esquerra no ha sabut com reaccionar, ho han hagut de fer les bases. Aquí de guanyador ara per ara només se'n veu un, el PP, ara ja ni en Zapatero!
I no vull ni pensar l'abstenció que hi pot haver, un diumenge del mes de juny i amb aquest panorama és com per agafar la tovallola ben d'hora i tornar a casa ben tard.
I ara què? Com a independentista només em satisfarà una Constitució que doti Catalunya dels poders d’Estat independent dins la Unió Europea. Tinc l’ocasió de votar NO a aquest Estatut. Però vull realment que guanyi el "NO"? Estaré content si això passa? A on ens porta? O més aviat haurem guanyat en dignitat i perdut en Real Politik ?
Algú em pot explicar perquè votareu que sí o que no?
Per cert jo no he llegit l'Estatut sencer, i vosaltres?
La gentada que ha sortit a festejar el títol de lliga a Barcelona ha estat impressionant. Els astres ja feien preveure que això passaria: un equip mediàtic, feliç, atractiu, diumenge a la tarda de Primavera, Barcelona ...
Sens dubte el groc ha estat el color revel·lació, es veia per tot arreu i la seva presència pujarà en les properes setmanes. També moltes estelades al coll a tota la ciutat -del Gòtic a Francesc Macià- i banderes blaugranes.
Un paquistaní de Barcelona m'ha demanat a la plaça Universitat que què passava. Deu ser encara seguidor de cricket i feia cara d'al·lucinat. Però era l'excepció perquè tots els altres immigrants que he vist -i n'hi havia forces- sabien molt bé de què anava la festa.
Qui ens havia de dir que no anar a la plaça Sant Jaume donaria com a resultat aquest model de festajar títols tan popular, tan cívic, tan per a tothom. Cal felicitar qui tingués la idea de canviar el tipus de celebracions.
Una rua com la que s'ha fet permet que hi participi gent de totes les edats, ciutadans de moltes generacions i acabats d'arribar, o turistes ! Amb música de la Dharma de fons, el Barça s'ha donat un espectacular bany de masses en l'impàs cap a París. I corredisses per anar seguint l'autobús de carrer en carrer. El Passeig de Gràcia i la Diagonal oferien una imatge que farà història.
Veureu que he vist en Ferran Adrià comprant el The Guardian -tot un luxe veure casualment el millor cuiner del món!- que gairebé ha fugit de la festa, aquestes mogudes no li deuen atreure.
Hi havia molta gent però ni molt menys el milió dos-centes-mil persones que ha dit la guàrdia urbana. No entenc perquè llencen aquestes xifres, no cal, si ha estat un èxit de públic!
Us copio unes fotos i ara, expectants del que passi el dia 17 a París.
La RENFE es mereix sens dubte un espai fixe en aquest i qualsevol blog, així que vinga ! Si baixeu a l'estació de Passeig de Gràcia, a Barcelona -tota ella una delícia - i veniu des de Tarragona (direcció Girona) tindreu la possibilitat de sortir cap el carrer per aquest fantàstic passadís. A la foto no hi ha ningú però quan arriba un tren s'omple de gent. Fa uns mesos el van pintar de blanc, però segueix sent vergonyós; i ja veieu que ara fins i tot comencen a caure els fluorescents !
Les curses i jo mai no hem estat companys de viatge però hi ha moltíssims conciutadans meus que hi participen. Sens dubte els d'El Corte Inglés van trobar en el seu dia una bona manera d'auto-patrocini, tot un xollo perquè la gent s'hi incriu a milers, molts voldrien haver tingut la idea abans ! Ja veieu per la foto que he coincidit un moment amb la carrera.
Per cert, l'altra dia ensenyant la ciutat a uns turistes no feia més que indicar Corte Inglés per aquí (Portal de l'Àngel), per allà (Pça Cat), més enllà (Diagonal des del Bus Turístic) i de retorn (Francesc Macià). Els meu amics van entendre ràpid el poder d'aquests grans magatzems, sense necessitat de veure la cursa.
L'1 de maig vaig trobar aquesta mani anarquista a la Ronda de Sant Antoni. Ja sabeu que els moviments anarquistes jo no els entenc, considero que ens han fet molt de mal en la nostra història encara força recent. En tot cas hi havia molta gent -molta més de la que podeu intuir a la fotografia- en aquesta manifestació de la tarda del dia del Treball.
:D Quan sortia de l'ascensor per anar a comprar he conegut la nova veïna del pis de sota. És simpatiquíssima ! Nascuda a Alcoi, conserva encara un lleuger deix de la seva comarca tot i que fa temps que viu a Barcelona. Té 99 anys i en farà els 100 al Novembre !
Crec que jo també li he caigut bé. Se li ha il·luminat la cara quan ha dit: "Coneixes Alcoi!?". Diu que té un llibre del seu poble que m'ensenyarà. I ho ha rematat: "Tenir bons veïns és important!
Una dona fantàstica.
Està clar que groc és el color d'aquestes victòries del Barça ! Banderes, bufandes i samarretes groc fosforito ! N'hi havia que van criticar els nous uniformes però ara es veuen arreu.
Estava aquí ordenant idees i he engegat la ràdio buscant música. Quan la cançoneta s'ha acabat resulta que era "Prohibit als pares, el programa que no s'atreveixen a fer les altres emissores", a Ràdio Flaix Back .
Sí, ja sé que no va adreçat a mí, que ja sóc grandet, però és que la cosa estava emocionant: Resulta que un noi trucava perquè el Kevin, el seu millor amic li havia dit que s'havia liat amb la Roser, la seva xicota de fa sis mesos. I l'ha trucat en directe des del programa per posar-la a prova, sense que ella sabés que sortia per ràdio. Conversa xicot a xicota:
- Que el kevin m'ha dit que al botellón va passar algo.
- Ei millor parlem-ne demà
- Que no Roser, que ho vull saber
- Anàvem fatal
- Però us vau liar o no?
- Joder, no va ser res, és que anàvem molt malament. Que jo t'estimo a tu.
- Collons, després de sis mesos i em fots banyes ! Et truco de la ràdio, del PAP. Ho veus Venus com m'ha fotut banyes?
(Venus és la consultora del programa)
- Un dia que no puc anar a un lloc amb ella i ja em fot banyes. Quina putada!
- Que no tornarà a passar !
- No, perquè jo ho deixo
- Sisplau, sisplau, que t'estimo molt. Venus, que forma part de mi.
- Jo tallo. I el Kevin és un cabronàs.
Ja ho sabeu, si li heu de fotre canya a algú ho podeu fer en directe per la ràdio i amb consultora gratuïta que us aconsellarà i farà reflexionar!
Acostumat a treballar fora de la ciutat creieu-me que un s'oblida de com és Barcelona entre setmana. I els dies que hi pots ser et sorprenen tot de coses:
-la gent amunt i avall cap a la feina, cap a l'escola, el dia a dia de les jornades laborals;
- Massa cotxes, quin agòbio ! Realment sobren vehicles a la ciutat, hi ha molt de fum i soroll.
-moltes bicicletes i sobte veure moltes Bromptons, moltes ! A la Rambla Catalunya sempre n'hi havia una amunt i avall.
-obres arreu, forats a un carrer, un edifici en construcció, operaris arreglant un semàfor...
-una ciutat que viu del turisme, turistes sota les pedres, o observant-les com veureu aquí baix!
