Entrades
Comentaris
M'agrada viatjar per Europa i gaudeixo de l'Hivern, no em molesta la pluja, ni la neu ni els dies de cel gris.
Però ahir vaig escoltar la previsió del temps a una emissora alemanya per al pont de l'1 de maig: Múnich, de 5 a 8 graus i pluja.
Uf, no sabem prou el que tenim ! La foto és d'avui.
La ruta modernista de Barcelona té a la Casa Almirall del Raval una parada necessària. És de les botigues que encara ara conserven l'esperit d'aquells anys.
Però durant els incidents al barri fa unes sermanes van cremar els seus centenaris rètols. Ara, com veieu a la foto de sota, els propietaris han posat dues fotografies a l'exterior per mostrar com era la botiga des del 1860 fins a les 03.45 del 18 de març.
El carrer Joaquim Costa no és precisament dels que es puguin permetre el luxe de perdre un establiment com aquest: brutícia, pobresa, prostitució i immigració que fa el que pot per anar endavant. Cal que la botiga recuperi aviat un rètol com l'original.
Mireu quina maqueta més impressionant de la Sagrada Família projectada per Gaudí. La podeu comprar per només 3000 Euros a una d'aquestes horribles botigues de records de les Rambles que, per una vegada, tenen un objecte que val la pena ! Baixant a mà esquerra poc després de Portaferrissa.
A les Rambles, entre Portaferrissa i el carrer Boqueria, estan col·locant aquestes tanques per evitar que la gent travessi per on no toca. Sembla que servirà per endreçar una mica la caòtica vorera.
He de reconèixer que me'n vaig adonar quan volia travessar com sempre i no podia perquè m'ho impedien les noves tanques ! Vaig haver de travessar pel semàfor, com toca !
He tornat a passar pel l'Ateneu a mirar amb més calma l'exposició sobre el genocidi armeni. Al llibre de visites algú havia escrit el que veieu aquí a sobre. D'altra banda, si us interessa saber-ne més podeu ampliar el text d'aquí sota.
Al Regne Unit les associacions d'observació d'ocells tenen més d'un milió de socis ! Al nostre país tenim la sort que a la que t'hi fixes una mica n'apareix un d'interessant. Riera de Ribes a Terramar, Sitges.
Pisos de luxe construits fa poc més de 10 anys per Nuñez i Navarro a Sitges ... fa uns dies que ofereixen aquest aspecte. Deu ser cert el que diu la meva àvia, que es construia millor fa 100 anys que ara.
Triar pomes ja no és una cosa tan senzilla! Ahir mentre comparava i buscava pomes em va sorprendre trobar pomes xineses. I no era pas a una botiga "exòtica" o a un colmado pakistaní sinó a un Bonpreu de l'Eixample. I a sobre eren les més barates! Fruita sud-americana és habitual trobar-ne, de segons on d'Àfrica també, però: pomes de la Xina?
És clar que després de pensar que era absurd vaig enrecordar-me que la globalització porta a aquestes situacions i que m'han explicat que han vist jocs catalans a botigues de diferents ciutats xineses, ai las !
En tot cas, ahir podia triar entre la següent oferta:
Poma Fuji (Xina) 0,99€, són les de la fotografia
Poma Grany Simth (Lleida) 1,69€ -poma de color verd-
Poma Golden Extra (França)1,59€, la golden de sempre !
Poma Royal Gala (Lleida)1,79€ -vermella-
Poma Straking (França) 1,39€ -vermella grossa-
Poma Lady (sense detall d'orígen a la vista) 2,29€ -vermella i groga, grossa-
Al final vaig comprar taronges i llimones.
Just al darrera de l'Estadi de Montjuïc hi ha el Jardí Botànic de Barcelona. Hi vaig anar dissabte amb la colla d'amics ;D i la veritat és que vaig "utilitzar" el jardí més per passejar i xerrar que per mirar plantes.
Ofereix un recorregut enmig d'una col·lecció de plantes identificades i ordenades que representen les espècies de les regions del món amb clima mediterrani: la conca mediterrània, l’oest de Califòrnia, la part central de Xile, l’extrem meridional de Sud-àfrica i part de l’Austràlia meridional. També inclou una representació de la vegetació subtropical de les Illes Canàries.
Fou creat l'any 1931 pel botànic Doctor Font i Quer i reinaugurat el 1999. Molt recomenable. L'últim diumenge de mes és gratuït. Sinó, preu d'entrada 4€.
laia said...
Ei, que l'entrada és més barata!
adults: 3 eur.
estudiants: 1.5 eur.
menors de 16: gratix
grups (10 pers mín.): 2 eur.
http://www.jardibotanic.bcn.es
"Dia 24 d'abril de 1777 donaren sentència de forca a un paisà de Pals, per haver mort violentament a sa muller, i se diu si li donà verí, o si l'escanyà. Ab esto ha eixit la congregació dels confrares de la Sang, a dos quarts de quatre, ab una imatge del Sant Cristo, havent-se ventat l'Antònia del Pi i exposat a l'adoració per fer la pregària per la salvació de l'ànima d'est pobre infeliç".
Ja havia guardat els diaris a la bossa i estava a punt de començar a pedalejar cap a l’estació. Han arribat dues dones, una d’un seixanta-i-tants anys i l’altra, gran.
-« Bon dia ! Avui és la Mare de Déu de Montserrat, el meu sant ! » ha dit la més jove.
-« Bon dia ! . Us heu tallat els cabells com els meus » –és a dir ben curts, ben curts- li ha dit la més gran a la quiosquera.
-« Sí és que m’agrada el vostre estil ! “A que no saps quants anys té ? » m’ha demanat la quiosquera.
- mmmm
- « Noranta ! » s’ha avançat la dona
- “Què dieu ara ! De l’any 1916 ?
- “A que no ho sembla? I sempre va moderníssima !”
Realment podria tenir 10 anys menys. Camina molt bé, no és gaire corpulenta i se la veu sana i autònoma.
- “Jo per mi que és invertida” ha dit la quiosquera
- Què vols dir ?
- “Que en comptes d’anar a pitjor va a millor. Des que la conec sembla més jove !
- “Tot això d’aquí és merda ¡” ha dit la meva nova amiga de 90 anys assenyalant l’expositior on des de fa un any col•loquen el diari “Metro” al costat del quiosc.
Tinc la teoria que les persones amb caràcter fort són les que més sovint arriben a aquestes edats.
Recordo l'Estadi de Montjuïc en molt mal estat abans dels Jocs del 92. Els grans em deien que havia estat un estadi utilitzat durant la República i que després s'havia anat abandonant, jo me'l mirava com una relíquia. Des de les Olimpiades s'ha mantingut en bon estat, però què passarà quan l'Espanyol deixi Montjuïc, quin ús se'n farà? El Barça havia fet alguna proposta, veurem ...
Dissabte vaig pujar en direcció a l'Estadi de Montjuïc. Per què serà que sempre trobo les escales mecaniques de la muntanya aturades, sobretot les de pujada?
Al pati d'illa de l'Eixample on visc tant aviat com ha acabat el partit contra el Milan ha començat a sortir gent als balcons a cridar i festejar la victòria. És el que més m'ha agradat !
De futbol hi entenc ben poc però quan arriben aquests partits m'encanta tot l'ambient social que l'envolta. Ara mateix se sent fort l'himne del Barça que algú fa sonar des d'algun balcó o cotxe. Fa tres anys que vivim en aquest pis però mai abans havia compartit això amb els veïns d'illa. Molt no he cridat però algun xiulet fort sí que he fet!
D'altra banda, un oient d'en Puyal ha explicat com Antena 3 a l'informatiu crec que de Matias Prats, al vespre, s'ha parlat molt de la crisi del Madrid i d'altres temes, però de la semifinal del Barça només de passada:
"Que no s'indigni l'oient. Que pensi que això només és la constatació que ells són una nació i nosaltres en som una altra. I que els criteris separadors moltes vegades no venen d'aquí sinó d'allà", ha etzibat en Puyal.
- Telemàrketing: No, gràcies. És vostè molt simpàtic i sé que està fent la seva feina però ni vull el servei ni vull seguir parlant amb vostè, gràcies. És que m'han trucat de Servigas: que si per només pocs Euros addicionals m'ofereixen tal servei i aquell altre. Què pesats, eh ? Se't fiquen al mòbil al moment més inoportú. Un ha d'anar aprenent a desempallegar-se, no és fàcil tallar el rotllo i dir: No.
- "La versión oficial del 11 M se está viniendo abajo, todo falso", insistia ahir la COPE. Impressionant. Diuen que no sé què del mòbil, que no necessitava tarja personalitzada i per tant no es podia localitzar a "los moros". Que segueixin així, jo crec que si no passa res fora del normal se la fotran, oi? El problema és que com ens explicava en Juanjo fa uns dies en crònica des de Madrid, estan deixant una petjada impressionant. De les que triguen generacions a ser esborrades.
- EGM: Ja haureu vist titolars sobre les dades de l'Estudi General de Mitjans: que si un és líder, aquell puja i l'altre té més lectors. La setmana vinent podreu llegir el meu resum crític de xifres i titolars que espero us interessi ...
- "Los pisos de la Vila Olímpica costarán de 15 a 40 millones". Ho deia una portada de LV del 1990, que apareix reproduïda al col·leccionable del 125è aniversari: "La Noticia es Barcelona". Si ho haguéssim sabut hauríem fet mans i mànigues per hipotecar-nos aleshores !
- Barça / Segur que en Laporta té el seu costat fosc, però és incoparablement tant bo al costat del que hi ha hagut al Barça abans que em costa entendre que Sandro Rosell hagi publicat ara el seu "Benvingut al món real". Ei, de conya que cadascú publiqui el que vulgui quan vulgui, però em quedo amb el president que ha plantat cara i fet fora el nucli violent del Camp Nou, que ha retornat el club a una lògica catalanista, que parla bé i que està a punt de proporcionar èxits esportius. No se li pugi al cap, però !
- Jordi Savall. No us perdeu la crònica - que he penjat a http://reculldepremsa.blogspot.com - del The Economist sobre Jordi Savall, és molt interessant ! Descriu com ha recuperat l'ús de la Viola de Gamba a través de la recuperació de composicions medievals. "La música comença abans de tocar. Només si pots cantar per dins i per fora pots transmetre la cançó". "Tocar la viola és com explicar quelcom. La gent t'escoltarà si ho expliques de forma interessant".
- CNN / Si teniu ocasió mireu el nou look de la CNN. Fa uns mesos van començar a sobreposar els titolars a la pantalla en format lletra de diari. És elegant i pràctic, imagino que deu estar pensat per les teles engegades a locals públics, com els aeroports, per poder llegir sense sentir.
Ser pare deu ser difícil, ningú te n'ensenya. Per sort la gent se n'en surt i només excepcionalment trobes una mare que hauria d'anar al reformatori o cedir el seu fill en adopció, pel bé del fill:
"Jordi -el nen té uns sis anys- siéntate bien, ya te dice el abuelo que pareces un mariquita, no pongas las piernas así que lo pareces, te pones como un mariquita, ponte bien te he dicho!".
Estúpida.
En els moments clau "només" tens els amics, la família i a tu mateix. Ja pots estar hores i hores, per exemple, a la feina que difícilment hi fas bons amics, en general hi fas companys que amb una mica de sort i bona voluntat esdevenen bons companys. Només excepcionalment hi fas amics. Pot haver-hi bon rotllo, la gent és maca i tot això però quan arriben moments clau tornes a casa i et tens a tu i als teus.
Fa pocs dies una companya de feina ha agafat la baixa per malaltia, no se sap ben bé què té, li han de trobar i curar-la. Una altra ha tingut un accident a la família. Quan això passa els companys se solidaritzen, se'n preocupen però no poden fer molt més, no et pots ni vols ficar-te en la vida de l'altre, cadascú ja té prou amb sortir endavant en la seva vida. Egoisme? Realitat. No us sembla?
- L'Església del Mar: A la tertúlia de Bassas s'ha parlat, dilluns 24, amb un cert despreci del llibre "L'Església del Mar" d'Ildefonso Falcones. Alguns tertulians deien que havia escrit un text que després li havien canviat molt a l'editorial. Ja sé que això deu ser força cert però he interpretat que el deixaven per un amateur que en el fons no sabia gaire d'escriure però que ha tingut sort de viure en un moment on el que es ven és el llibre comercial. Què voleu que us digui, jo no l'he llegit però trobo que ha sabut trobar un tema atractiu com a mínim per als catalans. I que avui no era dia per fer aquestes crítiques tan fàcils, algú que aconsegueix ser el més venut per Sant Jordi en els dos idiomes i venint del no res com a autor mereix una mica de respecte!
- He sentit que hi ha hagut 450 novetats editorials, si és cert ... quina barbaritat ! Però vaja, visca la diversitat d'oferta !
- ICAT FM: Després de dos anys de decisions dolentes sembla que les emissores de la Generalitat han pres algunes decisions bones: la pàgina web ha millorat molt i ja podem triar programes de dies anteriors fàcilment, un bon podcàsting. I m'agrada el plantejament d'ICAT, la substituta de Catalunya Cultura, com a mínim sembla que innova quelcom. També està ben pensat que hi hagi emissores especialitzades que emeten només per Internet.
- A Josep Cuní li està funcionant el programa de matí de TV3. Me n'alegro, s'ho mereix, sempre ha estat molt rigurós i en el seu dia va ser injust que perdés el matí de Cat Ràdio.
Els que em coneixeu sabeu que m'agrada parlar i conèixer gent de generacions diferents a la meva: avis de 90 anys o joves de 16 !
Tinc la sort de tenir una àvia -91 anys fets al març- amb el cap molt clar i que cada dia llegeix el diari -sempre ha llegit La Vanguardia- de la primera a l'última pàgina. Gaudeix mirant la gent i el mar. Amb ella puc tenir converses llarguíssimes i jo encantat ! El cas és que amb l'àvia comentem sovint com ha vist canviar el món.
Diumenge fullejant el diari vaig trobar aquesta reflexió de Carles d'Anglaterra:
"No hi ha dubte que el món en què la meva mare va créixer i, de fet, el món en què es va convertir en Reina, ha canviat fins el punt de ser difícil de reconèixer". És cert: els antibiòtics, vacunes, les neveres, la rentadora, la ràdio, la televisió ...
En fi, el pobre Carles veu que la seva mare ha vist canviar el món i en canvi ell veu el món sempre igual: la mare regnant i ell esperant. Però la cita és ben certa !
Per cert, la mateixa informació deia que els seus fills van gastar 2.500 lliures en vodka i xampany en una nit a un pub de Londres. News of the World diu que no és un fet gens inusual i que en William té darrerament "comportaments rebels".
Ei, que ja té mèrit tenir comportaments rebels sent d'una de les famílies més riques del món !
Primer número del diari gratuït "Més Sabadell, el diari ciutadà". Recordem que la capçalera "Més" és del grup TLB amb seu a Manresa. Tenen edicions a Sant Cugat, Rubí i Terrassa i és un producte amb continguts locals, interessants i fets des d'una òptica de premsa gratuïta seriosa. Tant de bo arribin aviat a Barcelona, i a Girona i a ...
Reprodueixo el comentari / crònica del Juanjo a l'escrit del 22 d'Abril:
juanjo said...
Madrid, Dios y libertad. Dissabte 22 d'abril, Diada de Reflexió pels que encara no sabem quin llibre comprarem l'endemà.
Madrid.
Hi ha obres d'art que entren pels sentiments més que pels sentits. El Gernika de Picasso n'és una. Sóc al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia davant aquesta genial i commovedora obra. En silenci, gaudint-la espiritualment. De sobte, el cel cau sobre Madrid. Una calamarsada antològica descarrega sobre la ciutat que, en minuts, es cobreix de blanc mentre el cel ennegreix. Negre sobre blanc, els colors del Gernika.
Dios.
Al poc, la primavera em regala un cel espectacular i un sol triunfant. La tarda convida al passeig. El Retiro,després de la tempesta, està esplèndid. Olor d'humitat, ocells en plena activitat, els arbres imponents. La vida és un miracle.
Un home ben vestit se m'apropa. Amb veu decidida però amable em diu: "mañana domingo, acuérdate de ir a misa". Carai, com està el màrqueting eclesiàstic!
Libertad.
Decideixo que tanta espiritualitat no em senta bé. Redirigeixo la meva ruta cap a la zona comercial de la capital. El carrer Velázquez està tranquil. Botigues caríssimes i buidíssimes. Encara és d'hora, les 17.30 h. De cop, em sorprenen multitud de cartells enganxats a les façanes. Una imatge dels atemptats de Madrid 11M i superposat, l'anagrama d'ETA. El text: "Zapatero mentiroso. Manifestación 23 de abril". Convoca: Falange.
M'enyoro del Retiro però segueixo avançant. Al carrer Goya, un dels múltiples El Corte Inglés de Madrid és una festa. Centenars de persones fent cua per entrar. Què passarà? Ja estan celebrant el dia del llibre, així que algú estarà dedicant exemplars. Entro directament a la llibreria i em topo amb la prestatgeria d'història. 4 llibres destacats, en primera línia: Ocho años de gobierno, de Jose Ma. Aznar, Cartas de Franco, de Jesús Palacio, Franco, balance histórico, de Pío Mora, i Vengo a salvar España, Biografía de un Franco desconocido, d'Andrés Rueda. En un combat de boxa a aixó li dirien un ganxo de dreta. Em refaig i avanço en direcció al capdavant de la cua. Nervis entre la gent, moltes càmeres, moltíssims mòbils amb càmara. En una taula, somrient i gastant tinta a dojo, Jiménez Losantos dedicant centenars del seu España y Libertad. M'entra el pànic. De cop, imagino l'aire que m'envolta inundat de fotos del personatge volant de mòbil a mòbil. Si les radiacions afecten al cervell, aquestes, que van acompanyades d'imatges, deuen ser fatals. Miro el rellotge. Encara falten dues hores per agafar l'avió però no cal esperar. És hora de tornar a casa.
Madrid, Dios y Libertad
La T4, si no has de recollir equipatge, relaxa els sentits. Tornem al camp de l'art. El temps passa volant i ja sóc a l'avió. Escalfa motors, arrenca, aixeca el morro, volem. Miro els turons que hi ha davant la T4, a l'altre extrem de la pista. Una creu blanca, descomunal, al més pur estil H-O-L-L-Y-W-O-O-D, ressalta sobre el verd d'un vessant. Decididament vaig cap el cel. 15 minuts més tard, podríem dir que ja hi soc. 10.000 d'altitud, 45ºC sota zero. El cel és massa fred.
Demà tampoc aniré a missa.
PD: L'entrada al Museo Nacional CARS era gratuïta. Recordo que fa un mes aproximadament, vaig abonar uns 6 euros per entrar al nostre Museu Nacional d'Art de Catalunya. Guillem, serà que el nostre art és més valuós?
9:49 AM
La gran festa cívica, Sant Jordi, gent arreu, roses i llibres.
El millor lloc per passejar i comprar llibres: Rambla Catalunya.
Per gaudir de multituds i de la diversitat: les Rambles.
Per tastar la ciutat a fons: el Gòtic.
Per pensar en el futur: la festa multicultural de la Plataforma per la Llengua.
No sé si hauran venut més o menys llibres, però un diumenge li escau molt bé, famílies senceres baixaven per la Rambla de Catalunya a mitja tarda.
Per estalviar paraules us mostraré unes quantes fotografies que resumeixen el que he vist avui a Barcelona.
-"Que si tenim les obres de Coromines en CD o DVD? Aleshores de què viuríem?.
Per respecte a l'obra de Coromines, algú que en sàpiga més que jo dels nous mèdia els ho pot explicar ràpid, sisplau?
La Plataforma per la Llengua ha fet una festa a la plaça de Catalunya amb actuacions de grups d'immigrants d'arreu. "En català, trenquem murs i obrim fronteres".
Èric Bertran m'ha signat el seu llibre "Èric i l'Exercit del Fènix", on descriu la seva peripècia amb la justícia espanyola en favor de l'etiquetatge en catala: "Guillem, la lluita de respecte d'un poble aconseguirà la llibertat".
Hem trobat la "Queta" passejant sense vergonya i amb llibertat per Rambla de Catalunya, a ritme de timbals.
Voleu obrir un petit comerç al barri Gòtic? Passejant he trobat aquesta petitíssima botiga en traspàs. Llàstima, perquè venen caricatures i acudits de diaris antics, si us interessa aprofiteu els seus darrers dies al carrer Cardenal Casanyes.
L'Ateneu Barcelones ha homenatjat Josep Pla amb 9 hores de lectura seguides. Al fons, Carod-Rovira esperava el seu torn per llegir un text de Pla. Si Carod oferís sempre la imatge compromesa pero relaxada que he avui he vist seria comprès per molta més gent aquí i a fora.
La llei de comerç només autoritzava a vendre avui "llibres, publicacions i d'altres productes culturals en suport de l'àudio-visual". Em sembla una mica ridícul que establiments com la FNAC hagin hagut de tapar així el material que no podien vendre. I per cert, en l'ús de la senyera cada cop ens assemblem mes a Perpinya: bandereta per aqui, bandereta per alla i els llibres la majoria en castella, FNAC.
He passejat un moment per les Rambles rumb a la Boqueria i qui podia ja començava a vendre roses. Quina sorpresa que es duran demà els turistes que omplen la ciutat! Suposo que els que no n'hagin sentit a parlar tindran unes sensacions barrejades, sobretot a les Rambles:
-"Sempre és tan agobiant, o és només els diumenges?", pensaran uns.
-"Què hi fa tanta gent aquí?"
-"Roses, llibres, gent arreu !"
Bé que ho sabem nosaltres què hi fa tanta gent, certament ... de vegades un xic massa, però tant se val !
Sant Jordi és la festa cívica. A Barcelona sens dubte el dia més maco de l'any, el que més m'agrada. A l'escola era el dia dels jocs florals. A la Universitat sempre hi havia motiu per reivindicar alguna cosa amb un concert. Des de que treballo a fora de la ciutat en puc gaudir menys així que demà aprofitaré:
És qüestió de barrejar-se entre la multitud, intentar veure algun llibre però sobretot passejar, observar i gaudir.
BON SANT JORDI !!!
Fa mesos que porto el directe d'Obrint Pas, "En Moviment" al meu MP3, és un disc fantàstic, si no el teniu us recomano que el compreu. Com pot ser que aquest grup hagi guanyat els premis Enderrock -votació popular- al millor artista, millor disc i millor directe i en canvi sigui impossible escoltar-los per ràdio o veure'ls per televisió?
L'especial que avui publica LV sobre el sopar del 125è no té pèrdua. El sopar sembla un casament, no debia ser fàcil fer les taules amb la "flor i nata" espanyola i catalana, uns exemples: Quim Monzo i Luis del Olmo de costat. Zaplana amb Carod-Rovira. Puigcercços surt parlant amb Boris Izaguirre. Alejandro Echevarria amb Josep Huguet. A Rajoy el van posar a taula "diplomaticament" al costat del director Antich. Etc, etc. Val la pena fullejar el suplement que surt avui al respecte.
Una noia amb brusa taronja parla per telèfon:
-"Pues estoy en los Ferrocarriles muriéndome de asco, mañana ya vendré en el Nissan, hoy me toca joderme, he cogido el de y 24. Pues espérame en el chiringuito, el de la estación. Venga guapa, besitos."
Àngels Barceló / Joan Barril va entrevistar ahir Àngels Barceló a Cat Ràdio. La periodista fa ara un programa bo els matins de cap de setmana a la SER i un altre un cop al mes a Cuatro. Tot molt bé i bona professional, quan puc l'escolto una estona, però no em va agradar el que va comentar sobre la seva relació amb la gent que la saluda pel carrer. Diu que apreta a córrer i que no els fa ni cas, perquè creu que té dret a una vida privada. Va ser molt radical i va venir a dir que pot ser una mica desagradable quan algú l'atura pel carrer. Diu que el públic tria la cadena, que no és ella que es fica a casa de la gent. Entenc el que diu però no hi estic d'acord perquè vulgui o no quan algú tria la seva professió ha de ser conscient que té un costat públic amb què ha de conviure i no esquivar, per molt que pesi i dintre d'uns límits de respecte a la intimitat.
Maragall - Tota aquesta crisi de Govern fa pensar una mica. Em puc equivocar molt però jo crec que si li surt bé -i sembla que li ha sortit-, després s'aprova l'Estatut i tenim dos anys més tranquils pot ser que Maragall se'n torni cap a casa seva havent estat l'Alcalde dels Jocs Olímpics i el President del nou Estatut, ell feliç, Montilla feliç i Zapatero també. I Mas creu que també.
El Rei - Avui dijous a la nit havia de travessar la plaça del MACBA per anar cap a Canaletes a les 9 del vespre i una filera de Mossos no m'ha deixat passar. La plaça estava desèrtica sense skaters ni pakis jugant a cricket. Els Mossos donaven instruccions:
-"No pasen por favor, la plaza está cerrada".
Li he demanat a un d'ells el motiu:
-"És que el Rei és al CCCB inaugurant l'exposició de 125 anys de La Vanguardia i quan ve aquest home ja se sap, tot tancat".
El 20 Minutos no podia ser menys i també presumeix dels seus bons resultats:
-"Las ediciones impresas, líderes en tirada"
-"La edición digital quinta en el rànking"
Vaja, ja veiem que tots els mitjans semblen guanyar quan analitzen les seves dades. En un gràfic que he copiat a http://reculldepremsa.blogspot.com apareix 20 Minutos per sobre de "Qué" i "Metro" en tiratge. En tot cas és cert que les xifres són impressionants.
Un tema diferent, quin drama Espanya si el que diu aquesta notícia és veritat respecte els 15 primers llocs de consulta a internet:
1. El Mundo, que ara per ara és el pitjor dels pitjors, el més sectari
2. Marca
3. AS
4. ABC
5. 20 Minutos
6. Libertad Digital -igual de "pitjor" que el primer
Sobretot no us perdeu l'exposició que fins el 7 de maig ofereix l'Ateneu Barcelonès recordant el genocidi del poble armeni per part de l'exèrcit turc. Diu que el 1939 Hithler digué en una visita a Varsòvia la frase: "Qui recorda avui de les massacres armènies?". Creia que ningú no recordaria tampoc la dels jueus.
Entre 1915 i 1923 1.500.000 armenis foren víctimes del primer genocidi del segle XX. El 24 d'abril de 1915 es considera la data simbòlica del genocidi perquè aquell dia foren assassinats uns 2.000 dirigents, intel·lectuals, cinetífics, escriptors, artistes, pedagogs, metges i religiosos armenis. He copiat el programa amb informació molt interessant a http://reculldepremsa.blogspot.com val molt la pena llegir-ho, especialment si no hi podeu anar.
- Fins el 7 de maig, exposició a l'entrada dels Carruatges (c/Canuda 6 BCN)
- Dilluns 24 19 h / Acte i projecció de documental.
- Diumenge 7 de maig 19h / Recital de poesia i concert de música armènia.
