Trobador Llach

No sé si a vosaltres us passa, però jo fa temps que penso que al llarg de la vida un no canvia gaire. Aprens de tu, dels que tens al voltant, dels amics, família, mitjans ... vas evolucionant, no sempre penses 100% igual, però la base és la mateixa, ets tu.

Als 14 anys jo ja pensava bàsicament com ara, i ja en fa vint ! No actuava igual perquè ni podia, ni sabia, he anat evolucionat i aprenent, però era el mateix. Hi he pensat avui a la Sala Apolo on pels pèls he pogut anar a viure el darrer concert de Llach al cicle de concerts que ha fet, diu que és l'inici del seu comiat artístic.

Si hagués fet cas al Servicaixa no hagués fet l'intent, però diumenge havia passat davant la sala i en preguntar em van dir que cada dia posaven a la venda 20 entrades una hora abans del concert. Una amiga m'insistí fa unes setmanes que ho provés, gràcies Núria ! Així que avui hi he anat i he pogut entrar. Com que no em deixaven pujar la bici, me l'han guardat a baix: "No ens en fem responsables però".

Molts ja hi haureu anat o haureu llegit cròniques de l'actuació, així que no us detallaré el fantàstic concert. Només faré unes pinzellades:

- Un núvol blanc, que a Llach li fa pensar en un tema que és una de les fonts de la seva inspiració, "l'obsessió per l'ésser humà, amb totes les seves contradiccions".

- Maremar, perquè el mar sempre hi és.

- Desig, la dicotomia entre sexe i desig, la sensació fantàstica de trobar algú a la cantonada que amb la mirada et posa la pell de gallina i et fa dubtar entre fer cas al teu cos o seguir com si res, Llach diu que en aquest cas va acabar fent una cançó, "que sempre surt més rentable". Deixa'm anar pels camins del desig ... ;D

- "Veritats i Mentides", la manca de referents del món actual, sobretot des que els mitjans estan al servei dels lobbies i creen veritats virtuals.

- El xantatge econòmic en que vivim versus la tendresa que se'ns amaga a les escoles i universitats, perquè no s'hi ensenya. Xantatge que ens fa ser competitius i ens incita a fer travetes, després ens mirem al mirall i no ens reconeixem, diu Llach. La societat ens fa caure en aquest xantatge, al final tothom ha de llogar o comprar un habitatge ...

- Fes un promig, fes un promig. També ha fet una versió fantàstica d'"Alè".

"A la meva edat, que no m'expliquin històries, més que veure Espanya com a "Projecte de Futur" el veig com a "Problema de Futur", amb la dreta espanyola de sempre governada per l'ultradreta espanyola de sempre". Vol un país lliure de ciutadans lliures.

L'Apolo és una sala que de tant autèntica és molt incòmode. Feia molta calor, però l'ambient era increïble, el de la darrera nit del seguit d'actuacions. Diu que demana que no obrin l'aire condicionat, perquè sinó no pot cantar i a més ... "amb l'esperança que us aneu despullant, i aquestes coses". Ai Lluís, que no canviaràs mai ! Jo m'he quedat al fons de la sala, recolzat sobre la paret des d'una adequada distància.

S'ha sentit un crit fort: "Moltes gràcies Lluís !". Sí, moltes gràcies per les teves cançons. Arribes a aquell racó de què sempre parles i t'has mantingut fidel a un discurs modern, radical, atractiu. Per sort, ja sabeu que sempre es queixa més del compte, així que això que es retira és només a mitges, seguirà actuant sol.