Entrades
Recordeu que aquests dies cal omplir la nevera de pollastre ! Compreu-ne i congeleu-ne que cal aprofitar els preus !!!
Fa 11 minuts
dilluns, d’octubre 31, 2005
Un senegalès al JFK de Nova York
Dijous passat, quan feia cua per facturar al vol NY-BCN una noia de Delta va demanar:
-Does anybody speak French ?
Pensava que algun francès s'oferiria voluntari però com que no en va aparèixer cap jo m'hi vaig acostar. Un noi d'aparença jove del Senegal -jo li posava 25 anys però en tenia 40 i les dents ben corcades !- intentava fer el check-in però només parlava francès i ningú no l'entenia. L'home portava dues bosses immenses i la noia li estava intentant dir que havia de pagar 350 dòlars per sobrepès o dividir el contingut en bosses més petites i pagar-ne només 90. Al senegalès només li quedaven 70 dòlars.
El cas és que quan jo li vaig explicar el que passava va agafar una bossa petita rosa tipus Hellow Kitty disposat a omplir-la del material que carregava. L'home obre una de les bosses grans i comença a treure carregadors de tinta HP. Brutal, més i més carregadors. Les dues bosses grans que volia enviar a Dakar anaven plenes d'aquests carregadors.
El pobre havia de fer el recorregut NY-Milà-Dakar. Amb la confiança de ser l'únic amb qui es podia entendre li vaig preguntar sobre els carregadors i deia que sí, que els ven a molt bon preu a Dakar, havia anat a NY a comprar carregadors per revendre'ls al Senegal ! Semblaven originals d'HP, tot i que ... aneu a saber.
Si tot no era ja prou difícil, a sobre a l'home se li havien quedat el bitllet en un mostrador d'una altra terminal i li vaig explicar que hi havia de tornar amb totes les bosses i tornar a negociar el preu del sobrepès. Ens vam fer una encaixada de mans i li vaig desitjar molta sort, que tampoc no era qúestió de perdre el meu vol !
No sé on deu estar aquest senegalès ara mateix, espero que el seu contraban hagi arribat a bon port, que pugui guanyar uns diners i que torni aviat a NY a comprar-ne més. El meu vol va durar només sis hores i mitja gràcies als forts vents de cua, l'avió anava ple de nord-americans que venien a dormir a l'Hotel Arts per agafar un creuer dissabte i jo ja sóc a Barcelona assegut confortablement a casa meva.
diumenge, d’octubre 30, 2005
Mc Donald's? I don't know what it is. El nou imperi es diu Starbucks, que creix i creix, també ven música i es cruspeix els cafès tradicionals. Mmmm, però quin frapucino, quin cafè a la vainilla ! 
INDEPENDENT REPUBLIC OF BERKELEY
El Campus de la University of California at Berkeley no ha deixat de ser mai des dels 60 un focus de resistència. Com a Universitat pública que és ja aleshores comptava amb estudiants de tot tipus de classe social. El micro-clima d'aquesta ciutat et pot fer creure que has canviat de país: taules de grups d'esquerres, actes sobre l'antiglobalització, assemblees d'estudiants ... No sabeu l'enrenou que es va crear quan van obrir fa un any la primera botiga GAP i el primer Starbucks, que no havien gosat instal·lar-s'hi fins aleshores !
El cert és que enmig de grups surrealistes apareixen col·lectius molt interessants, creadors d'una bona part del discurs d'esquerres als Estats Units, que existeix.
No tot Berkeley és maco. Combina aire decadent amb tot això que us dic. Misèria al carrer i estudiants amunt i avall. Però és un campus ple de vida, de pensament i de resistència.
Per entendre millor Berkeley podeu entrar a la web de la llibreria Codys, que no para d'organitzar xerrades i trobades amb escriptors.
http://www.codysbooks.com/
Per cert, que al text d'una mica més avall he oblidat dir que del People's Park, per molt que sigui parc de la gent "alliberat" de la propietat de l'Ajuntament durant els 60, sempre en surto corrents -ai les fotos !-. Aquesta vegada la noia que mira em va perseguir en bicicleta pq li dongués diners per haver fet la foto. Nassos ! La foto era del Parc de la Gent, no de la gent del Parc !
Una part de Berkeley encara viu profundament el record dels 60's. De fet molts professors van protagonitzar els moviments i en mantenen viu l'esperit. Però qui més el manté són bona part dels joves estudiants en forma de moviment antiglobalitzador, contra la guerra i fent servir les noves eines de comunicació.
El mític BART. És el mitjà de transport que més se li assembla als nostres FGC. Comunica SF amb tota la Bay Area en un ambient net i atractiu, viatja per túnels a la ciutat i a l'aire lliure als afores. I travessa la badia per sota l'aigua.
Whose Park ? People's Park !
People's Park. L'any 1991 la policia - i cada policeman feia la mida de dos Mossos - va desallotjar el parc davant les protestes de homeless i moviments alternatius contra el que significava la construcció de dues pistes de boleibol. Ara són de bàsquet, les pistes han quedat i els rodamons -aquests força sedentaris- també !
... i és que sempre seré un Antic Alumne de Berkeley ! És la prova de que molt, molt un no canvia. Si t'agrada alguna cosa de veritat, és per tota la vida. Sothern Gate, UC Berkeley, Octubre del 2005. Quinze anys després !
If you are going to San Francisco
Home, flors al cap millor no portar-ne, que els temps ja han canviat, però la ciutat més liberal dels Estats Units està orgullosa de ser-ho, i encara que hagin d'aguantar al Governador Schwarzeneger es respira un ambient de llibertat, amable.
No és una ciutat estressant, al contrari, l'oceà aporta un punt de tranquilitat. Això sí, la ciutat es lleva i va a dormir sempre emboirada, costa molt veure el pont de punta a punta.
Al migdia però el sol brilla i la gent passeja. Els carrers Powell, Market, botigues GAP, llibreries, cafeteries ... Un barceloní es troba molt a gust a San Francisco.
Borders, Barns and Nobel ... les llibreries dels EUA són molt més atractives que les nostres, ve molt més de gust passejar i triar llibres.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
