Polítics i mitjans

Després de l'espectacle del cap de setmana entre Carod i Maragall n'hi ha per treure conclusions per tots costats.

D'una banda la imatge dels dos polítics ha estat patètica però no pel que han reflectit els mitjans de comunicació sinó per precisament no haver sabut que això passaria. A aquestes alçades el protocol hauria d'estar més que establert, ni que fos agafant el llibre d'estil convergent, que marca uns mínims irrenunciables.

L'escena de la corona, vista sencera tenia una certa gràcia. Malauradament ja veient les imatges de TV3 un es podia imaginar que la fotografia seria patètica, com així va ser la portada de la majoria de diaris de diumenge ! Ara bé, què fan els bisbes queixant-se d'una minúcia comparada amb el fet que ells mateixos acaben d'allargar durant dos anys el contracte de Jiménez Losantos a la COPE ? Aquest fet - mantenir els insults a tot el que no sigui ultradreta espanyola - supera en molt l'error dels nostres dirigents.

Finalment, podríem fer vàries tesis doctorals de com els mitjans agafen un detall i el magnifiquen de manera brutal i irrealista, en bé de la seva ideologia. Aquesta força assatjadora dels mitjans fa molta por i va a més.

Diumenge al matí vaig creuar-me casualment amb la Cursa d'ECInglés... que mai havia vist perquè mai m'han atret les curses ... però la barreja de gent era fantàstica... 

Heu visitat ja el nou mercat de Santa Caterina??? Li retorna consistència comercial a un barri socialment molt necessitat d'aquestes inèrcies positives que creen els mercats. La meva besàvia comprava la carn i el peix, abans i durant la guerra, en aquest mercat !  

Visitant el País Càtar

Uns quants anys després d'una ruta idíl·lica de l'adolescència - és que jo als 21 anys encara era adolescent ! - ... he tornat als castells càtars ! Però tot i que ara ja no ho sóc ... de late-teenager... l'esperit no m'ha canviat gaire i per moltes pedres que m'ensenyin, a mí les pedres m'entretenen només una estona i ... segueixo buscant persones sota les pedres, cultura, país ... que ja no existeix però que jo segueixo volent veure en pintades que de tant en tant trobes revindicant " OC " !!! 

 

OCCITÀNIA, aquí al costat ... 

L'occità és com sabem una llengua pràcticament morta ... tot i que de tant en tant trobes sorpreses, com aquesta escola de Carcasona, al mig del poble i amb unes bones instal·lacions. Les Calandretes formen part d'una organització semblant a les escoles Bressoles de la Catalunya Nord.
 

 

Església dins el recinte emmurallat. 

La plana de Carcasona, amb monestirs i cases ofereixen aquesta magnífica panoràmica. 

Impressionant entrada al recinte emmurallat de Carcasona, que sembla tret d'un Exin Castillos però és ben real. 

Vinyes des de la fortalesa medieval. 

No tot són signes occitanistes a Carcasona ! 

Cerdanya, un diumenge qualsevol

Els canvis socials i demogràfics es noten força a Puigcerdà. El dia del mercat els carrers estan plens de cerdans francesos, però també de molts llatino-americans i alguns subsaharians. Tots ells barrejats 50 / 50 amb cerdans del sud de mitjana i avançada edat. En francès, castellà i català, la gent compra roba, fruita i animals de tota mena.  

El mercat de Puigerdà, diumenge 8 de maig. 

L'ascensor i el funicular que l'Ajuntament de Puigcerdà va instal·lar fa un parell d'anys uneix l'estació amb el Balcó de Cerdanya. Molta gent en gaudeix tot i que quan el funicular va massa ple decideix no obrir les portes i tornar enrera. He sentit converses molt divertides de gent de Cerdanya dins del funicular ! 

Vista de la Cerdanya des de Càldegues. 

Al límit nord del Capcir i de la frontera lingüística històrica amb l'occità hi trobem Puigbalador, un petit poble -amb els carrers encara escrits en el nostre idioma. 

Una magnífica vista del poble d'Els Angles a la petita comarca del Capcir. Petita i despoblada, aquesta fantàstica comarca només té 1.700 habitants. 

El burro català ha arribat a alguns cotxes del Rosselló ! 

Dilluns 9 de maig, dia d'Europa i de la caiguda de Hitler, al balcó de la Generalitat onejava la bandera europea. Fa temps que em sobta que ningú no reclami que la bandera blava amb dotze estels onegi sempre presidint el Palau i l'Ajuntament, al costat de la catalana i -quin remei !- de l'espanyola. Quan viatges s'agraeix que als ajuntaments i palaus de governs europeus - per exemple al Reichstag- onegi la bandera comuna de la Unió Europea, per què a la Generalitat habitualment no hi és ? 

La seu central d'Iniciativa per Catalunya -al carrer Ciutat- celebrava el dia d'Europa lluïnt aquesta esplèndida bandera. 

Al Gòtic n'hi ha que saben aprofitar - i amb quin estil ! - un metre i mig quadrat. 

Si passeu pel carrer Lledó - sota la pça Sant Jaume i passada la pça Sant Just - trobareu aquesta botiga que acaben d'obrir, "de disseny". 

Aquí veieu amb més detall el que es ven a l'establiment. 

RECORDANT EN TÍSNER

"Avel·lí Artís Gener: un petit homenatge" és el títol de l'exposició que s'ha inaugurat al Centre Cívic Cotxeres Borrell, al carrer Viladomat 2-8 de Barcelona, molt a prop d'on en Tísner va viure d'ençà la tornada de l'exili a Mèxic. Es tracta d'una exposició senzilla que recorre la vida i l'obra de l'autor a través de textos, dibuixos i il·lustracions. Estarà oberta fins el 28 de maig.

M'he alegrat molt de veure la seva fotografia a l'agenda de La Vanguardia, que anunciava l'acte inaugural. Sempre m'ha sabut greu que a en Tísner només l'haguem conegut un sector relativament petit de la societat del nostre país. La seva presència a diversos programes de Catalunya Ràdio em va servir de nexe amb la generació de la República, la guerra i l'exili.

Anoteu els actes que tindran lloc durant el mes de maig, en homenatge a Tísner:

- Sessions guiades de la lectura del llibre "L'univers Tísner 1912-2000, de David Escamilla i Jordi Finestres. Dies 10, 17 i 24 de maig, a les 18 h.
- Concurs de mots encreuats. Dilluns 23 de maig a les 18 h.
- Presentació del Laboratori d'arts escèniques Tísner. Divendres 27 de maig a les 19h
- Taula Rodona: "Tísner, dibuixant, periodista, pintor, escriptor, escenògraf ... i veí de Sant Antoni. Dissabte 28 de maig a les 18 h. Participaran Joaquim carbó, Jordi Carbonell, David Escamilla, Jordi Finestres, Jordi Fortuny, Prócoro Hernàndez, Joan Rendé, Pep Sala, Màrius Serra i Ignasi Janer.

A les seves memòries fa una descripció molt trista de la tornada a Barcelona. El vaixell que venia de Mèxic el va deixar a ell i la seva família al port i van pujar Rambles amunt. De seguida va percebre el mal que el règim franquista havia fet a la cultura catalana. Però també deia que anys més tard, en conèixer persones com Montserrat Roig va entendre que pujava una generació nova, amb ganes de recuperar el país.

Segur que en Tísner estaria molt content de veure que el 2005 els veïns del seu barri i de la seva ciutat encara el recordem i en volem fer públic l'enyorança.