Fixeu-vos en l'alçada que hi ha de l'andana fins al vagó a l'estació de Passeig de Gràcia, és impresentable. I a sobre, aquest en concret és el tren que va a l'aeroport, així que imagineu com pateix la gent per pujar el seu equipatge. El que va al Prat sempre és el mateix model, sempre la mateixa alçada, són així de lúcids. Fa uns dies una dona gran que podria ser el nostre familiar més vell pujava com podia al tren i deia: "Mare de Déu, no tenen vergonya!" I és que certament, no en tenen.
dilluns, maig 26, 2008
Societat / Com volen que pugem les maletes?
Mèdia / Vintè i últim quèquicom
diumenge, maig 25, 2008
BCN / Una carnisseria de la Boqueria renova la parada seguint un estil neo-modernista
Mireu com han renovat la parada 145 de la Boqueria. És la carnisseria Serrano, una d'aquelles que fa anys que hi és però que ara ha canviat la imatge de manera esplèndida. Van estrenar fa només 15 dies un look que en podríem dir neo-modernista. Potser no es pot observar amb detall a la foto però el rètol, la columna, l'esperit de la nova parada recorda el modernisme i a més d'una manera molt pràctica perquè la nova col·locació del vidre permet triar molt millor la carn. Ens agrada!
Mèdia / Deu autors de blogs fan tertúlia en la segona Ateneuesfera
L'Ateneu Barcelonès ha acollit una mica sense saber-ho la segona Ateneuesfera, una tertúlia de dissabte a la tarda de gent que fa blogs. Aquesta vegada ens hem trobat a la sala 305: ja em direu si no t'ha de venir la inspiració seient en una taula de fusta clàssica com la que veieu a la foto i envoltada de llibres. És un contrast curiós que un grup de gent aficionada a comunicar a través d'Internet continuï a la seva manera la tradició de fer tertúlies a l'entitat.
Fer un bloc no deixa de ser una tasca molt individual. No sé si els passa als altres però jo ja veieu que vaig fent, vaig publicant, intento anar aconseguint una certa complicitat dels que em llegiu, però sóc conscient que costa, que l'oferta és infinita i que és difícil fidelitzar lectors. M'ho passo bé, aplico vocació, li poso ganes, paciència meva i dels que m'envolten i el temps dirà.
Per això és tot un luxe aturar el rellotge tres hores i seure a xerrar amb gent tan interessant com els que ens estem aplegant a l'Ateneu, amb total llibertat i sense un ordre del dia més que cadascú expliqui les seves experiències. La dinàmica ha estat la següent: les sis persones que ens vam trobar fa més d'un mes hem convidat d'altres autors de blocs. Això aporta una esplèndida diversitat de temes i formes de fer. Ahir érem:
En Javier Velilla, consultor de comunicació amb un gran blog sobre temes de la seva professió. Al Javier jo l'hauré d'escoltar molt i molt perquè té unes idees clares i lúcides sobre el present i el futur d'aquest mitjà. Les coses que diu són d'un gran sentit comú i intuïció i gairebé oposades a les que jo faig, per això dic que m'ha fet pensar molt. Ell opina que en comptes de fer una mena d'agència de notícies com sovint semblen aquestes meves cròniques, en l'època inflacionària d'informació en que vivim un bloc ha de tenir al voltant de 2 posts setmanals i sobretot, deixar molt de rastre en d'altres blocs (és a dir, visitar-los i fer-hi comentaris). I el seu sentit comú l'ha portat a tenir 13.000 visites al mes, que es diu ràpid. Per visitar-lo cliqueu aquí
La Montserrat Pinyol, amb qui feia temps que ens llegíem i ara ens hem conegut. Té el bloc amb més comentaris dels que conec. El motiu? A banda de les 180 visites diàries que té, la seva característica principal és que contribueix a crear comunitat entre els pares i els alumnes de la seva escola, per llegir-lo cliqueu ací
En Toni Bernat és tot un descobriment. Les seves fotografies en blanc i negre són un impressionant seguiment del dia a dia al Raval. Ja fa un temps que el segueixo i ha estat fantàstic poder-lo conèixer i xerrar. Sobretot, no us perdeu les seves fotos i cliqueu els seus enllaços de la dreta per veure més imatges. Per anar a la seva pàgina, "subjectes", cliqueu aquí
L'Andreu Orte ens l'ha fet descobrir el David R. Pentina l'actualitat amb el que sent per aquí i per allà, mireu com ho fa anant ací
L'Oriol López diu que ara no està tan actiu però va escrivint. Ara mateix té un bloc sota el paraigües de l'AVUI, cliqueu aquí per saber de què parla.
Els altres érem els que ja ens vam trobar fa unes setmanes:
L'Enric Tomàs, periodista de La Vanguadia Digital, a qui li agrada escriure sobre temes d'Internacional, llegiu-lo aquí